(704) Interamnia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'asteroide(704) Interamnia   
Interamnia medie.gif
Descobriment
Descobridor Vincenzo Cerulli
Data de descobriment 2 octubre 1910
Lloc de descobriment Observatori de Collurania-Teramo
Altres designacions 1910 KU
Epònim Teramo
Elements orbitals
Excentricitat (e) 0,15425508646537
Semieix major (a) 3,0570330024673 UA
Periheli (q) 2,5854701123442 UA
Afeli (Q) 3,5285958925904 UA
Període orbital (P) 1.952,3092757577 dies
Inclinació (i) 17,29 °
Longitud del node
ascendent
(Ω)
280,29899602189 °
Argument periheli (ω) 95,297844505822 °
Anomalia mitjana (M) 202,24156008253 °
Característiques físiques
Magnitud absoluta 5,94
Més informació
Identificador JPL 2000704
Modifica les dades a Wikidata

(704) Interamnia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 2 d'octubre de 1910 per Vincenzo Cerulli des de l'observatori astronòmic de Collurania en Teramo, Itàlia.

Designació i nom[modifica]

Interamnia va rebre al principi la designació de 1910 KU. Més tard es va nomenar pel nom llatí de la ciutat italiana de Teramo,[1] lloc del descobriment.

Característiques orbitals[modifica]

Interamnia orbita a una distància mitjana de 3,057 ua del Sol, i pot acostar-se fins a 2,586 ua i allunyar-se fins a 3,529 ua. La seva excentricitat és 0,1541 i la inclinació orbital 17,31°. Emplea 1953 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[2]

Característiques físiques[modifica]

Interamnia és cinquè asteroide més gran del sistema solar, darrere de Ceres, Pal·las, Vesta i Higía. Malgrat ser un dels asteroides més grans, s'ha pogut estudiar molt poc, existint molt pocs detalls sobre la seva composició interna o forma i no hi ha anàlisi sobre corbes de llum que puguin determinar la seva inclinació axial. El seu aparent alta densitat suggereix un cos sòlid sense porositat interna o rastres d'aigua. Això també suggereix que Interamnia és prou gran com per tenir poder haver resistit totes les col·lisions que s'han produït dins del cinturó d'asteroides des que es va formar el sistema solar.

La seva superfície fosca i la relativa gran distància que manté amb el Sol, evita que pugui ser albirat amb prismàtics 10x50. En la major part de les oposicions la seva magnitud aparent és d'al voltant a +11, inferior a la lluentor de Ceres, Pal·las i Vesta.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3. 
  2. «(704) Interamnia» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory.

Enllaços externs[modifica]