(74) Galatea
Aparença
(74) Galatea | |
---|---|
Designació provisional | A908 OC, A862 QA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] |
Descobert per | Wilhelm Tempel[2] |
Data de descobriment | 29 agost 1862[1] , Observatori de Marsella[3] |
Epònim | Galatea |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,43831 ua[3] |
Periàpside | 2,12391 ua (arg (ω): 174,76926)[3] |
Semieix major a | 2,78111 ua[3] |
Excentricitat e | 0,23631[3] |
Període orbital P | 1.694,05 d[3] |
Anomalia mitjana M | 254,3945 °[3] |
Inclinació i | 4,075 ° 4,07207 °[3] |
Longitud del node ascendent Ω | 197,12011 °[3] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 118,71 km[1] |
Magnitud absoluta | 8,96[1] |
Periode de rotació | 17,268 h[1] |
Albedo | 0,043 (albedo geomètrica) 0,0431 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000074 |
Sèrie | |
« (73) Clícia • (75) Eurídice » |
Galatea és l'asteroide núm. 74 de la sèrie. Fou descobert el 29 d'agost del 1862 a Marsella per l'astrònom alemany Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, un prolífic descobridor de cometes. Aquest fou el tercer asteroide que va descobrir. És un asteroide gran i fosc del cinturó principal. El seu nom prové d'una de les dues Galatees de la mitologia grega, nom també compartit amb una de les llunes de Neptú, Galatea.