(90482) Orc
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Antoni Salvà hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis substancials per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el març de 2026. |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
90482 Orc (símbol: .svg){kind=small}
) és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita al voltant del Sol a 39,17 ua de distància, aproximadament a la mateixa distància que el planeta Plutó. Té una lluna anomenada Vanth.
El seu descobriment va ser anunciat el 19 de febrer del 2004. El nom provisional que se li va donar aleshores va ser 90482 2004 DW. Els seus descobridors són Michael E. Brown (1965) del Caltech, Chad Trujillo (1973) de l'Observatori Gemini i David Rabinowitz (1960) de la Universitat Yale, que van fer servir imatges preses el 17 de febrer de 2004 des de l'observatori Palomar (Califòrnia, EUA).[9] En el moment del seu descobriment era el planeta menor més gran del sistema solar, amb un diàmetre aproximat de 1 600 km, encara que depenent de l'albedo podria tenir entre 840 i 1 880 km. Actualment, s'ha vist superat pels objectes: (136199) Eris, Sedna, Haumea i Makemake.
Se sap molt poc sobre la seva composició. Se suposa que, igual que la majoria de KBO's, està format a parts iguals per roca i diferents substàncies químiques congelades: aigua, metà, CO, CO₂ i altres.
Òrbita
[modifica | modifica el codi]
Dins de la categoria d'objectes del cinturó de Kuiper, 90482 Orc pertany a la subcategoria dels plutins.[10] Aquesta subcategoria engloba tots els objectes amb òrbites semblants a la de Plutó. Això vol dir que 90482 Orc dona dues voltes al voltant del Sol en el temps que Neptú en dona tres.[11]
Orc es defineix com un plutí i, per tant, es troba ancorat en una ressonància de moviment mitjà de 2:3 amb Neptú, de manera anàloga a Plutó, l'arquetip de la seva categoria. El seu període de revolució heliocèntrica és de 247 anys. L'arquitectura orbital d'Orc guarda una similitud palesa amb la de Plutó, un fet que s'explica, en part, per la seva subjecció a la mateixa ressonància neptuniana. Tanmateix, existeixen altres factors que n'accentuen l'afinitat dinàmica; per exemple, ambdós cossos presenten el seu periheli per sobre del pla de l'eclíptica. En termes quantitatius, les dimensions de les seves el·lipses orbitals són gairebé intercanviables com s'observa en la següent taula:
| Paràmetre | Orcus | Plutó |
|---|---|---|
| Periheli | 30,27 ua | 29,66 ua |
| Afeli | 48,07 ua | 48,87 ua |
| Semieix major | 39,17 ua | 39,26 ua |
| Excentricitat | 0,227 | 0,245 |
| Inclinació | 20,75° | 17,15° |
Malgrat aquestes analogies geomètriques, ambdues òrbites presenten una orientació espacial distinta. La ressonància compartida amb Neptú imposa una restricció dinàmica segons la qual Orc i Plutó han de romandre en fases oposades de les seves respectives trajectòries. Per aquesta raó, Orc és sovint anomenat l'«anti-Plutó». Aquesta singularitat, sumada a les seves dimensions, el postula com un ferm candidat a la categoria de planeta nan, si bé la confirmació d'aquest estatus resta supeditada a anàlisis i observacions ulteriors de major resolució.[12]
Característiques físiques
[modifica | modifica el codi]L'anàlisi de la magnitud visual d'Orc suggereix una dimensió inherentment inferior a la de Plutó. Si hom considera l'extrema complexitat que comporta l'obtenció de dades fidedignes sobre Plutó, es pot col·legir la dificultat supina que representa l'observació d'un objecte encara més reduït, malgrat la seva proximitat relativa. Gràcies a les observacions realitzades pels telescopis espacials Spitzer (2008) i Herschel (2010), s'ha pogut determinar que el diàmetre d'Orc és de 850±90 km, una xifra ostensiblement menor als aproximadament 2 300 km de Plutó. El seu albedo s'estima en un rang comprès entre 0,22 i 0,34.[12]
El sistema binari: Orcus i Vanth
[modifica | modifica el codi]Resulta una feliç concurrència astronòmica el fet que Orc posseeixi un satèl·lit, anomenat Vanth. Aquesta circumstància permet inferir la massa total del sistema mitjançant l'aplicació de les lleis de la mecànica clàssica i la gravitació universal de Newton. Per a tal propòsit, cal mesurar paràmetres crítics com la distància d'Orc respecte a la Terra, el període orbital de Vanth i la distància d'aquest respecte al centre de masses del sistema.[12]
La massa conjunta d'aquest sistema binari s'ha fixat en 6,32±0,05 × 1020 kg, un valor significativament inferior a la massa de Plutó, que se situa en 1,305±0,007 × 1022 kg. La distribució de la massa entre ambdós cossos depèn de les seves dimensions relatives. S'estima que la relació de masses entre Orc i Vanth podria oscil·lar entre 1:33 i 1:12. Atès que fins i tot amb els instruments de major potència resulta gairebé impossible destriar ambdós discos planetaris per mesurar-ne el diàmetre de forma independent, aquestes dades es basen en l'albedo presumpte de cadascun.[12]
| Paràmetre | Orcus (Principal) | Vanth (Satèl·lit) |
|---|---|---|
| Diàmetre estimat | 850 ± 90 km | 276 - 378 km |
| Massa del sistema | 6,32 ± 0,05 × 1020 kg | |
| Massa individual | ~ 6 × 1020 kg | 2 - 6 × 1019 kg |
| Albedo estimat | 0,22 – 0,34 | 0,12 (presumpte) |
| Color espectral | Neutre (Gris) | Vermellós (probable) |
Composició
[modifica | modifica el codi]
Orc manifesta una naturalesa espectral que el distingeix de la majoria d'objectes transneptunians (OTN). Mentre que bona part dels cossos del Cinturó de Kuiper presenten una coloració vermellosa característica, les observacions espectroscòpiques del 2004 revelen que Orc posseeix un espectre pla, és a dir, un color neutre. Investigacions posteriors dutes a terme per l'Observatori Europeu Austral (ESO) i el telescopi Gemini postulen que la seva superfície està composta per una mescla de:
- Gel d'aigua (en una proporció no superior al 50 %).
- Compostos carbonacis com els tolins. Els tolins són macromolècules orgàniques complexes formades per la irradiació ultraviolada del Sol sobre compostos simples com el metà.
- Gels de metà (que cobririen fins a un 30 % de la superfície).
És precisament l'absència o la distribució anòmala d'aquests tolins el que podria explicar la neutralitat cromàtica d'Orc en comparació amb el vermell intens d'altres objectes transneptunians.[12]
Nom
[modifica | modifica el codi]Segons les normes que dicta la Unió Astronòmica Internacional, els noms dels Plutins han de ser de déus del món subterrani (el món dels morts). Amb un possible origen en la mitologia etrusca, Orc (terme que remet a «jurament») era la deïtat de l'inframon que es manifestava sota l'aparença d'un gegant pelut i barbat. Actuava com un psicopomp o segador compassiu que, s'apiadant-se d'aquells qui patien, els conduïa amb suavitat cap a l'ultratomba. Més tard, fou assimilat com el déu romà dels inferns i el marmessor implacable dels juraments trencats. En ser absorbit per la demonologia cristiana, fou categoritzat com el príncep dels No-morts i el dimoni de la mort que governa l'abisme.[13]
L’herald de la mort en la demonologia etrusca, Vanth és la companya inseparable de Charun o Caront. Es descriu com una dona alada amb ulls a les ales i, en l'art, se la representa amb un gest sever i portant una serp. Vetllant els moribunds i els malalts, Vanth guia les ànimes dels difunts des del seu llit de mort fins a l'Inframon on resideix. De naturalesa omnipresent, els seus atributs simbòlics són la clau i la torxa.[13]
Vanth: Una companya per a Orc
[modifica | modifica el codi]
El satèl·lit natural d’Orc, conegut com a Vanth, fou detectat mitjançant les observacions de precisió del Telescopi Espacial Hubble el 13 de novembre de 2005. Aquest cos celeste descriu una òrbita gairebé circular i frontal (face-on), amb una excentricitat mínima d'aproximadament 0,007 i un període orbital de 9,54 dies. Vanth gravita a una distància de tan sols 9 030 ± 89 km del centre de masses del sistema Orc-Vanth; aquesta proximitat extrema dificulta que l’espectroscòpia realitzada des de la superfície terrestre pugui discernir amb claredat la composició química de la seva escorça.[12]
El seu descobridor, Michael Brown, en col·laboració amb altres astrònoms de prestigi, postula que el sistema Orc-Vanth presenta un acoblament de marea (tidal locking), en una configuració anàloga a la del sistema binari Plutó-Caront. Aquesta sincronia cinètica implica que el temps que Vanth esmerça a rotar sobre el seu propi eix és idèntic al seu període de revolució al voltant d'Orc. Per aquest motiu, el satèl·lit mostra permanentment el mateix hemisferi vers el seu primari, un fenomen isomòrfic al que experimentem amb la nostra pròpia Lluna, l'hemisferi avers de la qual roman vedat a l'observació directa sense el concurs de ginys espacials.[12]
Respecte a l'estudi de la seva gènesi, la hipòtesi immediata ens remet a un origen similar al del nostre satèl·lit, el qual se suposa fruit d'una col·lisió cataclísmica entre una Terra jove i un altre cos de grans dimensions. Aquell impacte n’hauria esqueixat una part substancial del mantell, projectant runes a l'espai que, per un procés d'acreció, acabarien conformant la Lluna actual. Tot i la ingent dificultat tècnica de dissociar-ne els senyals lumínics, els espectres de Vanth i Orc revelen una marcada disparitat entre si. Consegüentment, hom pot inferir que és altament improbable que Vanth es formés a partir de materials excavats de les profunditats d'Orc, ja que, en tal cas, la seva composició haurien de manifestar una major afinitat. La tesi més plausible suggereix que Vanth fou originàriament un objecte independent de la cinturó de Kuiper, el qual, en entrar en l'esfera d'influència d'Orc, fou capturat gravitatòriament i compulsió a descriure l'òrbita estable que observem en l'actualitat.[12]
Referències
[modifica | modifica el codi]
- 1 2 3 Afirmat a: Minor Planet Center database. Llengua: anglès.
- ↑ Afirmat a: JPL Small-Body Database. Identificador JPL Small-Body Database: 2090482.
- ↑ URL: https://www.minorplanetcenter.net/db_search/show_object?object_id=90482.
- ↑ «Medium-sized Satellites of Large Kuiper Belt Objects» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 18-09-2018, pàg. 164. DOI: 10.3847/1538-3881/AAD9F2.
- ↑ URL: https://ssd.jpl.nasa.gov/tools/sbdb_lookup.html#/?sstr=2090482.
- ↑ URL: https://ssd.jpl.nasa.gov/horizons.cgi?find_body=1&body_.
- ↑ Keith S. Noll «Mutual Orbit Orientations of Transneptunian Binaries». Icarus (revista), 12-2019, pàg. 62-78. DOI: 10.1016/J.ICARUS.2019.03.035.
- ↑ Michael E. Brown «Masses and Densities of Dwarf Planet Satellites Measured with ALMA». The Planetary Science Journal, 10, 10-10-2023, pàg. 193. DOI: 10.3847/PSJ/ACE52A.
- ↑ «IAU Minor Planet Center». [Consulta: 13 març 2026].
- ↑ «Atlas of Space» (en anglès). [Consulta: 13 març 2026].
- ↑ «Orcus: A Distant World in the Outer Reaches of the Solar System ★ Starvium» (en anglès americà), 07-03-2025. [Consulta: 13 març 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Moltenbrey, Michael. Dawn of Small Worlds: Dwarf Planets, Asteroids, Comets (en anglès). Springer, 2015-10-24. ISBN 978-3-319-23003-0.
- 1 2 Bane, Theresa. Encyclopedia of Demons in World Religions and Cultures (en anglès). McFarland, 2014-01-10. ISBN 978-0-7864-8894-0.
| Cinturó de Kuiper | |
|---|---|
| Disc dispers | |
Vegeu també Tritó (satèl·lit de Neptú) *Classificació actual segons l'MPC. Alguns els consideren objectes del núvol d'Oort.  Portal d'astronomia | |
±± ±± ±± ±±