(951) Gaspra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmic(951) Gaspra
Galileo Gaspra Mosaic.jpg
Designació provisional1916 S45, 1955 MG1, A913 YA Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorscinturó d'asteroides Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (asteroide)Asteroide de tipus S Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGrigori Neüimin[1] Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment30 juliol 1916[1] Modifica el valor a Wikidata, Observatori de Simeiz[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimGaspra Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
 Vegeu la posició actual
Apoàpside2,59276 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside1,82668 ua
(arg (ω): 129,48793)[2] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a2,20972 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,17334[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P1.199,79 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M353,24754 ° (27 juny 2015)[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i4,102 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω253,1621 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta11,46[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)16,8 Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana2,7 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació7,042 h Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,22 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL2000951 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« (950) Ahrensa Modifica el valor a Wikidata • (952) Caia Modifica el valor a Wikidata »

(951) Gaspra és un asteroide del cinturó principal del tipus S descobert per l'astrònom Grigori Neúimin en 1916 des de l'observatori de Simeiz, Simeiz, Rússia. L'òrbita es troba a la vora interior del cinturó d'asteroides. Presenta una forma triaxial, no simètrica al voltant de l'eix de rotació. Forma part de la família d'asteroides Flora.

Porta el seu nom en honor de Gaspra, localitat turística de la península de Crimea.[3]

S'estima que té un diàmetre de 12,2 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és de 0,832777 UA. El seu TJ és de 3,635 .[4]

Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 7,042 hores, amb una variació de lluentor de 11,46 de magnitud absoluta.[4]

Gaspra va ser el primer asteroide fotografiat per una sonda, en concret el 29 d'octubre de 1991 per la Sonda Galileo.[5] Les fotografies revelen l'aspecte "llis" de la superfície, la qual cosa suggereix que té una capa de regolita de gran gruix. Les roques de la superfície són riques en ferro i altres metalls. Així mateix, hi ha una lleugera variabilitat en l'albedo i en el color relacionada amb el relleu topogràfic. La forma irregular, triangular, fa pensar que pot ser un fragment d'un cos més gran, la destrucció del qual va donar origen als asteroides de la família Flora fa uns centenars de milions d'anys.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: JPL Small-Body Database.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Afirmat a: JPL Small-Body Database. Identificador JPL Small-Body Database: 2000951.
  3. Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a ed.. Springer, 2003. ISBN 3-540-00238-3. 
  4. 4,0 4,1 JPL Small-Body Database
  5. 5,0 5,1 Farinella, P. «La cita con Gaspra». A: Astronomía. Orbis-Fabri, 1992, p. Sistema solar, pag 149.