(951) Gaspra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(951) Gaspra   
Galileo Gaspra Mosaic.jpg
Aquesta imatge de l'asteroide (951) Gaspra és un mosaic de dues imatges preses per la sonda Galileo a una distància de 5.300 km, uns 10 minuts abans del màxim acostament el 29 d'octubre del 1991.
Descobriment
Descobridor Grigori Neúimin
Data de descobriment 30 juliol 1916
Altres designacions 1916 S45, 1955 MG1
A913 YA
Classificació Cinturó principal
Elements orbitals
Època 31 de juliol de 2016 (JDCT 2457600,5 )
Excentricitat (e) 0,17318
Semieix major (a) 2,21006 UA
Periheli (q) 1,82731 UA
Afeli (Q) 2,59282 UA
Període orbital (P) 3,29 a
Velocitat orbital mitjana ?
Inclinació (i) 4,10216°
Longitud del node
ascendent
(Ω)
253,14719°
Argument periheli (ω) 129,58759°
Anomalia mitjana (M) 113,19386°
Característiques físiques
Dimensions 12,2 km diàmetre
Massa ?
Densitat ?
Gravetat superficial ?
Velocitat d'escapament ?
Període de rotació 7,042 hores
Classe espectral S (SMASSII)
S (Tholen)
Magnitud absoluta 11,46
Albedo ?
Modifica dades a Wikidata

(951) Gaspra és un asteroide del cinturó principal del tipus S descobert per l'astrònom Grigori Neúimin en 1916 des de l'observatori de Simeiz, Simeiz, Rússia. L'òrbita es troba a la vora interior del cinturó d'asteroides. Presenta una forma triaxial, no simètrica al voltant de l'eix de rotació.

Deu el seu nom en honor a Gaspra, localitat turística de la península de Crimea.[1]

Se estima que el seu diàmetre és de 12,2 km. La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és de 0,832777 UA. El seu TJ és de 3,635 .[2]

Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 7,042 hores, amb una variació de lluentor de 11,46 de magnitud absoluta.[2]

Gaspra va ser el primer asteroide fotografiat per una sonda, en concret el 29 d'octubre de 1991 per la Sonda Galileo. Les fotografies revelen l'aspecte "llis" de la superfície, la qual cosa suggereix que té una capa de regolita de gran gruix. Les roques de la superfície són riques en ferro i altres metalls. Així mateix, hi ha una lleugera variabilitat en l'albedo i en el color relacionada amb el relleu topogràfic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names. 5a ed. (en anglès). Springer, 2003. ISBN 3-540-00238-3. 
  2. 2,0 2,1 JPL Small-Body Database