1,1,1-Tricloroetà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químic1,1,1-Tricloroetà
1,1,1-trichloroethane-2D-skeletal.png
Modifica el valor a Wikidata
Substància químicacompost químic, excipient i líquid inflamable Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular131,930033 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂H₃Cl₃ Modifica el valor a Wikidata
1,1,1-Trichlorethan.svg
SMILES canònic
Model 2D
CC(Cl)(Cl)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,34 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,4 g/100 g (aigua, 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió-31 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició74 °C (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor100 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat7,5 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat12,5 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició promig ponderat en el temps1.900 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició sostre1.900 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
IDLH3.822 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
Potencial d'escalfament global193 Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
1
3
1
 
Modifica el valor a Wikidata

L'1,1,1-tricloroetà, també conegut com a metil cloroform, és un compost orgànic del tipus cloroalcà. Aquest líquid incolor d'olor dolça es va produir fa temps industrialment en gran quantitats com a solvent.[1] Pel fet que ataca la capa d'ozó pràcticament s'ha deixat de produir.

El va obtenir primer Henri Victor Regnault el 1840. Industrialment es produeix en dues fases a partir del clorur de vinil. Generalment es considera que l'1,1,1-Tricloroetà es considera un solvent polar. És un molt bon solvent per l'hexà i per a molts materials orgànics. Abans que el Protocol de Montreal el prohibís per ser una substància destructora de la capa d'ozó terrestre, es feia servir per netejar parts metàl·liques en components electrònics i també com un component d'adhesius. En els laboratoris ha estat substituït per altres solvents.[2] S'ha usat com insecticida en fumigació.[3]

Referències[modifica]

  1. Manfred Rossberg, Wilhelm Lendle, Gerhard Pfleiderer, Adolf Tögel, Eberhard-Ludwig Dreher, Ernst Langer, Heinz Rassaerts, Peter Kleinschmidt, Heinz Strack, Richard Cook, Uwe Beck, Karl-August Lipper, Theodore R. Torkelson, Eckhard Löser, Klaus K. Beutel, Trevor Mann “Chlorinated Hydrocarbons” in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
  2. Use of Ozone Depleting Substances in Laboratories. TemaNord 516/2003
  3. Methylchloroform data sheet, alanwood.net

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1,1,1-Tricloroetà