1,1,1-Tricloroetà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químic1,1,1-Tricloroetà
Substància compost químic, excipient i líquid inflamable
Massa molecular 131,930033 uma
Estructura química
Fórmula química C₂H₃Cl₃
1,1,1-Trichlorethan.svg
SMILES canònic
Model 2D
CC(Cl)(Cl)Cl
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,34 g/cm3 (20 °C)
Solubilitat 0,4 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió -23 °F
Punt d'ebullició 165 °F
Pressió de vapor 100 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 7,5 %
Límit superior d'explosivitat 12,5 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 1.900 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 1.900 mg/m3
IDLH 3.822 mg/m3
Codi NFPA de salut 3
Codi NFPA de foc 1
Codi NFPA de reactivitat 1
Identificadors
CAS 71-55-6
InChIKey UOCLXMDMGBRAIB-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6278
RTECS KJ2975000
AEPQ 200-756-3
ChEBI 36015
KEGG C18246
ChemSpider 6042
ChEMBL CHEMBL16080
UNII 113C650IR1
ZVG 26940
Infocard ECHA 100.000.688
HMDB HMDB41791
DSSTOX DTXSID0021381
NDF-RT N0000023230
UMLS CUI C0043697
IUPHAR 5482
Beilstein 1731614
Modifica dades a Wikidata

L'1,1,1-tricloroetà, també conegut com a metil cloroform, és un compost orgànic del tipus cloroalcà. Aquest líquid incolor d'olor dolça es va produir fa temps industrialment en gran quantitats com a solvent.[1] Pel fet que ataca la capa d'ozó pràcticament s'ha deixat de produir.

El va obtenir primer Henri Victor Regnault el 1840. Industrialment es produeix en dues fases a partir del clorur de vinil. Generalment es considera que l'1,1,1-Tricloroetà es considera un solvent polar. És un molt bon solvent per l'hexà i per a molts materials orgànics. Abans que el Protocol de Montreal el prohibís per ser una substància destructora de la capa d'ozó terrestre, es feia servir per netejar parts metàl·liques en components electrònics i també com un component d'adhesius. En els laboratoris ha estat substituït per altres solvents.[2] S'ha usat com insecticida en fumigació.[3]

Referències[modifica]

  1. Manfred Rossberg, Wilhelm Lendle, Gerhard Pfleiderer, Adolf Tögel, Eberhard-Ludwig Dreher, Ernst Langer, Heinz Rassaerts, Peter Kleinschmidt, Heinz Strack, Richard Cook, Uwe Beck, Karl-August Lipper, Theodore R. Torkelson, Eckhard Löser, Klaus K. Beutel, Trevor Mann “Chlorinated Hydrocarbons” in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
  2. Use of Ozone Depleting Substances in Laboratories. TemaNord 516/2003
  3. Methylchloroform data sheet, alanwood.net

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1,1,1-Tricloroetà Modifica l'enllaç a Wikidata