El comte Guifré II de Cerdanya, Conflent i Berga mor essent monjo de Sant Martí del Cangó l'any 1049El papa Lleó IX és entronitzat el 12 de febrer després que l'emperador Enric III el nomenés com a nou papa a la Dieta de Worms el 10 de desembre de l'any anteriorEmersenda de Bigorra o de Foix, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Ribagorça i Sobrab pel seu matrimoni amb Ramir I d'Aragó mor el desembre de l'any 1049
2 de febrer: Bru d'Eghisheim-Dagsburg és proclamat papa de Roma, que prendrà el nom de Lleó IX després que Enric III del Sacre Imperi l'hagués nominat papa a la Dieta de Worms el desembre de l'any anterior.[10]
12 de febrer - Roma, Estats Pontificis: Inici del pontificat de Lleó IX, 152è papa de Roma. Després de la seva proclamació, Lleó IX emprèn un viatge d'un any per europa per promoure el seu programa reformista entre els prelats europeus. El seu pontificat s'acabarà l'any 1054.[11]
Abril: Lleó IX convoca un concili disciplinar a Roma en el qual deposa els bisbes italians acusats de simonia (venta de càrrecs eclesiàstics o béns espirituals).[12]
Primavera - Inici de la revolta petxenega (que forma part de les guerres romano-petxenegues), que durarà fins l'any 1053: l'emperador Constantí IX Monòmac decideix transferir 15.000 guerrers petxenegs des de les seves posicions als Balcans cap al front oriental. Quan s'aproximaren al Bòsfor, els petxenegs es van revoltar i van decidir anar en direcció a Bulgària fins que van arribar a la ciutat romana d'Orient de Sèrdica seguint el seu líder Tírac. Quan aquest fou fet presoner pels romans d'Orient, els petxenegs i alguns aliats es van revoltar a la Tràcia, a la zona d'Adrianòpolis.[13] Durant l'any 1049 l'emperador envia l'exèrcit de l'est cap a la Tràcia per sufocar la revolta, però són derrotats pels petxenegs, que ataquen impunement la Tràcia i Macedònia.[13]
↑ 13,013,1Kaldellis, Anthony. Streams of gold, rivers of blood: the rise and fall of Byzantium, 955 A.D. to the First Crusade. Nova York: Oxford University Press, 2017, p. 199-200. ISBN 978-0-19-025322-6.
↑Venning, Timothy. The Kings & Queens of Wales (en anglès). Mill Brimscombe Port Stroud, Amberley Publishing, 2013, p. 123. ISBN 9781445615776.
↑BURMA, D. G . E. HALL, M.A., D.LIT., F.R.HIST.S.Professor Emeritus of the University of London and formerly Professor of History in the University of Rangoon, Burma.Tercera edició 1960. Pàgina 18
↑The Wiley-Blackwell encyclopedia of Anglo-Saxon England. Second edition. Chichester, West Sussex: Wiley Blackwell, 2014, p. 558. ISBN 978-0-470-65632-7.
↑Barlow, Frank. The Godwins: the rise and fall of a noble dynasty. London ; New York: Pearson/Longman, 2003, p. 53-54. ISBN 978-0-582-78440-6.
↑Mafizullah, Kabir. The buwayhid dinasty of Baghdad, 1964.
↑Bosworth, Clifford Edmund. The Later Ghaznavids : Splendour and Decay: The Dynasty in Afghanistan and Northern India 1040-1186 (en anglès). 2ª. Nova Delhi: Munshiram Manoharial Publishers Private, 1995, p. 37-39. ISBN 9788121505772.
↑Stone, Jacqueline I. Original Enlightenment and the Transformation of Medieval Japanese Buddhism. 1st ed. Honolulu: University of Hawaii Press, 2003, p. 109. ISBN 978-0-8248-2771-7.
Laiu, A. E. «Exchange and Trade, Seventh–Twelfth Centuries». A: Laiu, A. E. The economic history of Byzantium: from the seventh through the fifteenth century (en anglès). Volum 1. Dumbarton Oaks, 2002, p. 681-754. ISBN 0-88402-288-9.
_de_Foix,_Rainha_de_Arag%C3%A3o_-_The_Portuguese_Genealogy_(Genealogia_dos_Reis_de_Portugal).png)
_Basilique_Saint-Urbain_Statue_de_Saint-Odilon.jpg)
.jpg)
