Vés al contingut

1051

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1051
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1051 (mli)
Islàmic442 – 443
Xinès3747 – 3748
Hebreu4811 – 4812
Calendaris hindús1106 – 1107 (Vikram Samvat)
973 – 974 (Shaka Samvat)
4152 – 4153 (Kali Yuga)
Persa429 – 430
Armeni500
Rúnic1301
Ab urbe condita1804
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080
Anys
1048 1049 1050 - 1051 - 1052 1053 1054
Matrimoni del rei Enric I de França amb Anna de Kíev el 19 de maig de 1051. Miniatura de les Grandes Chroniques de France, vvers 1332-1350.
L'emperadriu consort del Sacre Imperi Berta de Savoia neix l'any 1051

L'any 1051 és un any comú començat en dimarts. És el segon any de la dècada del 1050 i el cinquanta-unè any del segle xi i del segon mil·lenni.

Il·lustració sobre la guerra Zenkunen del Japó que comença l'any 1056

Durant l'any 1051 comença el regnat de l'emperadriu romana d'Orient Teodora Porfirogènita (germana de Zoè Porfirogènita), Enric I de França s'uneix en matrimoni amb Anna de Kíev, Eduard el Confessor d'Anglaterra exilia a Godwin de Wessex, Hilarió de Kíev esdevé el primer metropolità nadiu de l'església ortodoxa oriental i es redacta la primera versió del Codi Rus.[1]

El 10 d'agost de 1051 els romans d'Orient assassinen Drogó d'Hauteville, comte normand de Pulla

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1051 són Enric III, el papa Lleó IX; Constantí IX i Teodora, emperadors de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Països Catalans

[modifica]

Europa

[modifica]

Sacre Imperi Romanogermànic

[modifica]

Anglaterra

[modifica]

Rus de Kíev

[modifica]

Àsia

[modifica]

Naixements

[modifica]

Europa

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]
  • Bitan de Mengxi. Bi Sheng, inventor de la impremta de tipus mòbils mor entre els anys 1051 i 1052.
    Xina: (aprox) Bi Sheng, artesà i inventor xinès que va construir la primera impremta de tipus mòbils, 400 anys abans de la de Gutenberg.[33]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «El mundo en el año 1051 d. C.» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2026].
  2. Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 51. ISBN 978-84-15267-24-9. 
  3. 3,0 3,1 «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 24 gener 2026].
  4. Sancy, Alain de. Les ducs de Normandie et les rois de France: 911-1204 (en francès). Fernand Lanore, 1996, p. 156. ISBN 978-2-85157-153-3. 
  5. 5,0 5,1 «ALTAVILLA, Drogone d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 24 gener 2026].
  6. Crusius, Gottlieb Friedrich Eduard. Geschichte der vormals kaiserlichen freien reichsstadt Goslar am Harze (en alemany), 1842, p. 30. 
  7. Kristó, Gyula. Háborúk és hadviselés az Árpádok korában. 2. kiad. Szeged: Szukits, 2003, p. 74-75. ISBN 978-963-9441-87-3. 
  8. 8,0 8,1 La grande et les petites histoires du beau XIIe siècle (en francès). Editions Publibook, p. 128. ISBN 978-2-7483-3181-3. 
  9. Gobry, Ivan. Philippe Ier: 1060-1108 Père de Louis VI (en francès). Pygmalion, 2012-12-15. ISBN 978-2-7564-0919-1. 
  10. «[https://sourcebooks.fordham.edu/source/homo-damian1.asp Medieval Sourcebook: Peter Damian: Liber Gomorrhianus [.c.1048-54]]». Fordham University - Internet History Sourcebooks Project. [Consulta: 10 febrer 2020].
  11. 11,0 11,1 Walker, Ian W. Harold, the Last Anglo-Saxon King (en anglès). Sutton, 1997, p. 29. ISBN 978-0-7509-1388-1. 
  12. 12,0 12,1 Richard Ewing Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (Woodbridge: The Boydell Press, 2004), p. 50
  13. Reynoldson, Fiona; Shuter, Jane. The Medieval Realms (en anglès). Heinemann, 1994, p. 6. ISBN 978-0-435-31682-2. 
  14. Barlow, Frank. The Godwins: The Rise and Fall of a Noble Dynasty (en anglès). Pearson/Longman, 2003, p. 59. ISBN 978-0-582-78440-6. 
  15. ‘Danegeld’—From Danish Tribute to English Land Tax : The Evolution of Danegeld from 991 to 1086. Hart Publishing. ISBN 978-1-84946-480-2. 
  16. Klein-Gousseff, Catherine; Sansonnens, Yves. Les Grandes Dates de la Russie et de l'URSS (en francès). Larousse (réédition numérique FeniXX), 1990. ISBN 978-2-295-00925-8. 
  17. 17,0 17,1 Polet, Jean-Claude. Patrimoine littéraire européen : anthologie en langue française (en francès). De Boeck Supérieur, 1993-10, p. 559. ISBN 978-2-8041-1590-6. 
  18. al-Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 77. ISBN 978-0-7007-1576-3. 
  19. Shively, Donald H.; McCullough, William H. The Cambridge history of Japan. Cambridge New York Oakleigh: Cambridge universitypress, 1999, p. XXI. ISBN 978-0-521-22353-9. 
  20. Castro, Instituto Salazar y. Estudios Genealogicos, Heraldicos Y Nobiliarios en Honor de Vicente de Cadenas Y Vicent, Con Motivo Del Xxv Aniversario de la Revista "hidalguia"tomo Ii (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1978, p. 384. ISBN 978-84-00-03787-1. 
  21. «CADWGAN (died 1111), prince | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 24 gener 2026].
  22. «Mi Fu | Chinese Calligrapher, Painter & Poet | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-23.
  23. Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 224. ISBN 978-0-521-56350-5. 
  24. Erik van Mingroot, ed. Les chartes de Gérard Ier, Liébert et Gérard II, évêques de Cambrai 2005, p. 2.
  25. Paul Görlich: Bardo – Abt von Werden und Hersfeld, schließlich Erzbischof von Mainz. A: Mein Heimatland. Bd. 38, Nr. 12, Dezember 1998, ZDB-ID 555660-0, S. 61–64.
  26. Biographie, Deutsche. «Rotho - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 24 gener 2026].
  27. Reuter, Timothy. Germany in the Early Middle Ages 800–1056. New York: Longman, 1991, p. 200, 204
  28. Bauduin, Pierre. La première Normandie, Xe-XIe siècles: sur les frontières de la Haute-Normandie, identité et construction d'une principauté (tesi). Caen] Caen [Mont-Saint-Aignan: Pôle universitaire normand Presses universitaires de Caen Publications des universités de Rouen et du Havre, 2004, p. 279 i 331. ISBN 2841331458. 
  29. Richard Allen Landes, Relics, Apocalypse, and the Deceits of History: Ademar of Chabannes, 989–1034 (Harvard University Press, 1995, p. 4
  30. Krag, Claus «Kalv Arnesson» (en noruec). Store Norske Leksikon, 25-08-2025.
  31. La chronique de Nantes (570 environ-1049)... / [éd. René Merlet] (en francès), 1896. 
  32. Sapere.it. «Amedèo I su Enciclopedia | Sapere.it» (en italià). Arxivat de l'original el 2024-11-27. [Consulta: 24 gener 2026].
  33. «Bi Sheng | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 gener 2026].