10 de febrer

<<	Febrer 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28
Tots els dies

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 324 dies per finalitzar l'any i 325 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès).
1939 - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.

Resta del món

1763 - París (França): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.
1805 - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.
1873 - Espanya: Amadeu de Savoia abdica de la Corona, l'endemà es proclamarà la Primera República Espanyola.
1910 - Espanya: José Canalejas ocupa per primera vegada la presidència del Consell de Ministres.
1930 - Espanya: Miguel Primo de Rivera abandona el país.
1942 - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo".
1958 - Sidi Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
1965 - Vietnam: L'Exèrcit dels Estats Units comença a bombardejar amb napalm les selves de Vietnam.
2005 - l'Aràbia Saudita: s'hi comencen a celebrar unes eleccions municipals sense que hi puguin participar les dones i sense cap garantia democràtica.

Naixements

Països Catalans

1909 - Penàguila, Alcoià: Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels més necessitats.
1920 - Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, polític català (m. 1977).

Resta del món

1767 - Sevilla: Luis Daoíz y Torres, militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
1859 - París (França): Alexandre Millerand, advocat, periodista, President de la República Francesa (m. 1943)
1868 - Verviers: Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona (m. 1946).
1890 - Moscou, Imperi Rus: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (m. 1960).
1894 - Londres (Anglaterra): Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit (m. 1986).
1895 - Ourense: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.
1897 - West Hartford, Connecticut (EUA): John Franklin Enders, bacteriòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954 (m. 1985).
1898
- Adelaida - Austràlia: Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana.
- Augsburg - Alemanya: Bertolt Brecht, escriptor alemany (m. 1956)
1902 - Xiamen, Fujian (Xina): Walter Houser Brattain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956 (m. 1987).
1910 - Dinant (Bèlgica): Dominique Pire, religiòs dominic belga, Premi Nobel de la Pau de 1958 (m. 1969).
1987, Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.

Necrològiques

Països Catalans

2005
- Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí (n. 1940).
- Manhattan (Nova York): Jordi Casals i Ariet, biòleg català, descobridor del virus Lassa (n. 1911).^[1]

Resta del món

1242 - Martirano (Calàbria): Enric VII d'Alemanya.
1755 - París (França): Montesquieu, filòsof francès (n. 1689).
1837 - Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme (n. 1799).
1891 - Estocolm, Suècia: Sófia Kovalévskaia, matemàtica russa (n. 1850).
1918: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907 (n. 1833).
1923 - Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, Premi Nobel de Física l'any 1901 (n. 1845).
1926 - Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
2005 - Nova York (els EUA): Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà (m. 2005).

Festes i commemoracions

Dia de la Mare a Noruega

Santoral^[2]

Església Catòlica^[3]

Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia, verge (547); Guillem de Malavalle, inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (s. IV); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
- Beats: Hug de Fosses, abat (1164); Chiara Agolanti de Rimini, clarissa (1329); Pierre Fremond i màrtirs d'Avrilly (1794); José Sánchez del Río, màrtir (1928); Eusebia Palomino Yenes, religiosa (1933); Alojzije Viktor Stepinac, bisbe i màrtir (1960).
Sants: Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós, santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia, màrtir (418); Desideri de Clarmont, bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden, bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
Beats: Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano, eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).

Església Copta

3 Meixir: Efraïm de Síria, diaca (373); Jaume l'Asceta, eremita (s. VI).

Església Apostòlica Armènia

21 Arac': Valerià, Càndid, Àquila i Eugeni de Trebisonda, màrtirs (ca. 304); Efraïm de Síria, diaca (373).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 23 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 28 de gener del calendari julià.

Sants: Festivitat de tots els sants eremites; Efraïm de Síria, diaca (s. IV); Pal·ladi d'Antioquia, eremita (s. IV); Marciana, emperadriu; Esteve de Quirsa, monjo (s. VI); Isaac el Sirià, bisbe de Nínive (s. VII); Efraïm i Jordi de Novotorzhk, monjo (1053); Efraïm de Petxersk, bisbe de Pere'aslavl (ca. 1098); Teodosi de Totemsk, monjo (1568); Benjamí de Romanov, màrtir, i Fiodor el Confessor, prevere (1933); Hilari, pare de Joan de Réome; Ignatz de Belev, bisbe i Vladímir, Bartomeu i Olga, màrtirs (1938); Pavel, prevere màrtir (1940); Leontij el Confessor, monjo (1972).

Església Ortodoxa de Grècia

Carissa, màrtir; Jaume l'Asceta, eremita.

Esglésies luteranes

Friedrich Christoph Oetinger, prevere (1780) (Església Evangèlica d'Alemanya).
Silas, deixable de Pau de Tars (Lutheran Church, Missouri Synod).

Església d'Anglaterra

Santa Escolàstica de Núrsia, germana de Sant Benet, abadessa de Plombariola (ca. 543)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de febrer

↑ Harrington, Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.
↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 10. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de febrer.

[Sapiens-1] Harrington, Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.

[2] Schäfer, Joachim. «Kalender - 10. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[3] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]

[3]