De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs . Queden 174 dies per finalitzar l'any.
Països Catalans
1760 , Barcelona : s'estrena al Teatre de la Santa Creu Antigono de Josep Duran i Pejoán , primera òpera d'autor català estrenada a Catalunya.
1880 : es publica el primer número de la revista La Ilustració Catalana , la primera revista gràfica en català , amb l'objectiu de donar a conèixer el moviment artístic, literari i científic de Catalunya .[1]
1910 , Barcelona : se celebra una de les primeres manifestacions feministes de la història, convocada per la Sociedad Progresiva Femenina
1982 , País Valencià : amb la seva publicació en el BOE , entra en vigor l'Estatut d'Autonomia .[2]
2003 , Catalunya : l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org .[cal citació ]
2003 , Països Catalans : es crea Viquillibres .[cal citació ]
2009 , Parlament de Catalunya : s'aprova la Llei 12/2009, coneguda com la Llei d'Educació , que blinda la immersió lingüística .[3] [4]
2010 , Barcelona : massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut , amb caràcter marcadament independentista .
Resta del món
1478 , Lieja : reconstrucció del perron , després del seu exili a Bruges .
1517 , Alcalá de Henares , Regne de Castella : s'acaba d'imprimir l'últim volum de la Bíblia Poliglota Complutense .
1940 , Vichèi , França : El mariscal Pétain , heroi de la Primera Guerra Mundial com a vencedor de la batalla de Verdun , darrer primer ministre de la Tercera República Francesa , va dissoldre el parlament i va instaurar un règim dictatorial aliat del Tercer Reich .[5]
1985 , Auckland , Nova Zelanda : els serveis secrets francesos col·loquen dues bombes al Rainbow Warrior , vaixell insígnia de Greenpeace i l'enfonsen. En l'atemptat, Hi mor el fotògraf Fernando Pereira .
2003 : Es crea Wikibooks a nivell mundial.
1746 , Barcelona : Rafael d'Amat i de Cortada , baró de Maldà , autor d'un dietari en 60 volums amb el títol de Calaix de sastre
1845 , Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal , escriptora catalana i pionera del feminisme.[6]
1887 , Cornellana ː Maria Majoral , coneguda com la Tamastima , trementinaire de la Vall de la Vansa [7]
1910 , Lleida : Agnès Gregori Prunera , atleta catalana, pionera de l'esport lleidatà (m. 2007 ).[8]
1913 , Santa Coloma de Farners , província de Girona : Salvador Espriu , escriptor català [9]
1917 , Barcelona: Joan Capri , actor i humorista català
1919 , Sabadell , província de Barcelona : Maty Mont , artista de varietats catalana.[10]
1933 , Gironella , província de Barcelona : Maur Esteva i Alsina , monjo cistercenc català , abat del Monestir de Poblet (1970-1998) i abat general de l'Orde Cistercenc (1995-2005).
1936 , Barcelona : Aurora Pons , destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu [11]
1943 , Barcelona: Albert Boadella , actor, dramaturg i director català.
1947 , Bellreguard (la Safor : Joan Pellicer , metge i etnobotànic valencià
1970 , Centelles : Maria Carme Sayós i Motilla , advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Congrés dels Diputats .[12]
Resta del món
1509 , Noyon , Picardia , França : Joan Calví , teòleg francès reformista
1724 , Estocolm , Suècia ː Eva Ekeblad , agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris[13]
1819 , Zaanstad , Regne Unit dels Països Baixos : Pieter Bleeker , metge i ictiòleg neerlandès
1830 , Illa de Saint Thomas , llavors colònia danesa: Camille Pissarro , pintor impressionista francès [14]
1856 , Smiljan , Imperi Austríac , actual Croàcia : Nikola Tesla , enginyer elèctric serbo -estatunidenc [15]
1862 , Hèlsinki , Finlàndia ː Helene Schjerfbeck , pintora finlandesa, l'artista més important de Finlàndia[16]
1867 , Baden-Baden , Karlsruhe , Gran Ducat de Baden , Confederació Alemanya : Maximilià de Baden , gran duc de Baden, darrer canceller imperial d'Alemanya
1871 , París , França : Marcel Proust , escriptor francès [17]
1877 , Tournai , França: Hélène Dutrieu , pionera de l'aviació [18]
1883 , Filadèlfia , Pennsilvània , Estats Units : Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
1888 , Volos , Grècia : Giorgio de Chirico , pintor , escultor i escenògraf italià [19]
1891 , Rockford , Illinois ː Edith Quimby , investigadora en medicina i física, pionera en medicina nuclear [20]
1895 , Múnic , Alemanya : Carl Orff , compositor alemany [21]
1899 , Marchienne-au-Pont , Hainaut , Bèlgica : André Souris , compositor i director d'orquestra belga[22]
1902 , Chorzów , Silèsia , Alemanya : Kurt Alder , químic alemany, Premi Nobel de Química de 1950 [23]
1903 , Knowle , Warwickshire : John Wyndham , escriptor anglès.
1914 , Toronto , Canadà : Joe Shuster , dibuixant de còmic canadenc, co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de còmic Superman
1919 , Tolosa de Llenguadoc : Pierre Gamarra , poeta i novel·lista
1920 , San Francisco , EUA : Owen Chamberlain , físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1959 [24]
1921 , Brookline ː Eunice Kennedy Shriver , filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics [25]
1923 , Michoacán : Amalia Mendoza , cantant mexicana de ranxera i mariachi (m. 2001 ).[26] [27]
1930 , Peckham , Anglaterra : Josephine Veasey , mezzosoprano britànica , associada a papers d'òperes de Wagner i Berlioz .[28]
1931 , Wingham , Ontàrio ,(Canadà : Alice Munro , escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura del 2013 .[29]
1940 , Corpus Christi , Texas , EUA : Helen Donath , soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys.[30]
1941 , Bugia , Algèria : Wassyla Tamzali , advocada i escriptora, feminista i laïcista algeriana .[31]
1942 - Detroit : Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc (m. 2023 ).
1943 , Richmond , Virgínia (EUA : Arthur Ashe ,fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units [32]
1954 , Lancaster , Pennsilvània , Estats Units : Martha De Laurentiis , productora estatunidenca de cinema.
1957 , Sant Sebastià , Guipúscoa : Luisa Etxenike , escriptora basca que escriu en castellà.[33]
1974 , Dublín , Irlanda : Imelda May , cantant i compositora de rockabilly.
1976 :
1980 , São Gonçalo , Brasil : Cláudia Leitte , cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo .[34]
1982 , París , França: Leila Alaoui , fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista[35]
Països Catalans
Resta del món
1086 , Odense : Canut IV de Dinamarca , rei i sant.
1480 , Ais de Provença : Renat I , dit el Bo , comte de Barcelona i rei de Nàpols
1559 , París : Enric II de França , duc de Bretanya i rei de França
1584 , Delft : Guillem I d'Orange-Nassau , governador dels Països Baixos.
1851 , Bry-sur-Marne , Val-de-Marne , França : Louis-Jacques-Mandé Daguerre , més conegut com a Louis Daguerre, va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerreotip [38]
1860 , Damasc : Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc , franciscans missioners, venerats com a beats.
1863 , Nova York , EUA : Clement Clarke Moore , professor estatunidenc de literatura oriental i grega[39]
1653 , Abbeville (França): Gabriel Naudé , bibliotecari francès
1910 , Potsdam , Alemanya : Johann Gottfried Galle , astrònom alemany que va descobrir el planeta Neptú amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest
1919 , Nova York : Edward Abeles , actor estatunidenc.
1983 , Inning , Alemanya : Werner Egk , nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany[40]
2000 , Darmstadt : Gertrud Arndt , fotògrafa i artista tèxtil associada a la Bauhaus (n. 1903 ).[41]
2015 , el Caire , Egipte : Omar Sharif , actor egipci [42]
Festes i commemoracions [ modifica ]
Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol , patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà , el 25 de juliol ); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans , màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes , màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (segle iv ); Lleonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (segle iv ); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse , monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca , rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
Sants no inclosos al Martirologi : Amalberga de Maubeuge , monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega , reis.
Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk , missioner (1947).
Venerats a l'Orde del Cister : Bertran de la Gran Selva , abat (1149).
Venerats a la família franciscana : santa Veronica Giuliani ; beat Bernat de Quintavalle (segle xiii ).
Venerats a l'Orde de la Mercè : beat Arnau de Camerino .
Església d'Armènia [ modifica ]
4 Hrotits: Aristocles, Demetrià i Atanasi de Tamassos, màrtirs; Concili d'Efes (431).
Església Ortodoxa Síria [ modifica ]
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ]
Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ]
Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià.
Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler , monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa en la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Bielorússia, Pskov i Sant Petersburg.
Església Ortodoxa Grega [ modifica ]
Sants: Lluc, Joan i Sever, eremites (s. V); Marci, Màrcia i Pieri d'Antioquia, màrtirs; Lluc de Jerusalem, màrtir (1273).
Església Ortodoxa de Geòrgia [ modifica ]
Sant Jordi del Mont Atos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).
Església Evangèlica d'Alemanya [ modifica ]
↑ «La Ilustració Catalana | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 16 juny 2020].
↑ «Entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana | enciclopedia.cat ». [Consulta: 31 maig 2022].
↑ «LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. ». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 octubre 2020].
↑ «El Parlament aprueba la Llei d'Educació de Catalunya sin unidad en el tripartito » (en castellà), 01-07-2009. [Consulta: 19 octubre 2020].
↑ Kinder, Hermann, 1920-1968. . Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días . 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4 .
↑ «Dolors Monserdà i Vidal | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 31 març 2020].
↑ Bosch , Carme «Trementinaires. De l'oblit al reconeixement ». Milfulles, núm 1 , juny 2018, pàg. 48-54.
↑ «Gregori Prunera, Agnès ». Atletes de Lleida. [Consulta: 13 setembre 2022].
↑ «Salvador Espriu i Castelló | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 maig 2020].
↑ «Carrer de Maty Mont ». Nomenclàtor . Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 3 juny 2016].
↑ «Aurora Pons i López-Lamela | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 2 novembre 2020].
↑ «Sayós i Motilla, Maria Carme. Diputada por Barcelona. X Legislatura (2011-2016) ». Congrés dels Diputats. [Consulta: maig 2020].
↑ Tikkanen , Amy. «Eva Ekeblad ». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 23 febrer 2020].
↑ «Camille Pissarro | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 maig 2020].
↑ «Nikola Tesla | Biography, Facts, & Inventions » (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2020].
↑ Konttinen , Riitta. «Schjerfbeck, Helene (1862–1946) » (en anglès). SKS. Societat finlandesa de literatura. [Consulta: 29 novembre 2017].
↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 maig 2020].
↑ «Hélène Dutrieux » (en anglès). Early Birds of Aviation, Ralph Cooper. [Consulta: 28 març 2020].
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992. . El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos . 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2 .
↑ «Quimby, Edith Hinkley (1891-1982), physicist » (en anglès). American National Biography Online (ANB). Oxford University Press. [Consulta: 5 setembre 2022].
↑ Diccionario enciclopédico de la música . 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2 .
↑ Larousse , Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/musdico/Andr �_Souris/170170 Encyclopédie Larousse en ligne - André Souris]» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950 » (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physics 1959 » (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
↑ «Eunice Kennedy Shriver | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 29 maig 2021].
↑ «Amalia “La Tariácuri” Mendoza (1923-2001) » (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 juny 2023].
↑ Santoyo , Karla «Muere la cantante Amalia Mendoza » (en castellà). Agencia Reforma (México D.F., México) , 12-06-2001, pàg. 5–5.
↑ Marek , Dan H. «Josephine Veasey». A: Alto: The Voice of Bel Canto . Rowman & Littlefield Publishers, 20 d'octubre de 2016, p. 219. ISBN 978-1-4422-3589-2 [Consulta: 8 novembre 2017].
↑ «Alice Munro | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 maig 2020].
↑ «Helen Donath (Soprano) - Short Biography ». Bach Cantatas Website. [Consulta: 19 maig 2020].
↑ Sleeman , Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001, pàg. 562. ISBN 978-1-85743-122-3 .
↑ «Arthur Ashe | American tennis player » (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
↑ Salaberria , Urkiri. «Luisa Etxenike. Escritora: La igualdad no es la negación de la diferencia, es la negación de la desigualdad » (en castellà). euskonews, 15-22 gener 2010. [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Claudia Leitte - Biografía, historia y legado musical » (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Diada per la Noviolència 2019. Leila Alaoui ». Fundació privada Universitat Internacional de la Pau, gener 2019. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 16 novembre 2020].
↑ «Fernando Alcolea - Montserrat Alberich » (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
↑ Redacció. «Muere Concha García Campoy » (en castellà). Barcelona: La Vanguardia , 10-07-2013. [Consulta: 15 febrer 2014].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Jacques Mandé Daguerre » (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
↑ «Clement Clarke Moore | American scholar and author » (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ «Werner Egk | German composer » (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ «Gertrud Arndt » (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 23 juliol 2023].
↑ «Omar Sharif | Biography, Movies, Lawrence of Arabia, Bridge, & Facts » (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
↑ «Kalender - 10. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon » (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon . [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni .