122a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militar122a Brigada Mixta
Tipus Brigada Mixta
Data de lleva maig de 1937
Dissolució març de 1939
País Flag of Spain (1931–1939).svg Segona República Espanyola
Branca Red star.svg Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats Marcelino Usatorre Royo
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

La 122a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola. Pertanyia a la 27a Divisió i va tenir un paper rellevant durant la contesa.

Historial[modifica]

Front d'Aragó[modifica]

La unitat va ser creada al maig de 1937 a partir de l'1er Regiment de l'antiga Divisió «Carles Marx», que després de la militarització es va convertir en la 27a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República;[1] la brigada va quedar adscrita a aquesta unitat, mantenint-se integrada en aquesta divisió durant la resta de la contesa. Al capdavant de la 122a BM va quedar el major milícies Marcelino Usatorre Royo, mentre que per a la prefectura d'Estat Major va ser nomenat el capità d'Infanteria Manuel Labandera Genovés. Com a comissari polític va ser nomenat Ignacio Tresaco Ayerre, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[2]

Poc després d'haver-se fundat la unitat va tenir lloc la seva primera actuació, en l'Ofensiva d'Osca, al juny de 1937. La 122a BM va tenir un paper destacat durant l'ofensiva republicana, encara que la temptativa finalment va fracassar; el propi comandant de la unitat, Usatorre, va resultar ferit a la mà i pel seu acompliment seria recompensat amb un ascens.[3] Mesos després, a l'Ofensiva de Saragossa, la brigada va participar integrada en l'«Agrupació A» en l'assalt infructuós sobre Zuera; també va col·laborar en un assalt contra les posicions enemigues de la Paridera.[4] Tornaria a participar en una nova temptativa sobre Saragossa, entre el 9 i l'11 d'octubre de 1937, que es va saldar en un fracàs.[2]

El 25 de gener de 1938, durant la batalla de Terol, la 122a BM va acudir al front i va atacar les línies enemigues, ocupant Casas de la Soya —operació durant la qual va sofrir 516 baixes—. L'endemà passat va arribar fins a les posicions franquistes a Singra, però va haver de retirar-se sense haver aconseguit conquistar la localitat. Durant la batalla de l'Alfambra va ser enviada en suport de la 132a Brigada Mixta,[5] encara que quan va arribar a la seva destinació les posicions ja havien caigut en mans enemigues.

Al començament de l'ofensiva franquista a Aragó va ser enviada a Utrillas per a defensar aquesta localitat, però el 12 de març va haver de retirar-se davant la pressió enemiga; el 24 de març es va retirar cap a la línia defensiva del riu Cinca, encara que després de la conquesta franquista de Lleida es va situar en una nova línia defensiva situada al riu Segre. Marcelino Usatorre va passar a manar la 27a Divisió, per la qual cosa el comandament de la 122a BM va passar al major de milícies Manuel Pérez Cortés.[6]

Catalunya[modifica]

Al maig va participar en l'Ofensiva de Balaguer, on va intervenir en els combats més sanguinaris. El 22 de maig va avançar cap a la Vall de Camarasa i el Barranc Salat fins a la Torre Figueras; el 486è batalló va assaltar dues vegades la posició coneguda com «La Merenga»,[7] encara que sense èxit. Durant els següents dos dies el 485è batalló va repetir els assalts contra aquesta posició, però van ser rebutjats. Durant el 26 i 27 de maig el 485è batalló va continuar pressionant, però les unitats franquistes —Tiradors d'Ifni i un batalló canari— van rebutjar una vegada i una altra els atacs. La 122a BM va tenir unes pèrdues molt elevades durant aquesta ofensiva, encara que es va llaurar un gran prestigi.[6][8]

Després de ser reorganitzada, la 122a BM va intervenir en la Batalla de l'Ebre. El 2 d'agost la 27a Divisió va creuar l'Ebre, dirigint-se a Camposines i posteriorment a Gandesa, on el 3 d'agost va rellevar a les forces de 16a Divisió.[9] La 122a Brigada Mixta agrupava els batallons 485, 486, 487 i 488.[10] El 6 d'agost va rellevar a les forces de la 35a Divisió Internacional en la zona de Vilalba dels Arcs[n. 1] i el dia 19 va sostenir forts combats amb les forces enemigues en la zona Vilalba-Corbera-Vèrtex Gaeta. El 3 de setembre una potent ofensiva enemiga va caure sobre la 122a BM en la zona de Corbera-Gandesa, havent de retirar-se a Camposines. En la nit del 13 al 14 de setembre es va retirar del front de guerra i va creuar el cap de pont en sentit invers, trobant-se pràcticament desfeta.[6]

Després del final de la batalla de l'Ebre la prefectura d'Estat Major va ser assumida pel capità de milícies Amadeu Bertomeu Esquius. Tanmateix la 122a BM havia sofert un nombre de baixes tan elevat que tant la pròpia brigada com la 27a Divisió seguien sense estar reconstruïdes quan al desembre de 1938 va començar la campanya de Catalunya.[6]

Comandaments[modifica]

Comandants
Caps d'Estat Major
Comissaris
  • Ignacio Tresaco Ayerre, del PSUC.
  • Sabino Saceda Alonso, del PSUC.

Notes[modifica]

  1. Va substituir a la XI Brigada Internacional,[11] per a llavors molt infringida per les contraofensives franquistes.

Referències[modifica]

  1. Zaragoza, 1983, p. 53.
  2. 2,0 2,1 Engel, 1999, p. 109.
  3. Jiménez, 2007, p. 61.
  4. Maldonado, 2007, p. 182.
  5. Engel, 1999, p. 109-110.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Engel, 1999, p. 110.
  7. Mezquida, 1972, p. 94.
  8. Mezquida, 1972, p. 94-100.
  9. Garai, 2008, p. 103.
  10. Garay, 2008, p. 103.
  11. Cabrera Castillo, 2002, p. 262.
  12. Fernández, 1971, p. 145.

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. El Ejército Republicano en la Guerra Civil. Madrid: Siglo XXI de España, 1989. ISBN 84-3230-682-7. 
  • Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Almena, 2002. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Fernández, Alberto E. La España de los maquís. Ediciones Era, 1971. 
  • Garai, Juan Ramón. Celestino Uriarte. Clandestinidad y resistencia comunista. Tafalla: Txalaparta, 2008. ISBN 978-84-8136-524-5. 
  • Jiménez, Fausto. Un testimonio más. Universidad de Valencia, 2007. ISBN 978-84-370-6967-8. 
  • Maldonado, José María. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936-1938). Mira Editores, 2007. 
  • Mezquida, Luis María. La batalla del Segre. Repercusiones del Ebro en el oeste de Cataluña. Diputación Provincial de Tarragona, 1972. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2000. ISBN 84-9734-465-0. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.