De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs . Queden 294 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
538 - Roma , Regne Ostrogot ː Vitigès alça el setge de Roma durant la guerra gòtica .1088 - Roma , Estats Pontificis ː Urbà II esdevé papa de Roma.1144 - Roma , Estats Pontificis ː Luci II esdevé papa de Roma.1354 - Alcanyís , Baix Aragó (Terol ): Pere IV d'Aragó funda la Universitat Sertoriana d'Osca .1622 - Ciutat del Vaticà : Ignasi de Loiola , fundador de l'ordre dels Jesuïtes , és canonitzat sant per l'Església Catòlica .1894 - Vicksburg , Mississipi (Estats Units ): Es venen, per primera vegada, ampolles de Coca-Cola .1913 - Austràlia : Canberra esdevé capital d'Austràlia .1918 - Rússia : Moscou esdevé la capital de l'imperi, després que Sant Petersburg ho hagi estat durant 215 anys.1930 - Índia : Mahatma Gandhi condueix la Marxa de la Sal , de prop de 300 km, per donar exemple d'insubmissió al monopoli de la sal, que s'havia atorgat el govern britànic.[2] 1938 - Àustria : es produeix l'Anschluss , l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi .1940 - Moscou , Unió Soviètica ː Signatura del Tractat de Moscou entre Finlàndia i la Unió Soviètica que marca la fi de la Guerra d'Hivern .[3] 1941 - Guerra d'hivern : Finlàndia i la Unió Soviètica signen l'armistici en la guerra que els va enfrontar entre el 1939 i el 1940 , pel qual la primera conserva la independència, tot i perdre l'istme de Carèlia i altres territoris septentrionals, d'on són evacuats immediatament la població.1968 - L'illa Maurici s'independitza de l'Imperi Britànic.1986 - Espanya : Se celebra el referèndum sobre la permanència a l'OTAN , amb victòria del sí.1994 - Londres , Gran Bretanya : L'Església Anglicana ordena la primera dona sacerdot .[cal citació 1999 - Polònia , Hongria i la República Txeca , antics membres del Pacte de Varsòvia , es converteixen en membres de l'OTAN . 2000 - Espanya : El Partit Popular guanya les eleccions a les corts generals per majoria absoluta.2011 – Fukushima , Japó : un reactor de la central nuclear de Fukushima es fon i explota , alliberant grans quantitats de radioactivitat a l'atmosfera, després del terratrèmol de Sendai .Països Catalans
1875 - Sant Feliu de Guíxols , l'Empordà : Juli Garreta i Arboix compositor de sardanes .1895 - Molins de Rei , Baix Llobregat : Francesc Civil i Castellví 1898 - València : Amparo Iturbi Báguena valenciana (m. 1969 ).[4] 1915 - Gironella : Lluís Maria Saumells i Panadés 1919 - València : Vicent Badia i Marín 1957 - Sant Pere Pescador , Alt Empordà , Rosa Font i Massot [5] 1971 - Madrid : Raül Romeva i Rueda Resta del món 1776 , Chevening, Kent ː Hester Stanhope [6] 1812 , Clapham , Regne Unit : Joseph Prestwich [7] 1825 , Stolzenberg , prop de Stettin , Prússia : August Manns 1863 , Pescara (Itàlia ): Gabriele d'Annunzio 1938 ).[2] 1878 , Capannori , Lucca , Gemma Galgani santa per l'Església catòlica (m. 1903 ).[8] 1890 , Kíev , Ucraïna , Imperi Rus : Vàtslav Nijinski 1891, Toló ː Andrée Turcy actriu i cantant francesa .[9] 1904 , Orenburg (Rússia) : Liudmila Kéldix matemàtica soviètica coneguda per la teoria de conjunts i la topologia geomètrica (m. 1976 ).[10] 1918 , Nova York ː Elaine de Kooning 1989 ), pintora estatunidenca expressionista abstracta i crítica d'art (m. 1989 ).[11] 1919 , Madrid (Espanya): Miguel Gila 1920 , París : Françoise d'Eaubonne escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (m. 2005 ).[12] 1921 , Torí , Regne d'Itàlia : Gianni Agnelli FIAT .1922 , Lowell (Massachusetts) , EUA : Jack Kerouac generació beat (m. 1969 )[13] 1925 :
1927 :
1928 : Washington DC (EUA ): Edward Albee dramaturg estatunidenc .(m. 2016 ).[13] 1933 , Bethel Park, Pennsilvània : Barbara Feldon actriu nord-americana, coneguda pel seu paper a El Superagent 86 .[16] 1939 , Washington D. C.: Jude Milhon Saint Jude –, hacker i activista feminista (m. 2003).[17] 1946 , Los Angeles , Califòrnia, Estats Units : Liza Minnelli ,estatunidenca .[18] 1953 , Mitrovicë , Iugoslàvia : Avni Spahiu diplomàtic i periodista kosovar .1955 :
Països Catalans
1698 - València : Vicent Guilló Barceló barroc valencià (n. 1647 ).1984 - Reus : Antònia Abelló Filella 1913 ).[21] 1997 - Esplugues de Llobregat , Baix Llobregat : Angelina Alòs i Tormo ceramista catalana (n. 1917 ).[22] 2008 - monestir de Montserrat , el Bages : Cassià Maria Just i Riba 2023 - Vic : Jaume Medina i Casanovas Resta del món
1507 - Viana , Navarra : Cèsar Borja Roderic de Borja , militar, arquebisbe de València i cardenal (n. 1475 ). Fou l'inspirador de l'obra de Maquiavel El príncep 1648 - Almazán , Espanya : Tirso de Molina escriptor espanyol del Barroc .1872 - Nanjing , Xina : Zeng Guofan 1811 ).[23] 1875 - Karlovac , Croàcia : Dragojla Jarnević croata (n. 1812 ).[24] 1908 - Romaː Clara Novello 1818 ).[25] 1916 - Viena : Marie von Ebner-Eschenbach escriptora austríaca del Realisme (n. 1830 ).[26] 1925 - Pequín (Xina ): Sun Yat-sen Sun Zhongshan , fou un estadista, líder revolucionari i polític xinès. És considerat el pare de la Xina moderna tant a la República Popular de la Xina , com a Taiwan (n. 1866 )[27] 1935 - Nova York , Estats Units d'Amèrica : Mihajlo Pupin 1942 - Londres , Regne Unit : William Henry Bragg Premi Nobel de Física de l'any 1915 (n. 1862 )[28] 1955 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Charlie Parker 1964 , Ciutat de Mèxic , Luisa Carnés espanyola de la Generació del 27 , exiliada.[29] 1984 - Madrid ː Juana Mordó 1899 ).[30] 1985 - Filadèlfia , Estats Units d'Amèrica: Eugene Ormandy director d'orquestra hongarès (n. 1899 ).1991 - Estocolm (Suècia ): Ragnar Granit Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1900 ).[31] 1999 - Berlín , Alemanya : Yehudi Menuhin violinista i director d'orquestra jueu d'origen estatunidenc i nacionalitzat britànic (n. 1916 ).[32] 2003 - Belgrad , Sèrbia i Montenegro : Zoran Djindjic Sèrbia , és assassinat (n. 1952 ).2008 - Irun : Menchu Gal s. XX , una de les principals artistes plàstiques de la postguerra.[33] 2009 - Lima (Perú) : Blanca Varela Gonzales peruana , una de les veus poètiques més importants a Amèrica Llatina (n. 1926 ).[34] 2010 - Valladolid , Espanya: Miguel Delibes 2013 - Lari : Teresa Mattei 1921 ).[35] 2014 - Praga ː Věra Chytilová directora de cinema avantguardista txeca , pionera del cinema al seu país (n. 1929 ).[36] 2015 - Broad Chalke , Wiltshire : Terry Pratchett 1948 )[13] Festes i commemoracions [ modifica ]
↑ «Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona. Vil·la Joana: Educació a l'aire lliure ». Història de l'Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona.. [Consulta: 3 gener 2021]. ↑ 2,0 2,1 2,2 Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX ISBN 84-89784-57-4 ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968. . Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días ISBN 84-460-2459-4 ↑ García , Paula. «Amparo Iturbi Báguena (1898-1969) ». À Punt Media. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 28-07-2019. [Consulta: 23 març 2020].↑ «Maria Rosa Font i Massot | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 7 març 2020]. ↑ «Lady Hester Lucy Stanhope (1776-1839) » (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 23 abril 2024]. ↑ «Joseph Prestwich » (en anglès). Grace's Guide To British Industrial History. [Consulta: 18 maig 2023]. ↑ Caffiero , Marina. «Gèmma Galgani, santa » (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].↑ «Andrée Turcy - Biographie » (en francès). Du temps des cerises aux feuilles mortes. [Consulta: 1r abril 2024]. ↑ «Lyudmila Vsevolodovna Keldysh (1904 - 1976) ». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland, març 2011. [Consulta: 7 març 2020]. ↑ Curtis , Cathy. «Elaine de Kooning » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 gener 2023].↑ Le Monde «Françoise d'Eaubonne, pionera del feminismo francés » (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2005. ISSN : 1134-6582 .↑ 13,0 13,1 13,2 Universalis, Encyclopaedia. . Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis). ISBN 2-85229-136-3 ↑ «Leo Esaki. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020]. ↑ Dictionnaire des compositeurs. ISBN 2-85229-559-8 ↑ «Bàrbara Feldon ». Pennsylvania Center for the Book. The Pennsylvania State University Libraries. [Consulta: 11 març 2020]. ↑ Macho Stadler , Marta. «Jude Milhon, programadora y hacker » (en castellà), 12-03-2017. [Consulta: 4 juny 2023].↑ Schechter , Scott. «Liza Minnelli ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].↑ «Wang Yang-Member of Standing Committee of Political Bureau of CPC Central Committee » (en anglès), 25-10-2017. Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: novembre 2017]. ↑ «Silvia Meseguer Bellido. Meseguer - 15 ». La Liga. [Consulta: 11 març 2020]. ↑ Ivern i Salvà , Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella ». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].↑ «Avui. 14/3/1997. ». Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 14 abril 2021]. ↑ Theobald , Ulrich. «Persons in Chinese History - Zeng Guofan » (en anglès), 01-12-2011. [Consulta: octubre 2016].↑ de Haan , Francisca; Daskalova , Krasimira; Loutfi , Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries ISBN 978-963-7326-39-4 ↑ Palmer , Fiona M. Vincent Novello (1781-1861): Music for the Masses ISBN 978-0-7546-3495-9 ↑ «Marie, baroness von Ebner-Eschenbach ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020]. ↑ Paulès, Xavier (1973-....). . La République de Chine : 1912-1949 ISBN 978-2-251-44945-6 ↑ «Sir William Henry Bragg. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020]. ↑ Hernández Cano , Eduardo «Carnés Caballero, Luisa Genoveva». Diccionario biográfico español . Real Academia de la Historia, XI, 2009, pàg. 529-530.↑ «Juana Mordo. Galerista pionera de la vanguardia » (en castellà). eSefarad, 30-12-2017. [Consulta: 9 març 2020]. ↑ «Ragnar Granit. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020]. ↑ «Yehudi Menuhin | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 abril 2020]. ↑ Legorburu Faus , Elena. «Carmen Gal Orendain ». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 gener 2023].↑ «Blanca Varela Gonzales | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 7 març 2020]. ↑ «Teresa Mattei ». ANPI, Associazione Nazionale Partigiani d'Italia, 24-02-2011. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Vera Chytilová ». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
