12 de novembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Novembre 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 12 de novembre o 12 de santandria[1] és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 49 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1660, la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any anterior, el Regne de França ocupa el que ara és l'Alta Cerdanya i la vila de Llívia es converteix en un enclavament.
- 1891: primera de les quatre conferències de la campanya lingüística de L'Avenç, pronunciada per Massó i Torrents al CEC.[2]
- 1996, Barcelona: Àngels a Amèrica és la primera representació al nou Teatre Nacional de Catalunya.[3]
- 2004, Miravet, (la Ribera d'Ebre): els líders dels partits parlamentaris catalans s'hi reuneixen per preparar la redacció del nou Estatut de Catalunya.
- Resta del món
- 954, Reims (Regne Franc Occidental)ː coronació de Lotari I, rei dels francs.[4]
- 1810, Villel (Comunitat de Terol, Aragó): l'exèrcit napoleònic va guanyar l'Acció de la Fuensanta durant la guerra del Francès i van saquejar el santuari.
- 1982, Moscou (URSS): Iuri Andrópov és escollit nou secretari general del PCUS.
- 1990, Kyoto (Japó)ː entronació de l'emperador Akihito.[5]
- 2014: Arribada de la sonda Philae al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko des de la nau Rosetta.
- 2015, Beirut (Líban)ː Atemptat d'Estat Islàmic que causa 43 morts i més de 230 ferits.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1776 - Barcelona: Eulàlia Ferrer, editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona durant vint anys (m. 1841).[6]
- 1933 - Palma: Bartomeu Fiol i Móra, empresari i poeta mallorquí (m. 2011).
- 1936 - Manresa, Bages: Dolors Viladrich i Pascual, compositora de sardanes.[7]
- 1959 - Reus, Baix Camp: Ernest Benach i Pascual, polític català, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya (2003-10).
- 1967 - Barcelona: Gemma Sardà, escriptora, lingüista i traductora.
- 1969 - Mallorca: Maria Escalas i Bernat, escriptora i música mallorquina.
- Resta del món
- 1651 - San Miguel Nepantla (Mèxic): Sor Juana Inés de la Cruz, religiosa jerònima i escriptora mexicana (m. 1695).[8]
- 1666 - New Castel upon Tyne (Anglaterra): Mary Astell, escriptora, filòsofa i feminista (m. 1731).[9]
- 1815 - Johnstown: Elizabeth Cady Stanton, activista estatunidenca, abolicionista, impulsora del moviment feminista (m. 1902).[10]
- 1817 - Teheran, Iran: Bahà'u'llàh, religiós iranià, fundador de la Fe bahà'í.
- 1833 - Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Borodín, compositor i químic rus (m. 1887).[11]
- 1840 - París (França): Auguste Rodin, escultor francès (m. 1917).
- 1842 - Langford Grove (Anglaterra): John Strutt, físic anglès, Premi Nobel de Física 1904 (m. 1919).
- 1920 - Salamanca (Castella la Vella, Espanya): Elena Catena López, professora universitària, filòloga, editora i feminista, cofundadora del Seminario de Estudios Sociológicos sobre la Mujer, nucli del feminisme moderat i iniciador dels estudis de gènere a Espanya (m. 2012).
- 1923 -
- Campsea Ashe, Suffolk, Anglaterra: Ian Graham, és un explorador i maianista britànic.
- Avilésː Julia Rodríguez-Maribona, iinventora del pal de fregar, juntament amb la seva mare, Julia Montoussé Fargues.[12]
- 1929
- Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.[13]
- Garmisch-Partenkirchen (Alemanya): Michael Ende, escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil (m. 1995).
- 1934 - Cincinnati, Ohio, EUA: Charles Manson, assassí en sèrie.
- 1935 - Mèxic, Marietta Tuena, metge i bioquímica, investigadora emèrita del Sistema Nacional d'Investigadors de Mèxic.
- 1941 - Montevideo, Uruguai: Cristina Peri Rossi, escriptora, professora, traductora i periodista uruguaiana exiliada a Espanya.
- 1945 -
- Winnipeg (Canadà): Neil Young, músic canadenc.[14]
- Beirut, Líban: Hanan al-Xaykh, escriptora libanesa que qüestiona els rols de la dona en l'estructura social de l'Orient Mitjà àrab.
- 1958 - Ciutat de Mèxic: Jeanette Macari Graniel, cantant mexicana.
- 1961 - Oneşti, Romania: Nadia Comăneci, gimnasta romanesa, la primera a assolir la màxima puntuació en una competició olímpica.[15]
- 1962 - San Francisco: Naomi Wolf, escriptora nord-americana i consultora política.
- 1963 - Tòquio (Japó): Susumu Terajima, actor de cinema.
- 1966 - Härnösand, Suècia: Anette Norberg, jugadora de cúrling sueca.[16]
- 1967 - Siena: Patrizia Ciofi, soprano italiana.
- 1975 - Tirana: Edvin Murati, futbolista albanès.
- 1982 - Brooklyn, Nova York, EUA: Anne Hathaway, actriu de cinema i teatre estatunidenca, guanyadora dels Oscar i els Globus d'Or.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1983 - Barcelona: Joan Sales, escriptor, traductor i editor català, autor d'Incerta glòria (n. 1912).
- 1997 - New Haven, Estats Units d'Amèrica: Carles Suriñach i Wrokona, compositor català naturalitzat estatunidenc (n. 1915).
- Resta del món
- 607 - Roma (Imperi Romà d'Orient)ː Bonifaci III, papa. Havia estat entronat el febrer del mateix any (n. c. 540).[17]
- 1787 - Onegliaː Maria Pellegrina Amoretti, jurista, doctora en lleis, tercera dona a llicenciar-se a Itàlia (n. 1756).[18]
- 1956 - París (França): Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (n. 1892).
- 1912 - Madrid: José Canalejas, president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal.
- 1967 - Knoxville (Tennessee): Ida Cox, cantant de jazz estatunidenca (n. 1896).[19]
- 1978 - Ginebra: Henriette Ith-Wille, una esperantista i pacifista suïssa (n. 1885).[20]
- 1989 - Madrid (Espanya): Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria, dirigent obrera espanyola (n. 1895).[21]
- 2011 - Madrid: María Jesús Valdés, actriu espanyola (n. 1927).[22]
- 2013 -
- Petworth, Anglaterraː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra mundial (n. 1921).[23]
- Dorset: John Tavener , compositor britànic (n. 1944).[24]
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral: sants Emilià de la Cogolla, anacoreta; Josafat Kuncewicz, bisbe i màrtir, fundador de l'Orde Basilià de Sant Josafat; Nil el Vell, abat; Dídac d'Alcalà, franciscà; beat Joan de la Pau, laic; Cristòfor de Portugal, cavaller màrtir. Beata Blanca de Nàpols (només en l'Orde de la Mercè).
Referències[modifica]
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer (en català). L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «campanya lingüística de L'Avenç | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Àngels a Amèrica». TNC. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Bachrach, Bernard S.; Fanning, Steven. The Annals of Flodoard of Reims, 916–966 (en anglès). University of Toronto Press, 2011, p. 60.
- ↑ «天皇陛下の御即位に伴う式典等の実例について» (en japonès). kantei.go.jp. [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑ Albertí, Elisenda. «Eulàlia Ferrer, la directora del ‘Brusi’ a l’ombra | Barcelona Metròpolis». Barcelona Metròpolis. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ «Dolors Viladrich i Pascual». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «17 d'abril de 1695 - Muere la poetisa y escritora Sor Juana Inés de la Cruz». Universidad de Guadalajara. Red Universitaria de Jalisco. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La digna educación femenina, Mary Astell (1666-1731)» (en castellà). Mujeres en la historia, 21-05-2012. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Aleksandr Borodin | Russian composer and scientist» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Julia Montoussé Frages y su hija Julia Rodríguez-Maribona, “inventoras” de la fregona | Ciencia y más | Mujeres con ciencia». [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ «Grace Kelly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Neil Young | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Nadia Comaneci | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Anette Norberg Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ «Pope Boniface III» (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑ «Donne tra le carte - Grandi onori per la laureata Maria Pellegrina Amoretti» (en italià). Archivio di Stato di Milano. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Wintz, Cary D.; Finkelman, Paul. Encyclopedia of the Harlem Renaissance: A-J. Taylor & Francis, 2004. ISBN 978-1-57958-457-3.
- ↑ Girard, Jacques «L'incroyable vie d'Henriette Rémi». Le journal du Jura, 07-07-2014.
- ↑ «Dolores Ibárruri Gómez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «María Jesús Valdés Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ Smith, Michael «Mavis Batey obituary» (en anglès). The Guardian, 20-11-2013. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Sir John Tavener | British composer» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de novembre. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de novembre |