138a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militar138a Brigada Mixta
Tipus Brigada Mixta
Data de lleva maig de 1937
Dissolució març de 1939
País Flag of Spain (1931–1939).svg Segona República Espanyola
Branca Red star.svg Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats Mauricio García Ezcurra
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

La 138a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va prendre part en la Guerra Civil Espanyola.

Historial[modifica]

La unitat va ser creada al maig de 1937 a partir d'elements de la 2a Divisió de l'«Exèrcit de Catalunya», quedant sota el comandament del tinent coronel de la Guàrdia Civil Mauricio García Ezcurra. La brigada va ser assignada a la 33a Divisió,[1] dirigint-se inicialment al front d'Andalusia i, posteriorment, al front de Guadalajara, on va passar la resta de la contesa.

Entre el 5 i el 7 d'abril de 1938 va prendre part en els combats que es van desenvolupar en l'anomenat «Vèrtex Cerro», a la província de Conca, fent front a catorze assalts enemics contra les seves posicions que van deixar greument danyada a la brigada. Uns mesos després, a l'agost, la 138a BM va prendre part en diverses accions que es van desenvolupar als Montes Universales.[2]

Durant la resta de la contesa no va participar en operacions militars de rellevància.

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0. 
  • González Huix, Francisco J. El puerto y la mar de Tarragona durante la Guerra Civil, 1936-1939. Institut d'Estudis Tarraconenses «Ramon Berenguer IV», 1995.