13 fantasmes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lícula13 fantasmes
Thirteen Ghosts
Thir13en Ghosts poster.JPG
pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Steve Beck
Protagonistes
Producció Gilbert Adler, Joel Silver i Robert Zemeckis
Guió Robb White
Música John Frizzell
Fotografia Gale Tattersall
Muntatge Derek Brechin i Edward Warschilka
Productora Dark Castle Entertainment
Distribuïdor Warner Bros.
Característiques
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 2001
Durada 92 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Vancouver
Color en color
Descripció
Gènere cinema de terror
Tema principal Sobrenatural
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

13 fantasmes (títol original en anglès: Thirteen Ghosts) és una pel·lícula de terror canadenco-estatunidenca, dirigida per Steve Beck i protagonitzada per Tony Shalhoub i Shannon Elizabeth. Ha estat doblada al català.[1] Estrenada el 26 d'octubre de 2001, és un remake de Tretze fantasmes, que es va estrenar en 1960.[2][3]

Argument[modifica]

La família Kriticos viu en perfecta harmonia, fins que una desgràcia acaba amb la vida de Jean, l'esposa d'Arthur i mare de Kathy i Bobby. Una tarda, mentre esmorzen en un apartament de mala mort al costat de la mainadera; reben la visita d'un advocat, que els informa que l'oncle llunyà d'Arthur els ha deixat com a herència una magnífica casa. La família visita l'habitatge i en trobar-la tan sofisticada i ultra moderna, decideixen fer-ne una passejada per l'interior.

El que tots ignoren és que en realitat, aquesta casa no és una casa, sinó una màquina que, com s'esmenta més tard, va ser dissenyada pel Diable i impulsada per la Mort. Cyrus, l'excèntric i pervers oncle d'Arthur, en realitat ha convertit aquesta casa en una presó per 12 esperits malignes, excepte per l'esposa morta d'Arthur que també era un dels 12 esperits d'acord amb el Zodíac negre. Esperits que no trigaran en terroritzar la família a l'interior de la casa. Només necessiten un més com ells per poder realitzar la configuració que obrirà les portes de l'Infern a la Terra, és a dir, un tretzè fantasma que ha de néixer com un acte d'amor pur; i la persona triada per Cyrus és precisament Arthur Kriticos, que lluita desesperadament per salvar a Kathy i Bobby de la màquina, dels 13 fantasmes, el Diable i la Mort.[4]

Repartiment[modifica]

  • Tony Shalhoub: Arthur Kriticos/El Cor Trencat
  • Matthew Lillard: Dennis Rafkin
  • Embeth Davidtz: Kalina Oretzia
  • Shannon Elizabeth: Kathy Kriticos
  • Alec Roberts: Bobby Kriticos
  • Rah Digga: Maggie Bess
  • F. Murray Abraham: Cyrus Kriticos
  • J.R. Bourne: Ben Moss
  • Mikhael Speidel: Billy Michaels/El Primogènit
  • Daniel Wesley: Jimmy "The Gambler" Gambino/El Tors
  • Laura Mennell: Susan LeGrow/La Dona Lligada
  • Kathryn Anderson: Jean Kriticos/L'Amant Marcida
  • Craig Olejnik: Royce Clayton/El Príncep Estripat
  • Shawna Loyer: Dana Newman/La Princesa Enutjada
  • Xantha Radley: Isabella Smith/La Pelegrina
  • C. Ernst Harth: Harold Shelburne/El Nen Obès
  • Laurie Soper: Margaret Shelburne/La Mare Nefasta
  • Herbert Duncanson: George Markley/El Martell
  • Shayne Wyler: Ryan Kuhn/El Xacal
  • John DeSantis: Horace "Breaker" Mahoney/L'aniquilador

Rebuda[modifica]

El seu pressupost va ser de 42 milions de dòlars. Als EUA, la pel·lícula va quedar en segon lloc, per la qual cosa va recaptar 15 milions. Va estar 10 setmanes en la taquilla dels Estats Units, recaptant 41,8 milions al país, i  68,4 a tot el món.

Crítica
  • "L'experiència de veure aquest film és literalment dolorosa. Dol en els ulls i en les oïdes (...) els creadors van pensar que si pujaven el volum podrien enganyar a l'audiència perquè pensés que alguna cosa estava succeint (...) Puntuació: ★ (sobre 4)." [5]
  • "Tracta de combinar humor amb terror fantasmal però no destaca en cap dels dos"[6]

Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > 13 fantasmes». [Consulta: 23 maig 2018].
  2. «Thirteen Ghosts» (en anglès). Box Office Mojo. [Consulta: 10 març 2016].
  3. «Fitxa de 13 fantasmas». Sensacine. [Consulta: 10 març 2016].
  4. Mitchell, Elvis «FILM REVIEW; People Who Live in Glass Houses Shouldn't Stow Ghosts» (en en-us). The New York Times, 26-10-2001. ISSN: 0362-4331.
  5. Ebert, Roger «Thirteen Ghosts». Chicago Sun-Times.
  6. Thomson, Desson «Thirteen Ghosts». The Washington Post.