1706
| Tipus | any civil i any comú que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1706 (mdccvi) |
| Islàmic | 1118 – 1119 |
| Xinès | 4402 – 4403 |
| Hebreu | 5466 – 5467 |
| Calendaris hindús | 1761 – 1762 (Vikram Samvat) 1628 – 1629 (Shaka Samvat) 4807 – 4808 (Kali Yuga) |
| Persa | 1084 – 1085 |
| Armeni | 1155 |
| Rúnic | 1956 |
| Ab urbe condita | 2459 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1670 1680 1690 - 1700 - 1710 1720 1730 | |
| Anys | |
| 1703 1704 1705 - 1706 - 1707 1708 1709 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 31 de març, Barcelona, Principat de Catalunya: es clouen les darreres Corts Catalanes, convocades pel rei Carles III d'Aragó, aprovant-se un gran nombre de constitucions i d'altres mesures.
- 12 de maig: Felip V d'Espanya fuig precipitadament, amb el seu exèrcit en desbandada, cap a França, després del setge fallit de Barcelona, durant la Guerra de Successió Espanyola.
- 26 de maig, Xàtiva, Regne de València: el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes, Guerra de Successió Espanyola).
- 24 de setembre, Mallorca: hi desembarquen les tropes austriacistes i hi vencen els borbònics.
- 30 de setembre, València: Carles III hi arriba per jurar els furs del regne.
- Resta del món
- 27 d'abril, Calcinato, Llombardia: l'exèrcit borbònic guanya resulta vencedor en la batalla de Calcinato en el curs de la guerra de Successió Espanyola.
- 23 de maig, Ramillies (Bèlgica): l'exèrcit aliat venç als francesos en la batalla de Ramillies, després de la qual aquest ocuparà Flandes durant la Guerra de Successió Espanyola.[1]
- 29 de juny: durant la Guerra de Successió Espanyola, el marquès de Villaverde encapçala una columna de cavalleria que ocupa Madrid en nom de l'arxiduc Carles.[2] S'inicia una breu ocupació austriacista de Madrid, que Berwick estroncarà retornant-la al control borbònic el 4 d'octubre.
- 7 de setembre, Torí, Itàlia: els exèrcits aliats i del Ducat de Savoia van alliberar la ciutat al final del Setge de Torí (1706) en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
- 24 de setembre, Altranstädt, electorat de Saxònia: Carles XII de Suècia i Frederic August I de Saxònia van signar el Tractat d'Altransdtädt durant la Gran Guerra del Nord en el que Frederic August va haver de renunciar a les seves reclamacions a la corona poloneso-lituana i a la seva aliança amb Rússia.
- 10 d'octubre, Conca: les tropes borbòniques posen fi al Setge de Conca i desallotjant-ne la tropa austriacista que capitularen després d'haver-la pres per la força dos mesos abans.
Naixements
[modifica]- 17 de gener, Boston, Tretze Colònies: Benjamin Franklin, editor, polític i científic estatunidenc (m. 1790)
- 18 d'octubre, Burano, Vèneto: Baldassare Galuppi, compositor italià (m. 1784)
- 17 de desembre, París, Regne de França: Émilie du Châtelet, matemàtica, física i escriptora francesa (m. 1749).[3]
- Placidus Metsch, organista i religiós benedictí alemany
Necrològiques
[modifica]Països Catalans
Resta del món
- 10 de gener, Madrid [d. bateig]ː Luisa Roldán, La Roldana, escultora barroca, primera escultora espanyola (n. 1652).[4]
- 9 de juliol - (Ville-Marie −antic nom de Mont-real—, Quebec: Pierre Le Moyne d'Iberville: explorador francès, fundador de la colònia de Louisiana (n. 1661).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Battle of Ramillies | European history» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Soler, Jordi; Toni Strubell «Efemèrides». El Punt Avui, 10-06-2029 [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ «Gabrielle-Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise du Châtelet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Pascual Chenel, Álvaro. «Luisa Ignacia Roldán | Real Academia de la Historia». [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles Le Moyne ou Charles Lemoine» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1706