17 d'abril
| << | Abril 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs. Queden 258 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1711 - Barcelona: Carles III, Comte de Barcelona, en morir el seu germà Josep I, marxa immediatament cap a Àustria on serà nomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort.
- 1931 - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevé el president.
- 1938 - Viella (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila.
- 1973: S'estrena a RTVE (només per a Catalunya) el programa Giravolt, el primer informatiu setmanal en català de la televisió espanyola, després de Mare Nostrum, que era mensual.[1]
- 1979 - Barcelona: hi comença a emetre Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país.
- 2019 - Gironaː per primer cop les dones poden desfilar com a manaies a les processons de Setmana Santa de Girona.[2]
- Resta del món
- 1492 - Santa Fe (Andalusia): els Reis Catòlics signen les Capitulacions de Santa Fe, document que nomena Cristòfol Colom almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrís o guanyés durant la seva vida.
- 1867 - Alemanya: Proclamació de la Constitució de la Confederació Alemanya del Nord.[3]
- 1895 - Japó: Es signa el Tractat de Shimonoseki, que posa fi a la primera guerra entre la Xina i el Japó, significativament favorable als segons.[4]
- 1942 - Fortalesa de Königstein, prop de Dresde, Tercer Reich: el general Henri Giraud s'escapa del castell on era presoner de guerra.[5]
- 1946 - Síria s'independitza dels imperis britànic i francès.
- 1961 - A l'illa de Cuba mercenaris entrenats pels Estats Units comencen la invasió de Playa Girón, també coneguda com a Invasió de Bahía de Cochinos, que acabarà amb la derrota dels Estats Units.[6]
- 1970 - Pacífic Sud, Samoa Americana: Retornen a la Terra els tripulants de la nau Apollo 13, després d'un viatge accidentat i de moltes hores d'angoixa i incertesa.[7]
- 1973 - Estats Units: es produeix la primera aparició de Blade, creat per Marv Wolfman i Gene Colan, a les pàgines de The Tomb of Dracula nº 10 de Marvel Comics.
- 2004 - Madrid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero jura el càrrec de president del govern espanyol.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1873 - Sabadell: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre (m. 1957).[8]
- 1884 - Toixa, València: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del segle xx espanyol (m. 1938).[9]
- 1926 - Barcelona: Montserrat Torrent i Serra, organista catalana.[10]
- 1927 Pego: Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (m. 2019).[11]
- 1946 - Sants: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (m. 2022).
- 1956 - Manresa: Montse Estruch i Casagolda, cuinera catalana, amb una estrella Michelin, i participant en el programa televisiu Top Chef.
- 1986 - Torelló: Clàudia Galicia, esportista catalana que competeix en ciclisme de muntanya i esquí de muntanya.
- Resta del món
- 1589, Ranten, Àustria: Martin Zeiller, teòleg protestant (m. 1832).
- 1709, La Rochelle: Marie Sallé, ballarina i coreògrafa francesa (m. 1756).[12]
- 1766, Largo, Fife, Escòcia, Regne Unit): John Leslie, físic i matemàtic (m. 1832).[13]
- 1774, Eisleben Saxònia: Johann Friedrich Gottlob Koenig, inventor de la premsa de vapor (m. 1833).[14]
- 1813, Nova York: Susan Fenimore Cooper, escriptora i naturalista nord-americana.[15]
- 1837, Hartford, Connecticut (EUA): John Pierpont "J.P." Morgan, financer i banquer americà que va dominar les finances corporatives i la consolidació industrial de la seva època (m. 1913).[16]
- 1867, Madrid: María Guerrero, actriu espanyola.[17]
- 1876, Oulu, Finlàndia: Otto Karhi, polític
- 1885, Rungsted, Dinamarca: Karen Blixen, escriptora en danès i anglès (m. 1962).[18]
- 1894, Kalinovka (Rússia): Nikita Serguéievitx Khrusxov, va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin (m. 1971).[6]
- 1904, Londres: Irene Manton, botànica britànica, estudiosa de les falgueres (m.1988).[19]
- 1916, Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (m. 2000).[6]
- 1919, San Joaquín de Flores, Costa Rica: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny (m. 2012).[20]
- 1927,
- Halle an der Saale, República de Weimar: Margot Honecker, política alemanya, ministra d'educació a la RDA.[21]
- Torí, Itàlia: Graziella Sciutti, soprano italiana (m. 2001).[22]
- 1929, Dakar: Mariama Bâː novel·lista, professora i feminista senegalesa (m. 1981).[23]
- 1936, Malvern, parròquia de Saint Elizabeth: Verma Panton, arquitecta jamaicana, la primera del Carib anglòfon (m. 2015).[24]
- 1940, Berlín: Anja Silja, soprano alemanya.[25]
- 1955, Mkoko: Anna Kachikho, política que ha ocupat diversos càrrecs governamentals a Malawi.
- 1959, Sheffield, Regne Unit: Sean Bean, actor britànic de cinema i de televisió.
- 1967, Reykjavík: Birgitta Jónsdóttir, política, activista i poeta islandesa, diputada al parlament islandès.[26]
- 1972, Houston, Texas (EUA): Jennifer Garner, actriu i productora de cinema estatunidenca.[27]
- 1974, Harlow (Anglaterra): Victoria Beckham, cantant i dissenyadora de moda anglesa.[28]
- 1977, Dinamarca: Frederik Magle, compositor, organista i pianista danès.
- 1980, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.[29]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1723 - València: Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores (n. 1651).[30]
- 1900 - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).[31]
- 1946 - València: Gustau Pascual Falcó, músic i compositor valencià, autor del pasdoble «Paquito el Chocolatero» (n. 1909).
- 1954 - Perpinyà: Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (n. 1881).[32]
- 1955 - Palma: Coloma Rosselló Miralles, escriptora mallorquina.[33]
- 2014 - Barcelona: Conxa Pérez Collado, sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista (n. 1915).[34]
- 2021 -
- Resta del món
- 1066 - Barbastre, Aragó: Ermengol III, denominat el de Barbastre, comte d'Urgell (1038 - 1066).[37]
- 1695 - Ciutat de Mèxic: Sor Juana Inés de la Cruz, religiosa jerònima i escriptora mexicana (n. 1651).[38]
- 1696 - Grignan, França: Marquesa de Sévigné, escriptora francesa que elevà les cartes al nivell d' alta literatura (n. 1626).[39]
- 1711 -Vienna: Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic (n. 1678).[40]
- 1783 - París: Louise d'Épinay, escriptora.[41]
- 1790 - Filadèlfia (Estats Units): Benjamin Franklin, polític i impressor nord-americà (n. 1706).[42]
- 1794 - Bordeus: Angélique du Coudray, llevadora pionera i molt influent en la França del segle xviii (n. 1712).[43]
- 1838 - Jena: Johanna Schopenhauer, novel·lista i salonnière alemanya (n. 1766).[44]
- 1877 - Berlín (Imperi Alemany): Julius Springer, editor alemany (n. 1817).
- 1913 - Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar turc otomà.
- 1942 - Nova York (EUA): Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (n. 1870).[45]
- 1951 - París: Berthe Weill, marxant d'art francesa, primera galerista europea, descobridora de les avantguardes europees (n. 1865).[46]
- 1962 - Beverly Hills, Califòrnia: Louise Fazenda, actriu còmica molt popular en el cinema mut i sonor entre 1910 i 1930 (n. 1895).[47]
- 1975 - Chennai (Ìndia): Sir Sarvepalli Radhakrishnan, filòsof indi, polític i segon president de l'Índia (n.1888).[6]
- 1976 - Copenhaguen (Dinamarca): Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n. 1895).[48]
- 1993 - Pennsilvània: Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (n. 1898).[49]
- 1996 - Madrid, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof,assagista i professor espanyol (n. 1909).[50]
- 1998 - Tucson, Arizona, EUA: Linda McCartney, música, compositora, activista pels drets dels animals i fotògrafa americana, esposa de Paul McCartney (n. 1941).[51]
- 2004 - Gaza, Franja de Gaza: Abdel Aziz al-Rantissi, líder polític palestí i cofundador de Hamàs (n. 1947).[52]
- 2008 - Madrid: Rosario Sánchez, La Dinamitera, miliciana espanyola, immortalitzada per Miguel Hernández (n. 1919).[53]
- 2013 - Neauphle-le-Château: Deanna Durbin, actriu i cantant canadenca (n. 1921).[54]
- 2014 - Ciutat de Mèxic: Gabriel García Márquez, escriptor colombià.[55]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Sants Acaci de Melitene, bisbe; Anicet I, papa; Elies, Pau i Isidor de Còrdova, monjos i màrtirs; Arnoald de Metz, bisbe; Robert de Molesme, abat, fundador dels cistercencs; Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa; beat Baptista Spagnoli, religiós carmelità (a l'Orde del Carme; a la resta de l'Església, el 20 de març); beates Chiara Gambacorti, vídua, i Mariana de Jesús Navarro de Guevara, verge mercedària. A l'Església Ortodoxa Grega: Simeó bar Sabas, màrtir.
Referències
[modifica]- ↑ «Primera emisión de un programa en catalán» (en castellà). Televisió Espanyola, 30-07-2018.
- ↑ Artigas, Lurdes. «Les dones manaies ja desfilen a Girona - 18 abril 2019». El Punt-Avui, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Walter, Xavier.. Petite histoire de la Chine. ISBN 978-2-212-53872-4.
- ↑ «General Henri Giraud makes his great escape». history.com. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Launch of Apollo 13 From Kennedy Space Center—April 11, 1970» (en anglès). NASA. [Consulta: 1r febrer 2025].
- ↑ Santamaria, Escrit per Antonio. «'Història de Sabadell': Antoni Estruch i el quadre 'L'Onze de setembre de 1714'», 11-09-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Sanchis Gadea, Francisco. «Emilio Sagi-Barba y Luisa Vela». Notícies d'ací. D'ací Periòdic, 11-10-2006. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Montserrat Torrent i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Lacruz, Raquel. «Dolores Sendra Bordes. Una pegolina a Nova York». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 30.
- ↑ «SALLÉ Marie (1709-1756) – Danseuse française début XVIIIe» (en francès). Autres Temps – Autres Danses: danses historiques en costumes, contredanses et quadrilles. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Sir John Leslie | Scottish physicist and mathematician» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Friedrich Gottlieb König (1774 - 1833) Buchdrucker und Erfinder der Schnellpresse» (en alemany). Lutherstadt Eisleben. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ «Susan Augusta Fenimore Cooper» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2024].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Campal Fernández, José Luis. «Cronología de María Guerrero». La ratonera. Revista asturiana de teatro, 27-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Irene Manton, una originalidad que ha enriquecido la ciencia biológica (1)» (en castellà). Mujeres con ciencia, 24-01-2024. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «Las mejores canciones de Chavela Vargas reunidas en su centenario». La Vanguardia, 07-08-2019.
- ↑ «Honecker, Margot» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Graziella Sciutti (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Mariama Bâ» (en castellà). Mujeres para pensar, 17-05-2012. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ Ramé, Jimena. «VERMA WEVLYN PANTON 1936-2015» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 15-06-2019. [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ «Anja Silja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Birgitta Jónsdóttir». Althing. [Consulta: 21 juny 2010].
- ↑ «Jennifer Garner». Munzinger Personen. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ «Victoria Beckham | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Jillian Tamaki» (en anglès). Lambiek. Amsterdam. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Tomàs Vicent Tosca i Mascó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya, Any 12, Núm. 1168, Ed. Vespre, 15-04-1902, pàg.1.
- ↑ Roma, Josefina «Sara Llorens. L’aventura de la recerca dins de casa». Revista Caramella, núm 20, gener-juny 2009.
- ↑ Serrano i Darder, Antònia «Una escriptora a la Cartoixa». Miramar, Núm. 19, abril-maig-juny 1994, pàg. 16.
- ↑ «Les dones oblidades de Les Corts». Barcelona Districte 11, 19-04-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Mor Josep Mussons, exdirectiu del Barça en l'època de Núñez». Diari de Girona, 17-04-2021. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Mor als 69 anys Joan Badia, exalcalde de Callús i històric militant de l'esquerra independentista del Bages». Manresa: Nació Digital, 17-04-2021. [Consulta: 17 abril 2021].
- ↑ «Ermengol III d'Urgell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «17 d'abril de 1695 - Muere la poetisa y escritora Sor Juana Inés de la Cruz». Universidad de Guadalajara. Red Universitaria de Jalisco. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Marie de Rabutin-Chantal, marquise de Sévigné» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Joseph I | Holy Roman emperor» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Louise-Florence-Pétronille Tardieu d'Esclavelles, dame de la Live d'Épinay». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ «Benjamin Franklin | Biography, Inventions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La comadrona y el muñeco, Angélique du Coudray (1712-1794)». Mujeres en la historia. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1926» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Gioia, Patrizia. «L'arte di Berthe Weill» (en italià). Città Futura, 02-07-2020. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «Louise Fazenda (1895-1962)». Golden Silents. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1943» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Willard, Mary L. (Mary Louisa), 1898-1993». SNAC (Social Networks and Archival Context). [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «José Luis Aranguren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Linda McCartney» (en anglès). McCartney Times. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Abdel-Aziz al-Rantissi» (en anglès). The Guardian, 19-04-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Nash, Elizabeth «Rosario Sanchez: Front-line fighter against Franco». The Independent, 22-04-2008 [Consulta: 13 maig 2008].
- ↑ «Deanna Durbin» (en castellà). La Vanguardia, 24-10-2022. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «Gabriel García Márquez. Biografía». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 19 abril 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 d'abril