1806
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Un any abans / Un any després
| Anys: | 1803 1804 1805 - 1806 - 1807 1808 1809 |
| Dècades: | 1770 1780 1790 - 1800 - 1810 1820 1830 |
| Segles: | segle xviii - segle xix - segle xx |
| Calendari d'esdeveniments | |
| Calendari gregorià | 1806 MDCCCVI |
| Ab urbe condita | 2559 |
| Calendari armeni | 1255 |
| Calendari xinès | 4502 – 4503 |
| Calendari hebreu | 5566 – 5567 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1861 – 1862 1728 – 1729 4907 – 4908 |
| Calendari persa | 1184 – 1185 |
| Calendari islàmic | 1221 – 1222 |
| Calendari rúnic | 2056 |
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1 de gener (França): Napoleó I anul·la el calendari republicà i restableix el gregorià.
- 1 de gener (Alemanya): Napoleó I estableix el Regne de Baviera.
- 10 de gener: Els holandesos es rendeixen als anglesos en Ciutat del Cap.
- 15 de febrer:
- Després de la victòria de Napoleó en Austerlitz, se signa el Tractat de París, pel qual Prússia es veu obligada a concertar una aliança ofensiva i defensiva amb França.
- Els exèrcits francesos entren en el Regne de Nàpols.
- 25 de març – Ocumare (Veneçuela): Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
- 12 de juliol - París (França): 16 estats del Sacre Imperi Romanogermànic signen el Tractat de la Confederació del Rin amb el que es separen de l'imperi, cosa que significa la seva dissolució. En aquest moment Liechtenstein guanya la plena sobirania.
- 8 d'octubre - Comença la guerra de la Quarta Coalició quan Prússia, Saxònia i altres estats germànics s'alien per a lluitar contra la França de Napoleó Bonaparte.
- 14 d'octubre - Jena (Turíngia, Alemanya): l'exèrcit de la Primera República Francesa obté una victòria decisiva a la batalla de Jena contra l'exèrcit prussià en el marc de la guerra de la Quarta Coalició.
- - Auerstädt (Prússia, actualment a Turíngia, Alemanya: l'exèrcit prussià surt derrotat a la batalla d'Auerstädt contra l'exèrcit de Napoleó a la guerra de la Quarta Aliança.
- 24 d'octubre: Els exèrcits de Napoleó entren en Berlín.
- 24 de novembre: L'imperi francès estableix el Bloqueig Continental contra el Regne Unit.
- Inici de la guerra entre Rússia i els turcs
- Estrena de El sí de las niñas, de Leandro Fernández de Moratín per la companyia d'Eusebio Ribera i la famosa actriu madrilenya Maria Ribera.
- La Colònia del Cap passa a control britànic
- S'aprova la llei que prohibeix el tràfic d'esclaus a l'Imperi britànic,[1] que entrarà en vigor el 1807, però no l'esclavitud.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 26 de gener, Olot (la Garrotxa): Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
- 24 de novembre, Gironella (el Berguedà): Antoni Roca i Dencàs, industrial tèxtil, polític i banquer català.
- Resta del món
- 19 de gener, Řepnice: Václav Jindřich Veit conegut en alemany com Wenzel Heinrich Veit, compositor, copista, pianista i advocat txec.
- 20 de maig, Londres, Regne Unit: John Stuart Mill, filòsof anglès (m. 1873).
- 25 d'octubre, Bayreuth, Electorat de Baviera: Johann Kaspar Schmidt, conegut com a Max Stirner, filòsof alemany (m. 1856).
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 30 de gener, Sant Petersburg, Imperi Rus: Vicent Martín i Soler, compositor valencià del classicisme (n. 1754).
- 31 de març, Girona (Gironès): Francesc Dorca, religiós, historiador i erudit gironí.[2]
- 3 d'agost, Bellpuig de les Avellanes (la Noguera): Josep Martí, frare premonstratès abat de Bellpuig de les Avellanes i historiador.
- Resta del món
- 18 de febrer, Leipzig: Christian Gottfried Thomas, músic.
- 27 d'abril, Berlín : Amalie von Gallitzin, escriptora
- 26 de juliol, Winkel: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya.
- 31 d'octubre, Edo (Japó): Kitagawa Utamaro, gravador i pintor japonès.
- Arakida Rei, escriptora japonesa
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1806 |
Referències[modifica]
- ↑ Adderley, Rosanne Marion. New negroes from Africa, p.3. ISBN 0-253-21827-6.
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 215-217 [Consulta: 24 setembre 2013].