1879
| Tipus | any civil i Any comú començat en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1879 (mdccclxxix) |
| Islàmic | 1296 – 1297 |
| Xinès | 4575 – 4576 |
| Hebreu | 5639 – 5640 |
| Calendaris hindús | 1934 – 1935 (Vikram Samvat) 1801 – 1802 (Shaka Samvat) 4980 – 4981 (Kali Yuga) |
| Persa | 1257 – 1258 |
| Armeni | 1328 |
| Rúnic | 2129 |
| Ab urbe condita | 2632 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
| Anys | |
| 1876 1877 1878 - 1879 - 1880 1881 1882 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 10 de febrer, Barcelona: Comença a publicar-se el diari El Diluvio, transformació del que havia estat fins aleshores el diari El Telégrafo.[1]
- 1 de maig, Barcelona: el Diari Català publica el seu prospecte, el recull de punts on s'exposaven els seus ideals, tres dies més tard (4 de maig) publica el primer número.[2]
- 28 d'abril, Barcelona: Estrena de Gala Placidia, d'Àngel Guimerà, al Teatre Principal, en sessió privada.[3]
- 8 de maig, Barcelona: S'estrena al Teatre Novetats Gal·la Placídia, d'Àngel Guimerà.[4]
- Resta del món
- 9 de gener, Xile: s'hi promulga la llei d'educació secundària, que disposa que hi ha d'haver almenys un liceu a cada província.
- 3 d'abril, Països Baixos: Abraham Kuyper hi funda el Partit Antirevolucionari.
- 2 de maig, Madrid, Espanya: Pablo Iglesias impulsa la fundació del Partido Socialista Obrero Español.[5]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 7 de març - Barcelona: Joan Ventosa i Calvell, polític i economista català [6]
- 11 de març - Sabadell: Joan Sallent i Prat, impressor català.
- 3 d'abril - Girona: Tomàs Carreras i Artau va ser un filòsof, etnòleg i polític català [6]
- 15 de maig - Sant Feliu de Guíxols: Gertrudis Romaguera Valls, pintora i professora a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu [7]
- 14 de juny - Reus: Maria Ballvé Aguiló, professora i erudita reusenca.[8]
- 21 de juny,- Manlleu: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
- 27 de juny - Cristòfor de Domènec, escriptor, filòsof i crític català.
- 28 de juliol - Alacant: Gabriel Miró i Ferrer, escriptor valencià
- 12 d'agost - Barcelona: August Pi i Sunyer, fisiòleg, polític i dirigent esportiu català
- 15 d'agost - Sabadell: Josep Masllovet i Sanmiquel, músic i compositor català.
- 22 d'agost - Barcelona: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural [9]
- 31 d'agost - Vilanova i la Geltrú, Garraf: Eulàlia Rosell i Capdevila, destacada activista cultural i esperantista catalana[10]
- 29 de setembre - Sabadell: Santiago Segura i Burguès, marxant i promotor artístic català.
- 21 de novembre - Camprodon: Joaquim Claret i Vallès, escultor
- 2 de desembre - Vilanova i la Geltrú: Florenci Cornet Colomer, dramaturg.
- 6 de desembre - Sabadell: Francesc d'Assís Planas Doria, pintor català postimpressionista [11]
- Barcelona: Maria Pérez i Peix escultora catalana (m. 1994).[12]
- Trinitat Torné i Pujol, corredora de finques i pintora catalana (m.1945).[13]
- Resta del món
- 21 de gener, Londresː Helen Gwynne-Vaughan, botànica i micòloga britànica (m. 1967).[14]
- 22 de gener: Francis Picabia, poeta i pintor francès
- 13 de febrer, Hyderabad: Sarojini Naidu, activista per la independència de l'Índia i poeta (m.1949).[15]
- 23 de febrer, Londresː Agnes Arber, botànica i historiadora de la ciència britànica [16]
- 26 de febrer: Brighton, Anglaterra: Frank Bridge, director d'orquestra i compositor anglès [17]
- 8 de març: Otto Hahn, químic alemany, Premi Nobel de Química
- 14 de març: Albert Einstein, físic alemany, Premi Nobel de Física [18]
- 15 de març: Landsberg an der Warthe: Marie Juchacz, reformadora social alemanya.[19]
- 17 de març, Xile: Javier Rengifo Gallardo, compositor xilè
- 20 de març, Ontario: Maud Menten, metgessa que feu importants contribucions a la cinètica enzimàtica i la histologia.[20]
- 3 d'abril - Ferrara, Itàlia: Tina Poli Randaccio, soprano italiana (m. 1956).[21]
- 26 d'abril, Dewsbury, Anglaterra: Owen Willans Richardson, físic anglès. Premi Nobel de Física l'any 1928.[22]
- 19 de maig, Danville, Virginiaː Nancy Astor, política britànica, primera dona a ocupar un escó en la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic (m.1964).[23]
- 30 de maig, Londres, Anglaterra: Vanessa Bell, pintora i interiorista anglesa, part del grup de Bloomsbury [24]
- 23 de juny,
- Sant Petersburg: Angelina Beloff, pintora i artista mexicana, amb orígens russos [25]
- Menia, Egipte: Huda Sha'arawi, pionera del moviment feminista egipci i àrab (m. 1947).[26]
- 1 de juliol, París, França: Léon Jouhaux, sindicalista francès, Premi Nobel de la Pau de 1951 [27]
- 5 de juliol:
- Varsòvia, Polònia: Wanda Landowska, clavecinista, compositora, pianista i musicòloga [28]
- Saint Louis, Missouri, EUA: Dwight F. Davis, polític i jugador de tennisestatunidenc. És famós per la creació de la Copa Davis [29]
- 9 de juliol:
- Viena, Imperi Austrohongarès: Friedrich Adler, polític i revolucionari austríac[30]
- Bolonya, Itàlia: Ottorino Respighi, compositor, musicòleg i violinista italià [31]
- 1 d'agost: Augusto Samuel Boyd, president de Panamà
- 8 d'agost, Anenecuilco, estat de Morelos: Emiliano Zapata, figura de la Revolució Mexicana[18]
- 15 d'agost, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Ethel Barrymore, actriu estatunidenca[32]
- 31 d'agost, Viena, Àustria: Alma Marie Schindler, de casada Alma Mahler, pianista, compositora i pintora vienesa [33]
- 5 de setembre - Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa [34]
- 6 de setembre: Joseph Wirth, canceller d'Alemanya[35]
- 5 d'octubre. Baltimore, Maryland, EUA: Francis Peyton Rous, patòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966
- 9 d'octubre, Coblença (Alemanya): Max von Laue, professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.
- 31 d'octubre, Dublín, Irlanda: Sara Allgood, actriu d'origen irlandès, naturalitzada estatunidenca el 1945 [36]
- 17 de novembre, Rosario, Santa Fe: Amanda Campodónico, cantant d'òpera argentina.[37]
- 18 de desembre, Münchenbuchsee, Suïssa: Paul Klee, pintor suís [38]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 13 de maig - Cadis: Joaquim Gatell i Folch, geògraf i explorador català (n. 1826).
- Resta del món
- 8 de gener, Logronyo (La Rioja, Espanya) - Baldomero Espartero, militar espanyol.
- 26 de gener, Kalutara, Ceilan britànicː Julia Margaret Cameron, fotògrafa britànica (n. 1815).[39]
- 21 de febrer, Kabul (Afganistan): Xir Ali, emir de l'Afganistan (1863-1869) (n. 1825).[40]
- 23 de febrer - Albrecht Graf von Roon, primer ministre de Prússia (n. 1803).
- 16 d'abril, Nevers, França: Bernadeta Sobirós, santa catòlica (n. 1844).[41]
- 24 de maig, Nova York,(EUA): William Lloyd Garrison,abolicionista, periodista i reformador social nord-americà (n. 1805).[42]
- 7 de juliol - Kansas City, Missouri (EUA): George Caleb Bingham, pintorestatunidenc (n. 1811).[43]
- 5 de novembre - James Clerk Maxwell, físic anglés (n. 1831).
- Havelberg: E. F. Engelbrecht, organista i compositor alemany
Referències[modifica]
- ↑ «El Diluvio | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Diari Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Duran, Carola. «Les propostes literàries de la revista La Renaixensa (1871-1880)». A: Josep M. Domingo, Anna Llovera. De realisme: Aproximacions i testimonis. Punctum, 2013, p. 244. ISBN 978-84-940694-9-9.
- ↑ Rius Xirgu, Xavier. «Àngel Guimerà». Margarida Xirgu. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ 6,0 6,1 Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Pous Tenas, Rosa. L'art a Girona als segles XIX i XX. Empremtes de creació femenina 1872-1960. Ajuntament de Girona, 1 de març de 2010.
- ↑ Sebastià Alcaraz, Rafael. Las escuelas normales de magisterio en la provincia de Alicante (1898-1975): Contribución a la memoria democrática del magisterio (en castellà). Universidad de Alicante, 2018-12-03, p. 392. ISBN 978-84-16724-85-7.
- ↑ «Josep Pijoan i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Germanes Rosell, Teresa i Eulalia Rosell i Capdevila». Patrimoni de VNG, 23-11-2017. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «1879». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Arxivat de l'original el 2020-11-29. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «ULAN Full Record Display (Getty Research)». [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ «Helen Gwynne-Vaughan, botánica y micóloga» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-01-2015. [Consulta: 22 juny 2022].
- ↑ «Sarojini Naidu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ «Agnes Arber». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ 18,0 18,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «MARIE JUCHACZ». GDW. German Resistance Memorial Center. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Rogers, Kara. «Maud Leonora Menten». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg 387. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Sir Owen Willans Richardson | British physicist» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Nancy Witcher Astor, Viscountess Astor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 11-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ Godayol, Pilar. Dones de Bloomsbury. Universitat Jaume I, 2006, p. 47-74. ISBN 978-84-8021-556-5.
- ↑ «Angelina Beloff en Museo Blaisten». Colección Blaisten. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Jaffer, Jennifer. «Huda Sharawi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1951» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Dwight F. Davis | American politician and athlete» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Friedrich Adler | Austrian politician» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «RESPIGHI, Ottorino in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Ethel Barrymore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Alma Mahler» (en castellà). Huellas De Mujeres Geniales, 01-06-2017. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Coba Surie» (en neerlandès). RKD-Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Küppers, Heinrich. Joseph Wirth (en alemany). Franz Steiner Verlag, 1997, p. 17. ISBN 3515070125.
- ↑ «Sara Allgood | Irish actress» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: apéndice. (en castellà). Madrid: Espasa-Calpe, cop. 1930-1933. ISBN 84-239-4579-0.
- ↑ «Paul Klee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Julia Margaret Cameron». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Young, Robert J. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 427. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Bernadeta Soubirous | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «George Caleb Bingham | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1879 |