1884
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1884 (mdccclxxxiv) |
| Islàmic | 1301 – 1302 |
| Xinès | 4580 – 4581 |
| Hebreu | 5644 – 5645 |
| Calendaris hindús | 1939 – 1940 (Vikram Samvat) 1806 – 1807 (Shaka Samvat) 4985 – 4986 (Kali Yuga) |
| Persa | 1262 – 1263 |
| Armeni | 1333 |
| Rúnic | 2134 |
| Ab urbe condita | 2637 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1881 1882 1883 - 1884 - 1885 1886 1887 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 23 de febrer: tractat de Londres entre l'imperi britànic i la República del Transvaal.[1]
- 20 de maig: París: Louis Pasteur presenta a l'Acadèmia Francesa de les Ciències el resultat dels seus experiments sobre el virus de la ràbia.
- Conferència de Berlín sobre el repartiment d'Àfrica. Togo i Camerun queden sota protectorat alemany.
- 5 de juliol: Alemanya pren possessió de Camerun.
- 9 d'agost: San José (Costa Rica) es converteix a la tercera ciutat del món, després de Nova York i París, a comptar amb il·luminació elèctrica.[2]
- 17 d'octubre: El quart congrés de l'American Federation of Labor (Federació Nord-americana del Treball), d'origen anarquista, resol que des de l'1 de maig de 1886 la durada legal de la jornada de treball hauria de ser de vuit hores. Això generaria el Dia Internacional del Treball.
- 25 de desembre: A les 21.08 hores, un fort terratrèmol, amb epicentre situat entre les províncies de Màlaga i Granada, de magnitud estimada 6.5-7 (Richter) i intensitat 10 (en l'escala MSK), causa més de 800 morts i prop de 1.500 ferits en les poblacions d'Arenas del Rey (Granada) i els municipis del Pla de Zafarraya (Granada). Els efectes del terratrèmol van ser més desastrosos en coincidir amb una forta nevada.
- S'estableix en Espanya el monopoli del servei telefònic a favor de l'Estat
- Frederick Hamilton-Temple-Blackwood Lord Dufferin succeeix a George Robinson Lord Ripon com virrei de l'Índia.[3]
Naixements
- Països Catalans
- 27 de gener, Sabadell, província de Barcelona: Cebrià Cabané i Bril, pianista i professor de música català.
- 9 de febrer, Barcelona: Josep Carner, escriptor en català.
- 25 de març, Barcelona: Ignasi Barraquer i Barraquer, oftalmòleg català (m. 1965).
- 4 de maig, Sabadell: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català.
- 5 de maig, Valls, província de Tarragona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (m. 1958).
- 13 de juny, València: Antoni Pérez i Moya, músic.
- 29 d'agost, València: José Capuz Mamano, escultor valencià (m. 1964).
- Resta del món
- 28 de gener: Auguste Piccard, inventor suís (m. 1962)[4]
- 8 de març, Londres: Reginald Miles Silby, compositor anglès
- 24 de març: Peter Debye, físic-químic nord-americà, premi Nobel de Química en 1936 (m. 1966)
- 4 d'abril: Isoroku Yamamoto, almirall japonès (m. 1943)
- 12 d'abril:
- Otto Fritz Meyerhof, fisiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina en 1922 (m. 1951)
- Werneck, Baixa Francònia: Carl Pfister, compositor alemany.
- 8 de maig: Lamar (Missouri): Harry S. Truman, polític 32è President dels Estats Units (m. 1972)
- 21 de maig, Montevideo, Uruguai: Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià (m. 1920).
- 12 de juliol, Liorna, Regne d'Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor i escultor italià (m. 1920).
- 27 d'agost - Revel, França: Vincent Auriol, advocat, 16è president de la República Francesa, 1r de la IV República (m. 1966).
- 30 d'agost - Valvo, Suècia, químic suec, Premi Nobel de Química de 1926 (m. 1971).
- 6 de setembre, Seraing, Bèlgica: Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga.
- 17 de setembre, Elmira (Nova York): Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (m. 1920).
- 11 d'octubre, Nova York, EUA: Eleanor Roosevelt, primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans (m. 1962).
- 19 de novembre, Ashton-under-Lyne, Gran Manchester: Norman Allin, cantant d'òpera de la corda de baix.
- Emil Schennick, compositor i director d'orquestra austríac.
- Marcel Granet, sinòleg i sociòleg francès.
Necrològiques
- Països Catalans
- 21 de gener - Reus: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a l'Estat espanyol.
- 16 de juliol - Vilafranca del Penedès: Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor català.
- 1 de setembre - Sabadell: Feliu Vilarrúbias i Busquets, advocat i alcalde de Sabadell.
- Resta del món
- 6 de gener - Brünn (Imperi Austrohongarès): Gregor Mendel, botànic austríac (n. 1822).
- 12 de maig - Praga: Bedrich Smetana, compositor txec (n. 1824)
- 14 de gener - Neuchâtel: Philippe Suchard, mestre xocolater i empresari suís.
- 6 de juny - Heinzendorf (Imperi austrohongarès): Gregor Mendel, naturalista i pare de la genètica.
- 9 de juny - Valparaíso, Xile: Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881.[5]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1884
- ↑ (anglès) S. Akweenda, International law and the protection of Namibia's territorial integrity, p.129
- ↑ (castellà) Luis Camacho Naranjo, Tecnología para el desarrollo humano, p.245
- ↑ (anglès) Radhey Shyam Chaurasia, History of Modern India, 1707 A.D. to 2000 A.D., p.246
- ↑ Varadaraja Raman, Variety in Religion and Science: Daily Reflections, p.80 (anglès)
- ↑ (castellà) A. Cristián Zegers, Aníbal Pinto: historia política de su gobierno (1969)