1898: Los últimos de Filipinas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lícula1898: Los últimos de Filipinas
1898 Los Ultimos de Filipinas.JPG
Fitxa
Direcció Salvador Calvo
Protagonistes
Producció Enrique Cerezo
Guió Q65940966 Tradueix
Música Roque Baños
Fotografia Álex Catalán
Qualitat
País d'origen Espanya
Estrena 2016
Durada 129 min
Idioma original castellà
Rodatge illes Canàries
Descripció
Gènere drama, cinema bèl·lic i cinema històric
Qualificació MPAA R
Tema Setge de Baler
Lloc de la narració Filipines

IMDB: tt5698568 Filmaffinity: 253954
Modifica les dades a Wikidata

1898: Los últimos de Filipinas és una pel·lícula espanyola dirigida per Salvador Calvo i produïda per Enrique Cerezo. Estrenada el 2 de desembre de 2016. Descriu de forma dramatitzada el «setge de Baler». Es va rodar, entre altres llocs, en exteriors de Guinea Equatorial i les Illes Canàries. El seu rodatge va durar 9 setmanes, des de maig fins a juliol de 2016.[1] [2]

Església de San Luis de Tolosa de Baler, Aurora (Filipines), restaurada el 1939

Encara que narra els mateixos fets històrics, és una versió diferent de la pel·lícula del mateix títol de 1945 que van protagonitzar, Fernando Rey i Tony Leblanc. En la pel·lícula de Salvador Calvo es fa més èmfasi en la dura convivència i el sofriment experimentat pels assetjats en l'església de San Luis de Tolosa de Baler. A més, s'expliquen alguns fets omesos per la versió de 1945, com l'existència de desertors. Paola Torres va guanyar el Goya al millor vestuari

Argument[modifica]

Es narra la resistència de la guarnició espanyola del llogaret costaner de Baler, a l'illa filipina de Luzón, en l'episodi històric conegut com el «setge de Baler». A l'octubre de 1897, un destacament enviat a Baler va ser aniquilat a les mans de rebels tagalos. El grup massacrat va ser reemplaçat per cinquanta soldats que van resistir al llarg de 337 dies de setge rebel, aliens al fet que, ja havien perdut la guerra .[3][4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]