1923
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Anys: | 1920 1921 1922 - 1923 - 1924 1925 1926 |
| Dècades: | 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1923 | |
| Calendari gregorià | 1923 MCMXXIII |
| Ab urbe condita | 2676 |
| Calendari armeni | 1372 |
| Calendari xinès | 4619 – 4620 |
| Calendari hebreu | 5683 – 5684 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1978 – 1979 1845 – 1846 5024 – 5025 |
| Calendari persa | 1301 – 1302 |
| Calendari islàmic | 1342 – 1343 |
| Calendari rúnic | 2173 |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Fundació de la Unió Socialista de Catalunya.
- 22 de febrer, Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com a part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
- 10 de març, Vila-real: fundació del Vila-real Club de Futbol.
- 20 de maig, València: s'inaugura oficialment l'Estadi de Mestalla del València CF.
- Resta del món
- 9 de gener, Madrid, Espanya: Juan de la Cierva hi fa el primer vol en autogir.
- 25 de març, Santiago, Xile: s'hi inicia la V Conferència Internacional on se signa el Tractat de Gondra, per arreglar els conflictes entre els diferents Estats americans.
- 13 de setembre, Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, dissolt el Parlament i instaura la dictadura, que durarà fins al gener del 1929. Es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles.[1]
- 29 d'octubre, Ankara, Turquia: Proclamació de la República turca.
- 21 de desembre - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 6 de gener - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià, president del Consell Valencià de Cultura des del 1996.
- 2 de febrer - Barcelona: Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català (m. 2009).
- 9 de febrer, Mallorca: Cosme Covas Vidal, pintor.
- 14 de març - Cambrils: Josep Salceda i Castells, cronista oficial de la vila de Cambrils (m. 2011).
- 23 de maig - Barcelona, Barcelonès: Alícia de Larrocha, pianista catalana (m. 2009).
- 8 de juliol - Benicarló: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic espanyol (m. 2001).
- 9 de juliol - Lleida: Josep Vallverdú i Aixalà, escriptor català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.
- 31 de juliol - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
- 5 d'agost - Barcelona: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
- 1 de setembre - Sabadell: Oriol Casassas i Simó, pediatre català.
- 14 de setembre - Portbou, Alt Empordà: Fabià Estapé i Rodríguez, economista polític, professor universitari català (m. 2012).
- 18 de setembre - Barcelona: Xavier Valls i Subirà, pintor català, pare de Manuel Valls i Galfetti.
- 26 d'octubre - Lleida: Joan Oró i Florensa, bioquímic català.
- 1 de novembre - Barcelona: Victòria dels Àngels, soprano catalana.
- 7 de novembre - Molins de Rei, província de Barcelona: Josep Maria Madorell i Muntané, ninotaire català.
- 13 de desembre - Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
- Olot: Joaquim Danés i Llongarriu, metge i escriptor català.
- Resta del món
- 25 de gener - Uppsala (Suècia): Arvid Carlsson, metge suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000.
- 9 de març - Viena (Àustria): Walter Kohn, físic nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Química de 1998 (m. 2016).
- 10 de març - Merriman, Nebraska (EUA): Val Logsdon Fitch, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1980 (m. 2015).
- 16 de març - Boston, Massachusetts (EUA): Merton Miller, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 1990 (m. 2000).
- 21 de maig - La Chaux-de-Fonds, Suïssa: Armand Borel, matemàtic (m. 2003).
- 27 de maig - Florència, Regne d'Itàlia: Lorenzo Milani, sacerdot catòlic i pedagog italià (m. 1967).
- 28 de maig - Dicsőszentmárton, Transsilvània, Romania: György Ligeti, compositor austríac d'origen familiar jueu hongarès de Romania (m. 2006).
- 2 de juny - Cambridge, Massachusetts (EUA): Lloyd Shapley, economista i matemàtic estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2012 (m. 2016).
- 26 de juny - Colònia: Franz-Paul Decker, director d'orquestra alemany de nacionalitat canadenca.
- 2 de juliol - Bnin, Polònia: Wisława Szymborska, poetessa polonesa.
- 6 de juliol - Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski , polític polonès, president de Polònia.
- 20 de juliol - Neuteich, Ciutat Lliure de Danzig: Elisabeth Becker, guardiana de camp de concentració alemanya.
- 21 de juliol - Mont-real, Canadà: Rudolph Marcus, químic estatunidenc d'origen canadenc.
- 25 d'agost - Bogotà, Colòmbia: Álvaro Mutis, periodista, escriptor i poeta colombià.
- 29 d'agost - Cambridge: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès.
- 9 de setembre - Yonkers, Nova York (EUA): Daniel Carlton Gajdusek, metge nord-america, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1976 (m. 2008).
- 18 de setembre - Stockton-on-Tees, comtat de Durham: Peter Smithson, arquitecte (m. 2003).[2]
- 6 d'octubre - Adana: Yaşar Kemal, escriptor turc (m. 2015).
- 15 d'octubre: Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià.
- 17 d'octubre: Georg Oddner, fotògraf suec.
- 8 de novembre - Jefferson City, Missouri (EUA): Jack Kilby, enginyer nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2000 (m. 2005).
- 20 de novembre - Springs, Transvaal, Unió Sud-africana: Nadine Gordimer, escriptora sud-africana en llengua anglesa Premi Nobel de Literatura, 1991 (m. 2014).
- 22 de novembre - Viena: Victor Papanek, dissenyador i educador estatunidenc ferm defensor de la concepció social i ecològicament responsable de productes, eines i les infraestructures.
- 2 de desembre - Nova York, Estats Units: Maria Kalogeropoulos, coneguda com a Maria Callas, soprano estatunidenca (m. 1977).
- 10 de desembre - Buenos Aires, Argentina: Clorindo Testa, arquitecte argentí d'origen italià.
- 13 de desembre. Indianapolis, Indiana (EUA): Philip Warren Anderson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1977.
- Póvoa de Atalaia: Eugénio de Andrade, pseudònim de José Fontinhas, poeta i prosista portuguès.
- Camariñas: Manuel Ferrol, fotògraf.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 11 de febrer, Barcelona: Joan Baptista Codina i Formosa, filòleg i eclesiàstic català.
- 10 de març, Barcelona: Salvador Seguí, àlies el Noi del Sucre, anarcosindicalista català, mort per un pistoler (36 anys)
- 22 de juny, Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.
- 10 d'agost, Cercedilla, Madrid, Espanya: Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (80 anys).
- 26 de setembre, València: Ángel García Cardona, cineasta pioner del cinema a Espanya (67 anys).
- 27 de desembre, Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català (73 anys).
- 21 de desembre, Castellar del Vallès: Lluís Rodés i Pou, escolapi català.
- Resta del món
- 5 de gener, Norwich: Edward Bunnet, compositor i organista anglès.
- 9 de gener, Fontainebleau, França: Katherine Mansfield, escriptora modernista neozelandesa (35 anys).
- 10 de febrer, Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, Premi Nobel de Física l'any 1901 (77 anys).
- 8 de març, Amsterdam, Països Baixos: Johannes Diderik van der Waals, físic holandès, Premi Nobel de Física de 1910 (n. 1837).
- 26 de març, París, França: Sarah Bernhardt, actriu de cinema i teatre (78 anys).
- 24 de març, Friburg de Brisgòvia: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
- 23 de maig, Baviera: Heinrich Schmidt, compositor.
- 2 d'agost, Califòrnia, EUA: Warren Harding, 29è president dels Estats Units, mort en el càrrec (58 anys).
- 30 d'octubre, Londres, Anglaterra: Andrew Bonar Law, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1922-23) (65 anys).
- 2 de desembre, Madrid: Tomás Bretón y Hernández, compositor i violinista espanyol (72 anys).
- 27 de desembre: Alexandre Gustave Eiffel, enginyer civil (91 anys).
- Cöslin, Pomerània, Prússia: Carl Adolf Lorenz, compositor prussià (n. 1837).
Referències[modifica]
- ↑ Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Vidotto, Marco; Castán, Santiago; Thomson, Graham. Alison + Peter Smithson (en castellà). Gustavo Gili, 1997. ISBN 8425216842.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1923 |