1926
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1926 (mcmxxvi) |
| Islàmic | 1345 – 1346 |
| Xinès | 4622 – 4623 |
| Hebreu | 5686 – 5687 |
| Calendaris hindús | 1981 – 1982 (Vikram Samvat) 1848 – 1849 (Shaka Samvat) 5027 – 5028 (Kali Yuga) |
| Persa | 1304 – 1305 |
| Armeni | 1375 |
| Rúnic | 2176 |
| Ab urbe condita | 2679 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1923 1924 1925 - 1926 - 1927 1928 1929 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 16 d'abril, Barcelona: S'estrena Cançó d'amor i de guerra, sarsuela de Rafael Martínez i Valls, al Teatre Nou.[1]
- 17 de maig, Manresa: Es publica el darrer número del setmanari esportiu bagenc A ple aire.[2]
- 13 de setembre, Maresmeː Comencen les obres del tramvia Mataró-Argentona, de 5,8 km i un ample de via d’1 metre, que es completaran al maig de 1928.[3]
- 29 de setembre, Barcelona: Fundació del Col·legi Montserrat, per les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret.
- 2 d'octubre, Barcelonaː S'estrena pòstumament al Teatre Novetats l'obra de Guimerà, acabada per Lluís Via, Per dret diví.[4][5]
- 25 d'octubre, Barcelona: s'hi inauguren els Magatzems Jorba, al portal de l'Àngel.[6]
- 29 d'octubre, Barcelonaː estrena de Marçal Prior, de Josep M. de Sagarra al Teatre Novetats.[7]
- Francesc Macià, des de l'exili, organitza el complot de Prats de Molló per envair Catalunya.
- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll publiquen en fascicles el Diccionari català-valencià-balear.
- Barcelona: Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, construït per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa.
- Lleida: surt la revista literària i cultural Vida Lleidatana.
- Barcelona: es publica Espigues en flor, el segon llibre de poemes de Maria Antònia Salvà.[8]
- Resta del món
- Espanya: S'emeten per primera vegada per ràdio diaris parlats, anomenats La palabra.[9]
- Bèlgica: Bèlgica deixa la Unió Monetària Llatina i introdueix una nova moneda, el belga.
- 8 de gener: Abd-al-Aziz ibn Saüd és proclamat rei del regne independent de Hijaz,[10] origen de l'Aràbia Saudita.
- 26 de gener - Londres: l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres
- 31 de gener: En Alemanya conclou l'ocupació de Colònia, amb la sortida de tropes aliades el dia anterior.[11]
- 3 de febrer Espanya: Ascendeix a general de brigada el coronel d'infanteria Francisco Franco, sent el general més jove de l'exèrcit espanyol.[12]
- 6 de febrer:
- 1 de març: S'estableix una línia aèria regular per a transport de passatgers entre Buenos Aires i Montevideo.[15]
- 5 d'abril, Madrid: L'Esquadrilla Elcano surt en direcció a Manila.[16]
- 7 d'abril, Itàlia: Violet Gibson fereix lleugerament a Benito Mussolini d'un tret en el nas.[17]
- 24 d'abril, Berlín, República de Weimar: se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica.
- 17 de maig: El socialdemòcrata Wilhelm Marx és triat canceller del reich alemany.
- 23 de maig: La primera constitució del Líban és adoptada.[18]
- 27 de maig: una acció conjunta dels exèrcits colonials, francès i espanyol, acaba amb la República del Rif.
- 1 de juliol: El Guomindang comença una campanya d'unificació de territoris al nord de la Xina.
- 6 d'agost: Gertrude Ederle, nedadora estatunidenca, esdevé la primera dona en creuar nedant el Canal de la Mànega, batent el rècord masculí existent fins aquell moment.[19]
- 8 de setembre: La República de Weimar ingressa en la Lliga de les Nacions.[20]
- 11 de setembre, Roma, Itàlia: L'anarquista Gino Lucetti fa un atemptat contra Mussolini en què resulten ferits vuit vianants.
- 7 d'octubre, Espanya: primera celebració del Dia del Llibre, que amb el temps passaria al dia 23 d'abril.[21]
- 26 de novembre, Uruguai: se celebren eleccions, és elegit Juan Campisteguy Oxcoby.
- 17 de novembre: Cop d'estat de 1926 a Lituània, el president Kazys Grinius és deposat i lloc baix arrest domiciliari. Antanas Smetona assumeix el poder 2 dies després.
- 25 de desembre: Després de la mort de l'emperador japonès Yoshihito el príncep regent Hirohito es converteix en el nou emperador.[22]
- Es publica la primera edició del recull de relats Dos arquivos do trasno de Rafael Dieste Gonçalves
- Masrroc, Driss Chraïbi, escriptor.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 16 de gener - Barcelona: Arnau Puig i Grau, artista, crític d'art i filòsof català (m. 2020).[23]
- 9 de febrer - Barcelona: Manuel Cabero, director coral català (m. 2022).
- 11 de febrer - Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (m.2001).[24]
- 23 de febrer - València, Horta de València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià.
- 4 de març - Palamós: Dolors Condom i Gratacòs, catedràtica i llatinista catalana (m. 2016).[25]
- 24 de març - Felanitx: Guillem Timoner Obrador, ciclista de pista mallorquí (m. 2023).[26]
- 3 d'abril - Sitges, Garraf: Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (m. 2014).[27]
- 5 d'abril - Calonge, Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català.
- 8 d'abril - Barcelonaː Jordi Vila-Abadal i Vilaplana, psiquiatre, escriptor, monjo i activista social català (m. 2026).[28]
- 13 d'abril - Barcelonaː Aurèlia Muñoz Ventura, artista catalana, vinculada a la recerca i a l'art tèxtil (m. 2011).[29]
- 17 d'abril - Barcelona: Montserrat Torrent i Serra, organista catalana.[30]
- 7 de maig - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Civil i Desveus, assiriòleg català (m. 2019).[31]
- 22 de maig - València: Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (m. 2011).[32]
- 18 de juny - Terrassaː Dolors Duocastella, la Suri, dinamitzadora cultural i artista catalana.[33]
- 22 de juny - Barcelona: Marta Mata, pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat.[34]
- 8 de juliol - Zúric: Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga suïssa-americana, escriptora, pionera en l'estudi d'experiències properes a la mort.[35]
- 11 de juliol:
- València: Carloandrés López del ReyCarloandrés López del Rey, pintor.
- Barcelona: Antònia Vilàs i Ferràndiz, poetessa, rapsoda, cantant, lletrista, compositora de cançons i havaneres (m. 2013).[36]
- 29 de juliol - Ciutadella de Menorca: Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (m. 2023).
- 2 d'agost - Barcelona: Maria Teresa Llorens i Crusat, mestra i compositora catalana (m. 2009).[37]
- 4 d'agost - Barcelonaː Pepita Llunell Sanahuja, compositora, cantant i actriu catalana.[38]
- 13 d'agost - Barcelona: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català resident a Madrid.
- 21 de setembre - Les Borges Blanques: Joan Botam i Casals, sacerdot i caputxí, pare de l'ecumenisme a Catalunya (m. 2023).
- 20 d'octubre - Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català (m. 2018).[39]
- 21 d'octubre - Barcelonaː Sara Masó i Maristany, periodista i escriptora catalana (m. 2018).[40]
- 4 de desembre - Tàrregaː Pilarín Minguell Pont, locutora a Ràdio Tàrrega i actriu.[41]
- 10 de desembre - Santanyí, Mallorca: Blai Bonet, poeta i escriptor mallorquí.
- 15 de desembre - Barcelona: Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català.
- 16 de desembre - So N'Armadans, Palma: Caty Juan de Corral, escriptora, pintora, articulista i gastrònoma (m. 2014).
- 20 de desembre - Barcelona: Maria Víctor Gil, atleta catalana, campiona de la Cursa Jean Bouin cinc anys seguits, del 1947 al 1951 (m. 2016).[42]
- 31 de desembre - Barcelona: Elena Blume i Carreras, gimnasta barcelonina, primera campiona de Catalunya de la història.[43]
- Resta del món
- 12 de gener, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (m. 1987).[44]
- 13 de gener, Kansas City, Missouri: Melba Liston, trombonista, arranjadora i compositora de jazz estatunidenca (m. 1999).[45]
- 15 de gener, Viena: Maria Schell, actriu austro-suïssa (m. 2005).[46]
- 17 de gener, Dunfermline: Moira Shearer, famosa ballarina i actriu escocesa (m. 2006).[47]
- 20 de gener, Packard, Kentucky: Patricia Neal, actriu estatunidenca de teatre i cinema, guanyadora d'un Oscar (m. 2010).[48]
- 29 de gener, Santokdas, Pakistan: Abdus Salam, físic pakistanès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1979, Premi Internacional Catalunya del 1990.
- 2 de febrer, Coblença, Alemanya: Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa.[49]
- 16 de febrer, La Plataː Delia Giovanola, membre fundadora d'Àvies de la Plaza de Mayo (m. 2022).[50]
- 17 de febrer, Viena (Àustria): Friedrich Cerha, compositor, violinista i director d'orquestra austríac.[51]
- 18 de febrer, Budapest: Susanna Egri, ballarina italiana i hongaresa, coreògrafa i professora de dansa.[52]
- 20 de febrer,
- Bromley: Gillian Lynne, ballarina, coreògrafa, actriu i directora de teatre, teatre musical i televisió anglesa (m. 2018).[53]
- Allendale (Nova Jersey): Richard Matheson, escriptor i guionista nord-americà
- 27 de febrer, Windsor, Ontario, Canadà: David Hunter Hubel, neurobiòleg nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 (m. 2013)[54]
- 3 de març, Rupperswil, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió (m. 2018).[55]
- 6 de març,
- Suwałki, (Polònia): Andrzej Wajda, director de cinema de polonès (m. 2016)[56]
- Cesena, Emília-Romanya: Marietta Alboni, contralt italiana (m. 1894).[57]
- 8 de març:
- La Robla, Castella i Lleó: Josefina Aldecoa, escriptora espanyola.[58]
- Sant Joan Lohitzune: Jeanette Campbell, nedadora argentina (m. 20023).
- 16 de març, Newark, Nova Jersey, EUA: Jerry Lewis, actor i director de cinema estatunidenc (2017)[56]
- 18 de març, Ançã, Beira: Augusto Abelaira, novel·lista i periodista portuguès.
- 24 de març, Leggiuno-Sangiano, Itàlia: Dario Fo, dramaturg italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1997.
- 26 de març, Pehuajó, Buenos Airesː Magdalena Mouján, escriptora de ciència-ficció i matemàtica argentina, d'ascendència basca.[59]
- 28 de març, Madrid: Cayetana Fitz-James Stuart, aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba (m. 2014).[60]
- 7 d'abril, Ciutat de Mèxic: Julio Scherer García, periodista i escriptor mexicà, director del periòdic Excélsior (1968 -76) i fundador del setmanari Proceso.
- 15 d'abril, Harlem, Nova York: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (m. 2012).[61]
- 21 d'abril, Londres, Anglaterra: Elisabet II del Regne Unit, aristòcrata anglesa, reina de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.[62]
- 23 d'abril, Brooklyn, Nova York, Estats Units: James Patrick Donleavy, escriptor estatunidenc nacionalitzat irlandès (m. 2017)[63]
- 26 d'abril - Boulogne-Billancourtː Claudine Meunier, cantant francesa.[64]
- 28 d'abril, Monroeville (Alabama): Harper Lee, escriptora nord-americana.[65]
- 16 de maig, Kalisz, Polònia: Alina Szapocznikow, escultora polonesa, supervivent de l'Holocaust (m. 1973).[66]
- 26 de maig, Alton, Illinois (EUA: Miles Davis, trompetista, i compositor de jazz, un dels músics més influents del segle xx (m. 1991).[67]
- 1 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona de l'art pop (m. 1962).[68]
- 5 de juny, Ninotsminda: Gurguèn Dalibaltaian, militar armeni.[69]
- 8 de juny, Iași: Anatol Vieru, compositor, teòric i educador romanès (m. 1998).[51]
- 15 de juny, Juan Griego, Illa Margarita: Modesta Bor, compositora veneçolana de gran rellevància, pianista i directora coral (m. 1998).[70]
- 19 de juny, Nova Jersey: Erna Schneider Hoover, matemàtica nord-americana, inventora d'un automatisme de commutació telèfònica.[71]
- 25 de juny, Klagenfurt, Caríntia: Ingeborg Bachmann, escriptora austríaca (m. 1973).[72]
- 30 de juny, Nova York: Paul Berg, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1980.
- 1 de juliol:
- Nova York: Robert Fogel, economista, Premi Nobel d'Economia de 1993
- Gütersloh, Westfàlia, Alemanya: Hans Werner Henze, compositor alemany (m. 2012).[73]
- 9 de juliol, Chicago, Illinois (EUA): Ben Roy Mottelson, físic danès d'origen estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1975.[74]
- 15 de juliol,Caseros, província de Buenos Aires: Leopoldo Galtieri Castelli, militar argentí que va ocupar de facto la presidència de la Nació entre 1981 i 1982, durant el període conegut com a Procés de Reorganització Nacional (m. 2003).[49]
- 16 de juliol, Nova York: Irwin Rose, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2004 (m. 2015).[75]
- 18 de juliol, Boston, Lincolnshire: Elizabeth Jennings, bibliotecària, escriptora i poetessa anglesa (m. 2001).[76]
- 5 d'agost, París, França: Betsy Jolas, compositora francesa.[77]
- 10 d'agost -
- Lima (Perú): Blanca Varela Gonzales, poeta peruana, una de les veus poètiques importants d'Amèrica Llatina (m. 2009).[78]
- Saint-Germain-en-Laye, Illa de França: Marie Claire Alain, organista francesa (m. 2013).[79]
- 11 d'agost, Zelvas, Lituània: Aaron Klug, químic britànic d'origen lituà, Premi Nobel de Química de l'any 1982 (m. 2018).[80]
- 13 d'agost, Mayarí, Holguín, Cuba: Fidel Castro, polític cubà, president de Cuba (m. 2016).[49]
- 14 d'abril, Madrid, Espanya: Leopoldo Calvo-Sotelo, polític espanyol, President del Govern d'Espanya
- 17 d'agost, Pamplona: María Luisa Elío, escriptora i actriu navarresa exiliada (m. 2009).[81]
- 3 de setembre,
- Chicago: Alison Lurie, escriptora estatunidenca i investigadora de la moda.[82]
- Chiliomodi, Corint, Grècia: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega.[83]
- 14 de setembre, Mons-en-Barœul (França): Michel Butor, poeta, assagista i novel·lista francès (m. 2016).
- 19 de setembre, Toyohshi, Aichi, Japó: Masatoshi Koshiba, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2002.[84]
- 21 de setembre, Cleveland, Ohio (EUA): Donald Arthur Glaser, físic i neurobiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1960 (m. 2013).
- 23 de setembre, Hamlet, North Carolina (EUA):John Coltrane, saxofonista i compositor estatunidenc de jazz.(m. 1967).[85]
- 2 d'octubre - Chicago (EUA): Ramona Fradon, artista de còmics estatunidenca.[86][87]
- 11 d'octubre: Thich Nhat Hanh, monjo budista vietnamita i activista per la pau, promotor del budisme zen a occident.
- 15 d'octubre, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès (m.1984).[88]
- 18 d'octubre, Saint Louis, Missouri (EUA): Chuck Berry, compositor, intèrpret i guitarrista afroamericà de rock and roll (m. 2017).[89]
- 24 d'octubre, Logronyo, La Rioja: Rafael Azcona, guionista espanyol
- 25 d'octubre, Sant Petersburg, Rússia: Galina Vixnévskaia, soprano russa (m. 2012).[90]
- 27 d'octubre, Berlínː Marie von Olfers, escriptora, il·lustradora i salonnière alemanya.[91]
- 7 de novembre, Sydney, Austràlia: Joan Sutherland, soprano australiana (m. 2010).[92]
- 8 de novembre, Terril, Iowa, USA: Darleane C. Hoffman, química nuclear estatunidenca.[93]
- 9 de novembre, París: Rachel Rosenthal, animalista
- 11 de novembre,
- Worcester (Massachusetts), EUA: Noah Gordon, novel·lista estatunidenc.
- Nàpols, Itàlia: Maria Teresa de Filippis, pilot de curses automobilístiques italiana.[94]
- 14 de novembre, Londres: Quentin Crewe, escriptor.
- 21 de novembre, Marradiː Anna Anni, dissenyadora de vestuari teatral italiana (m. 2011).[95]
- 29 de novembre, Esmirna, Turquia: Dilhan Eryurt, astrofísica turca que treballà per a la NASA en la missió Apollo 11 (m. 2012).[96]
- 30 de novembre, Vílnius, República de Polònia (avui Lituània): Andrew Victor Schally, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977
- 9 de desembre, Boston, Massachusetts, EUA: Henry Way Kendall, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990
- 11 de desembre, Montgomery, Alabama: Willie Mae Thornton, coneguda com a Big Mama Thornton, cantant estatunidenca de blues i rhythm and blues (m. 1984).[97]
- 12 de desembre: Roman Kroitor, cineasta canadenc
- 19 de desembre, Bagdad: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
- 28 de desembre, Missouri: Donna Hightower, cantant nord-americana (m. 2013).[98]
- Lima (Perú): Francisco Espinoza Dueñas, artista plàstic
- Nàuplia, Grècia: Nikos Karuzos, poeta en grec
- Gloria Stewart, cantant de jazz.
- Iola (Kansas): Don Coldsmith, escriptor
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 29 de gener - Barcelona: Ángeles López de Ayala, activista política espanyola, la principal intel·lectual de finals del s. XIX (n. 1858).[99]
- 23 de febrer - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860).[100]
- 25 de febrer - Palma, Mallorca: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí.
- 17 de març - Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (n. 1864).
- 12 d'abril - Santa Cruz de Tenerife: Clotilde Cerdà i Bosch, arpista, compositora, activista per millorar les condicions de les dones (n. 1861).[101]
- 8 de maig - Barcelona: Josep Collaso i Gil, polític i filantrop català (n. 1857).[102]
- 1 de juny - Barcelona: Ramon Turró i Darder, veterinari, biòleg i filòsof català (n. 1854).[103]
- 10 de juny - Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte català.[104]
- 27 d'agost - Valènciaː María Carbonell Sánchez, pedagoga valenciana propera a la Institució Lliure d'Ensenyament, el feminisme i la pedagogia social (n. 1852).[105]
- 15 de setembre - Jena, Alemanya: Rudolf Christoph Eucken, filòsof i escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1908 (n. 1846).
- 20 d'octubre - Sabadell (Vallès Occidental), Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell.
- 20 de desembre - Barcelona: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.[106]
- Resta del món
- 4 de gener - Bordighera, Regne d'Itàliaː Margarida de Savoia, reina d'Itàlia (n. 1851).[107]
- 21 de gener - Pavia, (Itàlia): Camillo Golgi, metge italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1906 (n. 1843).
- 30 de gener - Altadenaː Barbara La Marr, actriu i guionista de cinema estatunidenca.[108]
- 10 de febrer - Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
- 21 de febrer - Leiden, Alemanya: Heike Kamerlingh Onnes, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1913 (n.1853).
- 23 de febrer - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860).
- 5 de març - Tolosa de Llenguadoc, Occitània: Clément Ader, enginyer occità.
- 25 d'abril - Ödeshög (Suècia): Ellen Key, feminista i sufragista sueca (n. 1849).[109]
- 4 de juny - Milà: Carolina Ferni, violinista i soprano italiana (n. 1846).[110]
- 14 de juny - Le Mesnil-Théribus, Illa de França: Mary Cassatt, pintora americana impressionista, establerta a París (n.1844).[111]
- 26 de juny - Stuttgart, Alemanya: Anna Peters, pintora alemanya (n. 1843).[112]
- 12 de juliol - Bagdad (Iraq): Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (n. 1868).[113]
- 13 de juliol - Ankara: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat).
- 31 de juliol - Nova York: Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (n. 1881).[114]
- 9 de setembre - Hamburg, Alemanya: Bernhard Schädel, filòleg, fonetista i dialectòleg que influí molt en els filòlegs catalans contemporanis.
- 31 d'octubre - Detroit, els EUA: Harry Houdini, mag nord-americà d'origen hongarès (n. 1874).
- 5 de desembre - Giverny (França): Claude Monet, pintor impressionista francès (n. 1840).[115]
- 22 de desembre, París: Geneviève Halévy, influent salonnière francesa (n. 1849).[116]
- 25 de desembre - Hayama, Japó - Yoshihito, l'emperador Taishō del Japó (n. 1879).[117]
- 29 de desembre - Valmont (Suïssa): Rainer Maria Rilke, escriptor austríac (n. 1875).
- Massachusetts: Samuel Winkley Cole, músic.
- Madrid, Espanya: Maria Luisa de la Riva i Callol-Muñoz, pintora espanyola especialitzada en pintura de natura morta i de flors (n. 1859).[118]
Referències
[modifica]- ↑ Puig i Moreno, Gentil. Art i Història al Pirineu.13es Trobades Culturals Pirinenques. Societat Andorrana de Ciències, Andorra. IEC, 2017, p. 81-84. DOI 10.2436/15.8060.10.10. ISBN 978-99920-61-36-7.
- ↑ Solernou Puig, Aleix. L'etapa manresana de Josep Maria Planes (tesi), pàg. 35-43, esp.
- ↑ Nubiola de Castellarnau, Xavier. «El tramvia Mataró-Argentona» (en castellà). Cercle Històric Miquel Biada. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Àngel Guimerà. Cronologia d'estrenes de teatre». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 31 agost 2026].
- ↑ «Cronologia d'estrenes de teatre». [Consulta: 31 agost 2026].
- ↑ «El dia 25 del corriente mes la "Casa Jorba...» (en castellà) p. 10. La Vanguardia, 22-10-1926. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ Rius Xirgu, Xavier. «58. JOSEP MARIA DE SAGARRA». Margarida Xirgu. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Espigues en flor». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Barrera, Carlos. Historia del periodismo universal (en castellà). Ariel, 2004, p.288. ISBN 8434413000.
- ↑ Leatherdale, Clive. Britain and Saudi Arabia, 1925-1939: the Imperial Oasis (en anglès). Routledge, 1983, p.59. ISBN 0714632201.
- ↑ Maisel, Ephraim. The Foreign Office and foreign policy, 1919-1926 (en anglès). Sussex Academic Press, 1994, p.287. ISBN 1898723044.
- ↑ Fernández Santander, Carlos. El general Franco: un dictador en tiempo de infamia. Editorial Critica, 2005, p.47. ISBN 848432690X.
- ↑ Cendán Pazos, Fernando. La fiesta del libro en España: crónica y miscelánea (en castellà). Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1989, p.269. ISBN 8486168430.
- ↑ Woolman, Davis S. Rebels in the Rif: Abd El Krim and the Rif Rebellion (en anglès). Stanford University Press, 1968, p.197. ISBN 0804706646.
- ↑ Trabajos y conclusiones del segundo Congreso Argentino de Economía del Transporte Aereo (en castellà). Aerolíneas Argentinas, 1980, p. vol.2, p.361.
- ↑ «Los héroes del Madrid-Manila» (en castellà). El Mundo, 21-01-2011. [Consulta: 14 gener 2012].
- ↑ Kipling, Rudyard; Pinney, Thomas. Letters of Rudyard Kipling, Volum 5;Volums 1920-1930 (en anglès). University of Iowa Press, 2004, p.288. ISBN 0877458987.
- ↑ Grafton, David D. The Christians of Lebanon: political rights in Islamic law (en anglès). David D. Grafton, 2003, p.100. ISBN 1860649440.
- ↑ «Olympedia – Trudy Ederle». [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Best, Antony. International history of the twentieth century and beyond (en anglès). Routledge, 2008, p. 52. ISBN 0415438969.
- ↑ «El Día del Libro nació en España en 1926 y al principio se celebraba el 7 de octubre» (en castellà). La Vanguardia, 20-04-2018. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «[http://www.iri.edu.ar/wp-content/uploads/2017/09/Ef%C3%A9merides-diciembre-2016-Adriss1.pdf 25 de desembre de 1926 A 90 años del ascenso de Hirohito al trono imperial japonés.]» (en castellà). IRI. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Adeu a Arnau Puig, el filòsof "antiacadèmic" de Dau al Set i generós amb els joves», 29-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Pascual i Xufré, Griselda». Galería de Científics Catalans. Arxivat de l'original el 2021-03-04. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Dolors Condom i Gratacòs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ esport3. «Mor Guillem Timoner, llegenda del ciclisme mallorquí», 17-08-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Maria Dolors Mirabent i Muntané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ Guillén, Sergi. «Ha mort Jordi Vila-Abadal, referent de la justícia social a Catalunya». [Consulta: 11 agost 2026].
- ↑ «Aurèlia Muñoz Ventura». Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears - Institut d'Estudis Catalans - Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2026].
- ↑ «Montserrat Torrent i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Miquel Civil i Desveus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 7. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ «Una vida entre escenaris i pinzells i candidata al Senat». Nació Digital, 22-05-2014. [Consulta: 4 maig 2026].
- ↑ «Marta Mata i Garriga | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ Broom, Sarah M. «Milestones». TIME, 30-08-2004. Arxivat August 17, 2013[Date mismatch], a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de febrer 24, 2009. [Consulta: de maig 10, 2021].
- ↑ «La Barceloneta guanya un nou espai públic al carrer de Balboa, el Jardí Antònia Vilàs». Ajuntament de Barcelona. Servei de Premsa. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Llorens i Crusat, Maria Teresa». Músics per la Cobla. [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Llunell i Sanahuja, Pepita». Músics per la Cobla. [Consulta: 24 octubre 2025].
- ↑ «Josep Dalmau i Olivé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Fallece la periodista barcelonesa Sara Masó a los 92 años». La Vanguardia, 25-11-2018 [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Pilarín Minguell Pont». Urix. Ajuntament de Tàrrega. Ciutadania, p. 103-109.
- ↑ «L'Ajuntament lamenta la pèrdua de la senyora Maria Víctor, gran atleta dels anys 40 i 50». Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, 18-03-2016. [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ «Elena Blume Carreras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Morton Feldman». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Oliver, Myrna. «Melba Liston; Jazz Trombonist, Composer» (en anglès), 28-04-1999. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Maria Schell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Moira Shearer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Patricia Neal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Degl'Innocenti, Cecilia. «Tres tragedias, un cordón umbilical y un cartel: la vida de Delia Giovanola, la "alegre" fundadora de Abuelas de Plaza de Mayo» (en castellà). Perfil, 18-07-2022. [Consulta: 16 desembre 2025].
- 1 2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Ègri, Susanna» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ «Dame Gillian Lynne obituary» (en anglès). The Guardian, 02-07-2018. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «David Hunter Hubel. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Pons, Miguel. «Lys Assia, Suiza 1956.» (en castellà). ESCplus, 11-11-2011. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 6 gener 2021].
- 1 2 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Marietta Alboni». HistoricOpera.com. Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ lecturalia.com. «Josefina Aldecoa: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Magdalena Mouján Otaño: matemáticas y ciencia ficción» (en castellà). Mujeres con ciencia, 29-03-2018. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ «María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y de Silva | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Morton, Patricia. «Norma Merrick Sklarek» (en anglès). Beverly Willis Architecture Foundation. Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Elizabeth II» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Carémel, Rémi. «Joyeux anniversaire Claudine Meunier!» (en francès). Dans l'ombre des studios..., 27 abril 2014. [Consulta: febrer 2026].
- ↑ Llort, Lluís. «Mor Harper Lee». El Punt-Avui, 20 febrer 2016. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Alina Szapocznikow» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. Ministeri de Cultura i Patrimoni Polonès. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Miles Davis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Marilyn Monroe | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2026].
- ↑ Dedicated Serviceman: Gurgen Dalibaltayan dead, aged 89 Arxivat 2015-09-12 a Wayback Machine. (en anglès)
- ↑ «Modesta Bor» (en castellà). Fundación Modesta Bor, 14-02-2012.
- ↑ «Invent Now | Hall of Fame | Induction | 2008 Inductees», 28-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-04-28. [Consulta: 8 desembre 2017].
- ↑ «Ingeborg Bachmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Hans Werner Henze». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2004» (en anglès). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Elizabeth Jennings | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Betsy Jolas». Ressources. Ircam-Centre Pompidou, 29 octubre 2007. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Blanca Varela Gonzales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Marie Claire Alain | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1982» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Cruzado Soria, Maribel. «María Luisa Elío Bernal». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Alison Lurie» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Irini Papàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2002» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «John Coltrane | Biography, Songs, & Albums» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ U.S. Public Records Index Vol. 1 (Provo, UT: Ancestry.com Operations, Inc.), 2010.
- ↑ Horn, Maurice. 100 Years of American Newspaper Comics. Nova York, Nova York: Gramercy Books, 1996, p. 64. ISBN 978-0517124475.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Michel Foucault» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Chuck Berry | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Galina Višnevskaja | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Marie von Olfers (1826-1924)» (en alemany). Berlin-Brandenburgisches Künstlerlexikon. [Consulta: 30 agost 2026].
- ↑ «Joan Sutherland | Biography, Roles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Darleane C. Hoffman». College of Chemistry. UC Berkeley. [Consulta: 28 febrer 2025].
- ↑ Leal, Tolo. «María Teresa de Filippis, la primera mujer de la Fórmula 1» (en castellà). libertaddigital.com, 08-03-2020. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ Candiani, Laura. «Anna Anni, costumista e scenografa di fama internazionale» (en italià). Vitamine Vaganti, 31-10-2025. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ «Dilhan Eryurt». www.biyografya.com.
- ↑ Caneda, Javier. «“Big Mama” Thornton 1926-1984» (en castellà). Cultura Blues, 01-03-2021. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Muere la cantante de jazz Donna Hightower» (en castellà). Efeeme.com, 24-08-2013. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ «Ángeles López de Ayala y Molero 1858» (en castellà). Logia Justicia VII nº 38. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑ «Joan Llimona: Modernismo y misticismo catalán» (en castellà). Trianarts. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Segura Soriano, Isabel. «Cerdà i filla, units en l'oblit». El País, 23-12-2015. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Josep Collaso i Gil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ramon Turró i Darder | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Antoni Gaudí i Cornet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ Agulló Díaz, Carme. «Biografia de María Carbonell Sánchez - Pedagoga». Diccionari Biogràfic de Dones. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 22 febrer 2026].
- ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «MARGHERITA di Savoia, regina d’Italia» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 7 desembre 2025].
- ↑ «Barbara La Marr». Find a grave. [Consulta: juny 2026].
- ↑ «Ellen Key | Swedish writer» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «FERNI» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 22 juny 2021].
- ↑ «Mary Cassatt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Riepl-Schmidt, Maja. Wider das verkochte und verbügelte Leben: Frauen-Emanzipation in Stuttgart seit 1800 (en alemany), 1990. ISBN 978-3-925344-64-0.
- ↑ «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Carlota Matienzo Román (1881-1926)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Monet» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Brisman, Shira. «Geneviève Straus» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «Funeral of Emperor Yoshihito» (en castellà). Getty Images. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Riva y Callol, María Luisa de la. Zaragoza, 1859 - Madrid, 1926 Museu del Prado Consulta 4 d'abril del 2017
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1926