1966
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 | |
| Tipus | any civil i Any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1966 (mcmlxvi) |
| Islàmic | 1386 – 1387 |
| Xinès | 4662 – 4663 |
| Hebreu | 5726 – 5727 |
| Calendaris hindús | 2021 – 2022 (Vikram Samvat) 1888 – 1889 (Shaka Samvat) 5067 – 5068 (Kali Yuga) |
| Persa | 1344 – 1345 |
| Armeni | 1415 |
| Rúnic | 2216 |
| Ab urbe condita | 2719 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
| Anys | |
| 1963 1964 1965 - 1966 - 1967 1968 1969 | |
Esdeveniments[modifica]
- Catalunya
- 9 de març, Barcelona: Les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la Caputxinada.[1]
- 22 de juliolː Apareix el primer número de la revista Tele/Estel, primera publicació no eclesiàstica en català després de la Guerra Civil.[2]
- 25 de setembre, Barcelona: Se celebra el concurs de castells III Gran Trofeu Jorba-Preciados a l'avinguda del Portal de l'Àngel.
- 5 d'octubre, Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatòleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu, un goril·la albí, quan aquest tenia entre dos i tres anys.
- Resta del món
- 19 de gener, Índia: Indira Gandhi és elegida primera ministra del país.[3]
- 7 de març, Palomares (Almeria), Espanya: El ministre Fraga es banya al mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca, per demostrar que no hi existia perill de radioactivitat.
- 18 de març, Espanya: Aprovació de la Llei 14/1966 de premsa i impremta.
- 12 d'abril, Estats Units: es publica el nº52 de Fantastic Four de Marvel Comics, on es produeix la primera aparició de Black Panther, creat per Stan Lee i Jack Kirby.
- 30 de setembre, Botswana: El país declara la independència de l'Imperi Britànic.[4]
- 4 d'octubre, Lesotho va obtenir la independència del Regne Unit.
- 15 d'octubre, Oakland, Califòrnia: Fundació dels Panteres Negres.[5]
- 21 d'octubre, Aberfan, prop de Merthyr Tudful, Gal·les: El runam de la mina de carbó s'esllavissa en forma d'un flux de fang cobrint el poble i matant a 144 persones (116 nens i 28 adults). Els fets són coneguts com la catàstrofe d'Aberfan
- 17 de novembre: Les Barbados s'independitzen de l'Imperi Britànic.[6]
- 16 de desembre, Nova York: L'Assemblea General de les Nacions Unides acorda el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el qual, entre altres, reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
- S'estrena la pel·lícula franco-italiana El sol negre
- Estrena de la pel·lícula Johnny Or.
Música[modifica]
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| 05/16 | The Beach Boys | Pet Sounds | pop |
| 06/ | Judy Collins | In My Life | folk |
| 12/09 | Cream | Fresh Cream | blues rock |
| 06/20 | Bob Dylan | Blonde on Blonde | rock |
| 10/28 | The Kinks | Face to Face | rock |
| 12/29 | Ennio Morricone | The Good, the Bad and the Ugly | BSO |
| 06/27 | The Mothers of Invention | Freak Out! | art rock |
| 04/15 | The Rolling Stones | Aftermath | rock |
| 01/17 | Simon and Garfunkel | Sounds of Silence | folk |
El 6 de juny s'estrenà l'òpera sacra de Benjamin Britten The Burning Fiery Furnace; al novembre, el Festival Sigma de Bordeus acollí l'estrena de la Suite bufa de Mestres Quadreny, amb Carles Santos al piano; i, el 16 de desembre, Antony and Cleopatra, de Samuel Barber. Enguany es publicaren les cançons "Black Is Black" (del grup Los Bravos), "God Only Knows" (dels Beach Boys), "I'm Only Sleeping" (dels Beatles) i "El muerto vivo" (Peret).
Blonde on Blonde
- Naiximents
4G
Deana Carter (cantautora country)
8G
Andrew Wood, cantant (Malfunkshun)
28MR
Salt, rapera (Salt-N-Pepa)
16Jl
Yıldız Tilbe (cantant)
29Jl
Martina McBride (cantautora country)
7Ag
Kristin Hersh, cantant (Throwing Muses)
10Ag
Elisabet Raspall (pianista de jazz)
17N
Jeff Buckley, cantautor
8D
Sinéad O'Connor (cantautora)
.jpg)
.jpg)
_(3650249787).jpg)
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
|
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 13 de gener, Palma: Maria de la Pau Janer, escriptora mallorquina.
- 20 de gener, València: Marta Torrado de Castro, advocada i política valenciana.[7]
- 10 de febrer, Palma, Mallorca: Margalida Pons i Jaume, filòloga, poetessa i professora universitària mallorquina.[8]
- 11 de març, Barcelonaː Beatriu Ferrer-Salat, amazona catalana de doma clàssica, medallista olímpica als Jocs d'Atenes 2004.[9]
- 14 de març, Barcelonaː Anna Amigó Bertran, orientadora catalana, especialista en curses d'orientació i raids d'aventura.[10]
- 10 de maig, Barcelona: Teresa Forcades i Vila, metgessa, teòloga i monja benedictina catalana.[11]
- 4 de juny, Arbúcies, Selvaː Mercè Pons i Veiga, actriu catalana de teatre, doblatge, cinema i televisió.[12]
- 5 de juny, Barcelonaː Rosa Colomer Artigas, filòloga i lingüista catalana, fou directora del TERMCAT (m. 2013).[13]
- 9 de juny,
- Folgueroles, Osonaː Cristina Nogué Bori, atleta especialitzada en camp a través i curses de mig fons i fons.[14]
- Granollers, Vallès Orientalː María Ángeles Olano García, advocada i política catalana, ha estat diputada al Parlament.[15]
- 14 de juny, São Pauloː Luciana Souza, cantant i compositora brasilera de jazz.[16]
- 4 de juliol, la Vall d'Uixóː Antonia García Valls, mestra i política valenciana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[17]
- 7 de juliol, Calella: Núria Martí Constans, escriptora catalana.
- 12 de juliol, Madridː Ana Torrent, actriu espanyola, protagonista dels films Tesis, Cría cuervos i El espíritu de la colmena, entre d'altres.[18]
- 14 de juliol, Barcelonaː Ana María Cuervo, biòloga cel·lular catalana.[19]
- 23 de juliol, Toríː Simona Levi, artista, activista, estratega tecnopolítica, gestora cultural, establerta a Barcelona des de 1990.[20]
- 26 de juliol, Montblanc, Conca de Barberà: Montserrat Martín Moncusí, arquera catalana.[21]
- 1 d'agost, Barcelona, Mercè Sarrias i Fornésː dramaturga i guionista catalana.[22]
- 8 d'agost, Mataróː Isabel Medina i Cantón, pianista, contrabaixista i compositora.[23]
- 10 d'agost, Vilanova i la Geltrúː Elisabet Raspall i Guillamont, música, pianista i compositora de jazz vilanovina.[24]
- 20 d'agost, El Pilar de la Foradada, Baix Segura: Miguel Albaladejo, director de cinema valencià.
- 7 de setembre, Barcelona: David Vegara i Figueras, economista, gestor públic i polític català.
- 8 de setembre, Barcelona: Laura Conejero, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[25]
- 12 de setembre, Girona: Mercè Saurina Clavaguera, escriptora.
- 22 de setembre, Sabadell: Albert Pla i Álvarez, cantautor català.
- 22 de novembre, Còrdova, Andalusia, Espanya: Francisco Ángel Blanco Nieto, més conegut com a Latino, músic de jazz valencià, director i cofundador de Sedajazz.
- 7 de desembre, València: Lucía Etxebarria, escriptora basca.
- 16 de desembre, Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental: Empar Moliner, escriptora catalana.[26]
- 21 de desembre,Londres, Anglaterra: Kiefer Sutherland, actor.[27]
- Girona: Rafael de Ribot, periodista català.
- Les Borges Blanques: Gregorio Iglesias Mayo, pintor
- Borriana: Julián Arribas Pérez, escriptor
- Resta del món
- 6 de gener, Foz, Lugo: Luisa Castro Legazpi, escriptora i columnista gallega en llengües gallega i espanyola.[28]
- 19 de gener,
- Andorra: Meritxell Mateu i Pi, política andorrana; ha estat ministra i Consellera General del Principat d'Andorra.[29]
- Quebec: Guy Delisle, autor de còmics
- 6 de febrer, Lancashire, Anglaterra: Rick Astley, cantant Inglés.
- 7 de febrer, Leipzig, RDA: Kristin Otto, nedadora alemanya guanyadora de 6 medalles olímpiques en els Jocs Olímpics de 1988.[30]
- 1 de març, Boulogne-Billancourt: Delphine de Vigan, escriptora francesa.[31]
- 18 de març, Anduins Vito d'Asio, Itàlia: Fiorenza Cedolins, soprano italiana.[32]
- 22 de març, Kíev (Ucraïna): Olha Bohomòlets, política, compositora i metgessa ucraïnesa.[33]
- 8 d'abril, Dallas, Texas, EUA: Robin Wright, actriu Estatunidenc.
- 15 d'abril,
- Mile End, Londres, Anglaterra: Samantha Fox, modelu i cantant Inglesa.
- Londres: Cressida Cowell, autora anglesa de literatura infantil.[34]
- 19 d'abril, Orleans: Véronique Gens, soprano francesa.[35]
- 25 d'abril, Perpinyàː Isabelle Pasco, actriu i model nord-catalana.[36]
- 3 de maig, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i preparador físic
- 7 de maig, Ashdod, Israelː Dafna Dekel, cantant israeliana.[37]
- 16 de maig: Gary, Indiana, EUA: Janet Jackson, actriu i cantant estatunidenca.[38]
- 22 de maig, Xangai (Xina): Wang Xiaoshuai, director de cinema xinès.[39]
- 24 de maig, Marsella, França: Éric Cantona, actor i exfutbolista professional francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United.[40]
- 4 de juny, Romaː Cecilia Bartoli, mezzosoprano italiana.[41]
- 13 de juny, Leningrad, Unió Soviètica: Grigori Perelman, matemàtic rus.
- 14 de juny, Brasil: Gilberto Carlos Nascimento, futbolista.
- 19 de juny, Steinkjer, Noruega: Silje Nergaard, cantant i compositora de jazz noruega.[42]
- 26 de juny, Oslo, Noruega: Tom Henning Øvrebø, àrbitre de futbol noruec
- 27 de juny, Nova York, Estats Units: Jeffrey Jacob Abrams, productor i director de televisió i cinema nord-americà
- 28 de juny, Uppsala, Suècia: Åsa Larsson, escriptora sueca de novel·la negra.[43]
- 4 de juliol, Zariaː Josephine Obiajulu Odumakin, activista pels drets de les dones nigeriana.[44]
- 7 de juliol, Budapest, Hongria: Eszter Bálint, cantant, compositora, violonista i actriu hongareso-estatunidenca.[45]
- 9 de juliol, Kobe, Japó: Amélie Nothomb, escriptora belga en llengua francesa.[46]
- 15 de juliol, París, Alts del Senaː Irène Jacob, actriu francosuïssa. Premi a la interpretació femenina al Festival de Canes 1991.[47]
- 21 de juliol,
- Neyland, comtat de Pembroke, Gal·les: Sarah Waters, escriptora britànica.[48]
- Lhasa, Tibet: Tsering Woeser, escriptora i activista tibetana.[49]
- 24 de juliol, Akkaː Aminatou Haidar, defensora dels drets humans i activista política sahrauí.[50]
- 25 de juliol, Portneuf, Quebec, Canadà: Lynda Lemay, cantant quebequesa.[51]
- 26 de juliol, Cassano delle Murge, Pulla, Itàlia: Anna Rita del Piano, actriu italiana i també directora teatral i de curts.[52]
- 7 d'agost, Huntsville (Alabama), EUA: Jimmy Wales, fundador de la Viquipèdia
- 10 d'agost, Cevenes, França: Laurent Gounelle, escriptor i especialista en desenvolupament personal
- 2 de setembre, Coatzacoalcos, Mèxic: Salma Hayek, actriu mexicana
- 9 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Adam Sandler, actor Estatunidenc.
- 12 de setembre, Meixad, Iranː Anousheh Ansari, enginyera, astronauta i empresària iraniana i estatunidenca.[53]
- 13 de setembre, Nkongsamba, Camerunː Francine Gálvez, periodista i presentadora espanyola.[54]
- 27 de setembre, Boston, Massachusettsː Stephanie Wilson, astronauta nord-americana.[55]
- 8 d'octubre,
- Rochester (Nova York): Thomas Rickner, tipògraf estatunidenc.
- Lahr, Alemanyaː Tabea Zimmermann, intèrpret de viola alemanya.[56]
- 9 d'octubre, Londres, Anglaterra, Regne Unit: David Cameron, polític conservador britànic i primer ministre del Regne Unit des de l'11 de maig de 2010.[57]
- 11 de novembre, Milà, Llombardia: Benedicta Boccoli, actriu italiana.
- 16 de novembre, Milà: Roberta Invernizzi, soprano italiana especialitzada en música barroca.[58]
- Eisenkappel-Vellach, Àustria, Cvetka Lipuš, poeta austríaca en eslovè
- Seül: Jeongmoon Choi, artista sud-coreana.
- Londres: Carne Ross, diplomàtic
- Extremaduraː Rosa Ferré, gestora cultural espanyola, directora de Matadero Madrid.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 27 de gener, l'Escala, Alt Empordà): Víctor Català, autora de la reeixida novel·la Solitud (96 anys).[59]
- 2 de febrer, Almenar, Lleidaː Clemència Berdiell, mestra i directora de l'Escola Pública d'Almenar des de 1927 fins a l'any 1959 (n.1889).[60]
- 1 d'abril, Barcelona: Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme (n. 1881).[61]
- 8 d'abril, Barcelona: Joan Sedó i Peris-Mencheta, col·leccionista i cervantista català (n. 1908).
- 2 de maig, Barcelona: Miquel Llor, escriptor català (n. 1894).[62]
- 21 de maig, Barcelona: Ricard Opisso i Sala, dibuixant i caricaturista català (85 anys).[63]
- 11 de juliol, Barcelona: Dolors Frau i Julià, mezzosoprano catalana (n. 1882).[64]
- 26 de juliol, Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana.[65]
- 10 de desembre, Sabadell, Vallès Occidental): Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels més necessitats.
- Mèxic: Miquel Curcó i Rubió, dirigent obrer urgellenc
- Resta del món
- 1 de gener, París, França: Vincent Auriol, advocat, 16è president de la República Francesa, 1r de la IV República (n. 1884).
- 28 de gener, Brema: Paolo Costoli, nedador i jugador de waterpolo italià.
- 1 de febrer, Ixelles: Max Deauville, metge i escriptor.
- 1 de febrer, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Buster Keaton, actor i director de cinema estatunidenc.
- 12 de febrer, Siracusa, Sicilia (Itàlia): Elio Vittorini, escriptor i polític italià (n. 1908).[66]
- 13 de febrer, París, Illa de França: Marguerite Long, pianista francesa (n.1874).[67]
- 5 de març, Domodédovo, prop de Moscou, Rússia: Anna Akhmàtova, poeta russa, representant de l'acmeisme (n. 1889).[68]
- 10 de març, Amersfoort, Utrecht (Països Baixos): Frits Zernike, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1953 (n. 1888).[69]
- 30 de març, Florència, Toscana, Itàlia: Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (n. 1895).[70]
- 10 d'abril, Combe Florey, Somerset, Regne Unit: Evelyn Waugh, escriptor anglès de novel·les, biografies i llibres de viatge (n. 1903).[71]
- 4 de maig,:
- Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.
- Canes, França: Amédée Ozenfant, pintor i escriptor francès, cofundador del purisme (n. 1886).[72]
- 12 de maig,
- París (França): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de l'any 1962 (n. 1920).[73]
- Richardson, Texasː Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (n. 1924).[74]
- 21 de maig, Parísː Marya Freund, soprano polonesa nacionalitzada francesa (n. 1876).[75]
- 7 de juny:
- 2 de novembre, Ithaca, Nova York (EUA): Peter Joseph William Debye, físic i químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1936 (n. 1884).
- 3 de novembre, Ciutat de Mèxicː Magda Donato, periodista, dramaturga, narradora i actriu espanyola, exiliada a Mèxic (n. 1898).[77]
- 15 de desembre, Chicago, EUA: Walt Disney, director, animador i productor de cinema
Referències[modifica]
- ↑ «La Caputxinada». Sàpiens, 09-03-2020.
- ↑ «Tele/estel, el setmanari català d'avui. Numeració». Biblioteca de Catalunya. Catàleg. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Shrimati Indira Gandhi, elegida primera ministra a l'Índia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Peaslee, Amos Jenkins; Xydis, Dorothy Peaslee. Constitutions of Nations (en anglès). vol. I, Africa. BRILL, 1974, p. 11. ISBN 9024716810.
- ↑ «Panteres Negres, 50 anys d'una revolució inacabada». [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Barbados Independence Act 1966 (en anglès).
- ↑ «X Legislatura (2011-2016). Torrado de Castro, Marta» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Margalida Pons i Jaume | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Beatriz Ferrer-Salat Serra de Migni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Anna Amigó Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Teresa Forcades i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Entrevistes Heura Marçal i Fina Birulés» pàg. 215. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Rosa Colomer i Artigas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Cristina Nogué Bori». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Diputats de la VIII legislatura» p. 112. Parlament de Catalunya. [Consulta: maig 2021].
- ↑ «Luciana Souza» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ «Antonia García Valls - IX Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Ana Torrent: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 09-06-2018. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Ana Maria Cuervo, MD PhD. Curriculum Vitae» (en anglès). Albert Einstein College of Medicine. Human Resources Department, 21-02-2020. [Consulta: maig 2021].
- ↑ «About Simona Levi: Italian artist» (en anglès). PeoplePill. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Montserrat Martín Moncusí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ de Moner Farré, Mercè. Escrivim mentre estem vius i a la vida passen coses: Escriptura i anàlisi del procés de creació d'una novel·la (Tesi). Sort. Lleida: Institut Hug Roger III, de Sort, i Universitat de Lleida, novembre de 2020, p. 31.
- ↑ «Medina i Cantón, Isabel». Músics per la cobla. [Consulta: juny 2020].
- ↑ Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, p. 273-274, 396. ISBN 9788485960835.
- ↑ SensaCine. «Laura Conejero» (en castellà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Empar Moliner i Ballesteros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Kiefer Sutherland | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Luisa Castro». America Reads Spanish. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «Meritxell Mateu Pi. Consellera general». Consell General. Principat d'Andorra. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Kristin Otto» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Delphine De Vigan». Grup62. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Fiorenza Cedolins». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Olga Bogomolets». How old. [Consulta: 19 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cressida Cowell». SM. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Véronique Gens» (en anglès). Discogs. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Isabelle Pasco» (en castellà). Cineuropa. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ «Dafna» (en castellà). Eurovision Spain. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Janet Jackson | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Éric Cantona» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Cecilia Bartoli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Monsen, Christopher «Silje Nergaard» (en noruec). Store norske leksikon, 15-01-2016.
- ↑ «Asa Larsson: biografía y obra» (en castellà). AlohaCriticón. Cine, música y literatura, 13-07-2016. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Dr. Josephine Obiajulu Okei-Odumakin» (en anglès). Hallmarks of Labour Foundation. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Eszter Balint» (en castellà). Discogs. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Amélie Nothomb, the most Japanese Belgian writer» (en anglès). Focus on Belgium, 07-03-2016. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Irène Jacob». HSB Noticias | Grupo Editorial El Periodico. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Grandes escritoras universales (XLVII)» (en espanyol europeu). escritores.org, 31-12-2019. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Tsering Woeser» (en italià). La poesia non è di chi la scrive, la poesia è di chi gli serve!, 16-10-2017. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Aminatou Haidar» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ De Surmont, Jean-nicolas. «Lynda Lemay». The Canadian Encyclopedia, 28-04-2016. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Anna Rita Del Piano» (en castellà). Fandango. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Gran Enciclopedia de la Astronáutica (335): Ansari, Anousheh» (en castellà). NCYT Amazings, 10-06-2014. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Villacastín, Rosa. «Francine Gálvez. Entrevista» (en castellà). Mujer hoy, 21-06-2021. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Centamori, Vanessa «Stephanie Wilson: uma astronauta experiente em viagens com ônibus espaciais». Revista Galileu, 19-07-2019.
- ↑ «Tabea Zimmermann» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «David Cameron | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Roberta Invernizzi (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Català, Víctor. Introducció de Carme Arnau. Solitud. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 218. ISBN 84-297-1-546-0.
- ↑ Roma Garcia, Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia». Shikar, núm 4, 2017, pàg. 32-37.
- ↑ «Josep Maria Pericas i Morros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Miquel Llor i Forcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Ricard Opisso i Sala | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Dolors Frau i Julià | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Carme Montoriol i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Elio Vittorini» (en italià). Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: maig 2018].
- ↑ «Marguerite Long». Pristine Classical. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Anna Akhmatova (Russian poet)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Frits Zernike. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Jelly d'Arányi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Evelyn Waugh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Am�d�e_Ozenfant/153681 Encyclopédie Larousse en ligne - Amédée Ozenfant]» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Overlooked No More: Bette Nesmith Graham, Who Invented Liquid Paper - The New York Times». Nytimes.com.
- ↑ «Marya Freund papers relating to Arnold Schoenberg, (bulk 1912-1937)» (en anglès). The New York Public Library. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Magda Donato». Enciclopedia de la Literatura en México. [Consulta: 18 gener 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1966 |