1968
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Invasió soviètica de Txecoslovàquia  | |
| Tipus | any i any de traspàs |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1968 (MCMLXVIII) |
| Islàmic | 1388 – 1389 |
| Xinès | 4664 – 4665 |
| Hebreu | 5728 – 5729 |
| Calendaris hindús | 2023 – 2024 (Vikram Samvat) 1890 – 1891 (Shaka Samvat) 5069 – 5070 (Kali Yuga) |
| Persa | 1346 – 1347 |
| Armeni | 1417 |
| Rúnic | 2218 |
| Ab urbe condita | 2721 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
| Anys | |
| 1965 1966 1967 - 1968 - 1969 1970 1971 | |
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Esdeveniments[modifica]
El 5 de gener començà la Primavera de Praga, un intent de Txecoslovàquia de separar-se del Pacte de Varsòvia, que acabà el 20 d'agost amb una invasió de l'exèrcit soviètic i la deposició del govern. El 12 de març, la República de Maurici s'independitzà de l'Imperi Britànic.
16 de març,- Son My, Vietnam del Sud: Massacre de My Lai, en què els soldats nord-americans assassinen brutalment entre 347 i 504 civils vietnamites.[1]
El 25 de març començà a París la revolta estudiantil coneguda com el Maig francès. Del 26 al 31 d'agost tingueren lloc les Diades de Cultura de Prada de Conflent, precursores de la Universitat Catalana d'Estiu.[2]
Còmics i literatura[modifica]
Edicions 62 publicà l'àlbum És diumenge, Charlie Brown!, la primera traducció al català de l'obra de Charles M. Schulz. Als EUA s'estrenà la sèrie The Fabulous Furry Freak Brothers. També començà a ediar-se la revista Actuel
Cinema i televisió[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 12/19 | Goscinny/Payant/Uderzo | Astèrix i Cleopatra | animació |
| 04/02 | Stanley Kubrick | 2001: una odissea de l'espai | ciència-ficció |
| 05/ | Ted V. Mikels | The Astro-Zombies | sèrie Z |
Música[modifica]
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Tecnologia i vols espacials[modifica]
EL 21 de desembre la NASA enlairà l'Apollo 8, que fon el primer vol tripulat en orbitar al voltant de la Lluna: el 24 de desembre, la retransmissió en directe d'imàtgens de la cara oculta esdevingué el programa televisiu amb més audiència fins al moment; la tripulació tornà a la Terra el dia 27.
Naiximents[modifica]
| M/d | Nom i cognoms | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|
| 04/06 | José Vicente Grau Juan | pilotaire | valentí |
| 01/16 | Mònica Terribas i Sala | periodista | barcelonina |
| 10/06 | Dominique Ané | cantautor | francés |
Les persones nascudes el 1968 faran 53 anys durant el 2021.
Països Catalans[modifica]
- 3 de gener, Santa Maria del Camí: Antònia Maria Estarellas Torrens, política mallorquina.[3]
- 12 de gener, Barcelona: Laura Mañá, directora de cinema, actriu i guionista.
- 19 de gener, Pedret i Marzà, Alt Empordà: Imma Clopés Gasull, atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.[4]
- 17 de febrer, Barcelona: Cristina Marcos Herrero, jugadora de waterpolo catalana.[5]
- 4 de març, Cornellà de Llobregat: Emilia Cano i Camacho, marxadora catalana retirada.[6]
- 5 de juliol, Barcelona: Vicenta N'Dongo, actriu catalana d'ascendència equatoguineana, especialitzada en art dramàtic.[7]
- 18 de juliol, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Judith Colell i Pallarès, directora, guionista i productora de cinema catalana.[8]
- 20 d'agost, Barcelonaː Núria Olivé i Vancells, jugadora d'hoquei sobre herba, guanyadora de l'or olímpic als Jocs de Barcelona 92.[9]
- 4 de setembre, Barcelona: Yolanda Ramos, actriu i guionista còmica espanyola.[10]
- 17 de setembre, Bellcaire d'Empordà: Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol
- 6 d'octubre, Castelldefels: Xavier Escaich i Ferrer, futbolista català.
- 2 de novembre, Lleida: Jaume Balagueró, director de cinema català.
- 25 de desembre, Vilanova i la Geltrú: Encarnació Adsuar, gimnasta artística catalana que competí durant la dècada de 1980.[11]
- Barcelona: Neus Real i Mercadal, historiadora de la literatura i professora catalana.[12]
Mònica Terribas
Dominique A
Molly Ringwald
Céline Dion
Traci Lords
Kylie Minogue
Jason Donovan
Brandi Chastain
Will Smith
Resta del món[modifica]
- 30 de gener: Felip VI d'Espanya, rei d'Espanya.
- 16 de febrer, Esmirna, Turquia: Ceyda Aslı Kılıçkıran, periodista i directora de cinema
- 18 de febrer, Roseville, Califòrnia, EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca
- 4 de març, Londres, Anglaterra: Patsy Kensit, actriu i cantant anglesa
- 6 de març, Queens, Nova York, EUA: Moira Kelly, actriu estatunidenca
- 18 de març, Saragossa: Cristina Fallarás, escriptora i periodista aragonesa.[13]
- 30 de març, Charlemagne, Quebec, Canadà: Céline Dion, cantant canadenca.[14]
- 4 de maig, Lió (França): Éric Vuillard, escripror francès, Premi Goncourt de 2017
- 7 de maig, Steubenville, Ohio, EUA: Traci Lords, actriu estatunidenca
- 28 de maig, Melbourne, Victoria, Austràlia: Kylie Minogue, actriu i cantant australiana.[15]
- 1 de juny, Malvern, Victoria, Austràlia: Jason Donovan, actor i cantant australià
- 23 de juny, Costa d'Ivori: Tiken Jah Fakoly, cantant de reggae
- 21 de juliol, San José, Califòrnia, EUA: Brandi Chastain, futbolista estatunidenca
- Juliol, Jiangsu: Chen Guangbiao, empresari
- 5 d'agost, Neuilly-sur-Seine (França): Marine Le Pen, política, líder del partit d'extrema dreta francès Front Nacional.[16]
- 6 d'agost, Ankara, Turquia: Aslı Şafak, presentadora de televisió i escriptora
- 9 d'agost, Chicago, Illinois, EUA: Gillian Anderson, actriu estatunidenca (X-Files)
- 25 de setembre, Filadelfia, Pensilvània, EUA: Will Smith, actor i cantant de rap estatunidenc
- 12 d'octubre, Sydney, Austràlia: Hugh Jackman, actor australià.[17]
- 15 d'octubre, Baiona, França: Didier Deschamps, futbolista i entrenador de futbol.[18]
- Montevideo, Uruguai: Mario Bardanca, periodista esportiu, locutor, columnista i escriptor uruguaià
- Oregon: Rachel Kushner, escriptora estatunidenca
- Madrid, Guillermo Cervera, fotoperiodista
- Uruguai: María Carámbula, actriu uruguaiana
Necrològiques[modifica]
- Categoria principal: Morts el 1968
Entre les morts destacades de l'any hi ha la de l'activista Martin Luther King, els artistes Marcel Duchamp i Kees van Dongen, el cantant Dario Moreno, el cosmonauta Iuri Gagarin, el filòleg Ramón Menéndez Pidal, el músic Wes Montgomery o el poeta León Felipe.
Països Catalans
- 2 d'abril - El Vendrell: Maria Julivert Aulés, pintora, esperantista i feminista catalana (n. 1888).[19]
- 31 de maig - Benicalap (València): Regino Más i Marí, innovador artista faller valencià (n. 1899).[20]
- 14 de juny - Santiago de Xile: Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
- 18 de juny - Barcelona: Mercè Nicolau i Cosson, actriu de teatre catalana (n. 1889).[21]
- 21 d'octubre - Barcelona: Aureli Maria Escarré i Jané, monjo benedictí i abat de Montserrat.
- 8 de desembre - Roma: Higini Anglès i Pàmies, capellà i musicòleg català (n. 1888).
Resta del món
- 4 d'abril - Memphis (Tennessee): Martin L. King, Jr. (n. 1929).
- 2 de febrer - Roma: Tullio Serafin, director d'orquestra italià (n. 1878).
- 13 de febrer - Roma: Ildebrando Pizzetti, compositor italià (n. 1880).
- 21 de febrer - Oxford (Anglaterra): Howard Walter Florey, farmacòleg i patòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945 (n. 1898).
- 15 de març - Beverly Hills (Califòrnia, USA): Mario Castelnuovo-Tedesco, compositor italià (n. 1895)[22]
- 20 de març - Copenhaguen (Dinamarca): Carl Theodor Dreyer, cineasta danès (n. 1889).[23]
- 27 de març - Kirzhach, RSFS de Rússia, Unió Soviètica: Iuri Gagarin, cosmonauta soviètic. Primer humà a l'espai.
- 1 d'abril - Moscou (Rússia): Lev Landau, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1962 (n. 1908).[24]
- 4 d'abril - Memphis, EUA: Martin Luther King, activista en pro dels drets dels negres i Premi Nobel de la Pau el 1964 (n. 1929).[1]
- 4 de juny -
- Rapallo,Itàliaː Dorothy Gish, actriu, una de les grans estrelles del cinema mut (n. 1898).[25]
- Blaricum, Països Baixos: Anna Cramer, compositora holandesa (n. 1873).[26]
- 6 de juny - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Robert F. Kennedy víctima d'un atemptat comès el dia anterior (n. 1925).[27]
- 7 de juny - Tolosa (Guipúscoa): Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
- 14 de juny - Amalfi (Itàlia): Salvatore Quasimodo, poeta i periodista sicilià .Premi Nobel de Literatura de l'any 1959 (n. 1901).[28]
- 15 de juny, Indianapolis, Indiana (EUA): Wes Montgomery, guitarrista de jazz (n. 1923).[29]
- 26 de juny, Los Angeles: Ziggy Elman, compositor y músic de jazz.
- 18 de juliol - Knokke (Bèlgica): Corneille Jean François Heymans, metge belga Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1938 (n. 1892).[30]
- 23 de juliol - Cambridge, Regne Unit: Henry Hallet Dale, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1936 (n. 1875).[31]
- 28 de juliol - Göttingen (Alemanya Occidental): Otto Hahn, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1944 (n. 1879).[32]
- 3 d'agost, Moscou (Rússia): Konstantín Rokosovski (rus: Константин Константинович Рокоссовский),comandant militar soviètic durant la II Guerra Mundial (n. 1896).[1]
- 8 d'agost: Fritz Stiedry, director d'orquestra.
- 16 d'agost, Parísː Marise Beaujon, soprano francesa (n. 1890).[33]
- 2 d'octubre - Neuilly-sur-Seine (França): Marcel Duchamp, pintor i escultor francès.
- 27 d'octubre - Cambridge (Anglaterra): Lise Meitner, física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca (n. 1878).
- 1 de novembre - Atenes,(Grècia): Georgios Papandreu (en grec: Γεώργιος Παπανδρέου),economista i polític grec, que va fundar el partit socialista democràtic i que va exercir en diverses ocasions la tasca de primer ministre d'aquest país (n. 1888).[1]
- 11 de novembre - París: Jeanne Demessieux, organista, pianista, compositora i pedagoga francesa (n. 1921).[34]
- 14 de novembre - Madrid: Ramón Menéndez Pidal, filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.
- 25 de novembre- Bound Brook (EUA): Upton Sinclair, escriptor estatunidenc (n. 1878).
- 28 de novembre - Londres (Regne Unit): Enid Blyton, escriptora britànica de literatura infantil (n. 1897).[35]
- 14 de desembre - Berlín: Margarete Klose, mezzosoprano alemanya (n. 1902).[36]
- 20 de desembre - Nova York: John Steinbeck, novel·lista estatunidenc (n. 1902).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ http://www.ucestiu.com/edicions%20anteriors/uce1968.html
- ↑ «Ana María Estarellas Torrens, directora general d'Immigració» (en castellà). España Exterior, 23-06-2011. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Imma Clopés Gasull | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Cristina Marcos Herrero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «Emilia Cano Camacho | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Vicenta Ndongo» (en castellà). Guía del Ocio. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Judith Colell i Pallarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Núria Olivé Vancells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Yolanda Ramos» (en castellà). Bekia. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Encarnació Adsuar Soldevilla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «1968». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cristina Fallarás» (en castellà). Cuatro. Mediaset España. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Celine Dion» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Kylie Minogue | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marion Le Pen dite Marine Le Pen» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Hugh Jackman | Biography, Films, Musicals, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Didier Deschamps» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
- ↑ «Regí Mas i Marí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Vila San-Juan, Pablo «El último laurel. Mercedes Nicolau». La Vanguardia, 03-07-1968, pàg. 52.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Lev Landau. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Dorothy Gish». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ «The engimatic Anna Cramer». Cocertzender, 28-08-2019. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Robert F. Kennedy | Biography, Facts, & Assassination» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1959» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Wes Montgomery | American musician» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1938» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1944» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Arakelyan, Ashot. «Marise Beaujon (Soprano) (Lyon, France 12 October 1890 – 16 August 1968 Paris, France)». Forgotten Opera Singers, 11-11-2018. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Jeanne Demessieux». Musica et memoria. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Enid Blyton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 267. ISBN 978-0-19-280028-2.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1968 |