1977
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1977 (MCMLXXVII) |
| Islàmic | 1397 – 1398 |
| Xinès | 4673 – 4674 |
| Hebreu | 5737 – 5738 |
| Calendaris hindús |
2032 – 2033 (Vikram Samvat) 1899 – 1900 (Shaka Samvat) 5078 – 5079 (Kali Yuga) |
| Persa | 1355 – 1356 |
| Armeni | 1426 |
| Rúnic | 2227 |
| Ab urbe condita | 2730 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
|
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
| 1974 1975 1976 - 1977 - 1978 1979 1980 | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Contingut
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 3 de maig, Catalunya: el govern espanyol legalitza el PSUC.
- 4 de juny, Palma, Mallorca: S'hi signa el Pacte Autonòmic de les Illes Balears.[1]
- 26 de juny, Barcelona: primera manifestació de l'orgull LGTB organitzada pel FAGC[2]
- 7 de juliol, sa Dragonera, Illes Balears: el grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament aquesta illa verge per evitar-ne la urbanització.[3]
- 30 de juliol, Palma, Mallorca: s'hi constitueix l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears.
- 1 d'agost, Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
- 11 de setembre, Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària a favor de l'Estatut.
- 20 de setembre, Barcelona: Atemptat de l'extrema dreta contra el setmanari d'humor El Papus amb el resultat d'una persona morta.[4]
- 29 de setembre, Catalunya: el govern espanyol hi restaura la Generalitat amb caràcter provisional.
- 6 d'octubre, Alacant: el militant del MCPV Miquel Grau rep al cap l'impacte d'una rajola que un membre de Fuerza Nueva, Miguel Angel Panadero Sandoval, li va llençar des d'una finestra mentre enganxava cartells per a la Diada del País Valencià. Miquel moriria deu dies després.[5][6]
- 9 d'octubre, València, País Valencià: s'hi constitueix el Plenari de Parlamentaris i s'hi celebra la major manifestació de la seua història a favor de l'Estatut en el dia de la Diada.
- 23 d'octubre, el Prat de Llobregat, Baix Llobregat: el president de la Generalitat de Catalunya Tarradellas hi arriba procedent de l'exili.
- 30 de novembre, Reus, Baix Camp: Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina.
- 2 de desembre, Barcelona: L'autoritat militar fa empresonar Albert Boadella, director d'Els Joglars, en considerar que La torna no s'ajusta al permís concedit.
- 6 de desembre, Barcelona: S'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de després del franquisme.
- 22 de desembre, València: Atemptat amb bomba contra la impremta Vila, on s'imprimien la revista Valencia Semanal, els òrgans interns del PCE-PCPV i del PSPV (històric).[7][8]
- Resta del món
- 24 de gener, Madrid, Espanya: Un escamot d'ultradreta assassina 5 advocats laboralistes de CCOO a l'anomenada com Matança d'Atocha.
- 10 de març, Ithaca (Nova York), EUA: un equip d'astrònoms de la Universitat Cornell, encapçalats per James L. Elliot, confirmen l'existència d'anells al voltant del planeta Urà.
- 27 de març, Los Rodeos, Tenerife, illes Canàries: Col·lisió de Los Rodeos, dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
- 1 d'abril
- Espanya: El govern suprimeix la Secretaría General del Movimiento.
- Espanya: El govern autoritza la llibertat de sindicació d'empresaris i treballadors.
- 9 d'abril, Espanya: Per sorpresa, era dissabte sant, el govern legalitza el Partit Comunista d'Espanya.
- 11 d'abril, Espanya: Gabriel Pita da Veiga y Sanz, ministre de Marina, dimiteix arran de la legalització del Partit Comunista d'Espanya dos dies abans.
- 30 d'abril, Espanya: El govern signa els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociació col·lectiva.
- 11 de maig, Espanya: El govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.
- 2 de juny, Espanya: El govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
- 15 de juny, Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República: La Unió de Centre Democràtic les guanya amb majoria relativa.
- 4 de juliol, Espanya: Adolfo Suárez jura el càrrec de president del govern per segona vegada.
- 25 d'octubre:
- Madrid, Espanya: el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia
- Maynard, Massachusetts, EUA: la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.[9]
- 27 de juliol, Madrid, Espanya: el govern ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu article 1 proclama que 'Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació'.
- 27 d'octubre, Madrid, Espanya: el Parlament ratifica els Pactes de la Moncloa, signats dos dies abans.
- 29 de novembre, seu de les Nacions Unides, Nova York: les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb el Poble Palestí.[10]
- Es funda el Fòrum d'Unitat Democràtica del Sudan.
Cinema i televisió[modifica]
- Categoria principal: Pel·lícules del 1977
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 06/08 | Jordi Cadena | L'obscura història de la cosina Montse | drama |
| Woody Allen |
Annie Hall |
comèdia | |
| 12/14 | John Badham | Febre del dissabte nit | drama musical |
| 05/25 | George Lucas | La guerra de les galàxies |
space opera |
| 11/16 | Steven Spielberg | Encontres a la tercera fase |
suspens |
Música i ràdio[modifica]
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Maria del Mar Bonet | Alenar | folk | |
| Companyia Elèctrica Dharma | Tramuntana | folk jazz | |
| Pep Laguarda & Tapineria | Brossa d'ahir | folk | |
| Lluís Llach | Campanades a Morts | cançó | |
| 10/14 | Kiss | Alive II | rock |
| 06/30 | Kiss | Love Gun | rock |
| 10/17 | Lynyrd Skynyrd | Street Survivors | rock |
| 08/21 | Motörhead | Motörhead | rock dur |
| 01/23 | Pink Floyd | Animals | rock prog. |
| 10/27 | Sex Pistols | Never Mind the Bollocks… | punk rock |
| 07/07 | Yes | Going for the One | rock prog. |
El trio The Police debutà l'1 de març amb Sting, Stewart Copeland i Henry Padovani; al maig publicaren llur primer senzill, «Fall Out», i durant l'estiu feren un parell de concerts com a quartet amb Andy Summers, abans de despatxar a Padovani.
Tecnologia i videojocs[modifica]
Nintendo llançà el primer model de la gama de videojocs Color TV-Game.
Naixements[modifica]
| M/d | Nom i cognoms | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|
| 08/02 | Francisco Luis Brines Ferrer | pilotaire | simater |
- 2 de febrer, Andorra la Vella, Andorra: Marc Bernaus Cano, futbolista internacional per la selecció andorrana.
- 1 d'abril, Nador, Marroc: Laila Karrouch, escriptora catalana d'origen berber.
- 11 d'abril, Tarragona: Núria Solé, periodista catalana.
- 11 de juliol, Benimodo, Ribera Alta: Abel Buades Vendrell, futbolista.
- 1 de setembre, la Pobla Llarga, Ribera Alta: David Albelda Aliqués, futbolista.
- 11 d'octubre, Quart de Poblet, Horta Oest: Laura Gallego García, escriptora valenciana.
- 19 d'octubre, Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès: Raúl Tamudo Montero, futbolista català, màxim golejador de la història del RCD Espanyol.
- 3 de novembre, Tortosa, Baix Ebre: Belén Fabra, actriu catalana.
- 8 de desembre, Sabadell: Toni Padilla Montoliu, periodista esportiu català.
- Barcelona: Toni Aira i Foix, periodista català.
- Barcelona: Anna Pantinat i Hernández, poetessa
- Barcelona: Sebastià Jovani, escriptor de novel·la, poesia i assaig.
- Resta del món
- 6 de gener, EUA: Adrianne Wadewitz, analista feminista de la Viquipèdia
- 13 de gener, Canterbury, Anglaterra, Regne Unit: Orlando Bloom, actor britànic.
- 14 de gener, Chennai, Tamil Nadu, Índia: Narain Karthikeyan, pilot hindi.
- 26 de gener, Daytona Beach, Florida, EUA: Vince Carter, jugador de bàsquet professional de l'NBA.
- 2 de febrer, Barranquilla, Colòmbia: Shakira, cantautora colombiana.
- 11 de febrer, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Mike Shinoda, músic estatunidenc de la banda Linkin Park.
- 17 d'abril, Dinamarca: Frederik Magle, compositor, organista i pianista danès.
- 11 de maig: Marcos Paulo, futbolista brasiler.
- 26 de maig: Província de Mòdena, Itàlia: Luca Toni, futbolista.
- 4 de juny, Salzburg, Àustria: Alex Manninger, futbolista internacional austríac.
- 12 de juny, Lilla, França: Ana Tijoux, cantant, músic, MC, lletrista i compositora de rap xilena.
- 28 de juliol, Niš, Sèrbia: Aleksandar Živković, futbolista
- 3 d'agost, Mos, Galícia, Espanya: Óscar Pereiro, ciclista gallec.
- 7 d'agost:
- Carreño, Astúries, Espanya: Paula Echevarría, actriu asturiana.
- Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.
- 17 d'agost, Les Ulis, França: Thierry Henry, futbolista francès.
- 24 d'agost, Jena, Alemanya: Robert Enke, porter de futbol alemany (m. 2009).
- 27 d'agost, São Bernardo do Campo, Brasil: Deco, futbolista brasiler-portuguès.
- 9 de desembre, Torí: Francesco Turrisi, músic italià
- 23 de desembre, Valdagno: Cristina Castagna, alpinista italiana coneguda per ser la primera dona del seu país en coronar el Makalu.
- 31 de desembre, Seül, Corea del Sud: Park Jae-sang (PSY), cantant sud-coreà.
- Birmingham: Arash Moori, artista britànic.
Defuncions[modifica]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E |
|---|---|---|---|---|
| 10/16 | Miquel Grau i Gómez | activiste | alacantí | 20 |
| 11/05 | René Goscinny | guioniste | parisenc | 51 |
Entre les morts destacades de l'any hi ha la de l'activiste alacantí Miquel Grau, els actors Charlie Chaplin, Groucho i Gummo Marx, els cantants Antonio Machín, Bing Crosby i Elvis Presley, els escriptors Miguel Mihúra i Vladímir Nabokov o el músic Marc Bolan i tres dels membres fundadors del grup Lynyrd Skynyrd.
- 11 de gener, Esclanyà: Josep Pallach i Carolà, mestre d'escola, pedagog i polític català.
- 19 de gener, Barcelona: Josep Trueta, el Dr. Trueta, metge traumatòleg català (n. 1897).
- 10 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Rosell i Casablancas, escriptor i amant de l'esport de Sabadell.
- 24 de juliol, Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.
- 2 de desembre, Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936.
- Barcelona: Manuel Bassa i Armengol, heraldista i sigil·lògraf
- 14 de gener, Los Angeles, EUA: Anaïs Nin, escriptora francoamericana d'ascendència cubano-catalana i danesa (n. 1903).
- 14 de gener, Alvediston, Wiltshire (Anglaterra) : Anthony Eden, polític anglès, 64è Primer Ministre del Regne Unit (n. 1897).
- 4 de març, Cali (Colòmbia): Andrés Caicedo, escriptor colombià (n. 1951).[11]
- 26 de maig, Mendoza: Fidel Roig Matons, pintor i músic
- 3 de juny:
- Roma, Itàlia: Roberto Rossellini, cineasta italià (n.1906).
- Cambrige, Anglaterra: Archibald Vivian Hill, fisiòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922 (n. 1886).
- 2 de juliol, Montreux, Suïssa: Vladímir Nabókov, escriptor russoamericà. (n. 1899)
- 8 de juliol, Santa Fe (Nou Mèxic): Katherine Stinson, pionera de l'aviació.
- 15 de juliol, Madrid: Bing Crosby, cantant,ballarí i actor nord-americà (m. 1904).
- 4 d'agost:
- Madrid, Espanya: Antonio Machín, cantant espanyol d'origen cubà (n. 1903 o 1904).[12]
- Cambridge, Anglaterra: Edgar Douglas Adrian, neuròleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1932 (n. 1889).
- 5 d'agost, Buenos Aires, Argentina: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
- 16 d'agost, Memphis, Tennessee, EUA: Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc (n. 1935).
- 19 d'agost, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Groucho Marx, actor de cinema i humorista estatunidenc (n. 1890).
- 16 de setembre, París, França: Maria Callas, soprano nord-americana (n. 1923).
- 12 d'octubre, Praga, República Txeca: Jan Zrzavý, pintor, artista gràfic i il·lustrador txec.
- 14 d'octubre, Madrid, Espanya: Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (n. 1903).
- 28 d'octubre, Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
- 5 de novembre, Oxford, Regne Unit: Isaiah Berlin, politòleg i historiador de les idees considerat com un dels principals pensadors liberals del segle XX (n. 1909).
- 25 de desembre, Corsier-sur-Vevey, Lausana, Suïssa: Charles Chaplin, actor, director, guionista i compositor anglès (n. 1889).
- Taki al-Din al-Nabhani, polític palestí fundador del Partit Islàmic d'Alliberament
Referències[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1977 |
- ↑ Casasnovas Camps, Miquel Ángel. Història de les Illes Balears. Moll, 1998, p. 400. ISBN 8427340443.
- ↑ «Primera manifestació de l'Orgull Gai». barcelonallibertaria.org, 01-07-2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
- ↑ «30 años después, “sa Dragonera Lliure”», 29-07-2007. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Notícia de l'enterrament de Miquel Grau a El País. (castellà)
- ↑ La condemna a Sandoval a El País. (castellà)
- ↑ L’anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme pg. 612-613
- ↑ Senso, Carles. Parlaments de paper. Valencia semanal i la transició a la democràcia al País Valencià // Afers num. 79. Catarroja: editorial Afers, 2014. ISBN 978-84-16260-04-1. pg. 775
- ↑ Rifkin, Glenn; Harrar, George. The ultimate entrepreneur: the story of Ken Olsen and Digital Equipment Corporation (en anglès). Prima Publications, 1990, p.175. ISBN 1559580224.
- ↑ «International Day of Solidarity with the Palestinian People» (en anglès). Nacions Unides. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ Caicedo, Andres. Que viva la música (en castellà). Norma Editorial, 2009, p.9. ISBN 9584517368.
- ↑ Díaz Ayala, Cristóbal. Música cubana del areyto a la nueva trova (en castellà). Ediciones Universal, 1993, p.162.