1982
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1982 (MCMLXXXII) |
| Islàmic | 1403 – 1404 |
| Xinès | 4678 – 4679 |
| Hebreu | 5742 – 5743 |
| Calendaris hindús |
2037 – 2038 (Vikram Samvat) 1904 – 1905 (Shaka Samvat) 5083 – 5084 (Kali Yuga) |
| Persa | 1360 – 1361 |
| Armeni | 1431 |
| Rúnic | 2232 |
| Ab urbe condita | 2735 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
|
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
| 1979 1980 1981 - 1982 - 1983 1984 1985 | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Aiguats a l'Alt Urgell
Contingut
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Es funda la colla castellera Xicots de Vilafranca.
- 13 de març: Sísif (1982...) apareix per a la primera vegada en una vinyeta de Jordi Soler i Font a El Punt
- 26 de març: Es va constituir la Mancomunitat de Municipis de la Safor.[1] Decret del Consell del País Valencià.
- 28 de març, Madrid: el Congrés dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià.
- 14 de maig, Barcelona, Barcelonès: El poeta i crític mallorquí Josep Maria Llompart guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[2]
- 29 de maig, Barcelona, Barcelonès: El futbolista Diego Armando Maradona és traspassat de l'Argentinos Juniors al FC Barcelona per la xifra rècord de 1,500 milions de pessetes.[2]
- 7 de juny , Barcelona, Barcelonès: L'editorial Bruguera entra en suspensió de pagaments per valor de 3,900 milions de pessetes.[2]
- 13 de juny-11 de juliol: celebració de la Copa del Món de Futbol de 1982 a Espanya, inaugurada al Camp Nou, i amb partits a Barcelona, València, Elx i Alacant dins els Països Catalans.
- 18 de juny, Figueres, Alt Empordà: S'inaugura el Museu del Joguet de Catalunya.
- 26 de juny-8 de juliol: es disputa el Mundialet de futbol infantil a Catalunya
- 1 de juliol, País Valencià: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
- 12 d'agost, País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.
- 20 d'octubre, Tous, la Canal de Navarrés: Pantanada de Tous degut a les pluges torrencials provoquen l'ensorrament de la presa de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada que arrasa les riberes del Xúquer.
- 3 de novembre: el Fons de Garantia de Dipòsits del Banc d'Espanya assumeix el control de Banca Catalana, després de detactar un forat de més de 130,000 milions de pessetes.[2]
- 7 de novembre, Andorra, Alt Urgell i Baixa Cerdanya: les pluges provoquen uns aiguats, amb 14 víctimes, la incomunicació de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar.
- 7 de novembre, Joan Pau II visita la ciutat de Barcelona.
- Aprovació de la LOAPA.
- Resta del món
- 17 de gener, Trasmoz, Espanya: Els GEOs alliberen a Julio Iglesias Puga, pare de Julio Iglesias, segrestat per ETA pm 20 dies abans.[2]
- 28 de gener, Verona, Itàlia: El NOCS italià allibera al general estatunidenc de l'OTAN James Lee Dozer, segrestat per les Brigades Roges 40 dies abans.[2]
- 5 de març, Venus: Hi arriba la sonda espacial soviètica Venera 14.
- 11 de març, Bilbao, País Basc: L'inici del judici contra onze dones defensores del dret a l'avortament provoca manifestacions feministes a les principals ciutats espanyoles.[2]
- 23 de març, Guatemala: Triomfa el cop d'Estat del general Efraín Ríos Montt. La seva dictadura causarà la mort de 250.000 membres d'ètnia maia.[2]
- 17 d'abril, Ottawa, Canadà: Isabel II, com a reina del Canadà, signa la primera constitució del país, després que assolís la independència l'any 1867.[2]
- 19 d'abril, Espanya: La premsa espanyola, de periodicitat diària, torna a publicar els dilluns des del descans dominical obligatori del 2 de febrer de 1920.[2]
- 5 de maig, Bilbao, País Basc: ETA assassina per segona vegada el director del projecte de central nuclear de Lemoiz.[2]
- 12 de maig, Fàtima, Portugal: El sacerdot Juan María Fernández Krohn intenta assassinar a cop de baioneta al papa Joan Pau II.[2]
- 30 de maig: Espanya ingressa oficialment a l'OTAN com a membre de ple dret.[2]
- 6 de juny: Israel envaeix el Líban en el marc de l'Operació Pau per a Galilea per a expulsar l'OAP del país.[2]
- 14 de juny: Finalitza la Guerra de les Malvines amb la rendició de les tropes argentines davant la superioritat de les tropes britàniques.[2]
- 18 de juny, Londres, Anglaterra: El director del Banco Ambrosiano, Roberto Calvi, apareix penjat d'un pont de la ciutat.[2]
- 11 de setembre, Mèxic: Miguel de Lamadrid n'és nomenat oficialment president.
- 16 de setembre: Comença la matança de Sabra i Xatila d'entre 700 i 3.500 refugiats palestins dels camps de Xabra i Xatila (Beirut) per milicians libanesos, davant la passivitat de les tropes israelianes.[3]
- 30 de setembre, Biarritz, País Basc: ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
- 27 d'octubre, Espanya: Es desmantella la conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982.
- 6 de novembre, Espanya: Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya després de 22 anys al càrrec.
- 12 de novembre, Moscou, URSS: Iuri Andrópov és escollit nou secretari general del PCUS.
- 2 de desembre, Universitat de Utah, Estats Units: S'implanta el primer cor artificial del món.
- Fundació de la companyia japonesa de begudes carbonatades Asahi Soft Drinks
Cinema i televisió[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| Francesc Betriu | La plaça del Diamant | drama | |
| 11/30 | Richard Attenborough |
Gandhi |
biopic |
| 06/04 | Tobe Hooper | Poltergeist | por |
| Dickie Jobson | El nadiu | aventures | |
| 10/22 | Ted Kotcheff | Acorralat | acció |
| René Laloux | Els amos del temps | animació | |
| 07/15 | Alan Parker | Pink Floyd The Wall | animació |
| 06/25 | Ridley Scott | Blade Runner | ciència-ficció |
| 03/25 | Stefano Vanzina | Banana Joe | comèdia |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1982
El 3 d'octubre, la cadena de televisió japonesa MBS emeté el primer capítol de la sèrie d'anime Chōjikū Yōsai Makurosu.[4]
Música i ràdio[modifica]
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| 09/27 | Depeche Mode | A Broken Frame! | synthpop |
| 06/ | The Alan Parsons Project | Eye in the Sky | rock prog. |
| 08/ | Y&T | Black Tiger | rock dur |
- Categoria principal: Discs del 1982
- Berlín Oriental: Es funda l'orquestra Akademie für Alte Musik Berlin
Naixements i defuncions[modifica]
| M/d | Nom i cognoms | Professió | |
|---|---|---|---|
| Pau Alabajos i Ferrer | cantautor | torrentí | |
| 12/13 | Jesús Cebrià del Rey | pilotaire | siller |
| 10/22 | Javier Nadal Corral | pilotaire | xeraquer |
| 06/03 | Jodie Whittaker | actriu | anglesa |
- 25 de gener, Roma: Noemi, cantant, cantautora i compositora italiana.
- 6 d'abril:
- Castelló de la Plana, Plana Alta: Miguel Ángel Silvestre, actor valencià.
- Ulldecona, Montsià: Adam Raga i Sans, pilot català de trial.
- Sabadell: Anna Garcia-Pineda, artista llicenciada en belles arts per les universitats de Barcelona i Berlín.
- Barcelona: Marta Altés, il·lustradora.
- Naixements
- 5 de febrer, Suva, Fiji: Samueli Naulu, jugador de rugbi a XV.
- 8 de març, Lindenfels, Estat Popular de Hessen, Alemanya: Timo Glock, pilot de Fórmula 1 alemany.
- 14 de març, Canadà: Capri Cavanni, actriu porno
- 15 de març, Madrid: Malú, cantant.
- 30 de març, Aranjuez, Espanya: Javier García Portillo, futbolista.
- 24 d'abril, Fort Worth, Texas: Kelly Clarkson, cantant.
- 9 de juny, Fukuoka, Japó: Yoshito Ōkubo, futbolista.
- 11 de juny, Santo Domingo, República Dominicana: Ines Thomas Almeida, mezzosoprano.
- 3 d'octubre, Madrid: El Juli, torero espanyol.
- 25 d'octubre, Egipte: Bassem Sabry, periodista, bloguer i defensor dels drets humans egipci.[5]
- 25 de novembre, Prien am Chiemsee, Romania: Maximilian Nicu, futbolista romanès.
- Belgrad, Iugoslàvia: Marta Popivoda, realitzadora de cinema i vídeo i treballadora de la cultura a Berlín i Belgrad.
- Lugo: Xiana Gómez-Díaz, realitzadora i artista visual gallega
Defuncions[modifica]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E |
|---|---|---|---|---|
| 12/24 | Louis Aragon | poeta | parisenc | 85 |
Entre les morts destacades de l'any estan les de l'artiste Josep Renau, els escriptors Ramón J. Sender i Virginia Woolf o la del pianiste Arthur Rubinstein.
- 22 de març, Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen.
- 3 de juny, Madrid: Xavier de Salas Bosch, historiador de l'art barceloní i director del Museu del Prado de Madrid (1970-78).
- 18 de juny, Calonge: Pere Caner i Estrany, mestre, escriptor, historiador i arqueòleg calongí.
- 8 de juliol, Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.
- 11 d'octubre, Berlín Oriental, RDA): Josep Renau i Berenguer, pintor i cartellista polític valencià (75 anys).
- 8 de novembre, València: Manuel Sánchez Ayuso, economista i polític valencià, Conseller de Sanitat, 1978-1979) del Consell del País Valencià (41 anys).
- Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, eminent filòleg, professor i historiador de la literatura catalana, va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola, guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1969.
- 16 de gener, San Diego, Califòrnia: Ramón J. Sender, escriptor aragonès (80 anys).
- 25 de gener, Londres: Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa (59 anys).
- 3 de març, Ivry-sur-Seine, França: Georges Perec, escriptor en francès
- 28 de març, Berkeley, Califòrnia (EUA): William Francis Giauque, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1949 (n. 1895).
- 29 de maig, París, França: Romy Schneider, actriu austríaca (44 anys).
- 13 de setembre, Montecarlo, Mònaco: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mònaco, morta en accident de trànsit (52 anys).
- 10 de novembre, Moscou, URSS: Leonid Bréjnev, polític ucraïnès, secretari general del PCUS i president del Presídium del Soviet Suprem (75 anys).
- 17 de desembre, Moscou, República Socialista Federada Soviètica de Rússia: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
- 20 de desembre, Ginebra, Suïssa: Arthur Rubinstein, pianista polonès d'origen jueu (95 anys).
- Joseph Heinz Eibl, jurista i músic
Referències[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1982 |
- ↑ http://www.mancomunitat-safor.org
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Macross'» (en anglés). My Anime List. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ «Bassem Sabry, a voice of Egypt's 2011 revolution, dies in accident», 30-04-2014.