1984
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any i any de traspàs |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1984 (MCMLXXXIV) |
| Islàmic | 1405 – 1406 |
| Xinès | 4680 – 4681 |
| Hebreu | 5744 – 5745 |
| Calendaris hindús |
2039 – 2040 (Vikram Samvat) 1906 – 1907 (Shaka Samvat) 5085 – 5086 (Kali Yuga) |
| Persa | 1362 – 1363 |
| Armeni | 1433 |
| Rúnic | 2234 |
| Ab urbe condita | 2737 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
|
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
| 1981 1982 1983 - 1984 - 1985 1986 1987 | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Contingut
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1 de febrer, Mequinensa (el Baix Cinca): Un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa, un document en què reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Aragó.
- 10 de desembre, Ascó, Ribera d'Ebre: hi entra en funcionament la central nuclear Ascó I.[1]
- Resta del món
- 25 de gener, São Paulo, Brasil: Primera gran manifestació popular a la ciutat de, en suport a l'esmena que proposa restablir les eleccions presidencials directes per a president de la república.
- 2 de febrer:
- Jaime Lusinchi pren possessió com a president de Veneçuela.Astúries, patria querida.
- Costa Rica nega asil polític a 3.000 seguidors armats d'Edén Pastora.
- 3 de febrer
- Caracas: se signa la Declaració de Caracas entre sis països democràtics hispanoamericans i Espanya, en la qual es qualifica la democràcia com el millor sistema polític per a Hispanoamèrica
- Los Angeles: S'anuncia el naixement del primer humà fruit de fertilitzar un embrió congelat.[2]
- 4 de febrer; Long Beach (Califòrnia): Una dona estèril dóna a llum després de la implantació d'un òvul fertilitzat en una altra dona.
- 5 de febrer: el Duc de Cadis, Alfonso de Borbó Dampierre, sofreix un greu accident automobilístic, en el qual pereix el seu fill major, Francisco.
- 6 de febrer: Beirut est és ocupat per les milícies cristianes.
- 9 de febrer: La popular cançó Astúries, patria querida, és declarada himne oficial del Principat d'Astúries.
- 5 de març: La primera ministra Indira Gandhi ordena un atac al Temple d'Or, on es refugien separatistes sikhs.
- 6 de març: Inici de la Vaga de miners britànics (1984-1985)
- 25 de març, Nicaragua: s'hi aprova la llei electoral.
- 16 d'abril: Els més grans comicis per les eleccions directes per a president ocorre en São Paulo. Com a conseqüència, el règim militar augmenta la censura als mitjans de comunicació.
- 1 de juliol: l'enginyer José Napoleón Duarte, electe democràticament com a president constitucional de la República del Salvador, pren possessió del seu càrrec.
- 11 de setembre, La Gomera, illes Canàries: Vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
- 25 d'octubre, Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica d'Itaipú la més potent del món.
- 31 d'octubre: Indira Gandhi és assassinada per dos dels seus guardaespatlles, de religió sikh. La reacció popular al magnicidi és violenta a Nova Delhi, i resulta en la mort de 2.700 sikhs.
- 2 de novembre: l’Alhambra és declarada Patrimoni de la Humanitat.
- 19 de desembre: signatura d'un acord entre la Xina i el Regne Unit pel qual el govern de Londres es compromet a lliurar Hong Kong al govern de Pequín l'any 1997[3]
- S'inicia l'emissió de la sèrie Ferdy
Còmics i literatura[modifica]
Comença la publicació del còmic independent Teenage Mutant Ninja Turtles.
Naiximents i defuncions[modifica]
| M/d | Nom i llinatge | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|
| 04/17 | Francesc Freixas i Morros | cantautor | riudebitllenc |
| 06/09 | Mireia Pérez Plaza | dibuixant | valentina |
| 02/09 | Javier Sansó León | pilotaire | massalfassí |
| 06/29 | Francesc Soro Juan | pilotaire | massamagrellenc |
| 06/02 | Erika Villaécija i García | nadadora | barcelonina |
Naiximents[modifica]
Les persones nascudes el 1984 faran 35 anys enguany.
- 22 de novembre, Tarragona: Joan Olivé i Márquez, pilot català de motociclisme.
- 23 de gener, Bedum, Països Baixos: Arjen Robben, futbolista neerlandès.
- 25 de gener, São Vicente, Brasil: Robinho, futbolista brasiler.
- 5 de febrer, Ciudadela, Argentina: Carlos Tévez, futbolista argentí.
- 28 de febrer, Děčín, República Txeca: Karolína Kurková, model txeca.
- 20 de març, Fuenlabrada, Espanya: Fernando Torres, futbolista espanyol.
- 11 de maig, Fuentealbilla, Espanya: Andrés Iniesta, futbolista espanyol.
- 14 de maig, White Plains, Nova York: Mark Zuckerberg, creador de Facebook.
- 19 de juny, Almati, Kazakhstan: Katarina Kat, actriu porno.
- 27 de juny, Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany.
- 1 d'agost, Kolbermoor, Baviera, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany.
- 28 d'agost, Sete Lagoas, Minas Gerais, Brasil: Paula Fernandes, cantant brasilera.
- 16 de setembre, Kutaisi, Geòrgia: Katie Melua, cantant georgiana.
- 27 de setembre, Belleville (Canadà): Avril Lavigne, cantant canadenca.
- 18 d'octubre, Mumbai, Índia: Freida Pinto, actriu indiana.
- 25 d'octubre, Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Katy Perry, cantant estatunidenca.
- 7 de novembre: Lana Jurčević, cantant croata.
- 22 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Scarlett Johansson, actriu estatunidenca.
- 22 de desembre, Halmstad, Suècia: Basshunter, cantant, productor musical i punxadiscos suec
- 30 de desembre, Akron (Ohio), Estats Units: LeBron James, basquetbolista americà.
Defuncions[modifica]
Entre les morts destacades de l'any estan les del filòsof Michael Foucault, el cantant Xesco Boix i Marvin Gaye o els escriptors Julio Cortázar i Truman Capote.
- Països Catalans
- 2 de gener - Barcelona: Sebastià Juan Arbó, escriptor català (n. 1902).
- 15 de març - Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).
- 20 de juliol - Alzira, Ribera Alta: Toni Villaescusa, militant català de Terra Lliure.
- 21 de juliol - Malgrat de Mar, Maresme: Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
- 12 de setembre - Tiana, Maresme: Lola Anglada, dibuixant catalana.
- Lima: Gonçal de Reparaz i Ruiz, geògraf, membre de la Societat Catalana de Geografia.
- Barcelona: Rogel·li Duocastella i Rosell, sacerdot i sociòleg
- Resta del món
- 7 de gener - Bandol, França: Alfred Kastler, Premi Nobel de Física francès (n. 1902).
- 14 de gener - San Diego, Califòrnia, Estats Units: Ray Kroc, empresari americà, fundador de McDonald's (n. 1902).
- 20 de gener - Acapulco, Mèxic: Johnny Weissmüller, esportista i actor nord-americà d'origen hongarès (n. 1904).
- 12 de febrer - París, França: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (n. 1914)
- 26 de març - Cleveland (Ohio), Estats Units: Ahmed Sékou Touré, president de Guinea (n. 1922).
- 1 d'abril - Los Angeles, Estats Units: Marvin Gaye, cantant americà (n. 1939).
- 11 de juny: Enrico Berlinguer, polític italià (n. 1922).
- 26 de juny: Michel Foucault, filòsof francès (n. 1926).
- 27 de juliol - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).
- 25 d'agost - Los Angeles, Califòrnia, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
- 20 d'octubre , Cambridge, Massachusetts (EUA): Carl Ferdinand Cori, bioquímic estatunidenc d'origen txec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n, 1896).
- 21 d'octubre - Neuilly-sur-Seine, França: François Truffaut, director de cinema francès (n. 1932).
- 9 de setembre: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès. (n. 1947).
- 31 d'octubre - Allahabad, Índia: Indira Gandhi, política índia (n. 1917).
- 20 de novembre - Bilbao: Santiago Brouard Pérez, metge i polític basc, assassinat pel GAL (n. 1919).
- Muhammad Izzat Darwaza, nacionalista palestí (n. 1888).
- Hanau, Hessen: Rudolf Hagelstange, escriptor i periodista alemany.
1984 en la ficció[modifica]
Quant a ficció especulativa, la novel·la de George Orwell 1984, publicada el 1949, és un dels exemples clàssics de distopia futurista.
Referències[modifica]
- ↑ «Los ecologistas afirman que Ascó emite radiactividad al exterior desde 1990» (en castellà). 20 minutos, 18-11-2008. [Consulta: 12 abril 2015].
- ↑ Blakeslee, Sandra «Infertile Woman Has Baby Through Embryo Transfer» (en anglès). The New York Times, 04-02-1984 [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ Soler, Jordi; Strubell, Toni «Acord Xina i Regne Unit pel qual Londres lliura Hong Kong al govern de Pequín». El Punt Avui, Efemèrides, 19-12-2013 [Consulta: 19 desembre 2013].