1989 (àlbum de Taylor Swift)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musical1989
Forma musicalàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretTaylor Swift Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Epònim1989 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació27 octubre 2014 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepop i synthpop Modifica el valor a Wikidata
Parts13 Modifica el valor a Wikidata
Durada48:41 Modifica el valor a Wikidata
Sèrieàlbums de Taylor Swift en ordre cronològic Modifica el valor a Wikidata
Companyia discogràficaBig Machine Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorMax Martin, Shellback i Taylor Swift Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc compacte, estríming de música i descàrrega digital Modifica el valor a Wikidata
Pistes
1. Welcome To New York (03:32)
2. Blank Space
3. Style (03:51)
4. Out of the Woods (03:55)
5. All You Had to Do Was Stay
6. Shake It Off (03:39)
7. I Wish You Would
8. Bad Blood (03:19)
9. Wildest Dreams (03:40)
10. How You Get The Girl
11. This Love (04:10)
12. I Know Places
13. Clean (04:30)
14. Wonderland
15. You Are In Love
16. New Romantics (03:50) Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 5fy0X0JmZRZnVa2UEicIOl Discogs: 750386 Allmusic: mw0002726289 Modifica el valor a Wikidata

1989 és el cinquè àlbum d'estudi de la cantant i compositora estatunidenca Taylor Swift. Es va publicar el 27 d'octubre de 2014 per Big Machine Records.[1] Després que els crítics musicals qüestionaren la seua condició com a cantant de country després del seu quart àlbum d'estudi amb influència pop i electrònica, Red,[2][3] Swift es va inspirar en el synthpop dels anys vuitanta per recalibrar el seu art de la música country al pop.[4] 1989, es titula així pel seu any de naixement,[4] per significar el seu renaixement artístic simbòlic,[5] Swift va contractar a Max Martin com a coproductor executiu.[3]

El so synthpop de l'àlbum es caracteritza per l'ús fort de sintetitzadors, caixa de ritmes i cors processats.[6] Les cançons, que amplien la pràctica d'inspirar-se en la seua vida personal, expressen perspectives alegres cap a les relacions fallides, allunyant-se de la seua actitud hostil anterior.[7][8] Swift i Big Machine van promocionar l'àlbum àmpliament mitjançant avals de productes, televisió, aparicions a la ràdio i xarxes socials.[9] Van treure 1989 dels serveis de transmissió gratuïts com Spotify, fet que va provocar un discurs de la indústria sobre l'impacte de la reproducció en línia en les vendes de música.[10]

Després del llançament de l'àlbum, es va embarcar en la gira The 1989 World Tour, que va ser la gira més taquillera del 2015.[11] L'àlbum va comptar amb el suport de set senzills, inclosos tres números u del Billboard Hot 100 dels EUA: "Shake It Off", "Blank Space", i "Bad Blood". Els crítics van elogiar 1989 per la seua emoció i melodies,[12] però alguns van expressar preocupació per la producció de synthpop, ja que van sentir que erosionava l'autenticitat de Swift com a compositora a causa de la naturalesa capitalista de la música pop.[3] Diverses publicacions van enumerar 1989 com un dels millors àlbums de la dècada dels 2010, entre els quals Rolling Stone i Consequence el van situar entre els millors de tots els temps.[13][14]

A la 58a edició dels premis Grammy el 2016, 1989 va guanyar el Grammy a l'àlbum de l'any i al millor àlbum de pop vocal,[15] fent de Swift la primera artista solista femenina a guanyar dues vegades el premi a l'Àlbum de l'any.[16] Als Estats Units, 1989 va estar 11 setmanes al capdavant del Billboard 200 i va ser certificat nou vegades platí per la Recording Industry Association of America (RIAA).[17][18] També va obtenir certificacions multiplatí a Austràlia, Canadà i el Regne Unit,[19][20][21] i ha venut més de 10 milions de còpies a tot el món.[22] Els comentaris retrospectius consideren el 1989 com un èxit clau per transformar la imatge de Swift en la d'una icona del pop,[23][3] però també van destacar com la seua integritat artística i imatge pública van patir un escrutini creixent dels mitjans.[24][3][25]

Cançons[modifica]

1989 – Standard edition
Núm. TítolProductors Durada
1. «Welcome to New York»  
  • Swift
  • Tedder
  • Noel Zancanella
3:32
2. «Blank Space»  
  • Martin
  • Shellback
3:51
3. «Style»  
  • Martin
  • Shellback
  • Payami
3:51
4. «Out of the Woods»  
  • Swift
  • Antonoff
  • Martin
3:55
5. «All You Had to Do Was Stay»  
  • Martin
  • Shellback
  • Mattman & Robin
3:13
6. «Shake It Off»  
  • Martin
  • Shellback
3:39
7. «I Wish You Would»  
  • Swift
  • Antonoff
  • Greg Kurstin
3:27
8. «Bad Blood»  
  • Martin
  • Shellback
3:31
9. «Wildest Dreams»  
  • Martin
  • Shellback
3:40
10. «How You Get the Girl»  
  • Martin
  • Shellback
4:07
11. «This Love»  
  • Swift
  • Nathan Chapman
4:10
12. «I Know Places»  
  • Swift
  • Tedder
  • Zancanella
3:15
13. «Clean»  
  • Swift
  • Heap
4:30
Durada total:
48:41

Referències[modifica]

  1. «1989 by Taylor Swift». Arxivat de l'original el 28 octubre 2020. [Consulta: 8 febrer 2019].
  2. Caulfield, Keith (2012-10-30). «Taylor Swift's Red Sells 1.21 Million; Biggest Sales Week for an Album Since 2002». Billboard. Arxivat de l'original el 2013-02-01. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 McNutt, Myles «From “Mine” to “Ours”: Gendered Hierarchies of Authorship and the Limits of Taylor Swift’s Paratextual Feminism». Communication, Culture and Critique, 13, 03-03-2020, pàg. 72-91. DOI: 10.1093/ccc/tcz042.
  4. 4,0 4,1 Zollo, Paul. «The Oral History of Taylor Swift's '1989'». Cuepoint, 12-02-2015. Arxivat de l'original el 4 abril 2016. [Consulta: 27 febrer 2019].
  5. Wilson, Carl «Contemplating Taylor Swift's Navel». Slate, 29-10-2014. Arxivat de l'original el 26 juliol 2020 [Consulta: 9 desembre 2020].
  6. Aswad, Jem (2014-10-24). «Album Review: Taylor Swift's Pop Curveball Pays Off With 1989». Billboard. Arxivat de l'original el 2014-11-02. 
  7. Aswad, Jem (2014-10-24). «Album Review: Taylor Swift's Pop Curveball Pays Off With 1989». Billboard. Arxivat de l'original el 2014-11-02. 
  8. Eells, Josh (2014-09-08). «Cover Story: The Reinvention of Taylor Swift». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2018-08-16. 
  9. Christman, Ed; Caulfield, Keith; Gruger, William (2014-11-07). «The Roadmap to Taylor Swift's Record-Breaking Week in 6 (Not So Easy) Steps». Billboard. Arxivat de l'original el 2014-11-10. 
  10. Leonard, Devin. «Taylor Swift and Big Machine Are The Music Industry». Bloomberg Businessweek, 12-11-2014. Arxivat de l'original el 2 febrer 2015. [Consulta: 6 febrer 2019].
  11. Waddell, Ray (2015-12-11). «Live Music's $20 Billion Year: The Grateful Dead's Fare Thee Well Reunion, Taylor Swift, One Direction Top Boxscore's Year-End». Billboard. Arxivat de l'original el 2015-12-14. 
  12. Petridis, Alexis. «Taylor Swift: 1989 review – leagues ahead of the teen-pop competition». The Guardian, 24-10-2014. Arxivat de l'original el 1 novembre 2014. [Consulta: 4 febrer 2019].
  13. «The 500 Greatest Albums of All Time». Rolling Stone. 2020-09-22. Arxivat de l'original el 2020-09-23. 
  14. «The 100 Greatest Albums of All Time», 12-09-2022. Arxivat de l'original el 12 setembre 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  15. «Grammy awards winners: the full list». The Guardian, 15-02-2016. Arxivat de l'original el 21 febrer 2016. [Consulta: 21 febrer 2016].
  16. Lynch, Joe (2016-02-19). «Taylor Swift Joins Elite Club to Win Grammy Album of the Year More Than Once: See the Rest». Billboard. Arxivat de l'original el 2016-03-01. 
  17. Caulfield, Keith (2015-02-11). «Taylor Swift's 1989 Spends 11th Week at No. 1 on Billboard 200 Chart». Billboard. Arxivat de l'original el 2018-07-26. 
  18. «1989». RIAA.
  19. «1989». australian-charts.com.
  20. «1989». Music Canada.
  21. «1989». British Phonographic Industry.
  22. «Taylor Swift returns to Spotify on the day Katy Perry's album comes out». BBC News, 09-06-2017 [Consulta: 9 juny 2017].
  23. Dickey, Jack (2014-11-13). «The Power of Taylor Swift». Time. Arxivat de l'original el 2020-08-19. 
  24. Levine, Nick. «Taylor Swift's Lover: The struggle to maintain superstardom», 21-08-2019. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 12 novembre 2020].
  25. Hiatt, Brian (2019-09-30). «9 Taylor Swift Moments That Didn't Fit in Our Cover Story». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2019-10-01.