19 de juliol

<<	Juliol 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31
Tots els dies

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs. Queden 165 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1639 - Salses (Rosselló): la presa de la ciutat per les tropes franceses porta la guerra entre les corones espanyola i francesa a terres catalanes, que abocarà a la Guerra dels Segadors.
1936
- Espanya: liderats pels generals Mola i Sanjurjo, i seguint l'exemple dels fets del dia anterior, la gran majoria de les unitats militars, amb el suport de feixistes civils, es revolten contra la República, amb un èxit desigual; als Països Catalans fracassen a tot arreu, excepte a Mallorca.
- Barcelona: Mor el primer brigadista internacional l'atleta austríac Mechter que era a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular.^[1]

Resta del món

64, Roma, Imperi Romà: Comença el gran incendi de Roma que durà cinc dies i incinerà bona part de la ciutat.
711, riu Guadalete, Andalusia, Espanya: hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins al dia 26), en què les tropes del cabdill moro Tarik ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que conduirà a la invasió musulmana d'Hispània.
1808, Bailén, província de Jaén,Espanya: hi té lloc la Batalla de Bailén entre els exèrcits francès i espanyol.
1828, Berlín (Prússia): comença el primer congrés científic internacional, convocat per Alexander von Humboldt; acaba el dia 24.
1848, Seneca Falls, estat de Nova York, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona.^[2]
1870: Inici de la guerra francoprussiana.
1903, París, França: Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França.
1909, Ginebra, Suïssa: S'instaurà el mallot groc en el Tour de França de 1909. El ciclista Eugène Christophe és el primer a vestir-lo.
1936, Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com a President del govern de la Segona República Espanyola.
1949: Laos s'independitza de França.
1979, Managua, Nicaragua: el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.

Naixements

Països Catalans

1913 - Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
1941 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià.
1967 - Badia del Vallès, Barcelona: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida.
1967 - Alginet (la Ribera Alta): Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.

Resta del món

1688 - Milà: Giuseppe Castiglione, jesuïta missioner i pintor (m. 1766)
1921 - Nova York (EUA): Rosalyn Sussman Yalow, física nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977 (m. 2011).

1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc.
1943 - Pasadena, Califòrnia (EUA): Thomas J. Sargent, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2011.
1947 - Hampton, Middlesex, Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britànic Queen.
1965 - Aberdeenshire, Escòcia, Regne Unit: Evelyn Glennie, percussionista virtuosa escocesa.

Necrològiques

Països Catalans

1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.
1936
- Barcelona, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil.
- Barcelona: Apel·les Mestres, escriptor català.
- Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista català.
1966 - Barcelona: Anselm Maria Albareda i Ramoneda, monjo, historiador, bibliotecari, arxiver i cardenal català (n. 1892).
2005 - Barcelona: Rosa Ricart i Ribera, bibliotecària catalana (n. 1911).
2011 - Barcelona: Carles Sentís, periodista, escriptor i polític català (n. 1911).
2014 - Monestir de Montserrat: Francesc Xavier Altés i Aguiló, bibliògraf i historiador català (n. 1948).

Resta del món

1374 - Pàdua: Francesco Petrarca, escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV. És autor del Canzoniere.
1824 - Tamaulipas (Mèxic): Agustí I de Mèxic, que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat.

Festes i commemoracions

Santoral^[3]

Església Catòlica^[4]

Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses, bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove, germana (380); Dió el Taumaturg, abat a Constantinoble (s. V); Símmac I, papa (514); Àurea de Còrdova, màrtir (856); Bernulf d'Utrecht, bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno, pelegrí (1323); John Plessington, prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900).
- Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943).
Sants: santes Justa i Rufina, màrtirs; Martí de Trèveris, bisbe (ca. 210); Arseni el Gran, eremita (450); Fèlix de Verona, bisbe (s. VII); Ambròs Autpert, abat (784); Jeroni de Pavia, bisbe (787); Bernat de Rodés, abat i cardenal (1079)
Beats: Popó de Schleswig, bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche, abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta, màrtir (1279).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pascasi de Lió, bisbe; Antonio de Valladolid (1514).

Església Armènia

30 Margats: Isaïes, profeta; Teodor de Cirene, bisbe màrtir (304).

Església Copta

12 Abib: Abahour de Seriakus, màrtir a Antinoe; Miquel arcàngel, vencedor del diable.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents a l'1 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 6 de juliol del calendari julià.

Sants: Habacuc, Àudifax, Màrius i Marta, Cire, Valentí, Asteri i companys màrtirs (270); Coint de Frígia, màrtir (ca. 283); Anatoli, Serè, Àpamos, Víctor, Neasos, Apol·loni i Pampià, màrtirs; Llúcia de Campània i 24 companys màrtirs a Roma (301); Isauri, Innocenci, Fèlix, Hèrmias, Basili, Peregrí, Ruf i Rufí d'Apol·lònia de Macedònia, màrtirs (s. III); Juliana, verge i màrtir; Astios, bisbe; Sisoi el Gran, monjo (429); Gleb Vsevolodòvitx de Kíev (s. XII); Sisoi de Petxerska, monjo (s. XIII); Ciril de l'Athos, màrtir (1566); Juliana d'Ol'xansk, princesa (s. XVI); Bernabeu del monestir de Sergi (1906); Simon d'Ufa, bisbe màrtir (1921); Eutimi, màrtir (1931); Teodor, monjo màrtir (1943); Sinaxis dels Sants Pares de Ràdonezh.

Església Ortodoxa Grega

Sants: Arquip, Filemó i Onèssim de Colosses, màrtirs; Apol·loni, Alexandre i Epímac, màrtirs.

Esglésies luteranes

Jean Marteilhe (1777)

Església anglicana

Gregori de Nissa i Macrina la Jove.

Referències

↑ de Bayac, Jacques Delperrié. Les Brigades internationles. Fayard, 1968, p. 426.
↑ McMillen, Sally Gregory. Seneca Falls and the origins of the women's rights movement (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 90. ISBN 0-19-518265-0.
↑ «Kalender - 19. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:19 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 19 de juliol

[1] Bayac, Jacques Delperrié. Les Brigades internationles. Fayard, 1968, p. 426.

[2] McMillen, Sally Gregory. Seneca Falls and the origins of the women's rights movement (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 90. ISBN 0-19-518265-0.

[3] «Kalender - 19. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[4] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]

[3]

[4]