1 d'abril
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Abril 2019 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs. Partint d'aquesta data, quedarien 274 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1908 - L'Alguer (Sardenya): Es publica el primer número de la revista La Sardenya Catalana.
- 2005 - Barcelona (Barcelonès): es funda el Centre Nacional de Supercomputació.
- Resta del món
- 1795 - París (França): aixecament dels Sans culottes.
- - Basilea (Suïssa): Firma del tractat de pau entre Prússia i la França revolucionària dins de la Pau de Basilea que formaria part del conjunt de tractats que posarien final a la Primera Coalició.
- 1901: James Gibb inventa el tennis de taula.
- 1930 - Alemanya: estrena de la pel·lícula L'Àngel Blau, dirigida per Joseph von Sternberg i amb el debut de l'actriu Marlene Dietrich.
- 1933 - Alemanya: els nazis inicien el boicot contra els comerços jueus.
- 1933 - Magdeburg (Alemanya): Comença la persecució nazi contra els Testimonis de Jehovà.
- 1937 - Alemanya: La Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg esdevé efectiva.
- 1939 - Madrid (Espanya): Franco proclama oficialment la fi de la guerra civil.
- 1945: Okinawa (Japó): Les tropes estatunidenques desembarquen a l'Illa d'Okinawa, etapa prèvia a l'entrada en territori japonès, iniciant l'anomenada Batalla d'Iwo Jima.
- 1976 - Cupertino (Califòrnia, EUA): Steve Wozniak i Steve Jobs hi funden Apple Computer Company.
- 1977 - Espanya: el govern suprimeix la secretaria general del Movimiento.
- 1977 - Espanya: el govern autoritza la llibertat de sindicació d'empresaris i treballadors.
- 1979 - l'Iran: després d'un referèndum, s'hi proclama la república islàmica.
- 2001 - Amsterdam (Països Baixos): se celebra el primer matrimoni entre persones del mateix sexe legalitzat a Europa.
- 2002 - Països Baixos: es legalitza l'eutanàsia.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1761, Santa Coloma Sasserra, corregiment i diòcesi de Vic: Francesc Mirambell i Giol, religiós, lexicògraf, historiador i acadèmic.
- 1767, Barcelona: Domènec Badia i Leblich, espia, arabista i aventurer català (m. 1818).,
- 1902, Sabadell: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català.
- 1904, Alcoi: Juan Gil-Albert Simón, poeta i assagista valencià. (m. 1994).
- 1910, Barcelona: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana.
- 1918, l'Aranyó, la Segarra: Manuel de Pedrolo i Molina escriptor català.
- 1930, Barcelona: Victòria Sau i Sánchez. escriptora, psicòloga i activista política feminista (m. 2013).
- 1964, Barcelona: Joaquim Forn i Chiariello és un polític català, conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 1578, Kent, Anglaterra: William Harvey, metge anglès.
- 1772, Viena: Ignaz Franz von Mosel, crític musical i historiador de la música.
- 1776, París: Sophie Germain, matemàtica francesa (m. 1831).
- 1809, Soròtxyntsi, Imperi Rus: Nikolai Gógol, escriptor rus.
- 1815, Schönhausen, Saxònia: Otto von Bismarck, polític prussià, 1r canceller d'Alemanya.
- 1865, Viena, Imperi Austríac: Richard Zsigmondy, químic austríac, Premi Nobel de Química el 1925.
- 1866, Empoli, Regne d'Itàlia: Ferruccio Busoni, compositor, virtuós pianista, professor i director d'orquestra italià (m. 1924).
- 1868, Marsella, França: Edmond Rostand, dramaturg francès.
- 1883, Colorado Springs, Colorado, EUA: Lon Chaney, actor de cinema estatunidenc
- 1901, Almudévar, Espanya: Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
- 1902, Kalamata, Grècia: Maria Poliduri, poetessa romàntica.
- 1919, Milford (Massachusetts), EUA: Joseph Edward Murray, cirurgià estatunidenc, Premi Nobel de Medicina el 1990.
- 1920, Qingdao, Xina: Toshiro Mifune, actor japonès.
- 1929, Brno, Txecoslovàquia: Milan Kundera, escriptor txec.
- 1933, Constantina, Algèria: Claude Cohen-Tannoudji, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1997.
- 1940, Nyieri, Kenya: Wangari Maathai, activista política i ecologista, Premi Nobel de la Pau l'any 2004.
- 1948, Somerton District, Jamaica: Jimmy Cliff, cantant i compositor de reggae[2]
- 1955, Estocolm, Suècia: Sebastian Öberg, compositor i violoncel·lista suec.
- 1968, Helsinki, Finlàndia: Alexander Stubb, primer ministre de Finlàndia.
- 1977, Nador, Marroc: Laila Karrouch, escriptora catalana d'origen amazic.
- 1987, Asunción, Paraguai: José Ortigoza, futbolista internacional amb la selecció del Paraguai.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1799 - Esparreguera: Narcís Casanoves i Bertran, compositor i organista català.
- 1966 - Barcelona: Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme (n. 1881).
- 1971 - Sabadell: Gertrudis Artigas i Setó, teòrica de teixits i professora de l'Escola Industrial.
- 2016 - Barcelona: Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg.
- Resta del món
- 1204 - Poitiers (França): Elionor d'Aquitània, duquessa d'Aquitània i reina consort de França i Anglaterra.
- 1238 - Dinant (Principat de Lieja): Joan d'Eppes, Príncep-bisbe.
- 1872 - Madrid: Manuel Rivadeneyra, editor català establert a Madrid (n. 1805).
- 1917 - Nova York (EUA): Scott Joplin, compositor de ragtime.
- 1947 - Atenes (Grècia): Jordi II de Grècia, rei de Grècia.
- 1968 - Moscou (URSS): Lev Landau, físic, guanyador del Premi Nobel de Física el 1962.
- 1976 - París (França): Max Ernst, pintor alemany.
- 1984 - Los Angeles (EUA): Marvin Gaye, cantant nord-americà de soul (n. 1939).
- 2012 - Naples, Florida, EUA: Giorgio Chinaglia, futbolista italià.
- 2014 - París, França: Jacques Le Goff, medievalista francès.
Festes i commemoracions[modifica]
- April Fool's Day, l'equivalent al dia dels innocents, a Menorca i als països anglosaxons així com a Alemanya (Erster April).
- El Hanami o festa dels cirerers en flor, al Japó.
- Onomàstica: sants Tesifont de Bergi, bisbe llegendari; Maria Egipcíaca, eremita; Valeri de Leuconay, abat; Melitó de Sardes, bisbe; Gilbert de Caihness, bisbe; Hug de Grenoble, bisbe, fundador de l'Orde de Chalais; beats Hug de Bonnevaux, abat; Lodovico Pavoni, fundador de la Congregació dels Fills de Maria Immaculada; Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, emperador. A les esglésies ortodoxes: venerable Simeó de Dajbabe, monjo.
Referències[modifica]
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 d'abril. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 d'abril |
- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d’octubre», no «l’u d’octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «Jimmy Cliff» (en en anglés). Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 20 gener 2016].