De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El primer [1] de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià . Queden 333 dies per finalitzar l'any i 334 en els anys de traspàs .
Països Catalans 1837 - València : es comença a publicar el diari El Mole Josep Maria Bonilla , primer periòdic en valencià.[2] 1871 - Barcelona : es publica el primer número de la revista La Renaixença .[3] 1881 - Barcelona : surt el primer número de la història del diari La Vanguardia [4] 1900 - Barcelona : S'exposen per primera vegada obres del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso . L'exposició es fa als Quatre Gats i l'organitza el cercle artístic dirigit per Santiago Rusiñol i Ramon Casas .[5] 1906 - Barcelona : S'acaba d'imprimir el poemari Els fruits saborosos ,Josep Carner .[6] 1976 - Barcelona : manifestació per l'amnistia convocada al "Salón Victor Pradera" (actual Passeig Lluís Companys) què s'havia intentat, sense èxit, fos autoritzada pel Governador Civil, Sanchez Teran, mitjançant petició realitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Al Passeig de Sant Joan es congreguen un gran nombre de manifestants què són dissolts contundentment per la policia armada . Les manifestacions i els "salts" s'acaben estenent per tot el centre de Barcelona durant tot el matí. L'Assemblea de Catalunya demostra la seva capacitat de mobilització. En anys posteriors l'aleshores Governador Civil de Barcelona declara que podien haver-se manifestat aquell dia d'entre 30 i 35.000 persones.1984 - Mequinensa (el Baix Cinca ): un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa , un document en què reconeixen que la llengua catalana , parlada a la Franja de Ponent , pertany al patrimoni cultural de l'Aragó .[7] 2008 - Pau Gasol traspassat de Memphis a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown , Javaris Crittenton , dues rondes dels Draft del 2008 i 2010 i els drets sobre el seu germà Marc Gasol .Resta del món Països Catalans 1851 - Corbera d'Ebre , Terra Alta : Jaume Ferran i Clua vaccí contra el còlera .1873 - Figueres , Alt Empordà : Josep Pous i Pagès 1911 - Barcelona : Rosa Ricart i Ribera bibliotecària catalana (m. 2005 ).[14] 1917
1918 - Tarragona , Tarragonès : Montserrat Abelló i Soler [16] 1919 - Barcelona , Barcelonès : Alexandre Olivar i Daydí Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona .1931 - Barcelona : Maria Lluïsa Borràs Història de l'Art , escriptora, crítica i comissària d'exposicions (m. 2010 ).[17] 1952 - Montuïri : Joana Maria Palou Sampol Museu de Mallorca (2002-2017).[18] 1953 - Barcelona : Mariona Masferrer i Ordis [19] 1958 - Palma : Imma Mayol i Beltran [20] 1964 - Terrassa , Vallès Occidental : Mercè Paloma i Sánchez [21] Resta del món 1674 - París (França ): Jean-Baptiste du Halde Xina . (m. 1743 ).[22] 1775 - Hamburg : Anton Ludwig Heinrich Ohmann 1872 - Southwick , Sussex , Anglaterra : Clara Butt contralt britànica (m. 1936 ).[23] 1881 - Russe , Bulgària : Dimitrana Ivanova educativa , sufragista i activista dels drets de les dones (m. 1960 ).[24] 1882 - Úvaly, Bohèmia : Marie Majerová 1967 ).[25] 1890 - París : Germaine Lubin 1979 ).[26] 1892 - Damasc : Badia Masabni dansa del ventre , pionera de la dansa del ventre moderna actual (m.1974 ).1894 - Cape Elizabeth , EUA : John Ford 1905 - Tívoli , Regne d'Itàlia : Emilio Gino Segrè 1918 - Edimburg : Muriel Spark 2006 ).[27] 1921 - Gènova : Teresa Mattei Constitució Italiana (m. 2013 ).[28] 1922 - Pesaro , Regne d'Itàlia : Renata Tebaldi 2004 ).[29] 1926 - Nova York : Vivian Maier 2009 ).[30] 1930 - Villa Sarmiento, Ramos Mejía , Buenos Aires : María Elena Walsh 2011 ).[31] 1939 - Moscou ː Iekaterina Maksímova , ballarina russa de fama internacional (m. 2009 ).[32] 1942 - Colwyn Bay, Gal·les , Regne Unit : Terry Jones actor , director i escriptor gal·lès , un dels membres del grup Monty Python (m. 2020 ).1952 - Nova York , EUA : Roger Yonchien Tsien 1965 - Mònaco : Estefania de Mònaco [33] 1968 - Memphis : Lisa Marie Presley 1972 - Monròvia , Libèria : Leymah Gbowee Premi Nobel de la Pau el 2011.[34] 1973 - Zwolle , Països Baixos : Yuri Landman 1976 - Reykjavík : Katrín Jakobsdóttir islandesa , primera ministra d'Islàndia des de 2017 .[35] 1977 - Como , Itàlia : Gianluca Zambrotta 1985 - El Caire , Egipte : Asmaa Mahfouz [36] Països Catalans Resta del món 1694 - Lieja , Principat de Lieja : Joan Lluís d'Elderen ,príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.1818 - Crema (Llombardia, Itàlia): Giuseppe Gazzaniga 1824 - Viena , Àustria ː Maria Theresia Paradies compositora austríaca (n. 1759 ).[38] 1851 - Londres , Anglaterra : Mary Shelley novel·lista anglesa, autora de Frankenstein [39] 1873 - Madrid : Gertrudis Gómez de Avellaneda [40] 1885 : Henri Dupuy de Lôme 1886 - Lons-le-Saunier , Departament del Jura , França : Rouget de Lisle ,compositor , autor de la Marsellesa , himne nacional de França .1920 - Bobigny : Rigolboche ballarina francesa a qui s'atribueix la popularització del cancan (n. 1842 ).[41] 1932 - El Salvador : Farabundo Martí ,1946 - Milà : Josep Palet i Bartomeu 1877 ).1958 - Charlottesville , Virgínia : Clinton Joseph Davisson 1937 amb el Premi Nobel de Física .1976 :
1979 - Istanbul , Turquia : Abdi İpekçi Mehmet Ali Ağca .1986 - Estocolm (Suècia ): Alva Myrdal Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1902 ).[42] 1989 - Southampton ː Elaine de Kooning expressionista abstracta i crítica d'art (n. 1918 ).[43] 2002 - Berlín : Hildegard Knef actriu alemanya , dobladora , cantant (n.1925 ).[44] 2012 - Cracòvia (Polònia ): Wisława Szymborska Premi Nobel de Literatura de l'any 1996 (n. 1923 ).[45] 2014 - Innsbruck : Maximilian Schell Festes i commemoracions [ modifica ]
↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre» ». [Consulta: 13 agost 2018]. ↑ «Dates i fets de l'1 de febrer ». Diari La Veu . [Consulta: 11 febrer 2020]. ↑ «1 de febrer ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ Gaziel . Història de La Vanguardia ISBN 9788494508530 ↑ Daix , PierreDictionnaire Picasso . éditions Robert Laffont, 1995. ISBN 2-221-07443-2 ↑ Comadira , Narcís «Et in Arcadia Ego. Els fruits saborosos de Josep Carner ». LletrA . Universitat Oberta de Catalunya [Consulta: maig 2020].↑ SL , DiCom Medios. «Gran Enciclopedia Aragonesa Online » (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-06-07. [Consulta: 2 març 2020].↑ Mélard , Claude. «La principauté de Liège Essai de chronologie » (en francès). Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 27 octubre 2008].↑ «Elecciones en la Restauración ». [Consulta: 2 març 2020]. ↑ Ucelay-Da Cal , Enrique; Veiga , Francisco. Historia Universal Planeta (en castellà). vol. 12, El fin del segundo milenio. Un siglo de miedos apocalípticos, 1914-1989. Planeta, 1994. ISBN 84-320-9532-X ↑ Jacques , Edwin E. The Albanians: an ethnic history from prehistoric times to the present ISBN 0899509320 ↑ febrer 2019 , Elizabeth Howell 01. «Columbia Disaster: What Happened, What NASA Learned » (en anglès). [Consulta: 2 març 2020].↑ 324cat . «Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi », 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].↑ «Rosa Ricart i Ribera | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 26 maig 2020]. ↑ «Teresa Pla Meseger, la Pastora (1917-2004) ». À Punt Media. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 21-07-2019. [Consulta: 21 febrer 2020]. ↑ «Montserrat Abelló i Soler ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 25 novembre 2021]. ↑ «Palou i Sampol, Joana Maria ». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans . [Consulta: març 2020]. ↑ «Mariona Masferrer i Ordis ». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Imma Mayol i Beltran ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ Ventura , Enric. «Mercè Paloma, la terrassenca rere el vestuari de la nova sèrie de Movistar+ », 09-04-2020. [Consulta: 4 desembre 2022].↑ «Jean-Baptiste du Halde » (en anglès). World Heritage Encyclopedia. [Consulta: gener 2020]. [Enllaç no actiu ] ↑ «Dame Clara Butt » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 desembre 2020]. ↑ de Haan , Francisca; Daskalova , Krasimira; Loutfi , Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries ISBN 978-963-7326-39-4 ↑ «Marie Majerová » (en txec). Ambaixada de la República Txeca a Rabat, 13-01-2016. [Consulta: 19 desembre 2020]. ↑ «Germaine Lubin (Soprano) ». Bach Cantatas Websites. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Muriel Spark | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 desembre 2020]. ↑ «Teresa Mattei ». ANPI, Associazione Nazionale Partigiani d'Italia, 24-02-2011. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Renata Tebaldi ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «About Vivian Maier ». Vivian Maier. Maloof Collection. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «1° de febrero: María Elena Walsh cumpliría 89 años ». Clarín , 01-02-2019. ↑ «Jekaterina Sergejevna Maksimova | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 febrer 2020]. ↑ «S.A.S. la Princesse Stéphanie ». Palais Princier de Monaco. [Consulta: 21 febrer 2020]. ↑ Garcerán Piqueras , Rosa María. «Premio Nobel de la Paz 2011. LEYMAH GBOWEE ». radoctores.esː Real Academia de Doctores de España. [Consulta: febrer 2020].↑ «Katrín Jakobsdóttir ». CIDOB. Centre for International Affairs, 05-12-2017. [Consulta: 8 desembre 2020]. ↑ «Voices of the Egyptian Revolution. Asmaa Mahfouz ». Teach Mideast. An Educational Initiative of the Middle East Policy Council. [Consulta: 21 febrer 2020]. ↑ Godayol i Puig , Maite «Mercè Font i Codina (1867-1900): una poetessa verdagueriana ». Ausa, Vol. 17, Núm. 137 , 1996, pàg. 169-183.↑ Cummings , Robert. «Maria Theresia von Paradis ». AllMusic. [Consulta: febrer 2020].↑ «Mary Wollstonecraft Shelley ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Gertrudis Gómez de Avellaneda ». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Rigolboche (1842-1920) ». Bibliothèque nationale de France. BnF. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Alva Reimer Myrdal ». Encyclopædia Britannica, 28-01-2020. [Consulta: febrer 2020]. ↑ Curtis , Cathy. «Elaine de Kooning » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 gener 2023].↑ Vgl. Chronologie bzw. Filmografie der offiziellen Seite hildegardknef.de .
↑ «Wisława Szymborska | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 21 febrer 2020].
