1 de novembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Novembre 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de novembre és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 60 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1995 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca fan per primer cop a la història del món casteller el 4 de 9 amb folre i l'agulla.
- 1999 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca carreguen per primer cop al segle XX el 2 de 8 sense folre.
- 2002 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca intenten per primer cop a la història del món casteller el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals.
- 2008 - Finalitza el procés de substitució a Catalunya del Cos Nacional de Policia i Guardia Civil pels Mossos d'Esquadra.[2]
- 2010 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca descarreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 8 sense folre.
- 2010 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Sants descarreguen per primer cop el 4 de 9 amb folre.
- Resta del món
- 1290 - Londres (Anglaterra): Eduard I expulsa els jueus d'Anglaterra.
- 1604 - Londres (Anglaterra): William Shakespeare hi estrena Otel·lo.
- 1610 - Roma: Pau V canonitza Sant Carles Borromeo.
- 1755 - Lisboa (Portugal): un gran terratrèmol i un tsunami destrueixen la ciutat gairebé del tot.
- 1803 - Laswari (Rajasthan, Índia): els britànics van guanyar la batalla de Laswari durant la Segona Guerra Anglo-Maratha.
- 1870 - Vaticà: El Papa Pius IX excomunica els responsables de l'annexió de Roma al Regne d'Itàlia.
- 1922 - Imperi Otomà: Atatürk n'aboleix el soldanat i Mehmed VI ha d'exiliar-se: és la fi de l'Imperi Otomà i el naixement de la Turquia moderna.
- 1950 - Vaticà: Pius XII declara com a dogma l'Assumpció de Maria.
- 1981 - Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
- 1993 - Entrada en vigor del Tractat de Maastricht, signat el 7 de febrer de 1992.
- 2003 - Madrid : la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1764 - València: Josepa Domènica Català de Valeriola, aristòcrata valenciana (m. 1814).
- 1923 - Barcelona: Victòria dels Àngels, soprano, catalana (m. 2005).
- 1940 - Algaida, Mallorca: Gabriel Janer Manila, escriptor mallorquí.
- 1955 - Menàrguens: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català (m. 1980).
- 1965 - Girona, Gemma Nierga, periodista.[3]
- 1967 - Girona: Marta Madrenas i Mir, advocada i política catalana.[4]
- Resta del món
- 1220, Poissy, Regne de França: Alfons de Poitiers, príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX (m. 1271).
- 1757, Possagno, Vèneto: Antonio Canova, escultor venecià. (m.1822).
- 1878, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, polític argentí, Premi Nobel de la Pau de 1936 (m. 1959).
- 1880, Berlín, Alemanya: Alfred Wegener, meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents (m. 1930).
- 1887, Stretford, Gran Manchester (Anglaterra): L.S. Lowry, pintor modernista anglès (m. 1976).
- 1889,
- Londres, Anglaterra: Philip Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic britànic, Premi Nobel de la Pau de l'any 1959 (m. 1982).
- Gotha, Alemanyaː Hannah Höch, artista plàstica i fotògrafa integrada en el moviment dadà, pionera del fotomuntatge (m. 1978).[5]
- 1903, Saint-Germain-de-Joux, Ain (França): Jean Tardieu, poeta i dramaturg francès (m. 1995).
- 1919, Àustria: Hermann Bondi, matemàtic i cosmòleg anglès (m. 2005).
- 1921, Viena: Ilse Aichinger, escriptora austríaca (m. 2016).[6]
- 1924,
- Isparta, Turquia: Süleyman Demirel, President i set vegades Primer Ministre turc (m. 2015).
- Ermont: Colette Renard, actriu i cantant francesa (m. 2010).[7]
- 1932, Bilbao, País Basc: Joaquin Achúcarro, pianista basc.
- 1933, Madrid, Espanya: Ramón Tamames Gómez, economista i polític espanyol.
- 1943, Comiso, Sicília, Itàlia: Salvatore Adamo, cantautor italià.
- 1950:
- Brooklyn, Nova York (EUA): Mitch Kapor, informàtic i empresari estatunidenc, dissenyador de Lotus 1-2-3.
- Visalia, Califòrnia (EUA): Robert B. Laughlin, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1998.
- 1958, Nova York (EUA): Charlie Kaufman, guionista estatunidenc.
- 1960, Mobile, Alabama (EUA): Tim Cook, director general (CEO) d'Apple.
- 1962, Michigan, EUA: Anthony Kiedis, cantant de la banda californiana "Red Hot Chili Peppers".
- 1963, Ruabon, Gal·les: Leslie Mark Hughes, futbolista i entrenador de futbol gal·lès.
- 1972, Sydney, Austràlia: Toni Collette, actriu australiana.
- 1975, Fuenlabrada, Espanya: Roberto Dueñas Hernández, jugador de bàsquet.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1956, Sitges: Joaquim Sunyer i de Miró va ser un pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.
- 1989, Sabadell: Maria Vinyes i Mayola, professora catalana.
- Resta del món
- 1155, El Barco de Ávila: Sant Pedro del Barco, prevere anacoreta.
- 1700, Madrid, Corona de Castella: Carles II de Castella, monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona (n. 1661).
- 1903, Berlín: Theodor Mommsen, jurista, professor universitari i historiador alemany, Premi Nobel de Literatura 1902 (n.1817).
- 1921, Madrid: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
- 1972, Venècia, Itàlia: Ezra Pound, poeta nord-americà (n. 1885).
- 1975, Southampton (Nova York): Philip James, organista, compositor i director d'orquestra estatunidenc.
- 1982, Paso Robles, Califòrnia (EUA): King Vidor, director de cinema nord-americà, màxim exponent del cinema social dels anys vint i trenta (n. 1894).
- 1993, Madrid: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la replicació de l'ADN.
- 2009, Milà, Alda Merini, poeta i escriptora italiana.[8]
Festes i commemoracions[modifica]
- World Vegan Day
- Diada de Tots Sants
- Santoral: Tots Sants; Nehemies, escriba; Austremoni de Clarmont, bisbe; Harald I de Dinamarca, rei; Benigne de Dijon, bisbe; Nuno Álvares Pereira, carmelita; Pere Almató, dominic màrtir; beat Amadeu de Portugal, fundador dels franciscans amadeïtes; persones no beatificades, venerades tradicionalment com a beats: Joan Fort, cartoixà; Arnau de Pinós, dominic.
Referències[modifica]
- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ 324cat «2008 Els Mossos d'Esquadra culminen el desplegament» (en català). CCMA.
- ↑ «Gemma Nierga i Barris | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Alcaldies de Girona - Marta Madrenas, alcaldessa de Girona». [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Hannah Höch». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Ilse Aichinger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Colette Renard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Els deliris d'amor d'Alda Merini». Catorze. [Consulta: març 2020].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de novembre. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de novembre |