2-Cloroetanol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químic2-Cloroetanol
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular80,003 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂H₅ClO Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(CCl)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,2 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
PKa14,31 Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,78 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−68 °C
−63 °C
−67,5 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició128 °C (a 760 Torr)
128,6 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,78 D Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor5 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat4,9 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat15,9 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps16 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició sostre3 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat140 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH23,03 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
Class IIIA combustible liquid Modifica el valor a Wikidata

El 2-cloroetanol és un compost químic orgànic de la classe dels alcohols amb la fórmula CH3CHClOH. És un líquid incolor que té una olor forta i dolça. S'utilitza principalment com a intermedi en la producció d'altres productes químics. Pot ser tòxic si s'ingereix o s'inhala en grans quantitats.[1]

Estructura[modifica]

El 2-cloroetanol és una molècula amb una cadena de dos carbonis, un d'ells enllaçat a un àtom de clor i l'altre a un grup hidroxi (–OH). És, per tant, un alcohol halogenat amb clor.

Preparació[modifica]

El 2-cloroetanol es pot preparar mitjançant la cloració de l'etanol. La reacció es pot dur a terme usant un agent de cloració com el clor o el clorur d'hidrogen en presència d'un catalitzador com l'àcid sulfúric.

Ús[modifica]

El 2-cloroetanol s'utilitza principalment com a intermedi en la producció d'altres productes químics. Alguns dels seus usos principals inclouen:

En la síntesi d'altres substàncies químiques, el 2-cloroetanol s'empra com a material de partida en la síntesi d'altres substàncies químiques com la 2-cloroetanamida, el 2-cloroetilvinil èter i en la producció d'òxid d'etilè, una substància química que es fa ús per fabricar una gran varietat de productes com ara detergents, tensioactius i polietilènglicols.

Com a dissolvent, el 2-cloroetanol és un dissolvent polar i pot dissoldre una àmplia gamma de compostos polars i no polars. Es fa servir com a dissolvent en la producció de diversos compostos orgànics, com ara colorants, productes farmacèutics i pesticides.

En ús de laboratori, el 2-cloroetanol s'usa en alguns procediments de laboratori, com per exemple en l'aïllament d'ADN i ARN per precipitació.

Toxicitat[modifica]

El 2-cloroetanol és una substància química tòxica que pot ser perjudicial si s'ingereix, s'inhala o s'absorbeix a través de la pell. La toxicitat del 2-cloroetanol pot variar segons la via d'exposició i la quantitat de la substància química que absorbeix l'organisme. La ingestió de 2-cloroetanol pot causar nàusees, vòmits, dolor abdominal i depressió del sistema nerviós central.[1] Les dosis altes poden provocar danys hepàtics i renals, i fins i tot la mort. La inhalació pot causar irritació dels ulls, el nas i la gola, així com tos, dificultat per respirar i mals de cap. Els alts nivells d'exposició poden conduir a la inconsciència i la mort. Per contacte amb la pell pot causar irritació i enrogiment. El contacte prolongat pot provocar desgreixament i esquerdes de la pell. Per contacte amb els ulls pot causar irritació ocular, enrogiment i ardor. L'exposició a llarg termini al 2-cloroetanol pot causar danys al fetge, als ronyons i al sistema nerviós. També s'ha relacionat amb càncer en animals, i algunes agències el consideren un possible cancerigen humà.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 C. BISHOP, EDWARD «Acute Exposure Guideline Levels for Selected Airborne Chemicals, volume 17». Ethylene Chlorohydrin Final AEGL Document.
  2. «Document Display | NEPIS | US EPA» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2023].