2011 QF99
 2011 QF99 | |
|---|---|
| Designació provisional | 2011 QF99  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | Troià d'Urà |
| Data descobriment | 2011 , Hawaii |
| Època | 13 de gener de 2016 (DJ 2457400.5) |
| Dades orbitals | |
| Vegeu la posició actual | |
| Apoàpside | 22,422 ua |
| Periàpside | 15,659 ua (arg (ω): 286,32) |
| Semieix major a | 19,04 ua |
| Excentricitat e | 0,177 |
| Període orbital P | 83,08 a |
| Anomalia mitjana M | 266,88 ° |
| Inclinació i | 10,8119 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 222,51 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 60 km[1] |
| Magnitud absoluta | 9,8[1] |
| Albedo | 0,05 |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 3632683 |
2011 QF99 és el primer i, a partir del 2015, l'únic troià conegut d'Urà.[2][3] Va ser descobert el 2011 durant un profund estudi dels objectes transneptunians dut a terme amb el Telescopi Canadà, França, Hawaii.[2][4] Es creu que és d'uns 60 km de diàmetre, i se suposa que té una albedo de 0,05.[2]
2011 QF99 orbita temporalment a prop del punt de Lagrange L4 d'Urà (que el porta Urà). Continuarà amb la libració al voltant de l'L4 durant almenys 70.000 anys i encara seguirà coorbitant a Urà fins a tres milions d'anys abans de convertir-se en un centaure. 2011 QF99 és doncs, un troià temporal d'Urà; és un centaure capturat fa algun temps.[2]
Generalment els troians Urà s'espera que són inestables i cap d'ells es creu que són d'origen primordial. Una simulació ha portat a la conclusió que en un moment donat, el 0,4% dels centaures en la població dispersa dins de 34 ua serien coorbitals d'Urà, dels quals el 64% (0,256% de tots els centaures) estarien en òrbites de ferradura, el 10% (0,04%) serien quasi-satèl·lits, i el 26% (0,104%) serien troians (dividits equitativament entre els grups L₄ i L₅).[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: JPL Small-Body Database. Identificador JPL Small-Body Database: 3632683.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alexandersen, M.; Gladman, B.; Greenstreet, S.; Kavelaars, J. J.; Petit, J. -M.; Gwyn, S. «A Uranian Trojan and the Frequency of Temporary Giant-Planet Co-Orbitals». Science, 341, 6149, 2013, pàg. 994–997. arXiv: 1303.5774. Bibcode: 2013Sci...341..994A. DOI: 10.1126/science.1238072. PMID: 23990557.
- ↑ Choi, C. Q. «First 'Trojan' Asteroid Companion of Uranus Found». Space.com web site. TechMediaNetwork, 29-08-2013. [Consulta: 3 setembre 2013].
- ↑ Alexandersen, M.; Kavelaars, J.; Petit, J.; Gladman, B. «MPEC 2013-F19: 2011 QF99». IAU, 18-03-2013. [Consulta: 3 setembre 2013].
