2012 VP113

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic2012 VP113 
Designació provisional2012 VP113 Modifica el valor a Wikidata
Tipussednoide, asteroide i objecte transneptunià Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorsobjecte transneptunià Modifica el valor a Wikidata
Descobert perScott S. Sheppard
Chadwick Trujillo Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment26 març 2014[1] i 5 novembre 2012 Modifica el valor a Wikidata, Observatori Inter-Americà del Cerro Tololo Modifica el valor a Wikidata
EpònimJoe Biden Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època23 de maig del 2014
(2.456.800,5 dies julians)
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside467,17207 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside80,53769 ua
(arg (ω): 294,06917)[2] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a273,85488 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,70591[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P1.655.309,25 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M3,50479 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i24,02274 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω90,85216 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre450 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,09[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)23,4 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,15 (albedo geomètrica)[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL3666493 Modifica el valor a Wikidata

2012 VP113, que també es pot escriure 2012 VP113, és un objecte transneptunià separat.[4] El seu descobriment va ser anunciat el 26 de març del 2014.[5][6] Té una magnitud absoluta (H) de 4.0,[7] cosa que fa que sembli un planeta nan.[8] Es creu que la seva mida és aproximadament la meitat de la de Sedna i semblant a la de 38628 Huya.[9] Ha estat anomenat "VP" o "Biden" per l'equip de descobridors, en referència a Joe Biden, el Vicepresident (VP) dels Estats Units en el moment del descobriment[6] (tot i que la Unió Astronòmica Internacional prohibeix posar noms de polítics a cossos celestes abans que hagin transcorregut 100 anys de la seva mort).[10]

Es creu que la seva superfície és d'un color rosat com a resultat de canvis químics produïts per efecte de la radiació sobre aigua congelada, metà i diòxid de carboni.[11]

Descobriment[modifica]

2012 VP113 va ser observat per primera vegada el 5 de novembre del 2012[12] amb el telescopi de 4 metres Víctor M. Blanco de l'Observatori Nacional d'Astronomia Òptica a l'Observatori interamericà Cerro Tololo.[13] El telescopi Magellan de 6,5 metres de la Carnegie Institution for Science a l'Observatori de Las Campanas a Xile va ser utilitzat per determinar la seva òrbita i les propietats de la seva superfície.[13] Abans de ser anunciat al públic, només va ser seguit per l'Observatori interamericà Cerro Tololo (807) i l'Observatori de Las Campanas (304).[7] La seva trajectòria s'ha observat durant prop de dos anys.[14] El 22 d'octubre del 2011 se'n van fer dos mesuraments predescobriment.[7]

Òrbita[modifica]

2012 VP113 té el periheli més gran conegut fins al moment de cap objecte del sistema solar.[15] El seu últim periheli va ser prop del 1979, a una distància de 80 ua;[14] actualment se situa a unes 83 ua del Sol. Només es coneixen quatre objectes més del sistema solar amb un periheli major de 47 ua: 90377 Sedna (76 ua), 2004 XR190 (51 ua), 2010 GB174 (48 ua), i 2004 VN112 (47 ua).[15] Els investigadors creuen que poden existir al voltant de 900 objectes més grans de 1.000 quilòmetres amb òrbites com la de Sedna i 2012 VP113, però que serien massa distants per a ser detectats amb la tecnologia actual.

És possiblement un membre de l'hipotètic núvol d'Oort interior.[16][13][9] Té un periheli, argument del periàpside i una posició actual en el cel semblants a les de Sedna.[9] De fet, tots els cossos coneguts del sistema solar amb semieixos majors per sobre de les 150 ua i un periheli més gran que el de Neptú tenen arguments del periàpside al voltant de 340°.[5] Això podria indicar un mecanisme de formació semblant per a aquests cossos.[5]

És encara incert com 2012 VP113 ha adquirit un periheli més enllà del Cinturó de Kuiper. S'ha explicat que les característiques de la seva òrbita, com també les de Sedna, es deuen a una estrella propera o un objecte transneptunià de diverses masses terrestres a centenars d'unitats astronòmiques del Sol.[17] 2012 VP113 podria fins i tot ser un planeta extrasolar capturat.[18] De totes maneres, també es pot considerar que el periheli de 2012 VP113 va ser augmentat per interaccions múltiples dins els confins atapeïts del cúmul estel·lar obert en el qual el Sol es va formar.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Editorial: Nature. Volum de l'obra: 507. DOI: 10.1038/NATURE13156.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 18 gener 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: JPL Small-Body Database. Identificador JPL Small-Body Database: 3666493.
  4. ↑ Chang, Kenneth «A New Planetoid Reported in Far Reaches of Solar System». New York Times, 26-03-2014 [Consulta: 26 març 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Trujillo, C. A.; Sheppard, S. S. «A Sedna-like body with a perihelion of 80 astronomical units». Nature, 507, 7493, 2014, pàg. 471-474. DOI: 10.1038/nature13156.
  6. ↑ 6,0 6,1 Witze, Alexandra «Dwarf planet stretches Solar System's edge». Nature, 26-03-2014. DOI: 10.1038/nature.2014.14921.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «2012 VP113 Orbit». IAU Minor Planet Center. [Consulta: 26 març 2014].
  8. ↑ Michael E. Brown. «How many dwarf planets are there in the outer solar system? (updates daily)». California Institute of Technology. [Consulta: 28 març 2014].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Lakdawalla, Emily. «A second Sedna! What does it mean?». Planetary Society blogs. The Planetary Society, 26-03-2014. [Consulta: 27 març 2014].
  10. ↑ «Nomenar Objectes Astronòmics». Unió Astronòmica Internacional. [Consulta: 1r abril 2014].
  11. ↑ Sample, Ian «Dwarf planet discovery hints at a hidden Super Earth in solar system». The Guardian, 26-03-2014 [Consulta: 27 març 2014].
  12. ↑ «MPEC 2014-F40 : 2012 VP113». IAU Minor Planet Center, 26-03-2014. [Consulta: 26 març 2014]. (K12VB3P)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «NASA Supported Research Helps Redefine Solar System's Edge». NASA, 26-03-2014. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2020. [Consulta: 26 març 2014].
  14. ↑ 14,0 14,1 «JPL Small-Body Database Browser: (2012 VP113)». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 31 març 2014].
  15. ↑ 15,0 15,1 «JPL Small-Body Database Search Engine: q > 47 (AU)». JPL Solar System Dynamics. [Consulta: 26 març 2014].
  16. ↑ Wall, Mike. «New Dwarf Planet Found at Solar System's Edge, Hints at Possible Faraway 'Planet X'». Pàgina web Space.com. TechMediaNetwork, 26-03-2014. [Consulta: 27 març 2014].
  17. ↑ «A new object at the edge of our Solar System discovered». Physorg.com, 26-03-2014.
  18. ↑ Scott S. Sheppard. «Beyond the Edge of the Solar System: The Inner Oort Cloud Population». Department of Terrestrial Magnetism, Carnegie Institution for Science. Arxivat de l'original el 2019-03-08. [Consulta: 27 març 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2012 VP113
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=2012_VP113&oldid=33204897»