22 d'octubre
| << | Octubre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 70 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1901: A Castelló de la Plana es descobreixen un gran nombre de monedes d'or de les èpoques dels emperadors romans Neró, Antoni, Nerva, Trajà i Adrià.
- 1945: El PSUC abandona la lluita armada
- Resta del món
- 362, Dafne (Antioquia): un misteriós foc hi destrueix el temple d'Apol·lo.
- 451, Calcedònia, Bitínia, Àsia Menor: en el marc del Concili de Calcedònia, s'adopta el Credo de Calcedònia, en el que es reconeix la doble naturalesa, divina i humana, de Jesucrist.
- 1709 - Copenhagen (Dinamarca): l'Imperi Rus i el Regne de Dinamarca i Noruega signen la seva aliança en el Tractat de Copenhagen (1709) en el marc de la Gran Guerra del Nord.
- 1797, Parc Monceau, París (França): André Jacques Garnerin fa el primer salt en paracaigudes des d'un globus aerostàtic a una alçada d'uns 1.000 m.[1]
- 1855, Espanya: hi entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi.
- 1928, Puerto Rico: s'hi estableix la Fraternitat Social Fi Sigma Alfa (ΦΣΑ).
- 1867, Itàlia: Giuseppe Garibaldi, que havia aconseguit reunir un exèrcit amb ajuda extraoficial, traspassa la frontera dels Estats Pontificis amb el propòsit de culminar la unificació italiana.
- 1940, Montoire: Es produeixen converses entre Adolf Hitler i Pierre Laval.
- 1945, Espanya: S'aprova la llei de referèndum per consultar directament al poble espanyol assumptes d'especial transcendència.[2]
- 1947, Caixmir: comença el conflicte del Caixmir, poc després de la partició de l'Índia.[3]
- 1962: El president John Kennedy anuncia el bloqueig de Cuba per la marina de guerra dels Estats Units fins que la Unió Soviètica retiri els míssils instal·lats a l'illa (Crisi dels Míssils).
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1882 - Vilanova i la Geltrúː Pilar Bagüés Blasco, soprano vilanovina (m. 1975).[4]
- 1911 - Sant Feliu de Guíxolsː Margarita Wirsing i Bordas, primera dona llicenciada en Ciències Físico-Químiques a Espanya (m. 1995).[5]
- 1924 - Sabadell: Teresa Cunillé i Rovira, actriu catalana.
- 1927 - Barcelona: Francesc Vila i Rufas, més conegut com a Cesc, dibuixant i pintor català
- 1930 - Barcelona: Josep Guardiola, cantant, saxofonista i violinista català (m. 2012).[6]
- 1933 - Barcelona: Montserrat Mechó Cunillera, nedadora i paracaigudista catalana.[7]
- 1948 - Rià, Conflent: Jean-Pierre Mas, músic i compositor nord-català.
- 1962 - Barcelona: Jordi Cornudella i Martorell, poeta i editor català.
- 1973 - L'Alcúdia, Ribera Alta: Andreu Palop, porter valencià.[8]
- Resta del món
- 1582 , Chengshu, Suzhou (Xina): Qian Qianyi (xinès simplificat: 钱谦益; xinès tradicional: 銭 謙 益; pinyin: Qián Qiānyì) funcionari, historiador, escriptor i poeta xinès (m. 1664).[9]
- 1811, Doborjan, Hongria: Franz Liszt, compositor i pianista hongarès.[10]
- 1847: Jacobus Herculaas de la Rey, conegut com a Koos de la Rey, general durant la Segona Guerra Bòer (m, 1914).[11]
- 1870, Vorónej, Rússia: Ivan Bunin, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura de 1933 (m. 1953).[12]
- 1881, Bloomington (Illinois), EUA: Clinton Joseph Davisson, físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física (m. 1958).[13]
- 1891, Madridː Elisa Soriano Fisher, oftalmòloga i mestra espanyola, figura destacada del feminisme associatiu (m. 1964).[14]
- 1903, Wahoo (Nebraska), EUA: George Wells Beadle, genetista estatunidenc guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (m. 1989).[15]
- 1904, Nova York: Constance Bennett, actriu estatunidenca, una de les més populars de la seva època (m. 1965).[16]
- 1913, Budapest, Imperi Austrohongarès: Robert Capa, fotògraf hongarès (m. 1954).[17]
- 1917, Tòquio: Joan Fontaine, actriu britànica, naturalitzada estatunidenca (m. 2013).[18]
- 1919, Kermanxah, Pèrsia: Doris Lessing, escriptora i feminista britànica. Premi Internacional Catalunya 1999. (m. 2013)[19]
- 1921, Seta, Occitània, França: Georges Brassens, cantautor francès (m. 1981).[20]
- 1929, Moscou: Lev Iaixin, porter de futbol rus (m. 1990).[21]
- 1938, Leytonstone, Londres (Anglaterra): Derek Jacobi, actor anglès.[22]
- 1943, París: Catherine Deneuve, actriu de cinema francesa.[23]
- 1966: Lisa Lipps actriu porno i ballarina exòtica nord-americana.[24]
- 1969, Rockville (Maryland), Estats Units: Spike Jonze, director de cinema.[25]
- 1971, East Providence, Rhode Islandː Jennifer Lee, guionista, directora i productora estatunidenca.[26]
- 1975, As Neves, Pontevedra, Espanya: Míchel Salgado, futbolista espanyol.[27]
- 1979, Chicago, Illinois: Jannero Pargo, jugador de bàsquet.[28]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1973 - San Juan, Puerto Rico: Pau Casals, violoncel·lista català mort a l'exili.[29]
- 1981 - Sabadell: Josep Olivella i Astals, compositor i professor de música català (n. 1896).[30]
- 1989 - El Masnou, el Maresme: Ramon Trias Fargas, polític catalanista (n. 1923).[31]
- 2010 - València: Arturo Tuzón Gil, empresari i president del València CF entre 1986 i 1993 (n. 1928).[32]
- 2013 - Barcelonaː Rosa Colomer Artigas, filòloga i lingüista catalana, fou directora del TERMCAT (n. 1966).[33]
- 2018 - Barcelona, Barcelonès: Robert Saladrigas i Riera, escriptor, periodista i crític literari català (n. 1940).[34]
- Resta del món
- 741 - Quierzy: Carles Martell, cabdill i militar franc.[35]
- 1729 - Estocolmː Anna Maria Ehrenstrahl, pintora barroca sueca (n. 1666).[36]
- 1847 - Berlín: Henriette Herz, amfitriona d'un saló literari, primera salonnière jueva de Berlín (n. 1764).[37]
- 1897 - Cambridge (Massachusetts): Justin Winsor, bibliotecari estatunidenc (n. 1831).[38]
- 1906 - Ais de Provença, Occitània: Paul Cézanne, pintor francès (n. 1839).[39]
- 1929 - San Juan, Puerto Rico: Rafael Balseiro Dávila, pianista i compositor porto-riqueny (n. 1867).[40]
- 1975 - Londres, Regne Unit: Arnold Joseph Toynbee, historiador i professor britànic, que va intentar sintetitzar la història universal.[41]
- 1986 - Woods Hole, Massachusetts (EUA): Albert Szent-Györgyi, metge nord-americà d'origen hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1937 (n. 1893).[42]
- 2015 - Labh Janjua, cantant indi de gènere bhangra / hip-hop.[43]
- 2016 - Nova York, EUA: Steve Dillon, dibuixant de còmics anglés (n. 1962), cocreador de la sèrie Preacher junt amb Garth Ennis.[44]
- 2019 - Tòquio: Sadako Ogata, diplomàtica japonesa, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats (n. 1927).[45]
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral:
- santa Maria Salomé, mare;
- Còrdula i Càndida de Colònia, verges màrtirs;
- Llupenci, bisbe;
- Joan Pau II, papa;
- beata Esclarmonda de Foix, reina;
- venerable Jerónima de la Fuente.
- Dia mundial de la Quequesa.
Referències[modifica]
- ↑ «When was the first parachute jump? 1797, when Andre Garnerin got dizzy». Los Angeles Times, 22-10-2013. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ Pedro Martínez Ruano. La Administración Electoral. Universidad Almería, 26 gener 2009, p. 403–. ISBN 978-84-8240-908-5.
- ↑ «22 octubre 1947: The darkest day in the history of Jammu & Kashmir». [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ Altadill, Miquel. Dones de Vilanova, 2011, p. 16-18 [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ Magallón Portolés, Carmen. Pioneras españolas en las ciencias: las mujeres del Instituto Nacional de Física y Química (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1998, p. 406. ISBN 978-84-00-07773-0.
- ↑ «Mor el cantant Josep Guardiola als 81 anys». Diari Ara, 09-04-2012. [Consulta: 9 abril 2012].
- ↑ «Paracaidista a los 79 recorre Terras» (en castellà). El Correo Gallego, 26-01-2013. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Palop cuelga los guantes a los 40». Levante EMV, 22-04-2014 [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Franz Liszt | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «De la Rey, Koos - Social Networks and Archival Context». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Ivan Bunin | Biography & Books» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Clinton Joseph Davisson | American physicist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Ortiz Gómez, Teresa. «Elisa Soriano Fischer». Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ «George Wells Beadle | American geneticist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Constance Bennett» (en anglès). Los Angeles Times. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Robert Capa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Joan Fontaine | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Doris Lessing | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «George Brassens | French singer and songwriter» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Lev Ivanovich Yashin | Soviet athlete» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Derek Jacobi | Biography, Movies, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ «Catherine Deneuve | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Lisa Lipps» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Spike Jonze | Biography, Movies, Music Videos, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Jennifer Lee Awards: List of awards and nominations received by Jennifer Lee». Times of India. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Míchel Salgado - Player profile» (en anglès). Transfermarkt. [Consulta: 18 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Jannero Pargo International Stats» (en anglès). Basketball Reference. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Pau Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Mestre Olivella, plaça del». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Ramon Trias i Fargas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ EFE. «Muere Arturo Tuzón, el presidente que reflotó al Valencia CF» (en castellà), 22-10-2010. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Rosa Colomer i Artigas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ NacióDigital. «Mor el novel·lista i crític literari Robert Saladrigas | NacióDigital». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Charles Martel | Biography, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Sjöblom, Axel. «Anna Maria Ehrenstrahl» (en suec). Svenskt Biografiskt Lexikon. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ Hahn, Barbara. «Henriette Herz» (en anglès). Jewish Women's Archive. The Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women, 23-06-2021. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ «Justin Winsor | American librarian» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Paul Cézanne | French artist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Rafael Balseiro Dávila (1867-1929) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Arnold Toynbee | British historian» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Albert Szent-Györgyi | Hungarian biochemist» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «r. i. p. Labh Janjua: Bollywood mourns "London thumakda" singer's demise» (en anglès). , 23-10-2015.
- ↑ Justin Porter. «Steve Dillon, Comic Artist Who Helped Create ‘Preacher,’ Dies at 54» (en anglés). The New York Times, 23-10-2016. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ «Fallecimiento de la Sra. Sadako Ogata, ex Presidenta de JICA». Agencia de Cooperación Internacional del Japón (JICA), 29-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
