23-F: la película

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lícula23-F: la película
Fitxa
DireccióChema de la Peña Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióIbon Cormenzana i Enrique Bunbury Modifica el valor a Wikidata
GuióJoaquín Andújar
MúsicaAntonio Hernández
FotografiaDavid Azcano Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMeco Paulogorrán
ProductoraAXN, Canal+ i Institut de Crèdit Oficial Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Filmax Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCongrés dels Diputats i Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.500.000 € Modifica el valor a Wikidata
Recaptació371.204,84 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, thriller i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
Temacop d'estat del 23 de febrer Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació23 febrer 1981 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt1714834 Filmaffinity: 276635 Allocine: 184417 Letterboxd: 23-f-la-pelicula TMDB.org: 101411 Modifica el valor a Wikidata

23-F: la película és una pel·lícula espanyola de 2011 dirigida per Chema de la Peña i protagonitzada per Paco Tous, basada en l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya.[1]

Argument[modifica]

23-F és la primera pel·lícula que pretén contar, en la seva complexitat, el cop d'estat de 1981. Des de la presa del Congrés, usada com a arrencada, fins a l'alliberament dels diputats, es reviuen les disset hores i mitja que van fer tremolar els fonaments d'una jove democràcia. D'una banda, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina i els seus homes. D'un altre, el rei Joan Carles I que, des del seu despatx, intenta contenir al exèrcit i organitzar les forces civils. Al mig, un complex entramat on el tinent general Jaime Milans del Bosch i el general Alfonso Armada mouen els fils. Amb tot un país, al fons, que viu pendent de la ràdio i la televisió. 23F és la història de tres cops: el de Milans, el d'Armada i el de Tejero. Tres models que fracassen quan, borratxo de poder en el Palau de les Corts de Madrid, Tejero comença a entendre que l'han utilitzat.[2]

Repartiment[modifica]

Nominacions[modifica]

Juan Diego fou nominat al Goya al millor actor secundari[3] mentre que Ginés García Millán fou nominat al Premi Unión de Actores al millor actor de repartiment de cinema.[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]