24 de gener
De Viquipèdia
| << | Gener 2016 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 341 dies per finalitzar l'any i 342 en els anys de traspàs.
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 2009: Un temporal de vent deixa vuit morts a Catalunya i País Valencià, a més d'incendis i de nombroses destrosses.[1]
- Resta del món
- 1076, Worms: Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic convoca el sínode de Worms.
- 1616: l'expedició holandesa comandada per Willem Schouten i Jacob Le Maire descobreix l'illa de Los Estados, prop del cap d'Hornos.
- 1812: El Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.
- 1869: Madrid: tipògrafs i impressors es reuneixen amb l'italià Giuseppe Fanelli per fundar la primera secció de l'Associació Internacional de Treballadors a Espanya.[2]
- 1918, Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania.
- 1977, Madrid, Espanya: un escamot d'ultradreta assassina cinc advocats laboralistes de CCOO, a l'anomenada Matança d'Atocha.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1947:
- Barcelona: Mercedes Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.
- Aldaia (l'Horta Oest): Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
- Resta del món
- 1705 - Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià (m. 1782).
- 1712 - Berlín (Alemanya): Frederic el Gran, emperador de Prússia.
- 1732 - París, França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus (m. 1799).
- 1752 - Roma, Itàlia: Muzio Clementi, compositor italià, el primer que va escriure per a piano (m. 1832).
- 1776 - Königsberg: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor i compositor alemany (m. 1822).
- 1941 - Tel Aviv (Israel): Dan Shechtman, científic israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2011.
- 1946 - Còrdova, Andalusia: Rafael Orozco Flores, pianista andalús (m. 1996).
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1336 - Barcelona: Alfons el Benigne, comte de Barcelona.
- 1939 - Cuernavaca, Mèxic: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (n. 1880).
- 1961 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià.
- 1980 - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 2015 - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català (n. 1927).
- Resta del món
- 41: Calígula (Gaius), emperador romà.
- 1666 - Frankfurt: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
- 1878 - La Haia, Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg.
- 1920: Amedeo Modigliani, pintor italià de formació francesa.
- 1965: Winston Churchill, polític britànic.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
- Onomàstica: Mare de Déu de la Pau; sants Mardoni, Musoni, Eugeni i Metel de Neocesarea, màrtirs; Felicià de Foligno bisbe i màrtir; Francesc de Sales (1567 – 1622), prevere i fundador de l'Orde de les Saleses; Santa Pau, santa llegendària, monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de gener. |
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de gener  |
- ↑ «El temporal de vent amaina després de fer set morts i provocar destrosses i problemes de mobilitat arreu de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.
