24 de gener
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Gener 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 341 dies per finalitzar l'any i 342 en els anys de traspàs.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1812 - Altafulla (Tarragonès): l'exèrcit francès guanya el combat d'Altafulla durant la Guerra del Francès.[1]
- 1856 - Figueres: Queden aprovats els estatuts de fundació de l'entitat Casino Menestral Figuerenc.[2]
- 1913 - Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques, resultat de la codificació de Fabra.[3]
- 1920 - Barcelona: estrena de l'òpera Lo monjo negre al Gran Teatre del Liceu, amb música de Joaquim Cassadó sobre un text de Frederic Soler (Serafí Pitarra).
- 2009: Un temporal de vent deixa vuit morts a Catalunya i País Valencià, a més d'incendis i de nombroses destrosses.[4]
- Resta del món
- 1076, Worms: Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic convoca el sínode de Worms.
- 1616: l'expedició holandesa comandada per Willem Schouten i Jacob Le Maire descobreix l'illa de Los Estados, prop del cap d'Hornos.
- 1812: El Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.
- 1869: Madrid: tipògrafs i impressors es reuneixen amb l'italià Giuseppe Fanelli per fundar la primera secció de l'Associació Internacional de Treballadors a Espanya.[5]
- 1918, Bessaràbia, formada majoritàriament per la República de Moldàvia, s'independitza de l'Imperi Rus. Tot i això, dos mesos després serà annexionada de nou al Regne de Romania.
- 1977, Madrid, Espanya: un escamot d'ultradreta assassina cinc advocats laboralistes de CCOO, a l'anomenada Matança d'Atocha.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1943, Barcelona: Juan Erasmo Mochi, cantant
- 1947:
- Barcelona: Mercedes Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.[6]
- Aldaia, l'Horta Oest: Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
- 1952, Barcelona: Neus Bartran i Milian, jugadora de bàsquet catalana.[7]
- 1971, Terrassa, Vallès Occidental: Sònia de Ignacio-Simó i Casas, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[8]
- 1992, Sant Sadurní d'Anoia: Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[9]
- Resta del món
- 1670, Bardsey, West Yorkshire (Anglaterra): William Congreve, dramaturg i poeta anglès (m. 1729).
- 1705, Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià.
- 1712, Berlín, Regne de Prússia: Frederic el Gran, rei de Prússia.
- 1732, París, Regne de França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus
- 1752, Roma, Estats Pontificis: Muzio Clementi, compositor italià, el primer que va escriure per a piano
- 1776, Königsberg: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor i compositor alemany
- 1888, Viena, Àustria: Vicki Baum, escriptora austríaca (m. 1960).[10]
- 1917, Hamden (EUA): Ernest Borgnine, actor estatunidenc (f. 2012).
- 1918, Berna (Suïssa): Gottfried von Einem, compositor austríac (m. 1996).
- 1921, Nova York: Beatrice Mintz, embrióloga nord-americana.[11]
- 1940, Rostock (Mecklemburg-Pomerània Occidental, (RDA): Joachim Gauck, el 18 de març de 2012 va ser nomenat 11è president federal d'Alemanya.
- 1941, Tel Aviv, Mandat Britànic de Palestina: Dan Shechtman, científic israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2011.
- 1946, Còrdova, Espanya: Rafael Orozco Flores, pianista andalús
- 1961, Berlín, Alemanya: Nastassja Kinski, actriu i model alemanya.[12]
- 1970, Rosario, Argentina: Roberto Bonano, exfutbolista que jugava de porter.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1336 - Barcelona: Alfons el Benigne, comte de Barcelona.
- 1937 - Barcelonaː Teresa Gelats i Grinyó, recuperà cançons populars i tradicionals catalanes (n. 1855).[13]
- 1939 - Cuernavaca, Mèxic: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (n. 1880).
- 1961 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià.
- 1980 - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 2002 - Barcelonaː Teresa Condeminas i Soler, pintora classicista-noucentista catalana (n.1905).[14]
- 2015 - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català (n. 1927).
- Resta del món
- 41: Calígula (Gaius), emperador romà.
- 1666 - Frankfurt: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
- 1878 - La Haia, Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg.
- 1920: Amedeo Modigliani, pintor italià de formació francesa.
- 1965: Winston Churchill, polític britànic (n. 1874).
- 1982, Ciutat de Mèxicː María Teresa Prieto Fernández de la Llana, compositora asturiana que visqué a Mèxic (n. 1896).[15]
Festes i commemoracions[modifica]
- Onomàstica: Mare de Déu de la Pau; sants Mardoni, Musoni, Eugeni i Metel de Neocesarea, màrtirs; Felicià de Foligno bisbe i màrtir; Francesc de Sales (1567 – 1622), prevere i fundador de l'Orde de les Saleses; Santa Pau, santa llegendària, monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Referències[modifica]
- ↑ «batalla d'Altafulla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Serna, Èrika «El Casino Menestral Figuerenc (1856-1996) vist des del seu arxiu». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Nº. 32, 1999, pàg. 361. ISSN: 1136-0267.
- ↑ «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «El temporal de vent amaina després de fer set morts i provocar destrosses i problemes de mobilitat arreu de Catalunya». [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.
- ↑ «Mercedes Sampietro cree que cada vez se hace mejor cine en España, pero falta apoyo al guión» (en castellà). La Información, 27-02-2016. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «Neus Bartran Milian | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Sònia de Ignacio-Simó Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Berta Tarrida Calduch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Beatrice Mintz (1921- ) | The Embryo Project Encyclopedia». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Nastassja Kinski» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Rebés Molina, Salvador. «Coses que sabem de Teresa Gelats». A: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Bellpuig; Barcelona: Ajuntament de Bellpuig; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018, p. 7-16. ISBN 978-84-9883-960-9.
- ↑ «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «María Teresa Prieto y Fernández de la Llana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 març 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de gener |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de gener. |