Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 250cc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: 250cc)
Salta a la navegació Salta a la cerca
«250cc» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «250cc (motocròs)».
BSicon RACE.svg250cc - FIM Road Racing
World Championship Grand Prix
CategoriaVelocitat
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
PrecedentsC. d'Europa: 1924 - 48
1a Temporada1949
Temporada final2009
SuccessorMoto2 (2010)
Darrer campióHiroshi Aoyama
Darrer campió de constructorsAprilia
Web oficialwww.fim-live.com

El Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 250cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 250 cc. Coneguda com a "classe de 250 cc" (en anglès, 250 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre 1949 i 2009, esdevenint Moto2 a partir de la temporada de 2010.

Història[modifica]

250cc
La Yamaha RD05A 250 que pilotà Phil read el 1968
Sito Pons amb l'Honda NSR250 el 1989

Juntament amb les de 125cc, 350cc, 500cc i sidecars, aquesta classe va ser una de les cinc primeres establertes per al campionat del món, ja des de la seva primera temporada (1949}.[1] De fet, la primera cursa va coincidir amb el debut del nou campionat, al Tourist Trophy d'aquell 1949.

Al començament, el domini tant pel que fa al títol de constructors com al de pilots era clarament italià: fins al 1960, aquest país va obtenir 10 títols de constructors (el 1954 no es va atorgar aquest títol[2]) i 8 de pilots, mentre que la resta de títols van ser conquerits per alemanys. També hi hagué un creixement continu de la popularitat entre els primers pilots no europeus, entre ells Gary Hocking.[1]

Del 1961 al 1990 es va produir l'arribada dels primers fabricants japonesos (Honda, Kawasaki i Yamaha) els quals van conquerir tots els títols de fabricants des d'aleshores, trets de les edicions del 1969, 1974, 1975 i 1976, en què van ser guanyats per Benelli i Harley Davidson (com a Aermacchi), per bé que el títol de 1976, guanyat per Harley Davidson, no es va atorgar perquè no s'havia pagat la quota d'inscripció al campionat de marques.[3] El 1969, l'espanyol Santiago Herrero perdé el títol mundial en favor de Kel Carruthers al darrer Gran Premi, després d'haver estat encapçalant la classificació del mundial bona part de la temporada amb la seva OSSA Monocasc. Herrero es va morir l'any següent al Tourist Trophy, en estavellar-s'hi amb l'OSSA mentre tornava a liderar el mundial.

Els pilots italians van guanyar el títol les temporades de 1974, 1975, 1976 i 1977. En aquest període es passà del motor de quatre temps (que havia experimentat una gran evolució i experimentació) al motor de dos temps, que va dominar el mundial fins al final.

Des del Campionat del Món de 1991 fins al del 2009, hi va haver una alternança de victòries entre fabricants japonesos i italians, mentre que els italians, amb 10 títols,[1] destacaren entre els pilots.

El 27 de juny de 2008, la FIM va decidir que, a partir del 2011, la classe de 250 cc seria substituïda per una de nova en què s'hi competiria amb motors de quatre temps de 600 cc i 4 cilindres com a màxim.[4] La decisió va ser confirmada per la FIM amb un comunicat de premsa oficial, publicat l'11 de desembre de 2008, en què es va establir el nom de Moto2 per a la nova classe de motors.[5] Finalment, la nova categoria va començar el 2010 i no pas el 2011, com estava previst inicialment.

Reglament[modifica]

A partir del 1970, els motors, anteriorment pluricilíndrics, es limitaren a dos cilindres com a màxim.[1] La regulació dels 250cc exigia un pes mínim per a les motocicletes (indistintament de si eren monocilíndriques o bicilíndriques), el qual fins al 1991 era de 90 kg,[6] del 1992 al 2004 era de 95 kg i, més tard, de 100 kg, amb el dipòsit amb una capacitat màxima de 23 litres. Els espais porta-números de la motocicleta (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser verds amb els números blancs.

Per a participar en aquesta categoria, els pilots havien de tenir un mínim de 16 anys.

Llista de campions[modifica]

Edició Any Pilot Motocicleta
I 1949 Itàlia Bruno Ruffo Moto Guzzi
II 1950 Itàlia Dario Ambrosini Benelli
III 1951 Itàlia Bruno Ruffo Moto Guzzi
IV 1952 Itàlia Enrico Lorenzetti Moto Guzzi
V 1953 Alemanya Werner Haas NSU
VI 1954 Alemanya Werner Haas NSU
VII 1955 Alemanya Hermann Müller NSU
VIII 1956 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
IX 1957 Regne Unit Cecyl Sandford Mondial
X 1958 Itàlia Tarquinio Provini MV Agusta
XI 1959 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
XII 1960 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
XIII 1961 Regne Unit Mike Hailwood Honda
XIV 1962 the_Federation_of_Rhodesia_and_Nyasaland Jim Redman Honda
XV 1963 the_Federation_of_Rhodesia_and_Nyasaland Jim Redman Honda
XVI 1964 Regne Unit Phil Read Yamaha
XVII 1965 Regne Unit Phil Read Yamaha
XVIII 1966 Regne Unit Mike Hailwood Honda
XIX 1967 Regne Unit Mike Hailwood Honda
XX 1968 Regne Unit Phil Read Yamaha
XXI 1969 Austràlia Kel Carruthers Benelli
XXII 1970 Regne Unit Rodney Gould Yamaha
XXIII 1971 Regne Unit Phil Read Yamaha
XXIV 1972 Finlàndia Jarno Saarinen Yamaha
XXV 1973 Alemanya Dieter Braun Yamaha
XXVI 1974 Itàlia Walter Villa Harley Davidson
XXVII 1975 Itàlia Walter Villa Harley Davidson
XXVIII 1976 Itàlia Walter Villa Harley Davidson
XXIX 1977 Itàlia Mario Lega Morbidelli
XXX 1978 South Africa 1928-1994 Kork Ballington Kawasaki
XXXI 1979 South Africa 1928-1994 Kork Ballington Kawasaki
XXXII 1980 Alemanya Anton Mang Kawasaki
XXXIII 1981 Alemanya Anton Mang Kawasaki
XXXIV 1982 Occitània Jean Louis Tournadre Yamaha
XXXV 1983 Veneçuela Carlos Lavado Yamaha
XXXVI 1984 Occitània Christian Sarron Yamaha
XXXVII 1985 Estats Units Fredie Spencer Honda
XXXVIII 1986 Veneçuela Carlos Lavado Yamaha
XXXIX 1987 Alemanya Anton Mang Honda
XL 1988 Catalunya Sito Pons Honda
XLI 1989 Catalunya Sito Pons Honda
XLII 1990 Estats Units John Kocinski Yamaha
XLIII 1991 Itàlia Luca Cadalora Honda
XLIV 1992 Itàlia Luca Cadalora Honda
XLV 1993 Japó Tetsuya Harada Yamaha
XLVI 1994 Itàlia Max Biaggi Aprilia
XLVII 1995 Itàlia Max Biaggi Aprilia
XLVIII 1996 Itàlia Max Biaggi Aprilia
XLIX 1997 Itàlia Max Biaggi Honda
L 1998 Itàlia Loris Capirossi Aprilia
LI 1999 Itàlia Valentino Rossi Aprilia
LII 2000 França Olivier Jacque Yamaha
LIII 2001 Japó Daijiro Kato Honda
LIV 2002 Itàlia Marco Melandri Aprilia
LV 2003 San Marino Manuel Poggiali Aprilia
LVI 2004 Catalunya Daniel Pedrosa Honda
LVII 2005 Catalunya Daniel Pedrosa Honda
LVIII 2006 Illes Balears Jorge Lorenzo Aprilia
LIX 2007 Illes Balears Jorge Lorenzo Aprilia
LX 2008 Itàlia Marco Simoncelli Gilera
LXI 2009 Japó Hiroshi Aoyama Honda

Estadístiques[modifica]

Phil Read davant de Bill Ivy amb sengles Yamaha 250 al Dutch TT de 1968

Al llarg de la història del campionat mundial de motociclisme, s'han disputat 716 Grans Premis en aquesta categoria (la cursa del Gran Premi d'Indianapolis del 2008, cancel·lada just abans de la sortida, també es considera sovint a les estadístiques, amb un total de 717); Se'n van celebrar 84 edicions en territori britànic i el mateix nombre en territori espanyol. El Gran Premi que ha tingut més edicions de curses dels 250cc al mateix circuit és el Dutch TT, amb 58 curses al circuit d'Assen.[7]

Pel que fa als pilots, entre els 742 que van guanyar almenys un punt, 137 eren britànics, 108 italians i 84 alemanys. Qui hi va guanyar el major nombre de punts, però, va ser el japonès Tetsuya Harada amb 1.357, per davant de Max Biaggi amb 1.268 i Ralf Waldmann amb 1.166. Només s'hi va classificar una dona, Katja Poensgen, qui va guanyar 3 punts del campionat del món el 2001.[7]

Els qui ostenten el rècord de campionats mundials guanyats en aquesta categoria són Max Biaggi i Phil Read, amb 4 mundials cadascun.[8]

Pel que fa a les victòries individuals en Gran Premi de 250cc, el rànquing està encapçalat per Anton Mang amb 33, seguit per Max Biaggi i Phil Read amb 29 i 27 victòries respectivament. Pel que fa als fabricants, els primers llocs són per a Honda, Yamaha i Aprilia amb 207, 164 i 143 victòries respectivament.[9]

Campions múltiples[modifica]

Pilot Títols
Itàlia Max Biaggi 4
Regne Unit Phil Read 4
Regne Unit Mike Hailwood 3
Itàlia Walter Villa 3
Itàlia Carlo Ubbiali 3
Alemanya Anton Mang 3
Catalunya Sito Pons 2
Catalunya Daniel Pedrosa 2
Illes Balears Jorge Lorenzo 2
Itàlia Luca Cadalora 2
the_Federation_of_Rhodesia_and_Nyasaland Jim Redman 2
Veneçuela Carlos Lavado 2
Alemanya Werner Haas 2
Itàlia Bruno Ruffo 2
South Africa 1928-1994 Kork Ballington 2

Títols per nacionalitat[modifica]

País Total
Itàlia Itàlia 22
Regne Unit Regne Unit 9
Alemanya Alemanya 7
Països Catalans Països Catalans[1] 6
Catalunya Catalunya 4
Japó Japó 3
Occitània Occitània 2
South Africa 1928-1994 Sud-àfrica 2
Illes Balears Illes Balears 2
Veneçuela Veneçuela 2
Estats Units Estats Units 2
the_Federation_of_Rhodesia_and_Nyasaland Rhodèsia 2
Austràlia Austràlia 1
San Marino San Marino 1
Finlàndia Finlàndia 1
França França[2] 1
Total 61
  1. El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (4) i les Illes Balears (2).
  2. No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La storia del motomondiale». Masterbike, núm. 1, gener 2010, pàg. 24-33.
  2. «L'année 1954» (en francès). racingmemo.free.
  3. «L'année 1976» (en francès). racingmemo.free.
  4. «Nel 2011 la 600 4 tempi sostituirà la classe 250» (en italià). motogp.com, 2008.
  5. «Ufficiale l'addio alla 250. Nel 2011 arriva la Moto2» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 11-12-2008.
  6. «qual e' il limite di peso per le moto da corsa ?» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 17-06-2000.
  7. 7,0 7,1 «L'année 2009» (en francès). racingmemo.free.
  8. «Les 38 champions du Monde en 250cc et leurs 61 titres (1949-2009)» (en francès). racingmemo.free.
  9. «Les vainqueurs de GP 250 cc» (en francès). racingmemo.free.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 250cc