25 d'agost
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Agost 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 128 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1797 - Barcelona: s'estrena al Teatre de la Santa Creu l'òpera Il Telemaco nell'isola di Calipso, amb música de Ferran Sor i Muntades.
- Resta del món
- 1540 - Gibraltar: Frustrat atac turc.
- 1580 - Alcàntara (Extremadura), Espanya: Batalla d'Alcàntara, les tropes espanyoles vencen a les portugueses
- 1604 - Londres (Regne d'Anglaterra): signatura del Tractat de Londres de 1604 entre Anglaterra i el Regne d'Espanya que va posar fi a la Guerra anglo-espanyola de 1585-1604
- 1609 - Galileu mostra el seu primer telescopi a les autoritats de Venècia.
- 1680 - La representació de Fedra, de Jean Racine, obre la Comédie-Française.
- 1758 - Kingston (Ontàrio, Canadà): els francesos es rendeixen al final de la batalla de Fort Frontenac en el curs de la guerra Franco-Índia.
- 1790 - França: Els eclesiàstics són exclosos de les funcions públiques.
- 1819 - París: s'exposa, al Salon, la pintura El rai de la Medusa, de Théodore Géricault, fita de la pintura del romanticisme.
- 1825 - Uruguai: declaració d'independència de l'Uruguai.
- 1830 - Bèlgica: Inici del procés d'independència.
- 1835 - El New York Sun comença a publicar una sèrie d'articles en els quals atribueix a Sir John Herschel el descobriment de vida a la Lluna.
- 1870 - Matrimoni de Richard Wagner i Cosima Liszt.
- 1914 - Lovaina (Bèlgica): destrucció intencionada de la biblioteca de la universitat de Lovaina, per l'artilleria alemanya.
- 1921 - Berlín (Alemanya): signatura del Tractat de Berlín de 1921.
- 1930 - Perú: un cop militar derroca al dictador Augusto Leguía
- 1944 - París (França): alliberament de la ciutat de París pels Aliats.
- 1980 - Zimbàbue és admès a la ONU.
- 1991 - Bielorússia assolí la independència.
- 1992 - Sarajevo (Bòsnia): l'exèrcit serbi destrueix intencionadament la Biblioteca Nacional de Sarajevo, per tal de desmoralitzar la població i esborrar-ne la història.
- 2004 - Rússia: la caiguda, probablement provocada, de dos avions comercials (a la regió de Tula i a Rostov), amb només dos minuts de diferència, causa la mort d'unes noranta persones.
- 2011 - Estats Units: Steve Jobs, l'home que va rescatar a Apple d'una fallida i la va convertir en l'empresa de referència, anuncia la seva dimissió al capdavant de la companyia.
- 2012 - La nau Voyager 1 s'allunya a la distància de 121 Unitats Astronòmiques, abandona el sistema solar i aconsegueix l'Espai interestel·lar.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1894, Alberic, Ribera Alta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià
- 1902, Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
- 1907, Albelda (Llitera, Osca): serventa de Déu María Félix Torres, religiosa, fundadora a Barcelona de la congregació de la Companyia del Salvador
- 1914 - Sant Feliu de Guíxols: Lluís Lloansí i Marill, compositor de sardanes (m. 2009)
- 1915, Sabadell: Maria Teresa Gavarró i Castelltort, professora i escriptora catalana, llicenciada en Història i Geografia.[1]
- 1940, Barcelonaː Maria Teresa Ferrer i Mallol, historiadora medievalista catalana (m. 2017).[2]
- 1945, Sabadell: Antoni Taulé i Pujol, pintor català.
- 1956, Barcelonaː Anna Veiga Lluch, biòloga, investigadora i professora universitària.[3]
- 1964 - Barcelona: Eduard Fernández i Serrano, actor català.
- 1982 - Maóː Paula Seguí Carles, jugadora de bàsquet menorquina, membre de la selecció espanyola.[4]
- Resta del món
- 1530, Kolomenskoie, Rússia: Ivan IV, tsar de Rússia, conegut com el Temible.
- 1707, Madrid, Espanya: Lluís I el Ben Amat, rei d'Espanya l'any 1724.
- 1831, Santiago de Xile, Xile: Benjamín Vicuña Mackenna, historiador i polític xilè.
- 1841, Burgdorf, Suïssa: Emil Theodor Kocher, cirurgià suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1909 (m. 1917).[5]
- 1842, Angers, França: Édouard Louis Trouessart, zoòleg francès.
- 1845, Nymphenburg: Lluís II de Baviera, Ludwig Friedrich Wilhelm Wittelsbach, més conegut com “el rei boig” i com el “rei de conte de fades”, rei de Baviera des de 1864 fins a la seva mort el 1886.[6]
- 1850
- París, França: Charles Robert Richet, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1913 (m. 1935).[7]
- Marie Egner, pintora austríaca.[8]
- 1853, Bordeus, França: Oscar de Lagoanère compositor i director d'orquestra francès del Romanticisme.
- 1891, Atenes (Grècia): Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, pintor i compositor italià (m. 1952).[9]
- 1910, Galesburg, Illinoisː Dorothea Tanning, pintora, il·lustradora, escultora i escriptora estatunidenca (m. 2012).[10]
- 1923, Bogotà, Colòmbia: Álvaro Mutis, periodista, escriptor i poeta colombià.
- 1925, Sevilla: Juanita Reina, cantant de tonadilla i actriu de cinema espanyola (m. 1999).[11]
- 1900, Hildesheim, Alemanya: Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1981).[12]
- 1905, Buenos Aires, Argentinaː Celia Gámez, actriu de revista i opereta argentina (m. 1992).[13]
- 1911, província de Quảng Bình, Indoxina francesa: Vo Nguyen Giap, polític i militar vietnamita.
- 1912, Neunkirchen, Alemanya: Erich Honecker, polític alemany, president de l'Alemanya Democràtica.[14]
- 1916, Auburn (Alabama), Estats Units: Frederick Chapman Robbins, bacteriòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954 (m. 2003).[15]
- 1917, Elberon (Nova Jersey), Estats Units: Mel Ferrer, actor, productor i director de cinema
- 1918, Lawrence (Massachusetts), Estats Units: Leonard Bernstein, compositor, pianista i director d'orquestra[16]
- 1927, Clarendon County (Carolina del Sud, EUA): Althea Gibson, tennista estatunidenca, primera dona negra que juga a Winbledon, on més tard guanyarà el torneig.
- 1928, Weimar, Turíngia,Alemanya: Herbert Kroemer, físic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2000.[17]
- 1929, Neuilly-sur-Seine, França: Dominique Fernandez, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1982.[18]
- 1930, Edimburg, Escòcia: Sean Connery, actor escocès.
- 1938, Ashford, Kent, Anglaterra, Regne Unit: Frederick Forsyth, periodista i novel·lista britànic.
- 1940 - Ixelles, Bèlgica: José van Damm, cantant d'òpera belga de registre baix-baríton.
- 1949, Haifa, Israel: Gene Simmons, vocalista i baixista de Kiss (grup de rock dur)
- 1949, Djoliba, Malí: Salif Keïta, cantant, compositor i músic (també conegut com "La Veu d'Or d'Àfrica")
- 1951, Walsall, Anglaterra, Regne Unit: Rob Halford(o "Metal God") cantant i compositor de Judas Priest (un dels primers grups a fer heavy metal).
- 1953, Marne de Filago, Itàlia: Mauricio Malvestiti, bisbe italià.
- 1968, Clarkston, Escòcia: Stuart Murdoch, cantant escocès, líder de la banda Belle and Sebastian.
- 1970, Rheinberg, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Claudia Schiffer, model i actriu alemanya.
- 1987, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Blake Lively, actriu i model estatunidenca.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1936,
- Martorell, Baix Llobregat: Jaume Ninet i Vallhonrat, fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931.
- Sarinyena, Elisa García Sáez, sindicalista, infermera i miliciana durant la guerra civil espanyola, morta al front d'Aragó (n. 1916).[19]
- 1969, Barcelona: Pilar Rufí i Bosch, soprano liederista, professora de cant i compositora catalana (n. 1892).[20]
- 2008, Sabadell, Vallès Occidental: Montserrat Busqué i Barceló, pedagoga musical catalana (n. 1943).
- Resta del món
- 79, Estàbia, Campània: Plini el Vell, escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
- 1270, Tunis: Lluís IX de França, rei de França entre 1226 i 1270.
- 1774 - Nàpols: Niccolò Jommelli, compositor italià (n. 1704)
- 1776, Edimburg, Escòcia: David Hume, filòsof empirista escocès.
- 1819, Handsworth, Birmingham (Regne Unit): James Watt, enginyer i inventor escocès (n. 1736).
- 1822 - Slough, Anglaterra: William Herschel, astrònom, descobridor del planeta Urà, i compositor (n. 1738)
- 1867, Hampton Court, Surrey, Anglaterra, Regne Unit: Michael Faraday, físic i químic anglès.
- 1900, Weimar, Imperi Alemany: Friedrich Nietzsche, filòsof del pensament feble alemany. (n. 1844).[6]
- 1905, Munic: Felix vom Rath, compositor alemany.
- 1908, Le Croisic, França: Antoine Henri Becquerel, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1903 (n. 1852).[21]
- 1936:
- Sariñena, Osca, Aragó, Espanya: Elisa García Sáez, sindicalista, infermera i miliciana durant la Guerra Civil espanyola.
- Moscou (Rússia): Lev Kàmenev (en rus: Лев Бори́сович Ка́менев),revolucionari bolxevic i un preeminent polític soviètic (n. 1883).[14]
- 1967, Montecito, Califòrnia, Estats Units: Paul Muni, actor estatunidenc d'origen austrohongarès.
- 1976, Estocolm (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (n. 1900)[22]
- 1984, Los Angeles, Califòrnia, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
- 2012, Columbus, Ohio, Estats Units: Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna (n. 1930).
- 2013, Urbana, Illinois, Estats Units: Frederick Wilfrid Lancaster, teòric de la documentació i la recuperació de la informació (n. 1933).
- 2017 - Màntua, Itàlia: Enzo Dara, cantant líric italià de registre baix.
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral: sants Genís d'Arle i Genís de Roma, màrtirs; Genís de la Jara, eremita llegendari; Geronci d'Itàlica, bisbe; Sever d'Agde, abat; Gregori d'Utrecht, bisbe; Lluís IX de França, rei; Josep de Calassanç, prevere, fundador de les Escoles Pies. Translació de les relíquies de Sant Eleuteri de Tournai.
- La festa d'En Toca-Sons, Taradell (Osona).
- La festa Major de Ripollet, Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ Berenguer, Arnau. «Gavarró i Castelltort, Maria Teresa» (en català), 02-08-2019. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Maria Teresa Ferrer i Mallol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Anna Veiga i Lluch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Resultados y estadísticas. SEGUÍ CARLES, PAULA». Federación Española de Baloncesto - Competiciones FEB. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1909» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1913» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Marie Egner (1850-1940)». Agència d'art Gerald Weinpolter GmbH. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Tate. «Dorothea Tanning 1910–2012» (en anglès britànic). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Muere en Sevilla la cantante Juanita Reina». El Mundo. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «Celia Gámez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1954» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2000» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «Auteurs français contemporains (D à F) - aLaLettre». [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑ Ruíz Gaspar, Joaquín. «Elisa García Sáez, una memoria imborrable». Diario del Alto Aragón, 06-04-2014. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Pilar Rufí i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1974» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 d'agost |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 d'agost. |