26 de maig
| << | Maig 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 219 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1041 - Castell d'Aro, Comtat de Girona: la comtessa Ermessenda de Carcassona lliura el Castell de Benidormiens al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
- 1706 - Xàtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successió).
- 1850 - Vic (Osona): Teresa Saits i Vilardebò funda la congregació de les Religioses de Sant Felip Neri i la Puríssima Concepció.
- 1921 - Barcelona: Constitució de la companyia Gran Metropolitano de Barcelona SA, per iniciar la construcció del metro a la ciutat.[1]
- 1940 - Dunkerque (França): Inici de la batalla de Dunkerque va ser una operació militar que va tenir lloc a Dunkerque, durant la Segona Guerra Mundial. La batalla es va lliurar entre els Aliats de la Segona Guerra Mundial i l'Alemanya Nazi. Com a part de la batalla de França al Front Occidental, la batalla va ser la defensa i l'evacuació de les forces britàniques i aliades a Europa del 26 de maig al 4 de juny de 1940.[2]
- 1948 - Portell de Morella: En un assalt a la guàrdia civil moren els guerrillers antifranquistes Ángel Fuertes Vidosa, Manuel Ortiz, José Nieto Martín, Andrés Gómez i Manuel Torres Camallonga.
- 1963 - Mallorca: s'hi celebra l'acabament del Diccionari català-valencià-balear.[3]
- 1986 - Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[4]
- 2014 - Sants: l'intent de desallotjament del CSA Can Vies desemboca en una setmana d'incidents coneguts popularment com a #EfecteCanVies.
- 2019 - Eleccions municipals espanyoles i Eleccions al Parlament Europeu.
- Resta del món
- 1714 - Florència (Toscana): fundació de la l'actual Biblioteca Nacional de Florència, a partir de la biblioteca llegada per Antonio Magliabechi a la ciutat.
- 1805 - Catedral de Milà, Milà Regne napoleònic d'Itàlia: Napoleó Bonaparte fou coronat rei d'Itàlia.
- 1896, Rússia: Nicolau II és coronat tsar. Serà el darrer monarca rus.
- 1937, Egipte: Admeten aquest país a la Societat de Nacions.[5]
- 2003 - Macka (Trebisonda, Turquia): hi moren 75 persones, entre les quals 62 militars espanyols, en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan. L'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 2018, Kíiv, Ucraïna: el Reial Madrid es proclama campió de la Lliga de Campions per tretzè cop i esdevé el primer que la guanya tres cops seguits en el format Lliga de Campions.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1825 - Barcelona: Jaume Bosch, guitarrista i compositor català (m. 1895).[6]
- 1924 -
- Figueres: Maria Tort Xirau, pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica (m. 2018).[7]
- Maó: Maria Lluïsa Canut Ruiz, investigadora en física menorquina (m. 2005).[8]
- 1948 - Barcelona: Carme Nieto, futbolista pionera del futbol femení a Catalunya.[9]
- 1950 - Molins de Rei: Antònia Castellana i Aregall, política catalana, primera alcaldessa de Molins de Rei en època democràtica.[10]
- 1972:
- Sóller, Mallorca: Tòfol Castanyer, corredor de muntanya mallorquí.
- Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (m. 2023).
- Resta del món
- 1566, Bozgadh, Imperi Otomà: Mehmet III, soldà otomà des de 1595 fins a la seva mort (m. 1603).[11]
- 1689, Thoresby, Nottingham: Mary Wortley Montagu, escriptora britànica (m. 1762).[12]
- 1850, Oulu (Finlàndia): Amélie Helga Lundahl, pintora finlandesa (m. 1914).[13]
- 1855, Pàdua: Vittoria Aganoor, poetessa italiana (m. 1910).[14]
- 1859, Imola, Bolonya: Giuseppina Cattani, metgessa patòloga italiana, investigadora del tètanus (m. 1914).[15]
- 1872, Palència: Trinidad Arroyo, intel·lectual i metgessa espanyola, primera dona doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (m. 1959).[16]
- 1875, (Haeju (ara a Corea del Nord): Syngman Rhee o bé Yi Seung-man, president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960) (m. 1965).[17]
- 1877, San Francisco: Isadora Duncan, ballarina i coreògrafa estatunidenca, creadora de la dansa moderna (m. 1927).[18]
- 1895,
- Budapest, Imperi Austrohongarès: Paul Lukas, actor hongarès (m. el 1971).
- Hoboken, Nova Jersey: Dorothea Lange, influent fotoperiodista documental.[19]
- 1907, Winterset, Iowa (EUA): John Wayne, actor nord-americà, guanyador d'un Oscar, conegut principalment pels seus westerns (m. 1979).
- 1909 - Atizapán, Estat de Mèxic: Adolfo López Mateos. Va ser president constitucional de Mèxic de 1958 a 1964. (m. 1969).[20]
- 1912 - (Fiume, actualment Rijeka, Croàcia: János Kádár, és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys (m. 1989).[2]
- 1920 - Jamestown, Dakota del Nord: Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (m. 2002).[21]
- 1921, Mannheim (Baden-Württemberg, Alemanya): Inge Borkh, soprano alemanya.[22]
- 1926, Alton, Illinois (EUA: Miles Davis, trompetista, i compositor de jazz, un dels músics més influents i innovadors del segle xx (m. 1991).[23]
- 1938 - Toronto, Canada: Teresa Stratas, soprano canadenca.[24]
- 1941, Filadèlfia: Alan Kotok, informàtic americà.
- 1951, Los Ángeles, Califòrnia: Sally Ride, física i astronauta estatunidenca, primera dona nord-americana a viatjar a l'espai (m. 2012).[25]
- 1955, Hannover: Doris Dörrie, directora de cinema, productora i escriptora alemanya.[26]
- 1957, Caire, Egipte: Alaa al-Aswany, dentista i escriptor egipci.[27]
- 1973, Brno, República Txeca: Magdalena Kožená, mezzosoprano txeca.[28]
- 1989, Istanbul: Buse Coşkun, patinadora artística sobre gel que ha representat a Turquia internacionalment
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1939 - Barcelona: Neus Bouza Gil, jove obrera i miliciana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1916).[29]
- 1992 - Barcelona: Josep Maria Bernat i Colomina, compositor de sardanes (n. 1925).[30]
- 1999 - Barcelona: Jordi Maragall i Noble, advocat i polític català, pare de Pasqual i Ernest Maragall (n. 1911).
- 2007 - Barcelona: Josep Maria Puig i Salellas, notari català (n. 1924).[31]
- 2009 - Barcelona: Alfons Milà, arquitecte català (n. 1924).
- 2014 - Anglès: Esther Boix, pintora i pedagoga catalana (n. 1927).[32]
- 2015 - Barcelona: Jesús Lizano, filòsof, poeta i pensador llibertari català (n. 1931).[33]
- 2018 - Barcelona: Màrius Sampere i Passarell, poeta català.
- 2021 - Santiago de Xile: Roser Bru Llop, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939 (n. 1923).[34]
- Resta del món
- 1595 - Roma, Estats Pontificis: Sant Felip Neri, fundador de la Congregació de l'Oratori (n. 1515).[35]
- 1707 - Bourbon-l'Archambault, Regne de França: Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart, Madame de Montespan, amant de Lluís XIV de França (n. 1640).[36]
- 1831 - Granada, Espanya: Mariana Pineda, heroïna de la causa liberal espanyola (n. 1804).[37]
- 1907 - Washington, DC: Elizabeth Keckley, esclava, modista i autora estatunidenca (n. 1818).[38]
- 1922 - Ixelles, Brussel·les, (Bèlgica): Ernest Solvay, químic industrial i filantrop belga (n. 1838).[39]
- 1929 - Bèlgica: Richard Heintz, pintor impressionista belga.
- 1941 - Marsella: Berthe Sylva, pseudònim de Berthe Faquet, cantant francesa de cafè concert (n. 1885).[40]
- 1943 - Varsòvia, Alemanya Nazi: Tosia Altman, activista antifeixista polonesa jueva.
- 1945 - Lugoː Urania Mella Serrano, política galega, precursora de l'associacionisme femení (n. 1899).[41]
- 1946, Tòquio: Tamaki Miura, soprano japonesa, cèlebre intèrpret de Madama Butterfly.[42]
- 1955 - Circuit de Monza, Itàlia: Alberto Ascari, pilot de Fórmula 1 italià (n. 1918).[43]
- 1967 - Viena, Àustria: Georg Wilhelm Pabst, cineasta bohemoaustíac (n. 1885).
- 1976 - Todtnauberg, Alemanya Federal: Martin Heidegger, filòsof alemany (n. 1889).[44]
- 1978 - Beaconsfield, Buckinghamshire, prop de Londres: Tamara Karsàvina, ballarina russa (n. 1885).[45]
- 1987 - Hermosillo, Sonora, Méxic: Emiliana de Zubeldía, pianista i compositora navarresa.[46]
- 2008 - Los Angeles, EUA: Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa local de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.
Santoral
[modifica]Església Catòlica
[modifica]- Santa Maria del Fonte
- Sants al Martirologi romà (2011): Felip Neri, fundador de la Congregació de l'Oratori; santa Mariana de Jesús, monja; Pere Sans i Jordà, dominic màrtir; Eleuteri I, papa; Simetri de Roma; Felicíssima de Todi, màrtir; Prisc d'Auxerre, màrtir; Desideri de Viena, bisbe i màrtir; Berenguer de Sant Pàpol, monjo; Lambert de Vença, bisbe; Andreu Franchi, bisbe dominic; Josep Chang Song-jib, màrtir; Joan Doan Trinh Hoan i Mateu Nguyen Van Phuong, màrtirs; Andreu Kaggwa i Poncià Ngondwe, màrtirs.
- Beats Francesc Patrici, sacerdot de Siena; Maria Angelica Mastroti.
- Sants Carp de Vèrria i Quadrat d'Atenes, dos dels Setanta deixebles; Felicíssim, Heracli i Paulí de Todi, màrtirs; Edmund I d'Anglaterra, rei; Pard de Campobasso, bisbe; Guinizó i Gennadi de Montecassino, monjos;
- Beats Regintrudis de Nonnberg, abadessa.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Arnaud Buysson i companys màrtirs.
- Serventa de Déu: Caterina de Sant Mateu, clarissa.
Església Copta
[modifica]- 18 Baixans: Sant Jordi, company de Sant Abraham.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 8 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al 13 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Glicèria i Laodici d'Heraclea, màrtirs; Alexandre de Roma, màrtir; Jordi el Confessor, de Constantinoble; Pausicaci de Sinnada; Leandre de Sevilla, defensor contra l'arrianisme; Eutimi d'Atos, fundador del monestir d'Íviron, i el seu pare Joan, el seu cosí Jordi i Gabriel; Glicèria de Novgorod, verge justa; Macari de Gluixets, abat; Servaci de Tongeren, bisbe, defensor contra l'arrianisme; Nicèfor d'Efapsios, prevere; Alexandre de Tiverias, màrtir; commemoració dels Màrtirs d'Íviron (segle xiii); translació de les relíquies de Macari d'Obrutx; repòs d'Aleix de Bortsurmanj (1848); repòs de Joan de Sant Nil de Sora (1863).
Església d'Anglaterra
[modifica]- Sants Agustí de Canterbury, bisbe; Felip Neri, fundador i guia espiritual.
Església Episcopal dels Estats Units
[modifica]- Agustí de Canterbury, bisbe.
Referències
[modifica]- ↑ «Cronologia del Metro de Barcelona». Andana Central. Associació d'amics del Metro de Barcelona. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Galeria: Aniversari del 'Diccionari Català-Valencià-Balear'». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Sijthoff, A.W.. International Oganisation and Integration (en anglès). Brill, 1968, p.12.
- ↑ «Jaume Bosch i Renard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Maria Tort Xirau». Museu de l'Empordà. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Portella Coll, Josep. «Canut Ruiz, Maria Luisa». Xarxa de Biblioteques de Menorca, 2022. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ «26 de maig». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fernández Segura, José. «Biografies. Antònia Castellana i Aregall». Memòria antifranquista del Baix Llobregat. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Mehmed III | Ottoman sultan» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Mary Wortley Montagu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «LUNDAHL, Helga Amélie». Arxivat de l'original el 6 setembre 2017. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, p. 6. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ «CATTANI, Giuseppina» (en italià). Enciclopedia Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ Ortiz Gómez, Teresa. «Trinidad Arroyo Villaverde». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ Holcombe, Charles, 1956-. A history of East Asia : from the origins of civilization to the twenty-first century. Second edition. ISBN 978-1-107-11873-7.
- ↑ Stokes, Sewell. «Isadora Duncan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Dorothea Lange». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Adolfo López Mateos | president of Mexico» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Peggy Lee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ Blyth, Alan «Inge Borkh obituary» (en anglès). The Guardian, 31-08-2018. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Miles Davis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Teresa Stratas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Doctora Sally Ride». StarChild. HEASARC. Nasa. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Doris Dörrie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Alaa al-Aswany | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Magdalena Kožená» (en txec). Ajuntament de Brno. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Neus Bouzá Gil». Ajuntament de Barcelona. Dones i feminismes. Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, 01-03-2023. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Josep Maria Bernat i Colomina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Josep Maria Puig i Salellas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Esther Boix i Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Jesús Lizano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Nopca, Jordi. «Mor la pintora i gravadora Roser Bru Llop». Diari Ara, 26-05-2021. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «FILIPPO Neri, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). Madrid: EDAF, 2014, p. 92. ISBN 9788441434400.
- ↑ Verdú, Pepe. «Un rastro (femenino) de heroicidad y martirio perdura en Granada» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2020. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Marlowe, Gertrude Woodruff. «Keckley, Elizabeth Hobbs (1820?–26 maig 1907), White House dressmaker during the Lincoln administration and author» (en anglès). American National Biography. Oxford University Press, 01-02-2000. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Berthe Francine Ernestine “Berthe Sylva” Faquet» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Mella Serrano, Urania» (en castellà). Fundació Pablo Iglesias, 16-10-2020. [Consulta: 31 març 2025].
- ↑ «Miura Tamaki (1884-1946) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «ASCARI, Alberto in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Martin Heidegger | Biography, Philosophy, Nazism, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Tamara Karsavina (1885-1978)» (en castellà). danzaBallet, 03-06-2007. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ Vega Toscano, Ana. «Emiliana de Zubeldia Inda». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 febrer 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 26 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:26 de maig.