29 d'abril
| << | Abril 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs. Queden 246 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1011 - primera menció documentada de Viladecans
- 1153 - Siurana, Priorat: Ramon Berenguer IV completa la conquesta del valiat, el darrer reducte moro al Principat de Catalunya.
- 1708 - Puigcerdà, Cerdanya: les tropes borbòniques ocupen la vila (guerra de Successió).
- 1814 - Barcelona: les tropes franceses de Napoléo I es retiren de la ciutat, acabant-ne l'ocupació.
- 1863 - Barcelona: S'incendia el Teatre Circ Barcelonès.
- 1916 - Figueresː S'inaugurà el Cine Teatre El Jardí de Figueres, durant les Fires i Festes de la Santa Creu, amb l'òpera La Gioconda, a càrrec de la Companyia del Teatre del Liceu de Barcelona.[1]
- 1925 - S'inaugura el recinte del Trinquet de Manises[2]
- 1998 - València: El FC Barcelona guanya la Copa del Rei de futbol al derrotar el Reial Club Deportiu Mallorca a l'estadi Lluís Casanovas.
- 2013 - Londres: El Celler de Can Roca és escollit primer restaurant del món segons la revista britànica The Restaurant Magazine.[3]
- Resta del món
- 1429 - Guerra dels Cent Anys: Joana d'Arc trenca el setge d'Orleans dels anglesos.
- 1672 - Guerra francoholandesa: Lluís XIV de França ocupa els Països Baixos.
- 1770 - James Cook arriba a Austràlia: és el primer europeu que hi desembarca.
- 1945
- Segona Guerra Mundial: rendició de l'exèrcit alemany d'Itàlia.
- Berlín, Alemanya: Adolf Hitler i Eva Braun es casen.
- El camp de concentració de Dachau és alliberat per les tropes nord-americanes.
- 1957 - Bill Russell entra a jugar a l'NBA
- 1970 - Guerra del Vietnam: Els Estats Units i Vietnam del Sud envaeixen Cambodja per acabar amb el Viet Cong.
- 2004
- Nova York, EUA: el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova una de la cinquantena d'extensions del mandat de la missió de la MINURSO al Sàhara Occidental, amb la intenció de forçar l'aprovació del pla Baker.
- Fal·luja (l'Iraq): els Estats Units pacten amb la resistència sunnita la fi del setge de la ciutat, que ha causat la mort de 7 o 8 centenars d'iraquians; havia començat el dia 5 i les tropes estatunidenques se'n retiraran l'endemà.
- 2005 - Líban: amb la retirada de les tropes sirianes s'acaba l'ocupació d'aquest país durant 29 anys.
- 2006 - L'Havana, Cuba: Evo Morales, president de Bolívia subscriu l'adhesió del país al tractat internacional conegut com a Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA).
- 2011 - Londres: Casament de Guillem de Gal·les i Catherine Middleton
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1815 - Santa Maria d'Oló: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
- 1852 - Alcoi: Vicent Costa i Nogueras, compositor i pianista (m. 1919).[4]
- 1872 - Barcelona: Manuel Martínez Hugué, conegut com a Manolo Hugué, o simplement Manolo, artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com a escultor, pintor i dissenyador de joies (m. 1945).[5]
- 1880 - Vilanova i la Geltrú: Magí Marcé i Segarra, polític català i alcalde de Sabadell.
- 1914 - València: Beatriu Civera, novel·lista valenciana (m. 1995).[6]
- 1930 - Manacor: Miquel Àngel Riera Nadal, escriptor mallorquí (m. 1996).[7]
- 1954 - Finestrat: Encarnación Llinares Cuesta, metgessa i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i senadora.[8]
- 1958 - Alcoi: Pilar Almeria Serrano, actriu i directora teatral valenciana.[9]
- 1975 -
- Barcelona: Betsabé García Álvarez, filòloga i escriptora catalana, especialista en la història del discurs feminista.[10]
- Barcelona: Rebeka Brown, cantant vocalista de música house.
- 1980 - Barcelona: Marc Clotet, actor català de cinema, televisió i teatre.
- 1988 - Blanes: Bàrbara Ardanuy i Queldra, compositora i flabiolaire catalana.
- Resta del món
- 1667 - (Inverbervie, Kinkardineshire, (Escòcia): John Arbuthnot, conegut normalment com a Dr. Arbuthnot, escriptor, metge i matemàtic britànic conegut per ser el creador del personatge de ficció John Bull (m. 1735).[11]
- 1780 - Besançon, França: Charles Nodier, escriptor francès (m. 1844).[12]
- 1854 - Nancy, França: Henri Poincaré, matemàtic francès (m. 1912).[13]
- 1863 -
- Alexandria, Egipte: Konstandinos Petru Kavafis, poeta en grec, autor del Viatge a Ítaca musicat per Lluís Llach (m. 1933).[14]
- San Francisco, Califòrnia, EUA: William Randolph Hearst, editor nord-americà (m. 1951).[15]
- 1875 - Adelaida, Austràlia Meridional: Margaret Preston, pintora modernista i gravadora australiana.[16]
- 1876 - Ejersa Goro, Etiòpia: Zewditu, primera emperadriu regnant de l'Imperi Etiop (m. 1930).[17]
- 1885 - Albany, Geòrgia (USA): Wallingford Riegger, compositor musical estatunidenc, conegut per les seves obres orquestrals, per a la dansa moderna i el cinema (m. 1961).[18]
- 1893 - Walkerton, Indiana, EUA: Harold Clayton Urey, químic nord-americà i Premi Nobel de Química de l'any 1934 pels seus estudis sobre la bioquímica prebiòtica (m. 1981).[19]
- 1894 - Viena: Marietta Blau, física austríaca, especialista en la física de partícules.[20]
- 1895 -
- Sant Petersburg: Vladímir Prop, fou un erudit rus dedicat a investigar el conte com a gènere literari (m. 1970).
- Ashford, Kent (Regne Unit): Malcolm Sargent, director d'orquestra i músic britànic (m. 1967).[21]
- 1899 - Washington DC, Districte de Colúmbia, EUA: Duke Ellington, trompetista de jazz (m. 1974).[22]
- 1901 - Tòquio, Imperi Japonès: Hirohito, emperador del Japó (m. 1989).[23]
- 1907 - Viena, Imperi Austrohongarès: Fred Zinnemann, productor i director de cinema austro-americà.
- 1917 -
- Nova York, EUA: Celeste Holm, actriu nord-americana.
- Kíiv, Ucraïna: Maya Deren, una de les principals realitzadores del cinema experimental nord-americà dels anys 40 (m. 1961).[24]
- 1922 - Brussel·les: Toots Thielemans, músic de jazz especialitzat en l'harmònica, ocasionalment intèrpret de guitarra i compositor (m. 2016).
- 1924 - París: Renée Jeanmaire, ballarina de ballet, cantant i actriu parisenca.[25]
- 1930 - Dinan, França: Jean Rochefort, actor francès.[26]
- 1932 - Alhaurín el Grande: Antonio Tejero Molina, militar espanyol, un dels principals capitosts del «23-F» (m. 2026).[27]
- 1936 -
- Mumbai (Índia): Zubin Mehta, director d'orquestra indi.[28]
- Avellaneda: Alejandra Pizarnik, poeta i traductora argentina (m. 1972).[29]
- 1940 - Nova York (EUA): Peter A. Diamond, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2010.[30]
- 1956 - Roma: Donatella Di Cesare, filòsofa i acadèmica italiana.[31]
- 1957 -
- Culleredo, la Corunya: Pilar Pallarés García, filòloga, poeta, assagista, crítica literària i professora gallega.
- Londres, Regne Unit: Daniel Day-Lewis, actor britànic.
- 1958 - Santa Ana (Califòrnia), EUA: Michelle Pfeiffer, actriu nord-americana.
- 1968 - Rijeka: Kolinda Grabar-Kitarović, política croata, ha estat ministra, ambaixadora i Presidenta de Croàcia, primera dona que ha estat elegida presidenta de la república.[32]
- 1970
- Las Vegas, Nevada, EUA: Andre Agassi, tennista nord-americà.[33]
- Boston, Massachusetts, EUA: Uma Thurman, actriu nord-americana.
- 1973 - Pamplona: Jesús María Serrano Eugui, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
- 1975 - Bangkok: Eric Koston patinador de monopatí tailandès resident als Estats Units.
- 1977 - Síria: Razan Zaitouneh, advocada pels drets humans i activista social siriana.
- 1979 - Madrid: Tania Sánchez Melero, política espanyola, ha estat diputada a l'Assemblea de Madrid.[34]
- 2007 - Madrid: Sofia de Borbó i Ortiz, Infanta d'Espanya.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1347 - València: Maria de Navarra, infanta del regne de Navarra i reina de la Corona d'Aragó (1338-1347) (n. ~1330).
- 1712 - València: Joan Baptista Cabanilles, organista i compositor de música barroca (n. 1644).
- 1909 - Barcelona: Amalia Domingo Soler, espiritista, escriptora i feminista (n. 1909).
- 1911 - Palma: Manuela de los Herreros Sorà, escriptora i administradora mallorquina (n. 1845).[35]
- 1916 - Barcelona: Pacià Ross i Bosch, dibuixant, pintor i il·lustrador carlista català (n. ca. 1851).
- 1943 - Barcelona: Ricard Viñes i Roda, pianista català (n. 1875).
- 1959 - Sierra de Valdemecas, Conca: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 1970 - Barcelona: Margarida Orfila Tudurí, compositora, pianista i professora de música menorquina (n. 1889).[36]
- 1975 - Barcelona: Agustí Duran i Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg català (n. 1887).
- 2022 - Girona: Maria Antònia Canals i Tolosa, mestra i matemàtica, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat (n. 1930).[37]
- Resta del món
- 1326 - abadia de Maubuisson, Val-d’Oiseː Blanca de Borgonya, reina de França i de Navarra (n.1295).[38]
- 1380 - Roma, Estats Pontificis: Santa Caterina de Siena, religiosa italiana.[39]
- 1827 - Sharon (Massachusetts): Deborah Sampson, dona que va participar com a soldat en la Revolució americana, i una de les primeres professores del país (n. 1760).[40]
- 1893 - Wellington, Nova Zelanda: John Ballance, primer ministre de Nova Zelanda de 1891 a 1893 (n. 1839).[41]
- 1930 - Atenes: Maria Poliduri, poeta neoromàntica grega (n. 1902).[42]
- 1933 - Alexandria, Egipte: Konstandinos Kavafis, poeta grec.
- 1951 - Cambridge, Regne Unit: Ludwig Wittgenstein, filòsof austro-anglès (n. 1889).[43]
- 1953 - París: Alice Prin, pintora, actriu, model i cantant de cabaret francesa.[44]
- 1962 - Neauphle-le-Vieuxː Armande de Polignac, compositora francesa.[45]
- 1967 - Berlín (Alemanya): Anthony Mann, director i productor de cinema estatunidenc (n. 1906).
- 1976 - Moscou (Rússia): Anna Barkova, poetessa soviètica, periodista, dramaturga, assagista (n. 1901).[46]
- 1980 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
- 1999 - Pequín (Xina): Yao Xueyin, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (n. 1910).[47]
- 2011 - Tucson: Joanna Russ, escriptora i activista feminista radical (n. 1937).[48]
- 2014 - Guiza: Bassem Sabry, periodista, bloguer i defensor dels drets humans egipci.[49]
- 2016 - Xi'an, Shaanxi (Xina): Chen Zhongshi, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura 1997 (n. 1942).[50]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Internacional de la Dansa
- Festa local de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme
- Santoral:
- Sant Tíquic, un dels Setanta deixebles;[51]
- Santa Caterina de Siena, religiosa i Doctora de l'Església;
- Sant Germà d'Alexandria, bisbe;
- Germà de Nicomèdia màrtir;
- Sever de Nàpols, bisbe;
- Hug de Cluny, abat;
- Robert de Molesme, abat i cofundador de l'Orde del Cister, només al calendari cistercenc; esglésies ortodoxes:
Referències
[modifica]- ↑ «Teatre Municipal el Jardí». Figueres a Escena. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «El trinquet de Manises». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «El Celler de Can Roca, mejor restaurante del mundo». La Vanguardia, 29-04-2013 [Consulta: 30 abril 2013].
- ↑ «Vicent Costa i Nogueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Empar Beatriu Martínez i Civera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Miquel Àngel Riera i Nadal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 juliol 2015].
- ↑ Serra, Clàudia. «Pilar Almeria». Institut del Teatre. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «L Aventura De Volar (libro del 2011). Escrito por Betsabe Garcia» (en castellà). La Vanguardia, 24-11-2022. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Charles Emmanuel Nodier» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Poincaré» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Constantine P. Cavafy | Greek writer» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Seivl, Isobel. Australian Dictionary of Biography, Volume 11. Margaret Rose Preston (1875–1963) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University, 1988.
- ↑ Tesfu, Julianna. «Empress Zewditu (1876-1930) •» (en anglès americà), 14-06-2008. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1934» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Baptista Lucio, Pilar «El exilio de Marietta Blau en México». Bicentenario. El ayer y hoy de México, núm. 26, 17-07-2014, p. 46-55.
- ↑ «Sir Malcolm Sargent. British conductor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Duke Ellington» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Maya Deren | American director and actress» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Renée dite Zizi Jeanmaire» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Screen international film and TV year book (en anglès). Screen International, King Publications, 1992, p.19. ISBN 0900925213.
- ↑ NTC, À Punt. «Un tanatori de Xàtiva acull la capella ardent del colpista Antonio Tejero abans del funeral», 26-02-2026. [Consulta: 26 febrer 2026].
- ↑ «Zubin Mehta. Indian conductor and musician» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Cervantes. «Alejandra Pizarnik. Biografía literaria» (en castellà). CVC Centro Virtual. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Peter A. Diamond | American economist» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Donatella Di Cesare». Munzinger. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Kolinda Grabar-Kitarovic». CIDOB. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ «Andre Agassi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Ríos, Daniel; Romero, Juanma. «Tania Sánchez oficializa su candidatura a las primarias de IU a la Comunidad de Madrid» (en castellà). Infolibre, 17-10-2014. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Manuela de los Herreros Sorà». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Fèlix Riera, Isabel. Extracte del treball de recerca "L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí". Màster en Musicologia i Educació Musical. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
- ↑ «Maria Antònia Canals i Tolosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Blanche de Bourgogne (1296-1326) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Caterina de Siena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Deborah Sampson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «John Ballance» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «María Polydouri: En mi casa… – Trianarts» (en castellà). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Monk, Ray. «Ludwig Wittgenstein. British philosopher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Kiki (1901-1953) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ «Polignac, Armande de | Encyclopedia.com». [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ «Anna Alexandrovna Barkova (1901-1976)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Joanna Russ | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Bassem Sabry, a voice of Egypt's 2011 revolution, dies in accident», 30-04-2014.
- ↑ Duzan, Brigitte. «Chen Zhongshi. Presentation» (en francès), 30-06-2012. [Consulta: 2016].
- ↑ van der Toorn, K.; Becking, Bob; van der Horst, Pieter Willem. Dictionary of deities and demons in the Bible DDD (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1999, p.878. ISBN 9004111190.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 29 d'abril
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:29 d'abril.