29 de desembre

<<	Desembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Resten 2 dies per acabar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

2013, Palma: L'Obra Cultural Balear atorga a la Viquipèdia en català el premi Francesc de Borja Moll.^[1]

Resta del món

418 - Bonifaci I és triat papa.
1170 - Thomas Becket, arquebisbe de Canterbury, és assassinat per quatre cavallers i per encomana d'Enric II d'Anglaterra.
1711 - el rei Felip V aprova els plans de creació a Madrid de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
1825 - Bolívia s'independitza d'Espanya.
1874 - El General Martínez Campos fa el Pronunciament de Sagunt, que va suposar la restauració borbònica i la fi del Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874)
1911 - Mongòlia s'independitza de la Dinastia Qing.
1962 - en el Gran Premi de Sud-àfrica, el britànic Graham Hill es proclama campió mundial de Fórmula 1.
1989 - l'Assemblea Federal de Txecoslovàquia tria unànimement el dramaturg Václav Havel nou president del país.
1996 - a Guatemala, la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalenca (URNG) i el govern de la nació firmen un tractat de pau després de 36 anys de lluites internes.

Literatura[modifica]

29 de desembre

Naiximents

1940 Brigitte Kronauer (Frau Mühlenbeck im Gehäus)

Morts

1894 Christina Rossetti (Goblin Market)
1942 Màrius Torres (poeta)
1980 Nadejda Mandelstam (Hope Against Hope)
2021 Ricard Bellveser (Fragilidad de las heridas)

Naixements[modifica]

Països Catalans

1808 - Olot, Garrotxa: Joaquim Masmitjà i de Puig va ser un sacerdot català que fundà la congregació de Missioneres del Cor de Maria.
1875 - València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (m. 1927).
1876 - el Vendrell, Baix Penedès: Pau Casals i Defilló, violoncel·lista català (m. 1973).
1903 - Barcelona: Fèlix Millet i Maristany, financer, mecenes i promotor cultural català (m. 1967).
1914 - Girona: Domènec Balmanya, futbolista català (m. 2002).
1955 - Granollers: Claudi Arimany i Barceló, flautista de fama internacional, considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical de Jean-Pierre Rampal, de qui va ser alumne i company en múltiples concerts.
1962 - Amer, la Selva: Carles Puigdemont i Casamajó, periodista, polític i 130è President de la Generalitat de Catalunya.
1975 - Vila-real: Mònica Álvaro Cerezo, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes.^[2]

Resta del món

1721 - París, Regne de França: Jeanne-Antoinette Poisson, Madame de Pompadour, la més cèlebre de les amants del rei Lluís XV de França (m. 1764).^[3]
1743 - La Haia: Maria Margaretha la Fargue, pintora neerlandesa del segle xviii (m. 1813).^[4]
1766 - Glasgow, Regne de la Gran Bretanya: Charles Macintosh, inventor de la tela impermeable.
1788 - Ormaiztegi, País Basc: Tomás de Zumalacárregui, militar carlista basc.
1808 - Raleigh, Carolina del Nord, EUA: Andrew Johnson, 17è president dels EUA (m. 1875)
1809 - Liverpool, Anglaterra: William Ewart Gladstone, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1868-1874, 1880-1885, 1886 i 1892-1894) (m. 1898).
1829 - Milà: David Kaltbrunner, geògraf milanès.
1843 - Castell de Monrepos, Neuwiedː Elisabet de Wied, reina de Romania i escriptora, de nom de ploma Carmen Sylva.^[5]
1850 - Salamanca: Tomás Bretón y Hernández, compositor i violinista espanyol (m. 1923).
1902 - Hangzhou, Zhejiang (Xina): Shi Dongshan, pintor, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 1955).
1910 - Willesden, Anglaterra: Ronald Coase, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1991 (m. 2013).
1920 - Uppsala, Suècia: Viveca Lindfors, actriu de cinema i de televisió americano-sueca (m. 1995).
1922 - Nanyang, Xina: Chen Peiqiu, pintora de cal·ligrafia i guohua xinesa (m. 2020).^[6]
1938 - Yonkers, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: Jon Voight, actor estatunidenc.
1940 - Essen: Brigitte Kronauer, escriptora alemanya (m. 2019).^[7]
1941 - Bora-Bora (Polinèsia Francesa)ː Tarita Tériipaia, o Tarita, actriu francesa, que va estar casada amb Marlon Brando.^[8]
1946 - Barri de Hampstead, Londres, Anglaterra: Marianne Faithfull, cantant britànica.
1948 - Liverpool, Anglaterra: Edward Hugh, economista anglès (m. 2015).
1957 - Chicago, Illinois (EUA): Bruce Beutler, immunòleg i geneticista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2011.
1960 - Shizuoka, Japó: Kayoko Kishimoto, actriu, escriptora i cantant japonesa.^[9]
1964 - Long Island: Michael Cudlitz, actor estatunidenc.
1972 - Lewisham, Londres, Anglaterra: Jude Law, actor de cinema i teatre anglès.

Defuncions[modifica]

Defuncions
A.	Personalitat	Activitat	Origen	E.
2017	Carmen Franco y Polo	aristòcrata	espanyola	90
2019	Alasdair Gray	escriptor	escocés	85
2017	Johannes Hösle	filòleg	alemany	88

Països Catalans

1720 - Berlín, Prússia: Maria Margarethe Winckelmann, astrònoma alemanya (n. 1670), una de les primeres dones àmpliament reconegudes en el camp científic.^[10]
1743 - París, Regne de França: Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com Hyacinthe Rigaud, pintor català (n. 1659).
1802 - L'Alcúdia, Ribera Alta: Joan Baptista Madramany, horticultor i poeta en llengua castellana (n. 1738).
1859 - Barcelona: Pròsper de Bofarull i Mascaró, arxiver i historiador català (n. 1777).
1902 - Manresa: Carlota de Mena i Zamora, actriu catalana de la segona meitat del segle xix (n. 1845).^[11]
1907 - Barcelona: Eleonor Carreras Torrescasana, pintora catalana (n. 1847).^[12]
1942 - Sant Quirze Safaja (Moianès): Màrius Torres, poeta català (n. 1910).
1943 - Barcelona: Carme Karr, escriptora en català, compositora i activista feminista catalana (n. 1865).^[13]
1955 - Sabadell: Francesc d'Assís Planas Doria, pintor català postimpressionista (n. 1879).^[14]
1974 - Arenys d'Empordà: Àurea de Sarrà, ballarina catalana de la dècada dels anys vint del segle passat (n. 1889).^[15]
2009 - Barcelona: Joan Oncina, tenor català (n. 1921).
2015 - Girona, Gironès: Edward Hugh, economista anglès (n. 1948).

Alasdair Gray (n. 1934)

Resta del món

1170 - Canterbury, Regne d'Anglaterra: Thomas Becket, Arquebisbe de Canterbury, canceller d'Anglaterra, i primat de l'Església d'Anglaterra, patró de l'Orde de Cavallers de Sant Tomàs.
1602 - Florència: Jacopo Corsi, escriptor, poeta, músic i mecenes (n. 1561).^[16]
1720 - Panitzsch, Electorat de Saxònia: Maria Margarethe Winckelmann, astrònoma alemanya (n. 1670).^[17]
1825 - Brussel·les: Jacques-Louis David, pintor francès (n. 1748).
1924 - Lucerna (Suïssa): Carl Spitteler, escriptor suís, Premi Nobel de Literatura de 1919 (n. 1845).
1926 - Sanatori de Valmont, Suïssa: Rainer Maria Rilke, escriptor i poeta austríac.
1952 - Nova York, EUA: Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (n. 1897).
1967 - Doyletown (EUA): Paul Whiteman, director d'orquestra i músic estatunidenc (n. 1890).
1980 - Jeleznodorojni, Moscou Oblast, Unió Soviètica: Aleksandra Snejkó-Blótskaia, directora de cinema d'animació soviètica (n. 1909).^[18]
1986:
- Chelwood Gate, Sussex (Anglaterra): Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit (n. 1894).
- París, França: Andrei Tarkovski, director de cinema soviètic (n. 1932).^[19]
1987 - Hoboken, Nova Jersey: Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
1998 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, Don Taylor, actor i director de cinema estatunidenc.
2000 - París (França): Jacques Laurent, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1971 (n. 1919)^[20]
2004 - Rockville, Maryland (EUA): Julius Axelrod, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (n. 1912).
2008 - Canes, França: Ted Lapidus, modista francès.
2012 - Moscou, Rússia: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa (n. 1922).^[21]
2018 - Ciutat de Mèxic: Rosenda Monteros, actriu mexicana (n. 1935).^[22]

Festes i commemoracions[modifica]

Santoral: David, rei d'Israel; sants Tròfim d'Arle, bisbe; Tomàs Becket, bisbe i màrtir; venerable Lotari I, emperador.
Festa Local de Saga (Baixa Cerdanya), al municipi de Ger.

Referències[modifica]

↑ «L'OCB premia la Viquipèdia, Tomeu Martí i Jaume Miró, entre d'altres | Cultura 21». Arxivat de l'original el 2014-04-30. [Consulta: 31 desembre 2013].
↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 29 octubre 2020].
↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 95. ISBN 9788441434400.
↑ «Maria Margaretha la Fargue». Biografisch Portaal van Nederland. [Consulta: 20 abril 2020].
↑ «Wied, Isabel de» (en castellà). El libro durmiente, 14-04-2020. [Consulta: 26 gener 2021].
↑ Sullivan, Michael. Modern Chinese Artists: A Biographical Dictionary. University of California Press, 2006, p. 16. ISBN 978-0-520-24449-8.
↑ «Brigitte Kronauer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
↑ «Tarita Teriipaia» (en francès). Babelio. [Consulta: 20 octubre 2021].
↑ «Kayoko Kishimoto». Artium. Catàleg. [Consulta: 29 octubre 2020].
↑ Roger, Jacques «Kirch, Maria Margarethe Winkelmann». Complete Dictionary of Scientific Biography. Encyclopedia.com, 2008 [Consulta: 10 setembre 2014].
↑ Vila Fernández, Anna. «Carlota de Mena Zamora». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].
↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.Registre de Defuncions. Any 1907. Registre 12885. Jutjat Sant Gervasi
↑ «Carme Karr i Alfonsetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
↑ «29 de desembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Ferrando Miralles, Josefina. «Àurea Sarrà». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 22 desembre 2020].
↑ Carrozzo, Mario, 1961-. Storia della musica occidentale. 2, Dal barocco al classicismo viennese. 2. 7. rist. Roma: Armando, 2008. ISBN 978-88-6081-106-6.
↑ «Maria Kirch». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
↑ «Snežko-Blockaâ, Aleksandra (1909-1980)» (en francès). Bibliothèque Nationale de France. Catalogue général. [Consulta: 17 març 2022].
↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Laurent» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
↑ Simonov, A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii, 2017, p. 283. ISBN 978-5-9909607-0-1.
↑ Martínez, Alegría. «Recuerdos de Rosenda Monteros». Milenio 2020, 04-01-2019. [Consulta: 6 juliol 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 29 de desembre

[1] «L'OCB premia la Viquipèdia, Tomeu Martí i Jaume Miró, entre d'altres | Cultura 21». Arxivat de l'original el 2014-04-30. [Consulta: 31 desembre 2013].

[2] «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 29 octubre 2020].

[3] Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 95. ISBN 9788441434400.

[4] «Maria Margaretha la Fargue». Biografisch Portaal van Nederland. [Consulta: 20 abril 2020].

[5] «Wied, Isabel de» (en castellà). El libro durmiente, 14-04-2020. [Consulta: 26 gener 2021].

[:0-6] Sullivan, Michael. Modern Chinese Artists: A Biographical Dictionary. University of California Press, 2006, p. 16. ISBN 978-0-520-24449-8.

[7] «Brigitte Kronauer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].

[:02-8] «Tarita Teriipaia» (en francès). Babelio. [Consulta: 20 octubre 2021].

[9] «Kayoko Kishimoto». Artium. Catàleg. [Consulta: 29 octubre 2020].

[10] Roger, Jacques «Kirch, Maria Margarethe Winkelmann». Complete Dictionary of Scientific Biography. Encyclopedia.com, 2008 [Consulta: 10 setembre 2014].

[11] Vila Fernández, Anna. «Carlota de Mena Zamora». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].

[12] Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.Registre de Defuncions. Any 1907. Registre 12885. Jutjat Sant Gervasi

[13] «Carme Karr i Alfonsetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].

[14] «29 de desembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[15] Ferrando Miralles, Josefina. «Àurea Sarrà». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 22 desembre 2020].

[16] Carrozzo, Mario, 1961-. Storia della musica occidentale. 2, Dal barocco al classicismo viennese. 2. 7. rist. Roma: Armando, 2008. ISBN 978-88-6081-106-6.

[17] «Maria Kirch». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].

[18] «Snežko-Blockaâ, Aleksandra (1909-1980)» (en francès). Bibliothèque Nationale de France. Catalogue général. [Consulta: 17 març 2022].

[19] Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.

[20] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Laurent» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].

[21] Simonov, A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii, 2017, p. 283. ISBN 978-5-9909607-0-1.

[22] Martínez, Alegría. «Recuerdos de Rosenda Monteros». Milenio 2020, 04-01-2019. [Consulta: 6 juliol 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]