30 de setembre
| << | Setembre 2018 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 92 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1706, València: Carles III hi arriba per jurar els Furs de València.[1]
- 1928, l'Havana: Primera reunió de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
- 2004, Catalunya: la sanitat pública hi comença a administrar gratuïtament la píndola de l'endemà.
- 2005, Barcelona: el Parlament de Catalunya hi aprova el projecte de nou Estatut d'Autonomia amb el vot favorable de vuit novenes parts de la cambra (88,88%, tots els partits excepte el PPC).
- Resta del món
- 1342 Morlaix, Bretanya: es lliura la batalla de Morlaix, entre francesos i anglesos en el marc de la Guerra dels Cent Anys.
- 1399 - Regne d'Anglaterra: després de fer abdicar Ricard II amb el suport de la Cambra dels Comuns, Enric IV se'n proclama rei.
- 1868 - Sant Sebastià, Guipúscoa, País Basc: Isabel II s'exilia d'Espanya, fet que donarà pas a la constitució d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
- 1888 - Londres, Anglaterra: Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta víctimes, Elizabeth Stride i Catherine Eddowes.[2]
- 1966 - Botswana: el país declara la independència de l'imperi Britànic.[3]
- 1982 - Biarritz, Lapurdi, País Basc: ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
- 2004 - Moscou, Rússia: el govern ratifica el Protocol de Kioto i així ja es podrà aplicar a tot el món.[4]
- 2004 - Oceà Pacífic: s'enregistren les primeres imatges d'un calamar gegant viu, a 600 quilòmetres al sud de Tòquio.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1867, Mataró: Joaquim Cassadó i Valls, compositor i organista català (m. 1926).
- 1897: Gaspar Cassadó i Moreu, violoncel·lista i compositor català.
- 1910, Sabadell: Josep Torrella i Pineda, escriptor i historiador català.
- 1914, Ribes de Freser: Llàtzer Escarceller, actor de cinema, teatre i televisió.
- 1914, Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc.
- 1917, Ivars d'Urgell: Ireneu Segarra i Malla, músic català i director de l'Escolania de Montserrat durant quaranta-cinc anys (m. 2005).
- 1960, Barcelona: Victor Amela Bonilla, periodista i escriptor català.
- Resta del món
- 1870, Lilla, França: Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (m. 1942).
- 1882, Neustadt an der Weinstraße (Imperi Alemany): Hans Geiger, físic alemany.
- 1905, Leeds (Anglaterra): Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1977 (m. 1996).
- 1924, Nova Orleans (Louisiana, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
- 1928, Sighetu Marmației (Romania): Elie Wiesel, escriptor estatunidenc d'origen romanès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1986 (m. 2016).
- 1939, Rosheim, Alsàcia (França): Jean-Marie Lehn, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1987.
- 1951, Kalgoorlie (Austràlia): Barry Marshall, metge australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2005.
- 1960, Salamanca, Espanya: Ramón García Mateos, poeta i professor espanyol.
- 1962, Amsterdam, Països Baixos: Frank Rijkaard, jugador i entrenador de futbol neerlandès.
- 1968, Città di Castello, Itàlia: Monica Bellucci, actriu i model italiana.
- 1975, París, França: Marion Cotillard, actriu francesa.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 992, la Seu d'Urgell, Comtat d'Urgell: Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.
- 1920, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
- 1992, Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d’El Capitán Trueno entre altres (79 anys).
- 2010, Barcelona: Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.
- Resta del món
- 420, Betlem, Palestina: Sant Jeroni, autor de la Vulgata, traducció de la Bíblia al llatí.
- 1626, Manxúria: Nurhaci, emperador xinès.
- 1833, Riga, Letònia: Anton Ludwig Heinrich Ohmann, cantant, director d'orquestra, violinista i compositor alemany.
- 1914: Yu Gil-jun, polític i filòsof coreà.
- 1955, San Francisco, Estats Units: James Dean, actor de cinema estatunidenc.
- 1974, Buenos Aires, Argentina: Carlos Prats, militar xilè.
- 1985, Autheuil-Authouillet, França: Simone Signoret, actriu francesa.
- 1990, Sydney, Austràlia: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura del 1973 (78 anys).
Festes i commemoracions[modifica]
- Dia internacional de la traducció, proposat el 1991 per la Federació Internacional de Traductors.
- Santoral:
- Raquel, muller del patriarca Jacob i mare dels patriarques Josep i Benjamí.
- Sant Jeroni, doctor de l'Església, patró dels llibreters;
- Antoní de Piacenza, màrtir;
- Gregori l'Il·luminat, bisbe;
- Francesc de Borja, jesuïta;
- beat Francesc Crusats.
Referències[modifica]
- ↑ Graullera Sanz, Vicente. Los notarios de Valencia y la Guerra de Sucesión. Colegio Notarial de Valencia, 1987, p. 53-54.
- ↑ Eddleston, John J. Jack the Ripper: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 147. ISBN 1576074145.
- ↑ Murray, Rachel; Evans, Malcolm David. Documents of the African Commission on Human and Peoples' Rights (en anglès). Hart Publishing, 2001, p. vol.1, p.569. ISBN 1841130923.
- ↑ Sharma, P. D.. Ecology And Environment (en anglès). Rastogi Publications, 2005, p. 378. ISBN 8171339050.
