30 de setembre
De Viquipèdia
| << | Setembre 2015 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 92 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1706, València: Carles III hi arriba per jurar els Furs de València.[1]
- 1928, l'Havana: Primera reunió de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
- 2004, Catalunya: la sanitat pública hi comença a administrar gratuïtament la píndola de l'endemà.
- 2005, Barcelona: el Parlament de Catalunya hi aprova el projecte de nou Estatut d'Autonomia amb el vot favorable de vuit novenes parts de la cambra (88,88 %, tots els partits excepte el PPC).
- Resta del món
- 1342 Morlaix, Bretanya: es lliura la batalla de Morlaix, entre francesos i anglesos en el marc de la Guerra dels Cent Anys.
- 1399 - Regne d'Anglaterra: després de fer abdicar Ricard II amb el suport de la Cambra dels Comuns, Enric IV se'n proclama rei.
- 1868 - Sant Sebastià, Guipúscoa, País Basc: Isabel II s'exilia d'Espanya, fet que donarà pas a la constitució d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
- 1888 - Londres, Anglaterra: Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta víctimes, Elizabeth Stride i Catherine Eddowes.[2]
- 1966 - Botswana: el país declara la independència de l'imperi Britànic.[3]
- 1982 - Biarritz, Lapurdi, País Basc: ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
- 2004 - Moscou, Rússia: el govern ratifica el Protocol de Kioto i així ja es podrà aplicar a tot el món.[4]
- 2004 - Oceà Pacífic: s'enregistren les primeres imatges d'un calamar gegant viu, a 600 quilòmetres al sud de Tòquio.
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1910, Sabadell: Josep Torrella i Pineda, escriptor i historiador català.
- 1914, Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc.
- Resta del món
- 1882, Neustadt an der Weinstraße (Imperi Alemany): Hans Geiger, físic alemany.
- 1924, Nova Orleans (Louisiana, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
- 1960, Salamanca, Espanya: Ramón García Mateos, poeta i professor espanyol.
- 1962, Amsterdam, Països Baixos: Frank Rijkaard, jugador i entrenador de futbol neerlandès.
- 1968, Città di Castello, Itàlia: Monica Bellucci, actriu i model italiana.
- 1975, París, França: Marion Cotillard, actriu francesa.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 992, la Seu d'Urgell, Comtat d'Urgell: Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.
- 1920, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
- 1992, Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno entre altres (n. 1913).
- 2010, Barcelona: Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.
- Resta del món
- 420, Betlem, Palestina: Sant Jeroni, autor de la Vulgata, traducció de la Bíblia al llatí.
- 1914: Yu Gil-jun, polític i filòsof coreà.
- 1626, Manxúria: Nurhaci, emperador xinès.
- 1955, San Francisco, Estats Units: James Dean, actor de cinema estatunidenc.
- 1974, Buenos Aires, Argentina: Carlos Prats, militar xilè.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
- Dia internacional de la traducció, proposat el 1991 per la Federació Internacional de Traductors.
- Santoral:
- Raquel, muller del patriarca Jacob i mare dels patriarques Josep i Benjamí.
- Sant Jeroni, doctor de l'Església, patró dels llibreters;
- Antoní de Piacenza, màrtir;
- Gregori l'Il·luminat, bisbe;
- Francesc de Borja, jesuïta;
- beat Francesc Crusats.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Graullera Sanz, Vicente. Los notarios de Valencia y la Guerra de Sucesión. Colegio Notarial de Valencia, 1987, p. 53-54.
- ↑ Eddleston, John J. Jack the Ripper: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 147. ISBN 1576074145.
- ↑ Murray, Rachel; Evans, Malcolm David. Documents of the African Commission on Human and Peoples' Rights (en anglès). Hart Publishing, 2001, p. vol.1, p.569. ISBN 1841130923.
- ↑ Sharma, P. D.. Ecology And Environment (en anglès). Rastogi Publications, 2005, p. 378. ISBN 8171339050.
