30 de setembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Setembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 92 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1706, València: Carles III hi arriba per jurar els Furs de València.[1]
- 1928, l'Havana: Primera reunió de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
- 2004, Catalunya: la sanitat pública hi comença a administrar gratuïtament la píndola de l'endemà.
- 2005, Barcelona: el Parlament de Catalunya hi aprova el projecte de nou Estatut d'Autonomia amb el vot favorable de vuit novenes parts de la cambra (88,88%, tots els partits excepte el PPC).
- Resta del món
- 1342, Morlaix, Bretanya: es lliura la batalla de Morlaix, entre francesos i anglesos en el marc de la Guerra dels Cent Anys.
- 1399, Regne d'Anglaterra: després de fer abdicar Ricard II amb el suport de la Cambra dels Comuns, Enric IV se'n proclama rei.
- 1868, Sant Sebastià, Guipúscoa, País Basc: Isabel II s'exilia d'Espanya, fet que donarà pas a la constitució d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
- 1888, Londres, Anglaterra: Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta víctimes, Elizabeth Stride i Catherine Eddowes.[2]
- 1960, Estats Units: s'estrena la sèrie sèrie d'animació d'Els Picapedra (en anglès The Flintstones) de la productora Hanna Barbera Productions a la cadena estatunidenca ABC.
- 1966, Botswana: el país declara la independència de l'imperi Britànic.[3]
- 1982, Biarritz, Lapurdi, País Basc: ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
- 2004, Moscou, Rússia: el govern ratifica el Protocol de Kioto i així ja es podrà aplicar a tot el món.[4]
- 2004, Oceà Pacífic: s'enregistren les primeres imatges d'un calamar gegant viu, a 600 quilòmetres al sud de Tòquio.
- 2009, Sumatra: Un terratrèmol hi deixa més d'un miler de morts.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1855, València: Josep Benlliure i Gil, pintor valencià (m. 1937).[5]
- 1867, Mataró: Joaquim Cassadó i Valls, compositor i organista català (m. 1926).
- 1880, El Prat de Llobregat: Francesc Gallart i Monés, digestòleg català (m. 1960).[6]
- 1910, Sabadell: Josep Torrella i Pineda, escriptor i historiador català.
- 1914, Ribes de Freser: Llàtzer Escarceller, actor de cinema, teatre i televisió.
- 1914, Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc.
- 1917, Ivars d'Urgell: Ireneu Segarra i Malla, músic català i director de l'Escolania de Montserrat durant quaranta-cinc anys (m. 2005).
- 1918, Torroella de Montgrí: Agustí Monguilod i Andreu, instrumentista de tenora i violí (m. 2005).
- 1960, Barcelona: Victor Amela Bonilla, periodista i escriptor català.
- 1962, Barcelona: Rosa Maria Serra Reixach, escriptora catalana.[7]
- 1981, Sabadellː Marta Farrés i Falgueras, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, alcaldessa de Sabadell des del 2019.[8]
- Resta del món
- 1861, La Corunyaː Sofia Casanova, escriptora i periodista i primera espanyola corresponsal en un país estranger (m. 1958).[9]
- 1870, Lilla, França: Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (m. 1942).[10]
- 1882, Neustadt an der Weinstraße (Imperi Alemany): Hans Geiger, físic alemany (m. 1945).[11]
- 1882, Sæby (Dinamarca): Eva Aggerholm, escultora avantguardista espanyola d'origen danès (m. 1959).[12]
- 1898, Lille (França): Renée Adorée, actriu de cinema.[13]
- 1905, Leeds (Anglaterra): Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1977 (m. 1996).[14]
- 1910, Logronyo, La Rioja: Lola Rodríguez Aragón, soprano espanyola, mestra de grans cantants (m. 1984).[15]
- 1920, Xangai, Xina: Eileen Chang, escriptora en llengua xinesa i anglesa (m. 1995).[16]
- 1921, Helensburg, Escòciaː Deborah Kerr, actriu britànica, cèlebre en el cinema de Hollywood dels anys 50 (m. 2007).[17]
- 1924, Nova Orleans (Louisiana, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc (m. 1984).[18]
- 1928, Sighetu Marmației (Romania): Elie Wiesel, escriptor estatunidenc d'origen romanès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1986 (m. 2016).[19]
- 1939, Rosheim, Alsàcia (França): Jean-Marie Lehn, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1987.[20]
- 1943, Zusamaltheim, Baviera (Alemanya): Johann Deisenhofer, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1988.[21]
- 1950, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Laura Esquivel, escriptora mexicana autora de la cèlebre novel·la Com aigua per a xocolata.[22]
- 1951, Kalgoorlie (Austràlia): Barry Marshall, metge australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2005.[23]
- 1956, Edmonton, Canadàː Melissa Franklin, física de partícules experimental, professora a la Universitat Harvard.[24]
- 1960, Salamanca, Espanya: Ramón García Mateos, poeta i professor espanyol.
- 1962, Amsterdam, Països Baixos: Frank Rijkaard, jugador i entrenador de futbol neerlandès.
- 1968, Città di Castello, Itàlia: Monica Bellucci, actriu i model italiana.
- 1972, Rouen, França: François Sarhan, compositor francès.
- 1975, París, França: Marion Cotillard, actriu francesa.[25]
- 1980, Kosice: Martina Hingis, jugadora professional de tennis de nacionalitat suïssa, diversos cops número u del món.[26]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 992, la Seu d'Urgell, Comtat d'Urgell: Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.
- 1914, Sant Feliu de Guíxols: Esteve Garreta i Roig, compositor català (n. 1850)
- 1920, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
- 1992, Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d’El Capitán Trueno entre altres (79 anys).
- 2010, Barcelona: Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català (n. 1921).[27]
- 2011, Barcelonaː Pilar Barril, jugadora de tennis, onze cops campiona de Catalunya i vint-i-un campiona d'Espanya (n. 1931).[28]
- 2018 - Viladecans, Baix Llobregat: Ramon Parés i Farràs, biòleg, Medalla Narcís Monturiol l'any 1986.
- Resta del món
- 420, Betlem (Palestina): Sant Jeroni d'Estridó, escriptor i teòleg, autor de la Vulgata, traducció de la Bíblia al llatí.
- 1626, Manxúria: Nurhaci, emperador xinès.
- 1627, Pequín, Xina: Zhu Youxia, Emperador Tianqi, penúltim emperador de la Dinastia Ming (n. 1605).[29]
- 1704, Zhili -actual Hubei, (Xina): Yan Yuan (en xinès 颜元; pinyin Yán Yuán) també anomenat Xizhai(en xinès 习斋; pinyin Xízhāi) , erudit xinès, escriptor, historiador, filòsof i pedagog de la dinastia Qing (n. 1635).[30]
- 1833, Riga, Letònia: Anton Ludwig Heinrich Ohmann, cantant, director d'orquestra, violinista i compositor alemany.
- 1914: Yu Gil-jun, polític i filòsof coreà.
- 1955, San Francisco, Estats Units: James Dean, actor de cinema estatunidenc.
- 1974, Buenos Aires, Argentina: Carlos Prats, militar xilè.
- 1985, Autheuil-Authouillet, França: Simone Signoret, actriu francesa.[31]
- 1989, Nova York (USA): Virgil Thomson, compositor estatunidenc (n. 1896).[32]
- 1990, Sydney, Austràlia: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura del 1973 (78 anys).[33]
- 1994, París (França): André Lwoff, microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1902).[34]
- 1998, Milà (Itàlia): Bruno Munari, artista i dissenyador italià (n. 1907).[35]
- 2014, Palo Alto,Califòrnia (EUA): Martin Lewis Perl, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1995 (n. 1927).[36]
- 2019, Nova York (EUA): Jessye Norman, cantant d'òpera estatunidenca (n. 1945).[37]
Festes i commemoracions[modifica]
- Dia internacional de la traducció, proposat el 1991 per la Federació Internacional de Traductors.
- Santoral:
- Raquel, muller del patriarca Jacob i mare dels patriarques Josep i Benjamí.
- Sant Jeroni, doctor de l'Església, patró dels llibreters;
- Antoní de Piacenza, màrtir;
- Gregori l'Il·luminat, bisbe;
- Francesc de Borja, jesuïta;
- beat Francesc Crusats.
Referències[modifica]
- ↑ Graullera Sanz, Vicente. Los notarios de Valencia y la Guerra de Sucesión. Colegio Notarial de Valencia, 1987, p. 53-54.
- ↑ Eddleston, John J. Jack the Ripper: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 147. ISBN 1576074145.
- ↑ Murray, Rachel; Evans, Malcolm David. Documents of the African Commission on Human and Peoples' Rights (en anglès). Hart Publishing, 2001, p. vol.1, p.569. ISBN 1841130923.
- ↑ Sharma, P. D.. Ecology And Environment (en anglès). Rastogi Publications, 2005, p. 378. ISBN 8171339050.
- ↑ «José Benlliure Gil» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Gallart i Monés, Francesc». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ «Rosa Maria Serra Reixach». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ de Arriba, Jordi. «/ 20 coses que no sabies de Marta Farrés, alcaldable del PSC a Sabadell». isabadell.cat, 08-05-2019. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «Sofía Guadalupe Pérez Casanova». Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1926» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Hans Geiger | German physicist» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Ficha completa» (en castellà). Red Digital de Colecciones de Museos de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «Renee Adoree» (en francès). AlloCine. [Consulta: 6 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1977» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Franco, Enrique «Fallece Lola Rodríguez de Aragón, maestra de grandes cantantes españoles» (en castellà). El País [Madrid], 30-04-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Eileen Chang (1920 – 1995)» (en castellà). Mujeres literatas ~ Un mundo paralelo, 01-09-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Deborah Kerr | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ «Truman Capote | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1986» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1988» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Esquivel, Laura» (en castellà). Escritores.org, 15-11-2013. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2005» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Yount, Lisa. A to Z of Women in Science and Math (en anglès). Infobase Publishing, 2007, pàg. 94. ISBN 978-1-4381-0795-0.
- ↑ «Marion Cotillard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Martina Hingis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Joan Triadú i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Adrio Arrojo, Manuel. «Pilar Barril Fuster». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Simone Signoret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Virgil Thomson». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1973» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1995» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Jessye Norman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
