348 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 348 aC (cccxlviii aC) |
Islàmic | 999 aH – 998 aH |
Xinès | 2349 – 2350 |
Hebreu | 3413 – 3414 |
Calendaris hindús | -292 – -291 (Vikram Samvat) 2754 – 2755 (Kali Yuga) |
Persa | 969 BP – 968 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -97 |
Ab urbe condita | 406 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
Dècades | |
370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC | |
Anys | |
351 aC 350 aC 349 aC - 348 aC - 347 aC 346 aC 345 aC |
El 348 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Lenat (o, més rarament, any 406 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «348 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Olint, ciutat de la península Calcídica, cau en mans de Filip II de Macedònia a finals d'aquell any, sembla que per la traïció de Lastenes i Eutícrates. Els macedonis arrasen la ciutat i els seus habitants són venuts com a esclaus. Filip II ocupa les 32 ciutats de la Lliga Calcídica sense resistència.[2]
Antiga Roma
[modifica]- S'estableix un pacte entre Roma i Cartago,[3] anomenat Segon tractat romanocartaginès.[4]
- Aquest any són elegits cònsols Marc Valeri Corvus i Marc Popil·li Lenat.[5]
- Valeri Corvus, l'any anterior (349 aC) era tribú militar a l'exèrcit del cònsol Luci Furi Camil en la campanya contra els gals, i va guanyar a un gal gegantí en combat singular amb l'ajuda d'un corb. Va ser elegit cònsol in absentia per la seva popularitat amb només 23 anys.[6]
- Jocs Seculars. La celebració d'aquests Jocs la citen els historiadors antics Quint Valeri Ànties, Varró, Verri Flac, Titus Livi i Zòsim. André Piganiol creu que es van celebrar per les tensions que hi havia entre Roma i els llatins en aquella data i per la propagació d'una epidèmia que, segons Titus Livi, va motivar la consulta dels Llibres sibil·lins, i dels rituals del Lectisterne.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 53
- ↑ Heeren, Arnold Hermann Ludwig. Historical Researches Into the Politics, Intercourse, and Trade of the Carthaginians, Ethiopians, and Egyptians (en anglès). vol.1. D. A. Talboys, 1832, p. 488.
- ↑ Espada Rodríguez, Julián. Dos primeros tratados romano-cartagineses, Los (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2013-12-19, p. 46. ISBN 978-84-475-3674-0.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 23
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 26
- ↑ Piganiol, André «Jeux séculaires». Revue des Études Anciennes, 38, 2, 1936, pàg. 221.