36a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militar36a Brigada Mixta
Tipus Brigada Mixta
Data de lleva gener de 1937
Dissolució febrer de 1939
País Flag of Spain (1931–1939).svg Segona República Espanyola
Branca Red star.svg Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacats Justo López de la Fuente
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

La 36a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Historial[modifica]

La brigada es va formar l'1 de gener de 1937 en el front de Madrid a partir de l'antiga columna Prada i va quedar integrada en la 4a Divisió del II Cos d'Exèrcit, cobrint el front d'Usera.[1] El seu primer comandant fou el major de milícies Justo López de la Fuente,[2] que anteriorment havia comandat el famós "Batalló Acer" del 5è Regiment.[3]

A pesar que el comandament franquista va decidir no assaltar Madrid, Usera continuava sent un front "calent". La 36a BM va aconseguir rebutjar dos atacs rebels contra les seves línies que es van produir en els dies 13 i 15 de gener, i novament durant els dies 25 i 28 d'aquest mateix mes. Durant els següents mesos sota el comandament de Justo López es va emprendre una important labor de fortificació a Usera.[4] A partir del 20 de febrer començaran els combats pel control de diverses posicions clau del front: «Casa Derruida», «Trinchera de la Muerte» i «Vértice Basurero». Els combats de posicions i trinxeres tornaran a reproduir-se el 23 de març, el 7 de maig, i durant el mes de juliol. Però davant els contraatacs de la 36a BM, el 28 de setembre les forces franquistes van haver de retirar-se d'aquestes posicions conquistades, que van ser definitivament ocupades per la brigada. Posteriorment va passar a quedar agregada a la 65a Divisió.[5]

Al juny de 1938, la 36a Brigada Mixta va ser enquadrada en la 53a Divisió del XX Cos d'Exèrcit i es va dirigir al capdavant de Llevant, on arribaria el 28 de juny. Al començament de juliol les forces de la 53a Divisió no van aconseguir resistir la pressió enemiga i van haver de retirar-se de Nules i la Vilavella, aconseguint establir noves posicions defensives a l'altura de la Vall d'Uixó i Alfondeguilla. Van aconseguir resistir tots els assalts de l'enemic fins al 21 de juliol, moment en què l'Ofensiva de Llevant va quedar definitivament detinguda. Entre el 7 i el 10 de novembre la brigada va participar en un fallit atac sobre Nules i Castelló, després de la qual cosa no tornaria a intervenir en cap altra operació fins al final de la contesa, quedant-se en aquest front.[3]

Túnel de la mort d'Usera[modifica]

Article principal: Túnel de la mort d'Usera

Després del final de la contesa i l'entrada de l'Exèrcit franquista a Madrid, al barri d'Usera es va trobar una fossa comuna amb diverses desenes de cadàvers. La posterior Causa General franquista va considerar que havien estat oficials i membres de la 36a Brigada Mixta els responsables d'aquestes execucions extrajudicials.[6][7] En qualsevol cas, l'episodi del «Túnel de la mort» d'Usera ha estat escassament estudiat pels especialistes i historiadors, i no es coneixen realment les seves veritables implicacions o circumstàncies. Durant la postguerra alguns membres de la brigada considerats responsables o partícips dels assassinats van ser jutjats i executats. El propi Justo López de la Fuente va ser detingut per la policia franquista en una batuda de 1964 i condemnat a llargues penes de presó, morint a la presó per un càncer.[8]

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris

Referències[modifica]

  1. Jorge Martínez Reverte (2004). La Batalla de Madrid, Ed. Crítica, pág. 496
  2. Jorge Martínez Reverte (2004). La Batalla de Madrid, Ed. Crítica, pág. 170
  3. 3,0 3,1 Carlos Engel Masoliver (1999). Historia de las brigadas mixtas del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 47
  4. Asenjo Ramos, Victoria Ramos (2008) [1999]. Malagón: Autobiografía de un falsificador, El Viejo Topo, pág. 59
  5. José Manuel Martínez Bande (1981). La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida, Ed. San Martín, pág. 166
  6. Rafael Torres, Rafael Torres Mulas (2002). Desaparecidos de la guerra de España: 1936-?, La Esfera de los Libros, pág. 160
  7. Douglas Edward Laprade (2005). Censura y recepción de Hemingway en España, Universitat de Valencia, pág. 134
  8. Hugh Thomas (1988). La Guerra civil española: 1936-1939, Grijalbo, pág. 837
  9. Santiago Álvarez (1989). Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República, Ediciós do Castro, pág. 182