3 d'octubre
| << | Octubre 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs. Queden 89 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1489 - Es publica el Liber elegantiarum, de Joan Esteve, un repertori d'equivalències català-llatí, destinat a l'ensenyament del llatí.[1]
- 1531 - Un estol de corsaris otomans, capitanejats per Sinan Reis, ataquen la vila de Santanyí, a Mallorca, i capturen 52 santanyiners.
- 1867 - Barcelona (el Barcelonès): s'inaugura el Teatre Romea, amb el drama La rosa blanca, obra de Serafí Pitarra.[2]
- 1934 - Fou fundat el Club de Futbol Parets.
- 1987 - Gandia (la Safor): es bat el rècord de precipitació màxima en 24 hores a la població, de 720 mm.
- 1998 - Cerdanyola del Vallès: Obre al públic el Museu d'Història de Cerdanyola-Ca n'Ortadó.[3]
- 2015 - Barcelona: tanca la llibreria Negra y Criminal, especialitzada en novel·la negra i literatura policíaca.[4]
- 2017 - Catalunya: aturada de país com a resposta a l'acció policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. També es van produir manifestacions multitudinàries arreu del Principat.[5]
- Resta del món
- 1714 - Madrid: S'aprova oficialment la constitució de la Real Academia Española mitjançant una reial cèdula del rei Felip V d'Espanya.[6]
- 1789 - Estats Units: George Washington proclama el primer Dia d'acció de gràcies.[7]
- 1932 - Iraq: es declara la independència de Regne Unit i s'adhereix a la Societat de Nacions.[8]
- 1961 - Baixa Saxònia i Hamburg signen el Pacte de Cuxhaven.[9]
- 1981 - Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Després de 7 mesos de vagues de fam dels presos de l'IRA Provisional i l'INLA, en la qual 10 d'ells van morir (inclòs el membre del parlament Bobby Sands), es posa fi a la vaga de fam en la que els presos lluitaven per les cinc demandes i per ser considerats presoners de guerra i no criminals comuns. Aquesta segona vaga de fam va ser el punt culminant a la primera vaga de fam, realitzada el 1980, que havia estat, alhora, un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978.[10]
- 1990 - La República Democràtica Alemanya s'incorpora a la República Federal Alemanya produint-se així la reunificació alemanya.[11]
- 2005 - Mediterrani i nord d'Àfrica: té lloc un eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya.[12]
- 2005 - Madrid, Espanya: El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés dels Diputats (Madrid) el Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine..
- 2015 - Afganistan: un atac aeri dels Estats Units contra un hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz mata accidentalment a 22 cooperants i pacients.[13]
- 2016 - Colòmbia rebutja l'acord de pau amb la guerrilla i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia en un referèndum, que es va celebrar ahir, amb 50.2%.[14]
Cinema i televisió
[modifica]El 1982, la cadena de televisió japonesa MBS emeté el primer capítol de la sèrie d'anime Chōjikū Yōsai Makurosu.[15]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1868, Cambrils, Baix Camp: Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català [16]
- 1910, Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg [17]
- 1918, Berga, Berguedà: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista [18]
- 1921, Barcelona: Albert Closas i Lluró, actor català [19]
- 1928, Figueres: Carme Guasch i Darné, poetessa i escriptora catalana [20]
- 1944, Barcelona: Maife Gil, actriu de teatre i directora i actriu de doblatge catalana.[21]
- 1958, Torredembarra, el Tarragonès: Josep Bargalló i Valls, polític, crític literari, escriptor.
- 1975, Barcelona: Assumpció Laïlla i Jou, psicopedagoga, infermera i política catalana.[22]
- Resta del món
- 1648, París, França: Élisabeth Chéron, pintora, poeta, escriptora i traductora francesa [23]
- 1790, Turkeytown, territori Cherokee: John Ross o Tsan-Usdi, cacic principal de la nació Cherokee [24]
- 1804, Lió, França: Allan Kardec, professor francès, conegut com el sistematitzador de l'espiritisme [25]
- 1846, Stavanger, Noruega: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg.
- 1858, Vigevano, Piemont: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana [26]
- 1867:
- Bewdley, Worcestershire, Anglaterra: Stanley Baldwin, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1923-1924) [27]
- Fontenay-aux-Roses, França: Pierre Bonnard, pintor francès [28]
- 1897, París, França: Louis Aragon, poeta i novel·lista francès [29]
- 1889, Hamburg, Alemanya: Carl von Ossietzky, periodista, Premi Nobel de la Pau de 1935 [30]
- 1891, Milà, Regne d'Itàlia: Félix Scolati compositor, director d'orquestra i folklorista italià instal·lat a l'Argentina.
- 1898, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc [31]
- 1900, Asheville, Carolina del Nord, EEUU: Thomas Wolfe, un dels principals novel·listes estatunidencs de principis del segle XX [32]
- 1904, Busan - (Corea: Charles J. Pedersen, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1987 [33]
- 1916, Ferrol: Ángeles Alvariño, oceanògrafa i zoòloga gallega, precusora en la recerca oceanogràfica mundial [34]
- 1919, Murfreesboro, Tennessee (EUA): James McGill Buchanan economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1986 [35]
- 1920, Owston Ferry, Lincolnshire, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica [36]
- 1924, Brooklyn, Nova York, EUA: Harvey Kurtzman, autor i editor de còmics americà [37]
- 1925, West Point, Nova York, EEUU: Gore Vidal, escriptor estatunidenc [38]
- 1927:
- Cooperstown, Nova York, Estats Units: Nancy Dupree, directora del Centre de l'Afganistan a la Universitat de Kabul a Afganistan.
- Illa de Baffin, Canadà: Kenojuak Ashevak, artista inuit, pionera de l'art inuit modern [39][40]
- 1928, Copenhaguen, Dinamarca: Erik Bruhn, ballarí, coreògraf, mestre de ballet i director de companyia danès [41]
- 1931, Nkana, Rhodèsia del Nord: Denise Scott Brown, arquitecta i urbanista molt influent en el segle XX.[42]
- 1936, Nova York, USA: Steve Reich, compositor estatunidenc.[43]
- 1938, Albert Lea, Minnesota, EEUU: Eddie Cochran, músic de rock estatunidenc [44]
- 1940, Danbury, Connecticut, (Estats Units: Alan Peckolick és un dissenyador gràfic i fotògraf nord-americà.
- 1947 -
- Brooklyn, Nova York, EEUU: Fred DeLuca, empresari i multimilionari nord-americà, cofundador de la cadena de restaurants de menjar ràpid Subway [45]
- Pinedale, Wyoming, EEUU: John Perry Barlow, poeta, assagista i activista polític estatunidenc [46]
- 1951, Paterson (Nova Jersey): Kathryn Dwyer Sullivan, geòloga nord-americana i astronauta de la NASA.[47]
- 1954, Brooklyn, Nova York, EEUU: Al Sharpton, ministre, polític i activista dels drets civils.[48]
- 1964, Coventry, Anglaterra: Clive Owen, actor anglès.[49]
- 1965, Porto Alegre: Adriana Calcanhotto, cantant i compositora brasilera.[50]
- 1969, Fullerton, Califòrnia, EUA: Gwen Stefani, cantant, compositora, dissenyadora i actriu ocasional estatunidenca, membre de No Doubt.[51]
- 1973:
- Hamilton (Bermudes): Lena Headey, actriu britànica.[52]
- Guelph, Ontario, Canadà: Neve Campbell, actriu canadenca.[53]
- 1979: Josh Klinghoffer, músic multiinstrumentista, productor i membre dels Red Hot Chili Peppers.
- 1981:
- Malmö, Suècia: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
- Rabat, Marroc: Leïla Slimani, escriptora marroquina en francès, Premi Goncourt 2016.[54]
- 1982, Madrid: El Juli, torero espanyol.
- 1984, Waco, Texas: Ashlee Simpson, cantant i actriu estatunidenca.[55]
- 1987, Cayey, Puerto Rico: Zuleyka Rivera, model i actriu porto-riquenya, Miss Univers 2006.[56]
- 1988, Göteborg, Suècia: Alicia Amanda Vikander, actriu. Guanyadora d'un Óscar com a millor actriu de repartiment l'any 2015.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1791 - Barcelona: Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, la Virreina, que donà nom a dos palaus de Barcelona.[57]
- 1913 - Barcelona, Barcelonès: Josep Falp i Plana metge i escriptor català, fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya (n. 1873).[58]
- 1981 - Barcelona: Concepció Panadès i Juanengo, soprano catalana (n. 1908).[59]
- 2008 - Barcelona: Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona (n. 1930).[60]
- 2013 - Madrid: Ángeles Santos Torroella, pintora surrealista catalana (n. 1911).[61]
- 2022 - València: Antoni Ferrer i Perales, poeta valencià (n. 1943).[62]
- Resta del món
- 1226 - Assís, Úmbria (Itàlia): Francesc d'Assís, sant italià que va fundar l'orde franciscà (n. 1182).[63]
- 1513 - Nuremberg (Sacre Imperi): Anton Koberger, impressor alemany.
- 1568 - Palau d'Aranjuez: Isabel de Valois, reina de Castella i Catalunya-Aragó (n. 1545).[64]
- 1667 - Granada (Corona de Castella): Alonso Cano, pintor, escultor i arquitecte de Granada (n. 1601).[65]
- 1696 - Hangzhou (Xina): Prospero Intorcetta, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1625).[66]
- 1896 - Walthamstow (Regne Unit): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (n. 1834).[67]
- 1912 - Londres: Guido Papini, violinista i compositor italià (n. 1847).[68]
- 1921 - Manila, Filipines: María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (n. 1882).[69]
- 1929 - Berlín (Alemanya): Gustav Stresemann, polític alemany, Premi Nobel de la Pau de 1926 (n. 1878).[70]
- 1931 - Copenhaguen: Dinamarca: Carl Nielsen, compositor danès (n. 1865).[71]
- 1945 - Châtillon-sur-Seine, França: Joseph Darnand, militar i polític francès (n. 1897).[72]
- 1954 - Ciutat de Mèxic: Julia Iruretagoiena, activista socialista espanyola, exiliada.[73]
- 1967:
- Londres (Regne Unit): Malcolm Sargent, director d'orquestra i músic britànic (n. 1895).[74]
- Nova York (Estats Units): Woody Guthrie, cantautor de folk nord-americà (n. 1912).[75]
- 2004 - Beverly Hills, Califòrnia (Estats Units): Janet Leigh, actriu estatunidenca (n. 1927).[76]
- 2018 - Rexburg, Idaho (Estats Units): Leon Max Lederman, físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 (n. 1922).
- 2010 - Oxford, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (n. 1920).[36]
- 2017 -
- Berlín, Alemanya: Jalal Talabani, un polític i advocat kurd de l'Iraq (n. 1933).[77]
- Alexandria, Virginia: Isabella Karle, físicoquímica, cristal·lògrafa i investigadora nord-americana (n. 1921). [78]
- 2021 - L'Havana, Cuba: Marta Rojas, periodista i escriptora (n. 1928).[79]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Francesc de Borja (a Espanya; en altres llocs, el 30 de setembre); Dionís Areopagita, bisbe; Gerard de Brogne, abat; beat Bartomeu Conill, abat de Poblet (a l'orde cistercenc).
- Gaecheonjeol, festa de Corea.
Referències
[modifica]- ↑ Esteve, Joan. Liber elegantiarum, de Paganinus de Paganinis. Venetiis: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico. Ministerio de Cultura, 3 octubre, 1489.
- ↑ Junqueras, Oriol. «El Teatre Romea», 03-10-2007. [Consulta: 15 desembre 2024].
- ↑ «Museu d'Història de Cerdanyola-Ca n'Ortadó - Informació general - El museu més gran de Catalunya». [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Tanca la llibreria Negra y Criminal», 01-09-2015. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ 324cat. «Multitudinàries manifestacions arreu del país contra la brutalitat policial de l'1-O», 03-10-2017. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Orígenes» (en castellà). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Hodgson, Godfrey. A Great and Godly Adventure; The Pilgrims and the Myth of the First Thanksgiving. Nova York: Public Affairs, 2006, p. 167. ISBN 978-1586483739.
- ↑ Hudson, Manley O. «The Admission of Iraq to Membership in the League of Nations». The American Journal of International Law, 27, 1, 1933, pàg. 133–138. DOI: 10.2307/2189798. ISSN: 0002-9300.
- ↑ «Staatsvertrag mit dem Lande Niedersachsen über die Neuordnung der Rechtsverhältnisse in Cuxhaven und im Gebiet der Elbmündung vom 3. Oktober 1961» (en alemany). Hamburgisches Gesetz und verordnungsblatt (HmbGVBl), 1961, pàg. 317. (text de la llei d'Hamburg)
- ↑ Melaugh, Martin. «Events: Hunger Strike 1981 - Chronology» (en anglès). CAIN. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «EinigVtr - Vertrag zwischen der Bundesrepublik Deutschland und der Deutschen Demokratischen Republik über die Herstellung der Einheit Deutschlands» (en alemany). Bundesministerium der Justiz und für Verbraucherschutz und Bundesamt für Justiz, 31-08-1990. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Eclipse Anular de Sol de 3 de Octubre de 2005» (en castellà), 06-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-06. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Els EUA assumeixen l'error d'haver atacat l'hospital de Kunduz». El País, 06-10-2015. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Colombia referendum: Voters reject Farc peace deal» (en anglès). BBC News, 03-10-2016.
- ↑ «Macross'» (en anglés). My Anime List. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ «Francesc Vidal i Barraquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Miquel Crusafont i Pairó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Marcel·lí Massana i Bancells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «3 d'octubre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carme Guasch i Darné, 1928-1998. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Maife Gil» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «I. Sra. M. Assumpció Laïlla i Jou». Parlament de Catalunya. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Notice de personne - Chéron, Élisabeth-Sophie (1648-1711)» (en francès). BnF.
- ↑ «John Ross | chief of Cherokee Nation» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Denisard Léon Hippolyte Rivail dit Allan Kardec» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «DUSE, Eleonora» (en italià). Enciclopedia Italiana Treccani. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Stanley Baldwin | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Pierre Bonnard | French artist» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Aragon» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1935» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Leo McCarey | American director» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Thomas Wolfe | American author» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Sadurní, N. «Ángeles Alvariño, precursora de la oceanografía». National Geographic. Historia, 02-07-2021. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1986» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ 36,0 36,1 White, Martin L. «Philippa Foot» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «Obituary: Harvey Kurtzman». The Independent, 24-02-1993 [Consulta: 23 setembre 1993].
- ↑ «Gore Vidal | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Kenojuak Ashevak's 87th Birthday», 03-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-03. [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «http://www.steinbruecknativegallery.com/469380/», 16-02-2013. Arxivat de l'original el 2013-02-16. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ «Erik Bruhn | Danish dancer» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Robert Venturi and Denise Scott Brown» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ «Steve Reich». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Eddie Cochran | American singer and musician» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Fred DeLuca | American businessman» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «John Perry Barlow | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Lleida, Sandra. «6 dones que van fer història a l'espai exterior». Sapiens. Arxivat de l'original el 2021-09-01. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ «Al Sharpton | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Famous birthdays for Oct. 3: Tommy Lee, Tessa Thompson». UPI, 03-10-2022. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Adriana Calcanhotto» (en portuguès). Instituto Itaú Cultural de Arte e Cultura Brasileiras, 06-08-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Gwen Stefani | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Lena Headey». [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Neve Campbell». [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ Maj, Demière. «France: Leïla Slimani remporte le prix Goncourt» (en francès). Euronews, 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ «Ashlee Simpson». [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Zuleyka Rivera Mendoza». [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Josep Falp i Plana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ Román Fernández, Manuel. «María de la Concepción Panadés y Juanengo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ «Cerca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Àngels Santos i Torroella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «S'ha mort el poeta Antoni Ferrer». Vilaweb. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Francésco d'Assisi, santo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Isabel de França | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Cano, Alonso - Colección - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S. J. [Romna], XXXVII, 1973.
- ↑ «William Morris | British artist and author» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «PAPINI, Guido in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Pérez Sánchez, Alfonso E. «Maria Roesset, una interesante y desconocida pintora». Villa de Madrid, núm. 86, 4t trimestre 1985, pàg. 3-14.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1926» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Carl Nielsen». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Darnand» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Iruretagoyena Salles, Julia (1886-1954)». Pares. Portal de Archivos Españoles. inisteri de Cultura - Govern d'Espanya. [Consulta: agost 2024].
- ↑ «Sir Malcolm Sargent | British conductor» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Woody Guthrie | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Janet Leigh | American actress» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑ «Ğalāl al-Talabānī | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Langer, Emily «Isabella L. Karle, chemist who helped reveal structure of molecules, dies at 95» (en anglès). Washington Post, 20-10-2017. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «Cuban journalist Marta Rojas – Vietnam’s close friend passes away» (en anglès). Vietnamnet Global, 05-10-2021. [Consulta: 29 març 2024].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 d'octubre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 d'octubre