3 de l'Unicorn

De Viquipèdia
Infotaula d'objecte astronòmic3 de l'Unicorn
Tipusestel i estrella múltiple Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B5III/V[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJohn Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment6 gener 1831 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióUnicorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi5,06 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,94 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,01 (banda V)[2]
4,94 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa5,85 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva16.258 kelvins[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,16 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,7 mas/a [2]
2,94 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−9,1 mas/a [2]
−5,89 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar45 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial39 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 1m 50.421s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-11° 24' 7.3901''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1.858 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC2142 Modifica el valor a Wikidata

3 de l'Unicorn (3 Monocerotis) és un estel a la constel·lació de l'Unicorn, de magnitud aparent +4,94.[8][9] D'acord amb la nova reducció de dades del satèl·lit Hipparcos, la paral·laxi corregida de 3 Monocerotis és de 4,20 ± 0,56 mil·lisegons d'arc, cosa que la situa a una distància aproximada de 769 anys llum (236 parsecs) respecte al sistema solar.[10]

Característiques[modifica]

3 de l'Unicorn és un gegant blau de tipus B5III.[8][9] Té una temperatura efectiva de 16.258 ± 213 K[11] i la seva lluminositat bolomètrica és 1.858 vegades major que la lluminositat solar.[10] El seu radi, calculat de manera indirecta, és 4,5 vegades més gran que el del Sol.[12] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— entre 45 i 60 km/s.[13][11] Encara que és un estel massiu de 5,85 masses solars, la seva massa queda clarament per sota del límit a partir del que els estels finalitzen la seva vida esclatant com a supernoves.[10]

3 de l'Unicorn té una company estel·lar de magnitud +8,25 la separació visual de la qual amb ella és de 1,99 segons d'arc.[14] La separació real entre elles és d'almenys 470 ua.

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. Ernst Paunzen «An empirical temperature calibration for the Δ a photometric system . I. The B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, desembre 2005, pàg. 941–946. DOI: 10.1051/0004-6361:20053546.
  5. 5,0 5,1 5,2 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 «CCDM J06018-1036AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
  9. 9,0 9,1 3 Monocerotis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. 10,0 10,1 10,2 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten. p. 349.
  11. 11,0 11,1 Paunzen, E.; Schnell, A.; Maitzen, H. M. «An empirical temperature calibration for the Δ a photometric system . I. The B-type stars». Astronomy and Astrophysics. pp. 941-946.
  12. Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)
  13. Strom, Stephen E.; Wolff, Sidney C.; Dror, David H. A. «B Star Rotational Velocities in h and χ Persei: A Probe of Initial Conditions during the Star Formation Epoch?». The Astronomical Journal. pp. 809-828.
  14. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 869-879.