3r Exèrcit Panzer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar3. Panzerarmee
3r Exèrcit Panzer

Modifica el valor a Wikidata
TipusGuerra mecanitzada
Data de lleva1 de gener de 1942
Fundació1940 Modifica el valor a Wikidata
FundadorHermann Hoth Modifica el valor a Wikidata
Dissolució3 de maig de 1945
PaísAlemanya nazi Alemanya Nazi
BrancaWehrmacht Modifica el valor a Wikidata
ArmaCuirassada
EstructuraWehrmacht Heer
MidaExèrcit de camp
Guerres i batalles
Segona Guerra Mundial:

El Tercer Exèrcit Panzer (alemany: 3. Panzerarmee) va ser una formació cuirassada alemanya durant la Segona Guerra Mundial, formada a partir del 3r Grup Panzer l'1 de gener de 1942.

El Tercer Grup Panzer[modifica]

El Tercer Grup Panzer (en alemany: Panzergruppe 3) va ser format el 16 de novembre de 1940. Formava part del Grup d'Exèrcits Centre, participant en l'operació Barbarossa i lluitant a la batalla de Moscou a finals de 1941 i inicis de 1942. Posteriorment serviria a l'operació Tifó, on estava sota el control operatiu del 9. Armee. L'1 de gener de 1942 va passar a denominar-se 3r Exèrcit Panzer.

Orde de batalla[modifica]

A l'inici de l'operació Barbarossa el Grup consistia en els Cossos d'Exèrcit (motoritzats) XXXIX i LVII.

El Tercer Exèrcit Panzer[modifica]

El Tercer Exèrcit Panzer va ser format l'1 de gener de 1942 en redessignar el 3r Grup Panzer.

Durant la contraofensiva soviètica, el 3r Exèrcit Panzer lluità per sortir de l'encerclament, lluitant posteriorment a Tekino, Duna i Vitebsk. Al març de 1944 participà en la reunió i deportació de civils soviètics de la zona de Borisov. Els civils van ser deportats a Alemanya per fer-los servir com a treballadors forçats- L'Exèrcit es retirà posteriorment per Lituània i Curlàndia, participant en la batalla de Memel de 1944.

Al febrer de 1945 el 3r Exèrcit Panzer era un dels exèrcits que formaven part del nou Grup d'Exèrcits Vístula. El 10 de març de 1945, el general Hasso-Eccard von Manteuffel va ser nomenat comandant del 3r Exèrcit Panzer, sent destinat a defensar la riba de l'Oder, al nord dels turons de Seelow, bloquejant l'accés soviètic a la Pomerània occidental i a Berlín. Van haver de fer front a l'atac soviètic, llançat pel 2n Front de Belarús del mariscal Rokossovski durant la batalla de Berlín. El 25 d'abril, els soviètics van trencar la línia del Tercer Exèrcit Panzer a la zona del cap de pont al sud de Stettin[1] i travessaren els aiguamolls de Randow

Després de la derrota a Stettin, el Tercer Exèrcit Panzer va haver de retirar-se cap a la regió de Meclenburg, on el quarter general, incloent a Manteuffel, es rendiren a la 8a divisió d'infanteria dels Estats Units a Hagenow[2] el 3 de maig de 1945.

Comandants[modifica]

Comandant del 3. Panzergruppe /3. Panzerarmee
Dates Rang Nom
16 de novembre de 1940 - 5 d'octubre de 1941 Generaloberst Hermann Hoth
5 d'octubre de 1941 - 15 d'agost de 1944 Generaloberst Georg-Hans Reinhardt
15 d'agost de 1944 - 9 de març de 1945 Generaloberst Erhard Raus
15 d'agost de 1944 - 8 de maig de 1945 General der Panzertruppe Hasso von Manteuffel
Caps de l'Estat Major del 3. Panzergruppe /3. Panzerarmee
Dates Rang Nom
16 de novembre de 1940 - 13 de maig de 1942 Oberst Walther von Hünersdorff
13 de maig de 1942 - 5 de maig de 1943 Generalleutnant Walter Schilling
5 de maig de 1943 - 1 de setembre de 1944 Generalmajor Otto Heidkämper
1 de setembre de 1944 - 8 de maig de 1945 Generalmajor Burkhart Müller-Hillebrand
Oficials d'operacions del 3. Panzergruppe /3. Panzerarmee
Dates Rang Nom
16 de novembre de 1940 - 31 de gener de 1941 Oberstleutnant Harald Freiherr von Elverfeldt
1 de febrer de 1941 - 1 de juny de 1942 Oberstleutnant Carl Wagener
2 de juny de 1942 - 5 de novembre de 1943 Oberst Dietrich Beelitz
5 de novembre de 1943 - 25 de setembre de 1944 Oberst Hans-Joachim Ludendorff
25 de setembre de 1944 - 8 de maig de 1945 Major Hans Krohn

Referències[modifica]

  1. Richard Lakowski, Das Deutsche Reich und der Zweite Weltkrieg, Vol. 10/1, pp. 653-654, München: Deutsche Verlags-Anstalt, 2008
  2. Marc F. Griesbach, Combat History of the Eighth Infantry Division in World War II, p. 96, Nashville: Battery Press, 1988, ISBN 0-89839-121-0

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]