42nd Street

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: 42nd Street (musical))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniques42nd Street
42nd street.jpg
Títol original 42nd Street
Tipus musical
Compositor Harry Warren
Lletra de Al Dubin
Llibretista Michael Stewart
Mark Bramble
Idioma Anglès
Basada en La novel·la de Bradford Ropes
Gènere artístic musical
Premis Premi Tony al Millor Musical
Premi Laurence Olivier al Millor Musical
Premi Evening Standard al Millor Musical
Premi Tony al Millor Revival de Musical
Premi Drama Desk al Revival Més Destacat
Versió
Personatges Peggy Sawyer Tradueix, Billy Lawlor Tradueix, Dorothy Brock Tradueix, Julian Marsh Tradueix, Maggie Jones Tradueix, Bert Barry Tradueix, Andy Lee Tradueix, Pat Denning Tradueix, Abner Dillon Tradueix, Mac Tradueix, Ann “Anytime Annie” Reilly Tradueix, Lorraine Flemming Tradueix, Phyllis Dale Tradueix i Oscar Tradueix
Estrena
Data d'estrena 18 de setembre de 1998
Teatre Winter Garden Theatre, Nova York
Altres dades
Identificador Internet Broadway Database show 1027
Modifica les dades a Wikidata

42nd Street és un musical amb llibret de Michael Stewart i Mark Bramble, lletres d'Al Dubini música de Harry Warren. La producció de Broadway de 1980, dirigida per un moribund Gower Champion i orquestrada per Philip J. Lang, guanyà el Premi Tony al Millor Musical i esdevingué un èxit de llarga durada. El show passà al 1984 a Londres, guanyant el Premi Laurence Olivier a Millor Musical; i el revival de Broadway del 2001 guanyà el Tony a Millor Revival.

Basat en la novel·la de Bradford Ropes i en la posterior adaptació cinematogràfica de 1933, se centra en els esforços d'un dictatorial director per muntar una producció d'èxit d'una extravaganza musical al punt màxim de la Gran Depressió.

Al desembre del 2010 42nd Street encara ocupava la 12a posició com a show de més llarga estada a la història de Broadway.[1]

Rerefons[modifica]

El prestigiós productor David Merrick, productor d'obres i musicals com “Beckett”, “Gypsy”, “Oliver!”, “One flew over the cukoo’s nest”, “Hello, Dolly!”, “Promises, promises”, “Play it again, Sam”, “Mack & Mabel” o “State Fair”, entre d'altres, va fer una aposta personal amb una producció de 3 milions de dòlars basada en una pel·lícula musical de la Warner Brothers realitzada el 1933, "car només un altre show havia fet el salt de la pel·lícula original a l'escenari, Gigí, un fracàs de 1974.".[2][3] Creia que el públic estava preparat per a la nostàlgia, davant dels èxits de No, No, Nanette, Irene, i Very Good Eddie. Com que la pel·lícula només durava hora i mitja, i només tenia cinc números musicals, per tal de mantenir l'estil més homogeni al conjunt del musical s'afegiren diverses cançons famoses del catàleg Dubin-Warren,[2] tot i que havien estat escrites per a altres pel·lícules, apareixent així al musical els temes “Shadow Waltz”, “We’re in the Money”, “I only have eyes for you” o “Lullaby of Broadway”.[4] D'acord amb l'historiador teatral John Kenrick, "Quan el teló pujà lentament per mostrar quaranta parells de peus ballant claqué, el públic de l'estrena al Winter Garden ovacionà... Champion, que no sabia claqué, continuà el número amb una sèrie d'extravaganzas de claqué més llargues i més polides del que Broadway havia tingut a la dècada de 1930".[5]

Produccions[modifica]

Producció original de Broadway[modifica]

Al juny de 1980 el musical s'estrenà en una gira de proves al Kennedy Center for the Performing Arts de Washington, D.C.[6] Després de sis prèvies, el 25 d'agost de 1980 s'estrenà la producció de Broadway al Winter Garden Theatre,[7] traslladant-se posteriorment al Majestic i al St. James, tancant després de 3.486 funcions.[8] (Frank Rich ho anomenà un signe de la "balança de poder" de Broadway, car el show va haver d'abandonar el Winter Garden perquè s'hi instal·lés Cats i el per acomodar The Phantom of the Opera.) El repartiment original incloïa a Jerry Orbach com Julian Marsh, Tammy Grimes com Dorothy Brock, Wanda Richert com Peggy Sawyer i Lee Roy Reams com Billy Lawlor.[7] Entre les substitucions posteriors haurien Barry Nelson i Don Chastain com Julian,[9] Elizabeth Allen, Dolores Gray i Millicent Martin com Dorothy,[10] i Lisa Brown i Karen Ziemba com Peggy.[11] Els dissenyadors, Robin Wagner (escenografia), Theoni V. Aldredge (vestuari) i Tharon Musser (il·luminació) van ser el mateix equip de la producció original de Broadway de A Chorus Line.[12]

Però la nit de l'estrena es tenyí de tragèdia: després de 5 minuts d'ovació, Merrick va sortir a l'escenari i va anunciar: "És tràgic... Gower Champion ha mort". Va sortir per explicar que Champion havia mort de càncer hores abans de la funció, "quan va dir que Mr. Champion havia mort, la gent va quedar bocabadat i van haver crits".[13] El productor havia advertit només a Bramble de la mort del director, aconseguint mantenir el secret de la seva mort per a tots, públic inclòs.[3]

42nd Street va ser no només el darrer show de Champion, sinó també el darrer èxit de Merrick. Merrick va viure fins al 2000, però, com Anthony Bianco va descriure, "42nd Street va ser el seu darrer èxit, el seu cant del cigne".[14]

Va guanyar el Premi Tony al Millor Musical i a Millor Coreografia.

Producció del West End' 1984[modifica]

La producció del West End s'estrenà el 8 d'agost de 1984[15] al Theatre Royal Drury Lane. La carrera d'una jove Catherine Zeta-Jones, una corista de la producció, va veure's catapultada quan va haver de substituir a la suplent de la protagonista, a causa d'una malaltia i unes vacances, en una nit en què els productors es trobaven al públic; els quals van quedar tan impressionats que poc després li donarien el paper protagonista.[16] La producció va estar en cartell fins al gener del 1989.[4]

Revival de Broadway' 2001[modifica]

Bamble revisà el llibret i va dirigir el revival de Broadway, amb coreografies de Randy Skinner. S'estrenà després de 31 prèvies el 2 de maig del 2001 al Foxwoods Theatre (antigament el Ford Center for the Performing Arts),[17] on es representà 1.524 vegades. El repartiment incloïa a Michael Cumpsty com Julian, Christine Ebersole com Dorothy, Kate Levering com Peggy i David Elder com Billy.[17] Meredith Patterson debutà a Broadway, sent la suplent de Peggy Sawyer, agafant el paper a l'agost del 2001.[18] Entre els substituts notables estan Patrick Cassidy[19] and Tom Wopat com Julian[20] i Shirley Jones[19] i Beth Leavel com Dorothy.

Gira pel Regne Unit' 2007[modifica]

La producció del revival de Broadway va fer gira pel Regne Unit durant el 2007. El repartiment incloïa a Paul Nicholas com a Julian, sent substituït per Dave Willetts, Julia J Nagle com Dorothy, Jessica Punch com Peggy i Ashley Nottingham com Billy.[21]

Argument[modifica]

I Acte

Comencen les audicions del nou show de Julian Mash, Pretty Lady, i on arriba tard Peggy Sawyer, recent baixada de l'autobús que la porta des d'Allentown, Pennsylvania, amb la maleta encara a la mà. Billy Lawlor, ja un membre de la companyia, veu a Peggy i espera poder obtenir una cita. Li informa que ha arribat tard a l'audició, però que pot ajudar-la, però el coreograf Andy Lee no té temps per a la darrera conquesta de Billy, i li diu "Amscray, fora". Enfadada, Peggy li dóna una bufetada, que Andy esquiva, però que impacta de ple a la cara del mateix director Julian Marsh.

Dorothy Brock, que havia estat una gran estrella, està indignada quan li demanen que faci una audició per al seu paper, però Julian li diu que només és per assegurar-se que les cançons estan al seu to, car ha de contractar-la quan el finançament del musical per part de Dillon Abner, el novio financer de Dorothy. Fora del teatre, l'escriptora Maggie i les coristes Anytime Annie, Phyllis i Lorraine aconsellen a Peggy i la conviden a dinar. S'ofereixen a ensenyar-li alguns passos de ball, moment en què són descobertes per Julian qui, enamorat de Peggy, decideix que pot haver una corista més i la contracta.

A la festa de pre-producció, Julian s'assabenta que Dorothy es veu en secret amb un anterior xicot Pat Denning. Sabent que això pot destruir el futur del show, decideix posar punt final a la història. Truca uns pinxos perquè "animin" l'amant de Dorothy perquè trenqui amb ella i abandoni la ciutat. Poc després la companyia marxa a Filadèlfia per a les prèvies.

La nit de l'estrena, enmig de nervis i presses, Peggy ensopega amb Dorothy, que cau a terra a l'escenari. Julial discuteix amb ella i l'acomiada al moment.

II Acte

Dorothy s'ha trencat el tormell, i no podran estrenar el show; però tots estan segurs que Peggy podria ocupar la vacant, i van a trobar a Julian per dir-li que Peggy és una cara jove que pot cantar i ballar millor que Brock. Julian decideix que és veritat i marxa corren cap a l'estació de trens per trobar-se amb Peggy abans que marxi.

A la Broad Street Station de Filadèlfia, Julian es disculpa amb Peggy i li demana que es quedi i protagonitzi Pretty Lady, però ella li respon que ja n'ha tingut prou del negoci de l'espectacle i se'n vol tornar a Allenton; però ell l'atura amb les paraules Vine i posa atenció a la cançó bressol de Broadway (Come on along and listen to the lullaby of Broadway...), i Peggy, convençuda, accepta l'oferta.

Amb només dos dies per aprendre i assajar el paper abans de l'estrena, les sessions de Peggy són esgotadores, arribant al llindar d'un atac de nervis, quan rep la inesperada visita de Dorothy, que l'estat veient durant els assaigs i s'adona que, malgrat els seus nervis, Peggy és bona, potser millor del que jo hagi estat". Fins i tot li ofereix un consell sobre com interpretar la darrera cançó, "About a Quarter to Nine."

El teló de l'estrena està a punt de pujar quan Julian totalment enamorat de Peggy, l'atura un moment i, després de donar-li un petó, li diu una frase mítica: "Surts per aquí sent una noia, però quan tornis seràs una estrella!". El show és tot un èxit que segur que catapultarà a Peggy a l'estrellat. Tota la companyia marxa per anar a la festa de l'estrena, i Peggy decideix anar amb ells. Julian queda sol a l'escenari, il·luminat per una simple bombeta, que projecta la seva ombra a la paret del fons. A poc a poc, comença a cantar: Vine i coneix aquests peus que ballen per l'avinguda que et portarà... al Carrer 42" ("Come and meet those dancing feet on the avenue I'm taking you to... 42nd Street.")

Personatges[modifica]

Font: Tams-Witmark Synopsis[22]

  • Peggy Sawyer – Una corista nova, nerviosa però entusiasta, provinent d'Allentown, Pennsylvania
  • Dorothy Brock – Antiga Prima Donna, famosa perquè és incapaç de ballar
  • Julian Marsh – Director famós
  • Billy Lawlor – Tenor protagonista de "Pretty Lady"
  • Pat Denning – Anterior director d'escena de Dorothy i parella sentimental
  • Andy Lee – Coreògraf
  • Bert Barry i Maggie Jones – Productors i escriptors de "Pretty Lady"
  • Abner Dillon – Productor de "Pretty Lady", "Sugar Daddy" de Dorothy i admirador texà
  • Oscar – Pianista d'assaigs de "Pretty Lady"
  • Mac – Director d'escena
  • Ann Reilly (“Anytime Annie”), Lorraine Flemming, Phyllis Dale i Gladys – Coristes que ajuden a Peggy

Números musicals[modifica]

I Acte
  • “Overture” – Orquestra
  • “Audition” – Ballarins
  • “Young and Healthy” – Billy i Peggy
  • “Shadow Waltz” – Maggie, Dorothy i Noies
  • “Shadow Waltz (Reprise)” – Dorothy
  • “Go into Your Dance” – Maggie, Peggy, Annie, Phyllis, Lorraine i Andy
  • “You’re Getting to Be a Habit with Me” – Dorothy
  • “Getting Out of Town” – Maggie, Bert, Pat i Cor
  • “Dames” – Billy i Cor
  • "Keep Young i Beautiful/Dames Reprise" - Bert, Maggie i Conjunt
  • "I Only Have Eyes for You" - Dorothy i Billy
  • “I Know Now”* – Dorothy, Cor i Billy
  • “We’re in the Money” – Annie, Phyllis, Lorraine, Peggy, Billy i Cor
  • “Act One Finale” – Dorothy i Orquestra
II Acte
  • “Entr’acte” – Orquestra
  • “There’s a Sunny Side to Every Situation” – Annie i Cor
  • “Lullaby of Broadway” – Julian i Companyia
  • “About a Quarter to Nine” – Dorothy i Peggy
  • "With Plenty of Money and You" - Conjunt
  • “Shuffle Off to Buffalo” – Maggie, Bert, Annie i Noies
  • “Forty-Second Street” – Peggy i Companyia
  • “Forty-Second Street (Reprise)” – Julian
  • “Finale Ultimo” – Companyia i Orquestra
Al revival del 2001, una reprise de "Getting Out of Town" seguia "Lullaby of Broadway" i "With Plenty of Money and You" seguia "About a Quarter to Nine", "Keep Young and Beautiful" seguia "Dames", i "I Only Have Eyes for You" seguia "We're in the Money",

Premis i nominacions[modifica]

Producció original de Broadway[modifica]

Any Premi Categoria Nominat Resultat Ref
1981 Premi Drama Desk Musical Més Destacat Nominat [23]
Actor de Repartiment Més Destacat Lee Roy Reams Nominat
Coreografia Més Destacada Gower Champion GUANYADOR
Vestuari Més Destacat Theoni V. Aldredge GUANYADOR
Premi Theatre World Wanda Richert GUANYADOR [24]
Premi Tony Millor Musical GUANYADOR [25]
Millor Llibret de Musical Michael Stewart and Mark Bramble Nominat
Millor Actor de Repartiment de Musical Lee Roy Reams Nominat
Millor Actriu de Repartiment de Musical Wanda Richert Nominat
Millor Direcció de Musical Gower Champion Nominat
Millor Coreografia GUANYADOR
Millor Vestuari de Musical Theoni V. Aldredge Nominat
Millor Il·luminació de Musical Tharon Musser Nominat

Producció Original de Londres[modifica]

Any Premi Categoria Nominat Resultat Ref
1984 Premi Evening Standard Best Musical GUANYADOR [26]
Premis Laurence Olivier Millor Musical GUANYADOR [27]
Millor Actriu de Musical Clare Leach Nominat

Revival de Broadway 2001[modifica]

Any Premi Categoria Nominat Resultat Ref
2001 Premi Drama Desk Revival de Musical Més Destacat GUANYADOR [28]
Actriu de Musical Més Destacada Christine Ebersole Nominada
Coreografia Més Destacada Randy Skinner Nominada
Escenografia Més Destacada Douglas W. Schmidt Nominat
Vestuari Més Destacat Roger Kirk Nominat
Premi Tony Millor Revival de Musical GUANYADOR [25]
Millor Actriu Protagonista de Musical Christine Ebersole GUANYADORA
Millor Actriu de Repartiment de Musical Kate Levering Nominat
Mary Testa Nominat
Millor Direcció de Musical Mark Bramble Nominat
Millor Coreografia Randy Skinner Nominat
Millor Escenografia de Musical Douglas W. Schmidt Nominat
Millor Vestuari de Musical Roger Kirk Nominat
Millor Il·luminació de Musical Paul Gallo Nominat

Notes[modifica]

  1. Playbill Staff."Long Runs on Broadway" playbill.com, December 22, 2010
  2. 2,0 2,1 42nd Street History pbs.org
  3. 3,0 3,1 "Floridian Renovating 42nd_Street" sptimes, April 28, 2003
  4. 4,0 4,1 "42nd Street" a www.love4musicals.com
  5. Kenrick, John."The Lullaby of Broadway", A Brief history Musicals 101
  6. Lardner, James. "Familiar 'Street';Hokey Tune of the '30s", The Washington Post, June 25, 1980, p.B1
  7. 7,0 7,1 Rich, Frank. "Theater:Musical 42D Street", The New York Times, August 26, 1980, Section C, p. 7
  8. "'42nd Street'" InternetBroadwayDatabase
  9. "Who Played Julian Marsh in '42nd Street'" broadwayworld.com
  10. "Who Played Dorothy Brock in '42nd Street'" broadwayworld.com
  11. Ziemba credits Internet Broadway Database
  12. "'A Chorus Line' listing, 1975" Internet Broadway Database
  13. Weil, Martin; Lardner, James; Coe, Richard L. "Gower Champion Dies as Show Opens;Champion Dies As '42nd Street' Opens in N.Y", The Washington Post, August 26, 1980, p.A1
  14. Bianco, Anthony.David Merrick Ghosts of 42nd Street: A History of America's Most Infamous Block (google books), HarperCollins, 2005, ISBN 0060566779, p. 220
  15. «Broadwayworld listing». Broadwayworld.com. [Consulta: 20 març 2011].
  16. "Exposure" Los Angeles Magazine (google.books), August 1998, p. 42
  17. 17,0 17,1 Brantley, Ben."Theater Review:You've Got to Come Back a. .. You Know" The New York Times, May 3, 2001
  18. Jones, Kenneth."Meredith Patterson is New Peggy in Bway's 42nd Street Aug. 19" playbill.com, August 19, 2001
  19. 19,0 19,1 Jones, Kenneth."Shirley Jones and Patrick Cassidy Announced for Bway's '42nd Street', Starting May 7" playbill.com, March 23, 2004
  20. Jones, Kenneth."Tom Wopat Is the Duke of 42nd Street, Playing Julian Marsh Beginning June 21" playbill.com, June 12, 2002
  21. Steven Male. «UK Productions listing for '42nd Street'». Ukproductions.co.uk. [Consulta: 20 març 2011].
  22. "'Forty-Second Street' Quick Review, Awards, Brief History, Synopsis" tamswitmark.com
  23. "Drama Desk, 1980-1981" dramadesk.com
  24. "Previous Theatre World Award Recipients, 1980–81" theatreworldawards.org
  25. 25,0 25,1 "'42nd Street' Tony winners and nominees" tonyawards.com
  26. "Evening Standard Awards, 1984" albemarle-london.com
  27. Olivier Winners, 1984 olivierawards.com
  28. Jones, Kenneth and Simonson, Robert."2001 Drama Desk Winners Include Producers, Proof and Mnemonic" playbill.com, May 20, 2001

Enllaços externs[modifica]